Taula Cronològica d'Eramprunyà (segles XII - XIII )

En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets més importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.
Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.

TAULA CRONOLÓGICA D'ERAMPRUNYÀ

( Segles XII-XIII )

1110.- La custodia del castell d’Eramprunyà pertany en aquestes dates a Jordà de Santmartí, fill d'Arnau Mir, que es troba citat en un document, junt amb la seva esposa Sança, com a senyor d'Eramprunyà en aquest any.

1111.- Guillem Ramon, vicari del castell d'Eramprunyà, és citat en un document d'aquest any.
.- Concòrdia del senyor d'Eramprunyà, Jordà, amb l'abat Rotllà de Sant Cugat, sobre unes terres parellades de Gavà que Jordà va prendre al cenobi, les quals havien estat donades per la seva besàvia Ermengarda.

1117.- El cardenal Boso, llegat papal, amenaça amb l'excomunió a Jordà, a causa d'un assumpte amb les terres de Sant Cugat (veure l’any 1111), amenaçant també al seu germà Umbert i els homes que amb ells van col·laborar.

1121.- Jordà de Santmartí restitueix i defineix les terres a l'abat, a canvi rep 30 morabatins i l'aixecament de l'excomunió que li havia formulat el Papa Calixt III*. (13/2)
.- Jordà ret homenatge a Ramon Berenguer III, pels castells de Castellet, Olèrdola, i Eramprunyà.

1131.- Jordà tornà a l'abat Ermengol, per consell de l'arquebisbe Oleguer, la meitat de les terres parellades retenint l'altre meitat, per la qual junt amb els seus fills Arnau i Guillem, donà al cenobi 50 maraverís d'or. (5/4)

1132.- Jordà, en una definició a Sant Cugat, feta junt amb els seus fills, es compromet a no fer servir la violència ni malmetre els honors del monestir, situant-se dins dels seus dominis. (5/4)

1140.- A partir d'aquest any, el nou senyor directe d'Eramprunyà, serà Guillem de Santmartí casat en primeres núpcies amb Beatriu de Montcada, en segones amb Guisla de Banyeres i en terceres amb Alamanda de Castellví.

1142.- Guillem de Santmartí encomana la castlania d'Eramprunyà a Pere de Santa Oliva, fill del vicari del castell , Guillem Ramon. (31/10)

1143.- Guillem Ramon deixa al seu fill, Pere de Santa Oliva al càrrec dels castells d'Eramprunyà i Santa Oliva.

1157.-Mor, a causa de greus ferides, Ponç Pere de Banyeres, pare de Guìsla de Banyeres, tercera esposa de Guillem de Santmartí, deixant a aquesta la seva herència universal dels castells de Banyeres, Castellvell, Montmacell, Marmellar, Albinyana i Tivissa .

1165.- Divorci de Guillem de Santmartí i de la seva esposa Beatriu de Montcada.

1166.- Ingrés al convent de Sant Cugat , de Berenguer de Santa Oliva, fill de Pere de Santa Oliva i de Dolça, fent lliurament d’aquests al cenobi de diferents terres i del mas de Pestelfred, en terme d'Eramprunyà,. En 1205 Berenguer ja era abat.

1183.-Sentecia d’adjudicació del castell de Santa Oliva, reclamat pels monjos de Sant Cugat a Bernat de Santa Oliva, fill de Pere i Dolça.
.-Última noticia de la segona esposa de Jordà, Anglesa. Anglesa i el seu fill Guillem de Santmartí, havien hipotecat a Berenguer de Sant Cugat i a Joan de Montjuïc, la meitat del feu de tot el delme de pa, vi, carns, etc... que tenien a Eramprunyà. (26/4)

1189.- Guillem de Santmartí fa testament deixant als seus hereus els castells d'Eramprunyà, Santmartí Sarroca, Olèrdola i Castellet; així com d'altres béns seus al Garraf.
.- Mort de Guillem de Santmartí
.- Possible naixement del fill i hereu de Guillem de Santmartí, Ferrer de Santmartí, fill de la seva tercera esposa Alamanda, va néixer després de la mort del seu pare ocorreguda aquest any.

