En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets més 
importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.
Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.
911-(947).- Possible reconstrucció del castell d’Eramprunyà en temps del comte Sunyer. (1)
929.- Reedificació del castell d´Olèrdola per part del comte Sunyer.(2)
957.- Data del primer document que cita el castell d’Eramprunyà per primer cop. Es tracta d’una donació feta al monestir de Sant Cugat per Ennego i Flodeberga, d’uns alous al Roure, a Begues, al terme del castell d’Eramprunyà . Aquestes havien estat propietat de Mascharone, que les obtingué per veu del seu pare Gontario amb l’obligació de donar- les al cenobi.
" In nomine domini. Ego Ennego et ego Flodeberga, femina, donatores sumus ad domum S.Cucuphati martir Christi... et est ipsa terra in comitatu Barch... in terminio de castro Eraproniano... Quia precepit nobis qd. Mascharone... de sua terra propria, quod habebat voce genitore suo qd Gontario..."(3)
966.- Lobelo cedeix altres terres "A domum S. Maria cenobi cui est vocatus in terminio Eraprugnano" (4) Amb aquesta donació apareix el primer document en que és cita el castell de Castelldefels per primera vegada.
967
.- Donació del comte Borrell i la seva muller Letgarda, al monestir de Sant Cugat, d’uns predis del castell d’Eramprunyà.
970.- Lobelo torna a donar, aquest cop amb la seva dona i fills, una terra alodial. "Ad domum S. Maria cenobii, quod est sita in comitatum Barch. Sive in termino de castro Rodanas, que vocant Eraproniano, sive in locum que vocant Castello de Feles." (5)
976.- Joan fa donació a l’església de Santa Maria de Castelldefels d’unes cases i terres que posseïa: " In termino de castrum Rodanas (6) , que vocant Eraproniano." (7)
977.- Donació de Sunifred a l’església de Santa Maria de Castelldefels en termes semblants a la donació anterior.
.- Sunyer i altres fan donació a la dita església de terrenys localitzats en termes del mateix castell.
.- Donació feta pel comte Borrell i la seva esposa Letgarda a Sant Cugat, d’unes terres del castell.
980.- Un altra donació del comte Borrell i la seva esposa a Sant Cugat.
981.- Testament sagramental de Galí, primer vicari del comte Borrell a Eramprunyà, fet a la parròquia de l’ermita del castell, Sant Miquel d’Eramprunyà.
985 .- Sortida de Còrdova d’Almansur, amb la intenció d’atacar la Marca. Va destruir els castells de Saumella i Cabra entre d’altres.(5/5) (8) Va poder destruir també Eramprunyà?
.- Al primer de Juliol d’aquest mateix any estava davant les portes de Barcelona.(1/7).
.- Escapada del comte Borrell de Barcelona, sent substituït pel vescomte Udalart. (4/ 7)
.- Destrucció de Barcelona a càrrec d’Al- Mansur. (6 / 7)
.- Es fet presoner per part d’Al- Mansur el vescomte Udalard. Geribert es anomenat en el seu lloc.
986.- Data del darrer document en que es cita Eramprunyà per ultima vegada amb el nom de Rodanas.
.- Venda feta per Gali ** i la seva dona Emmo a Ot, abat de Sant Cugat, d’una terra situada al comtat de Barcelona: "In castrum Rodanas que vocant Eraproniano" en el lloc anomenat "Ipsos Bezzarones", llindant al sud amb la carretera i a l’oest amb la terra de Geribert.(9)
.- Dodorand fa donació al monestir de Sant Cugat d’una terra i una vinya "In termino de Rodanes que vocant Erapruniano", anomenat el lloc d’Almafar.(Actualment a Sant Climent) (10)
991.- Tornada del seu captiveri del vescomte Udalard, donant fi així al càrrec del seu germà Geribert, pare de Mir Geribert, futur primer senyor d’Eramprunyà.
993.- Mort i testament de Borrell II, deixant el castell d’Eramprunyà a la seva segona esposa Aimeruds, amb el seu terme jurisdiccional, esglésies, delmes, etc., perquè li tregui ella profit mentre visqui, havent de pagar, al morir aquesta, el seu fill el comte Ramon Borrell.
1010.- Mort a Còrdova de Guillem de Sant Martí, segon vicari d’Eramprunyà i fill de l’anterior, Galí, deixant una única filla, Dispósia, menor i futura muller de Mir Geribert. (Guillem de Santmartí. Vicari des de 981 fins a 1010)
.- Naixement de Mir Geribert, fill del vescomte Geribert. (11)
.- Expedició a Còrdova de Ramon Borrell I , coneguda com l’any dels francs.
1011.- Data d’un document en el que el fill de Borrell, el comte Ramon i la seva esposa Ermessenda, renoven la donació feta pel pare d’ell i de la qual s'hi havia perdut el document que en donava fe i que..."fuit perdita per incuriam et incauta custodia" (12)
1015.- El comte Ramon anomena veguer del castell d’Eramprunyà a un tal Eldemar, que devia tenir terres alodials a Olèrdola.
1020.- Mort del vescomte Geribert, pare de Mir Geribert.
1030.- Mort d’Ermengarda, esposa de Geribert, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, llegant el castell de Subirats al castlà Guitard Llopsanç, en feu del seu fill Mir; el senyoriu de Ribes a la seva néta, filla de Ramon i a la Seu de Barcelona una terra alodial que posseïa al terme d’Eramprunyà.
.- Mir Geribert senyor d’Eramprunyà.
1031.- Mir Geribert obté les funcions de jutge al morir els seus germans.
1033.- Mort de Dispósia, filla de Guillem de Sant Martí i esposa de Mir Geribert. Poc desprès mor el seu fill, Guillem II de Sant Martí.
-. Mir Geribert perd una qüestió judicial sobre Calders, vinguda per herència de la seva esposa Dispósia, perdent el castell de Calders, que va a parar a mans de Sant Cugat.
1039.- Mir Geribert presta jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I.
1041.- Mir Geribert s'intitula príncep d’Olèrdola i esclata la rebel·lió contra el comte de Barcelona.
1043.- L’abat Guitard investeix a Mir Geribert respecte a la terra alodial de la seva mare que sembla ser que estava en dos llocs: un davant de la torre comtal de Gavà i l’altre a Begues. (13)
1044.- Sentencia del Bisbe Oliba que obliga a Mir Geribert a fer jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a la seva esposa Elisabeth, sobre "l’estatge comtal" d’Eramprunyà.
1050.- El fill de Mir Geribert, Bernat el Clergue, fa una cavalcada pel terme d’Eramprunyà, sense llicència comtal; atacà el castell i causà un perjudici valorat en 200 unces d’or.
1052.- Un tribunal jutja a Mir Geribert i se'l mana fer jurament de no tenir responsabilitat en l’assumpte de la cavalcada a Eramprunyà i de comprometre’s a lliurar a la justícia al seu fill i als homes responsables de l’atac.
1055.- Pelegrinatge de Mir Geribert a Santiago de Compostela per a un Jubileu.
.- Dicta el seu testament aquest mateix any, disposant el repartiment entre els seus fills dels castells. Eramprunyà, Ribes, Subirats i Lavit per Arnau i Bernat; Sant Martí Sarroca i Olèrdola per Gombau Mir i la torre de Ventallols per la seva filla Adalez. (14)
1057.- Pau definitiva amb el comte. Com a mostra de fidelitat cap el comte, Mir Geribert reuneix un exèrcit amb el seu fill Bernat per defendre els interessos del comte a Tortosa, límit de la Marca.
1059.- Cessió de les possessions de Mir Geribert al comte Ramon Berenguer I.
1060.- Mort de Mir Geribert i del seu fill Bernat amb lluita contra els sarraïns a Tortosa.
.- El comte encomana a Guísla, segona esposa de Mir Geribert, els castells de Olèrdola i Eramprunyà, amb facultat de transmetre'ls als seus fills .(2/7)
1066.- Es troba ja a Gombau Mir com a jutge a la cort comtal.
1068.- Jurament d
el fill de Mir Geribert, Gombau Mir, al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I.
.- Conveni de drets feudals entre Gombau Mir i el seu castlà a Eramprunyà, Ramon Isimbert, pel qual el primer encomana, a més d’altres feus, el castell d’Eramprunyà amb els seus termes i esglésies, delmes, muntanyes, valls i fins i tot la farga de Sant Climent. (12 / 9)
1074.- Ramon Isimbert encomana la castlania d’Eramprunyà a Ramon Guillem. (14/5)
1082-(1076).- Dates entre las que el germà de Gombau, Arnau Mir de Sant Martí, entra en possessió del castell i ret homenatge al seu senyor, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, pels castells d’Olèrdola i Eramprunyà.