1208.- Ferrer de Santmartí, fill de Guillem de Santmartí, tenint a prop de vint anys, rep de part de la seva tia Guilleuma de Castellví, la quantitat de 4100 sous com a penyora del castell d'Eramprunyà, qui en el seu nom l'havia hipotecat a Berenguer de Castellví. També havia hipotecat els honors de Sant Genis a Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. (8/7)

1217.- Per mil cinc-cents sous, Guillem de Santa Oliva, adquirí a Pere de Belestar, totes les propietats que aquest hi tenia a Eramprunyà i Santa Oliva.

1226.- Mort i testament de Guillem de Santa Oliva, en el que deixa a la seva filla Saurina i al seu marit, el castell d'Eramprunyà.
.- El rei Jaume I adquirí el domini superior del castell d'Eramprunyà a Ferrer de Santmartí. En el moment de la venda, la castlania corresponia a Saurina de Santa Oliva, filla de Guillem de Santa Oliva .(1226/1247)
1236.- Guilleuma, filla de Maria Moneder, va vendre als seus germans, Guillem i Ferrer de Santa Oliva, tota l’herència que li corresponia per 400 maraverís d'or Alfonsins. (12/6)
1238.- Guillem de Santa Oliva atacà de nit el castell de Santa Oliva, trencant la treva de Deu, contra la seva germanastre Saurina de Santa Oliva.
.- B. de Jorba, veguer del rei, en representació dels Montcada dictà sentencia per la qual es condemnà a Guillem de Santa Oliva a restituir el castell amb indemnització dels danys causats. Guillem de Terrassa i la seva esposa Saurina de Santa Oliva, havien interposat querella criminal contra Guillem de Santa Oliva.(5/7)

1240.- Compra de Saurina al seu germanastre, Guillem de Santa Oliva, la llegítima paterna, la porció que aquest tenia adquirida a les seves germanes i la part procedent de l'esponsalici de la seva mare Maria Moneder, per 200 maraverís d'or.

1243.- Data de venda del castell de Santa Oliva, efectuada per Guillem de Terrassa i Saurina de Santa Oliva, al monestir de Sant Cugat, per 2000 maravedís d'or Alfonsins. (11/7)
1250.- Saurina de Santmartí, (1) ven a Guillem de Terrassa un mas al terme de la parròquia de Sant Miquel, al castell d'Eramprunyà, situat al Sitjar, per 300 sous barcelonesos.

1253.- Jaume I autoritzà a Guilleuma de Cabrera perquè per sí mateixa o pel batlle, el seu representant, exercís actes de jurisdicció en tot el terme del castell d'Eramprunyà. Així doncs, Jaume I havia enajenat a favor d'aquesta noble dama el castell, es a dir, el senyoriu suprem que sobre el mateix hi tenia la corona. Però va durar poc el nou senyoriu, perquè en 1274 el rei donà a Guilleuma de Cabrera el castell de Gurb, en substitució del d'Eramprunyà.

1256.- Guillem de Terrassa i la seva esposa Berenguela, van fer donació del terreny conegut amb el nom de "Terrasel", (2) en terme del castell d'Eramprunyà, per a bastir en ell una església i un convent sota l'advocació de Sant Salvador.(7/2)

1262.- Data en la que Jaume I prohibí que es cacés, tallés llenya o es causés qualsevol perjudici a les deveses que Guillem de Terrassa tenia en el terme del castell d'Eramprunyà. (4/7)


1263.- Ferrer de Santmartí absol i defineix a Saurina de Santa Oliva, esposa de Guillem de Terrassa, tot el castell d'Eramprunyà. (8/8)
1264.- Guillem Goguer es establert en el lloc denominat "Hospital de Sant Salvador d'Arenys", en terme de Terrasel, a Eramprunyà, amb l'obligació de sostenir perpètuament una llàntia a la capella els dies de cada dia i dues els dissabtes i els diumenges.(3)

1265.- Guillem Burguès havia comprat a la monarquia els drets per esdevenir senyor de Gavà i Viladecans i propietari de terres i masos a Sant Climent. (4)
1270.- El rei Jaume I invalida a Bernat de Centelles, futur marit de Saurina, un duel sostingut contra Arnau de Cabrera, per l'ús de la famosa Espasa de Virtut, anomenada de Vilardell i a més d'usar vestimentes i joies il·legítimes i màgiques.