1086.- Arnau Mir fa un conveni amb Guillem Ramon, el qual li promet estar-se i residir-hi quatre mesos a l’any al castell d’Eramprunyà i de ser el seu "homo solidus", es a dir, el seu vassall. (15)
1089.- Arnau Mir jurà fidelitat al comte fratricida, Berenguer Ramon II pels castells d’Eramprunyà i Olèrdola, obligant-se a cedir-li'n les postats i prometent d'ajudar-lo militarment contra qualsevol enemic.
1090.- Conveni d’Arnau Mir amb el comte Fratricida, pel qual es comprometia Arnau a oferir la postat, sempre que aquest se la reclamés, dels castells d’Eramprunyà i Olèrdola. (13/11)
1097.- Guillem Ramon obté per herència el càrrec de vicari del castell, del seu germà Gombau Ramon, que testà deixant-li el castell amb els seus termes i límits i amb les seves terres alodials al Llobregat.
1098.-Arnau Mir exerceix el domini directe del castell d’Eramprunyà, al menys fins aquesta data, en que es constata que ja és compartit amb el seu fill Jordà.
.- Arnau Mir i el seu fill Jordà, en un document d’aquesta data, encomanen la castlania d’Eramprunyà al seu germà i oncle respectivament, Ramon Mir, obligant-se aquest a residir-hi almenys un mes a l’any, poden escollir el que més li convingués. A canvi, Ramon Mir els cedeix el castell de Port i el feu de Círculo.(16)
NOTES
1) Montserrat Pagès. ob. cit.
2) Francesc Bofarull. El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Barcelona 1911.
Bofarull també participa de la idea de la reconstrucció d’Eramprunyà pel comte Sunyer. De fet es la font amb la que és deu inspirar M. Pagès.
3) Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vol. I p. 44 doc. 49 . Recopilació de J.M. Rius del C.S.I.C. Barcelona 1945-1947.
4) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. I pag.71 doc. 85.
5) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. I pag.76 doc. 92.
6) F. Bofarull. ob. cit. Per el que es pot col·legir dels primers documents, Eramprunyà era el nom que el poble li donava al castell a nivell popular, estant Rodanas el nom oficial o vertader, nom amb el que també es coneixien altres castells, Castellví de Rosanes (Rodanes) i el castell sufragani d’aquest, el propi Rodanes, els dos a prop de Martorell.
7) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 93 doc. 115.
* Això es important perquè ens dona el temps en que es trigava en construir un castell, ja que aquest mateix castell va ser destruït pels sarraïns l’any 985. Així tenim que en cinc anys ja estava, al menys, en condicions d’estar operatiu.
8) Els nombres entre parèntesi amb barra, fan referència al dia i mes de l’any exposat. Si el dia es desconeix ,sortirà un espai en blanc o bé un guió ocupant el nombre del dia, seguit d’una barra i el nombre corresponent al mes. Si el desconegut fos el mes, s'intercanviaria
** Galí de Sant Martí, el Vicari a Eramprunyà
9) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 151 doc. 177
10) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 157 doc. 187
11) Guillem era fill del vicari Gali de Sant Martí.
12) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. II pp. 80-81 doc. 436
13) Montserrat Pagès. ob. cit.
14) Francesc Bofarull. Ob. Cit.
15) Montserrat Pagès ob. cit.
16) Francesc Bofarull. ob. cit.
importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.
TAULA CRONOLÒGICA D'ERAMPRUNYÀ (SEGLES X - XI)
911-(947).- Possible reconstrucció del castell d’Eramprunyà en temps del comte Sunyer. (1)
929.- Reedificació del castell d´Olèrdola per part del comte Sunyer.(2)
957.- Data del primer document que cita el castell d’Eramprunyà per primer cop. Es tracta d’una donació feta al monestir de Sant Cugat per Ennego i Flodeberga, d’uns alous al Roure, a Begues, al terme del castell d’Eramprunyà . Aquestes havien estat propietat de Mascharone, que les obtingué per veu del seu pare Gontario amb l’obligació de donar- les al cenobi.
" In nomine domini. Ego Ennego et ego Flodeberga, femina, donatores sumus ad domum S.Cucuphati martir Christi... et est ipsa terra in comitatu Barch... in terminio de castro Eraproniano... Quia precepit nobis qd. Mascharone... de sua terra propria, quod habebat voce genitore suo qd Gontario..."(3)
966.- Lobelo cedeix altres terres "A domum S. Maria cenobi cui est vocatus in terminio Eraprugnano" (4) Amb aquesta donació apareix el primer document en que és cita el castell de Castelldefels per primera vegada.
967
.- Donació del comte Borrell i la seva muller Letgarda, al monestir de Sant Cugat, d’uns predis del castell d’Eramprunyà.970.- Lobelo torna a donar, aquest cop amb la seva dona i fills, una terra alodial. "Ad domum S. Maria cenobii, quod est sita in comitatum Barch. Sive in termino de castro Rodanas, que vocant Eraproniano, sive in locum que vocant Castello de Feles." (5)
976.- Joan fa donació a l’església de Santa Maria de Castelldefels d’unes cases i terres que posseïa: " In termino de castrum Rodanas (6) , que vocant Eraproniano." (7)
977.- Donació de Sunifred a l’església de Santa Maria de Castelldefels en termes semblants a la donació anterior.
.- Sunyer i altres fan donació a la dita església de terrenys localitzats en termes del mateix castell.
.- Donació feta pel comte Borrell i la seva esposa Letgarda a Sant Cugat, d’unes terres del castell.
980.- Un altra donació del comte Borrell i la seva esposa a Sant Cugat.
.- Aquest any es comença a bastir el castell de Cabra a la frontera de la Marca Hispànica.*
981.- Testament sagramental de Galí, primer vicari del comte Borrell a Eramprunyà, fet a la parròquia de l’ermita del castell, Sant Miquel d’Eramprunyà.
985 .- Sortida de Còrdova d’Almansur, amb la intenció d’atacar la Marca. Va destruir els castells de Saumella i Cabra entre d’altres.(5/5) (8) Va poder destruir també Eramprunyà?
.- Al primer de Juliol d’aquest mateix any estava davant les portes de Barcelona.(1/7).
.- Escapada del comte Borrell de Barcelona, sent substituït pel vescomte Udalart. (4/ 7)
.- Destrucció de Barcelona a càrrec d’Al- Mansur. (6 / 7)
.- Es fet presoner per part d’Al- Mansur el vescomte Udalard. Geribert es anomenat en el seu lloc.
986.- Data del darrer document en que es cita Eramprunyà per ultima vegada amb el nom de Rodanas.
.- Venda feta per Gali ** i la seva dona Emmo a Ot, abat de Sant Cugat, d’una terra situada al comtat de Barcelona: "In castrum Rodanas que vocant Eraproniano" en el lloc anomenat "Ipsos Bezzarones", llindant al sud amb la carretera i a l’oest amb la terra de Geribert.(9)
.- Dodorand fa donació al monestir de Sant Cugat d’una terra i una vinya "In termino de Rodanes que vocant Erapruniano", anomenat el lloc d’Almafar.(Actualment a Sant Climent) (10)
991.- Tornada del seu captiveri del vescomte Udalard, donant fi així al càrrec del seu germà Geribert, pare de Mir Geribert, futur primer senyor d’Eramprunyà.
993.- Mort i testament de Borrell II, deixant el castell d’Eramprunyà a la seva segona esposa Aimeruds, amb el seu terme jurisdiccional, esglésies, delmes, etc., perquè li tregui ella profit mentre visqui, havent de pagar, al morir aquesta, el seu fill el comte Ramon Borrell.
1010.- Mort a Còrdova de Guillem de Sant Martí, segon vicari d’Eramprunyà i fill de l’anterior, Galí, deixant una única filla, Dispósia, menor i futura muller de Mir Geribert. (Guillem de Santmartí. Vicari des de 981 fins a 1010)
.- Naixement de Mir Geribert, fill del vescomte Geribert. (11)
.- Expedició a Còrdova de Ramon Borrell I , coneguda com l’any dels francs.
1011.- Data d’un document en el que el fill de Borrell, el comte Ramon i la seva esposa Ermessenda, renoven la donació feta pel pare d’ell i de la qual s'hi havia perdut el document que en donava fe i que..."fuit perdita per incuriam et incauta custodia" (12)
1015.- El comte Ramon anomena veguer del castell d’Eramprunyà a un tal Eldemar, que devia tenir terres alodials a Olèrdola.