1272.- Saurina de Santa Oliva encomana al seu fill, Jaume de Terrassa, la castlania del castell d'Eramprunyà, amb cessió dels drets feudals sobre els cavallers del terme i castell.
.- Data de l'escriptura dotalial (aquesta es una segona copia, doncs l'original s'havia extraviat), de Jaume de Terrassa, a la qual aportava 500 maraverís d'or Alfonsins, i per respondre de les sumes (la seva i la de la seva esposa, Guilleuma, filla de Berenguer de Sant Vicens, senyor de Burriac.) que eren 1000 maraverís, va tenir que hipotecar el castell d'Eramprunyà. (16/6)
.- Aprovació i ratificació de la promesa feta pels marmessors testamentaris de Jaume de Terrassa a Guillem de Sant Vicens, de lliurar-li, després de la festivitat de Tots Sants següent, la casa de Terrassa. (19/12)

1273.- Matrimoni de Saurina de Terrassa amb Bernat de Centelles, sent aquesta encara menor d'edat.
.- Dotació que fa Saurina de Santa Oliva a la seva néta Saurina de Terrassa, del castell d'Eramprunyà, al casar-se amb Bernat de Centelles. (17/6)

1274.- Devolució de Guilleuma de Cabrera del castell d'Eramprunyà a la Corona d’Aragó (Jaume I), a canvi del castell de Gurb.
.- Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, reten homenatge de fidelitat al rei Jaume I. (24/2)
.- El rei Jaume I confirma la castlania al matrimoni format per Saurina de Terrassa i Bernat de Centelles.
1279.- Poc desprès d'aquest any mort del segon espòs de Guilleuma de Sant Vicens, Bernat de Baiona, que fou feudatari d'Eramprunyà.

1286.- Data del litigi creat entre la Corona d'Aragó i el castlà reial d'Eramprunyà, Bernat de Centelles, pel dret de fer sonar el corn a la torre (5) i sobre els delmes de Gavà, Viladecans, Torre de P. Burgués i Les.
.- Alfons III va cobrar 250 sous dels homes d'Eramprunyà per redempció dels clients. (6)
.- El rei va vendre per un any a Bernat Guillem de Pinells, advocat, tots els rèdits que el rei rebia en la batllia d'Eramprunyà i la meitat dels lluïsmes. Ho vengué per 3.420 sous. (7)
1288.- Data del document en el que consta l’assignació percebuda per Bernat de Centelles. La meitat d'una quarta part del delme del castell.
.- Capbreu (8) de les costums i drets que allí pertanyien al rei (referents a l'assumpte del corn de la torre) fet per Berenguer de Provençana, batlle reial del terme d'Eramprunyà.
.- Alfons III donà a Bernat de Senesterra, com a recompensa dels seus serveis, totes les rendes que rebia la Corona del castell d'Eramprunyà. (9/2)

1290.- Alfons III ven el castell d'Eramprunyà amb tots els seus drets i pertinences a Guillem de Bellvís (9) , per 40.000 sous, al qual hauran d'acatar i reconèixer com a senyor, prestant-li homenatge els castlans d'Eramprunyà, Bernat de Centelles, A. de Fonollar, Pere de Torroella i Galcerà de Papiol. ( - / 7)

1291.- Matrimoni entre l'Infant Pere amb Guilleuma de Castellví. Pere era senyor de Montcada. L' infant va aportar com a dot nupcial 40.000 morabatins Alfonsins d'or i li promet salvar tots els castells i terres, hipotecant en garantia entre d'altres la vila de Vilamajor, Cercedol i el castell y vila d'Eramprunyà amb els seus drets i pertinences.
.- L'Infant Dom Pere senyor d'Eramprunyà.
.- Data de la confirmació de Jaume II de la possessió del castell d'Eramprunyà a l'Infant Dom Pere, germà del rei Alfons III, feta per aquest. ( 27/8)
.- El rei Jaume II féu donació a Rimbau de Far de la fadiga de la primera venda sobre el feu que Bernat de Centelles i Saurina tenien en el castell d'Eramprunyà i el seu terme. (10)

1292.- El bisbe de Barcelona dicta sentencia arbitral per la qual s'estableix una separació amistosa entre Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa.

1294.- L'Infant Dom Pere fa reclamació de la postat del castell d'Eramprunyà a Bernat de Centelles, com a signe de reconeixement del domini suprem. Dos mesos després faria un arbitratge amistós. ( 12/6)
.- Advertència de Jaume II als homes d'Eramprunyà de no cobrar el dret personal "quistia" (sic) (Qüestia?) a Pascual Messeguer, perquè l'ha fet franc d'ella. (29/6)

1295 .- Pere Marín obtenia del monarca el dret a percebre el delme del pa, vi, carns, i altres coses del castell d'Eramprunyà, després de pagar 3000 sous.

1297.- Concessió de nou dels delmes d'Eramprunyà i Sant Climent a Pere Marín. (18/6)

1298.- Saurina de Terrassa ven per un any a l'advocat barceloní, Berenguer Tició, quants drets cobrava al castell i terme d'Eramprunyà aquell any, per 475 sous barcelonesos de tern.


NOTES

* Montserrat Pagès. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Edicions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1992
1) Montserrat Pagès ob. cit.
2) F. Bofarull. El castillo y la Baronia de Aramprunyá. Impremta Enrich. Barcelona 1911.
3) F. Bofarull. El Castillo y la Baronia.... ob. cit.
4) Dolors Sanahuja i Torres. El Territori d'Eramprunyà Entre els Segles X i XVI a Rubricatum, revista del Museu de Gavà. Gavà 2002.
5) Dret que, teòricament, tenia el senyor d'un castell per fer sonar un corn d'avís des de la torre d'homenatge d'aquest pels avisos importants, anunci de cobrament de delmes, anunci d'un mercat, etc..
6) F. Bofarull. ob. cit.
7) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: " ACB.(Arxiu de la Catedral de Barcelona) Diversorum 1-6-3898. L'any 1287, Romeu Grau, batlle reial, féu definició de set mil sous a Bernat Guillem de Pinells, quantitat que aquest havia deixat al rei Pere quan anà al coll de Panissars. Li foren assegurats amb els rèdits i eixides del castell d'Eramprunyà, Vilamajor, Cardedeu i Manresa (1-6-4064) "
8) Document on es feia relació dels immobles que posseïa un emfiteuta reconeixent els drets que 9) Dolors Sanahuja també cita aquesta dada al seu llibre i afegeix la següent nota: "L'any de la venda no és clara, perquè a l'Arxiu de la Baronia hi ha una anotació on es diu que la venda fou feta l'any 1270 (que correspondria al moment que Eramprunyà no tenia un castlà fort perquè havia mort Jaume de Terrassa) i la venda anava signada per Guillem Durfort, Pere Marc, com a notari reial, i Arnau Ça Bastida, com a tresorer. La nota especificava que l'any 1290 es féu àpoca de la venda. Aquest mateix any el rei Alfons III ordenà a Bernat de Centelles, A. de Fonollar, Pere de Torrelles i Galcerà de Papiol de fer homenatge a Guillem de Bellavista, (Bellvís), com a nou senyor d'Eramprunyà."
10) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "ABE (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà) [Memorias sobre el dominio directo de S. Cugat y de la Baronía de Arampruñá ] Lligall 1, doc. 1." Aquest títol fa referència a notes de Francesc Bofarull annexes a l'Arxiu de la Baronia.