1018.- (1026).- El successor d’Eldemar en el lloc de vicari o castlà comtal, fou B
erenguer, que en un moment indeterminat d’aquests anys infeudà a un tal Ermengol la dominicatura comtal del terme d’Eramprunyà.
erenguer, que en un moment indeterminat d’aquests anys infeudà a un tal Ermengol la dominicatura comtal del terme d’Eramprunyà.1023.- Ermessenda, senyora d’Eramprunyà i comtessa de Barcelona, hipoteca entre d’altres el castell d’Eramprunyà.
1030.- Mort d’Ermengarda, esposa de Geribert, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, llegant el castell de Subirats al castlà Guitard Llopsanç, en feu del seu fill Mir; el senyoriu de Ribes a la seva néta, filla de Ramon i a la Seu de Barcelona una terra alodial que posseïa al terme d’Eramprunyà.
.- Mir Geribert senyor d’Eramprunyà.
1031.- Mir Geribert obté les funcions de jutge al morir els seus germans.
1033.- Mort de Dispósia, filla de Guillem de Sant Martí i esposa de Mir Geribert. Poc desprès mor el seu fill, Guillem II de Sant Martí.
-. Mir Geribert perd una qüestió judicial sobre Calders, vinguda per herència de la seva esposa Dispósia, perdent el castell de Calders, que va a parar a mans de Sant Cugat.
1039.- Mir Geribert presta jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I.
1041.- Mir Geribert s'intitula príncep d’Olèrdola i esclata la rebel·lió contra el comte de Barcelona.
1043.- L’abat Guitard investeix a Mir Geribert respecte a la terra alodial de la seva mare que sembla ser que estava en dos llocs: un davant de la torre comtal de Gavà i l’altre a Begues. (13)
1044.- Sentencia del Bisbe Oliba que obliga a Mir Geribert a fer jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a la seva esposa Elisabeth, sobre "l’estatge comtal" d’Eramprunyà.
1050.- El fill de Mir Geribert, Bernat el Clergue, fa una cavalcada pel terme d’Eramprunyà, sense llicència comtal; atacà el castell i causà un perjudici valorat en 200 unces d’or.
1052.- Un tribunal jutja a Mir Geribert i se'l mana fer jurament de no tenir responsabilitat en l’assumpte de la cavalcada a Eramprunyà i de comprometre’s a lliurar a la justícia al seu fill i als homes responsables de l’atac.
1055.- Pelegrinatge de Mir Geribert a Santiago de Compostela per a un Jubileu.
.- Dicta el seu testament aquest mateix any, disposant el repartiment entre els seus fills dels castells. Eramprunyà, Ribes, Subirats i Lavit per Arnau i Bernat; Sant Martí Sarroca i Olèrdola per Gombau Mir i la torre de Ventallols per la seva filla Adalez. (14)
1057.- Pau definitiva amb el comte. Com a mostra de fidelitat cap el comte, Mir Geribert reuneix un exèrcit amb el seu fill Bernat per defendre els interessos del comte a Tortosa, límit de la Marca.
1059.- Cessió de les possessions de Mir Geribert al comte Ramon Berenguer I.
.- Data d’una carta de connivència feta junt a la seva dona, Guísla de Besora, i els seus fills Bernat i Gombau, amb el comte Ramon Berenguer, jurant-li fidelitat pel castell d’Eramprunyà, a més, es comprometia a donar-li potestat i estatge i a no canviar de castlà sense el seu consentiment. Mir Geribert, al temps, dona les seves possessions del castell del Port de Barcelona i els de Besora i Curull, comprometent-se també a que els seus fills, Bernat i Arnau, signaran l’escriptura de lliurament en arribar a la majoria d’edat.
.- Data de la marxa de Mir Geribert cap a Tortosa.
.- Data de la marxa de Mir Geribert cap a Tortosa.
1060.- Mort de Mir Geribert i del seu fill Bernat amb lluita contra els sarraïns a Tortosa.
.- El comte encomana a Guísla, segona esposa de Mir Geribert, els castells de Olèrdola i Eramprunyà, amb facultat de transmetre'ls als seus fills .(2/7)
1066.- Es troba ja a Gombau Mir com a jutge a la cort comtal.
1068.- Jurament d
el fill de Mir Geribert, Gombau Mir, al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I..- Conveni de drets feudals entre Gombau Mir i el seu castlà a Eramprunyà, Ramon Isimbert, pel qual el primer encomana, a més d’altres feus, el castell d’Eramprunyà amb els seus termes i esglésies, delmes, muntanyes, valls i fins i tot la farga de Sant Climent. (12 / 9)
1074.- Ramon Isimbert encomana la castlania d’Eramprunyà a Ramon Guillem. (14/5)
1079.- Repartiment d’estats i bens entre els dos germans comtes i coregnants, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, anomenats el "Cap d’Estopa" i "El Fratricida" respectivament.(7 /5 )
1082-(1076).- Dates entre las que el germà de Gombau, Arnau Mir de Sant Martí, entra en possessió del castell i ret homenatge al seu senyor, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, pels castells d’Olèrdola i Eramprunyà.
1086.- Arnau Mir fa un conveni amb Guillem Ramon, el qual li promet estar-se i residir-hi quatre mesos a l’any al castell d’Eramprunyà i de ser el seu "homo solidus", es a dir, el seu vassall. (15)
1089.- Arnau Mir jurà fidelitat al comte fratricida, Berenguer Ramon II pels castells d’Eramprunyà i Olèrdola, obligant-se a cedir-li'n les postats i prometent d'ajudar-lo militarment contra qualsevol enemic.
1090.- Conveni d’Arnau Mir amb el comte Fratricida, pel qual es comprometia Arnau a oferir la postat, sempre que aquest se la reclamés, dels castells d’Eramprunyà i Olèrdola. (13/11)
1097.- Guillem Ramon obté per herència el càrrec de vicari del castell, del seu germà Gombau Ramon, que testà deixant-li el castell amb els seus termes i límits i amb les seves terres alodials al Llobregat.
1098.-Arnau Mir exerceix el domini directe del castell d’Eramprunyà, al menys fins aquesta data, en que es constata que ja és compartit amb el seu fill Jordà.
.- Arnau Mir i el seu fill Jordà, en un document d’aquesta data, encomanen la castlania d’Eramprunyà al seu germà i oncle respectivament, Ramon Mir, obligant-se aquest a residir-hi almenys un mes a l’any, poden escollir el que més li convingués. A canvi, Ramon Mir els cedeix el castell de Port i el feu de Círculo.(16)
NOTES
1) Montserrat Pagès. ob. cit.
2) Francesc Bofarull. El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Barcelona 1911.
Bofarull també participa de la idea de la reconstrucció d’Eramprunyà pel comte Sunyer. De fet es la font amb la que és deu inspirar M. Pagès.
3) Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vol. I p. 44 doc. 49 . Recopilació de J.M. Rius del C.S.I.C. Barcelona 1945-1947.
4) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. I pag.71 doc. 85.
5) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. I pag.76 doc. 92.
6) F. Bofarull. ob. cit. Per el que es pot col·legir dels primers documents, Eramprunyà era el nom que el poble li donava al castell a nivell popular, estant Rodanas el nom oficial o vertader, nom amb el que també es coneixien altres castells, Castellví de Rosanes (Rodanes) i el castell sufragani d’aquest, el propi Rodanes, els dos a prop de Martorell.
7) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 93 doc. 115.
* Això es important perquè ens dona el temps en que es trigava en construir un castell, ja que aquest mateix castell va ser destruït pels sarraïns l’any 985. Així tenim que en cinc anys ja estava, al menys, en condicions d’estar operatiu.
8) Els nombres entre parèntesi amb barra, fan referència al dia i mes de l’any exposat. Si el dia es desconeix ,sortirà un espai en blanc o bé un guió ocupant el nombre del dia, seguit d’una barra i el nombre corresponent al mes. Si el desconegut fos el mes, s'intercanviaria
** Galí de Sant Martí, el Vicari a Eramprunyà
9) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 151 doc. 177
10) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 157 doc. 187
11) Guillem era fill del vicari Gali de Sant Martí.
12) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. II pp. 80-81 doc. 436
13) Montserrat Pagès. ob. cit.
14) Francesc Bofarull. Ob. Cit.
15) Montserrat Pagès ob. cit.
16) Francesc Bofarull. ob. cit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario