En aquest post exposarem una taula cronològica dels fets més impor
tants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.
Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.
Aquesta es la segona part de la taula, la pràctica totalitat de les dades han estat extretes d'actes notarials per Francesc Bofarull, del qual hem tret nosaltres la majoria de les notes aquí exposades.
1500.- Testament de Jaume Marc, deixant tots el seus béns al seu fill Francesc Jeroni Marc. (24/9)
1506.- Confirmació a Francesc Jeroni del Mer Imperi, concedit a Jaume Marc per Joan II. Confirmació efectuada pel rei Ferran II.
1522.- Lucrecia Marc, germana de Jaume Marc IV, anomena hereu al seu fill Francesc Fivaller i Marc (23/7)
.- Fi de la nissaga dels Marc, la baronia passa a mans dels Fivaller de Palou.
1540.-Isabel Marc i Palou, germana de Francesc Jeroni, fa construir la casa de l’eremita al costat de la capella de Nostra Senyora de Bruguers.
.- Francesc Fivaller i Marc va fer donació dels béns del seu nebot, Hug Joan Fivaller i Queralt, quan aquest es va casar amb Angelina de Cardona. (20/7)
1562.- Compra per part d'Hug Joan Fivaller del lloc i terme de Viladecans.
1567.- Data dels capítols matrimonials de Ramon Martín de Torrelles i Fivaller, fill de Marina Fivaller Marc de Palou i Queralt i Ramon de Torrellas.
1571.- Matrimoni d'Hug Joan Fiveller II amb Estefania Hospital, amb atorgació de capítols matrimonials. Estefania va aportar una dot de 25.000 sous.
1584.- Hug Joan Fivaller Cardona atorgà testament davant el notari de Barcelona, Nadal Castelló, anomenant hereva seva universal a la seva filla Joana Fivaller i Hospital. ( 15/2)
.- Mort de Joan Fivaller Cardona.
.- Presa d'inventari dels béns per part de l'esposa d'aquest, Estefania. (12/4)
1587.- Testament de herència universal a favor de Leonor Torrellas i de Gualbes, dels seus pares, Ramon Martín de Torrellas i Fivaller i Isabel de Gualbes i Santcliment. (10/7)
1590.- Mort d'Hug Joan Fivaller de Queralt, pare de Joan Fivaller Cardona. (--/2) La muller pren inventari dels béns deixats pel pare i el fill. (3/3)
.- Mort, abans de l’adolescència, de Joana Fivaller, òbviament sense atorgar últimes disposicions. (--/8)
.- Marina Fivaller Queralt reclama l’herència com a parent més pròxim. (27/8)
.- Testament d'Estefania. S'institueix en ell com a hereva universal a Constança Marlés, muller de Francesc Erill, entrant aquests a posseir la baronia d'Eramprunyà, en indivís, estant propietat de les dues germanes Fivaller.
.- Final del domini dels senyors de Fivaller de Palou, estant el indivís entre les famílies Erill d'un cantó i els Sentmenat i Copons i Sarriera per l'altre.
.- Decadència i declivi del castell i baronia d'Eramprunyà.
1596.- Sentencia dictada de forma definitiva pel litigi obert sis anys abans per Marina Fivaller Queralt a Estefania Hospital, per les propietats de Joana Fivaller i el seu avi Hug Joan Fivaller i Queralt.
.- Durant el transcurs del plet mor Estefania.
1604.- Leonor de Torrellas atorgà testament instituint-t'hi hereu universal el seu fill segon, Miquel de Sentmenat i Torrellas, heretan el primogènit els béns paterns. (1)
1651.- Miquel de Sentmenat, sent frare i Gran Prior de Catalunya, va vendre a mossèn D. Jaume Copons i de Tamarit la meitat de la baronia d'Eramprunyà, Begues, Castelldefels i Gavà que posseïa en indivís amb la família Erill.
1665.- Jaume Copons i Tamarit va fer donació a favor del seu germà, Ramon de Copons, de dita meitat de la baronia. (13/4)
1666.- Lliurament dels capítols matrimonials de l'enllaç d'Antoni Copons i Grimau, fill de Ramon Copons i de Inés de Grimau, amb Maria Gracia Pinós i Rocabertí, amb donació a Antoni de la baronia. (9/12)
1668.-Donació de l’usdefruit de la mitja baronia a Raimon Copons, del seu germà. (28/6)
1669.- Confirmació de la donació i testament de Ramon Copons al seu fill Antoni Copons . (8/12)
1674.- Publicació del testament de Ramon Copons.
.- En successió per mort sense descendència d'Antoni, el succeeix el seu germà per fideïcomís, Francesc de Copons i Grimau, que es trobava posseint la baronia a finals del segle XVII.
1716.- (16/01) A partir d'aquesta data i, pel decret de Nova Planta, el rei Felip V va manar destruir totes les fortaleses de Catalunya, entre elles la d'Eramprunyà.
1724.- Agustí de Copons donà al notari Josep Llauradó el testament. (16/10)
1725.- Document en el que apa
reix com a senyor de la baronia indivís junt amb el marquès de Rupit, Joan Copons, germà d'Antoni i Francesc.
1729.- Atorgació de Josep de Copons del testament al notari Josep Ribas i Granés.
1736.-A Agustí Copons i Copons, fill de Joan de Copons i de Anna de Copons, se li adjudicà els béns que van ser de Raimon de Copons i de Inés de Grimau. (8/8)
1772 .- Es va establir una guarnició de Sant Climent al castell, segons una inscripció que hi ha al terra, molt a prop de la inscripció dels Marc i que diu: "Als 2 de maig Forem de guarnesio en aquest castell los de St. Climen any 1772" (02/05)
1773.- El testament d'Agustí de Copons es obert, instituint com a hereu al seu fill primogènit, Gaietà Lluís de Copons i de Oms.
.- Mort d'Agustí de Copons i Copons.
1783.-Haven mort sense descendència, Gaietà Lluís de Copons, heretà els seus béns el seu germà Josep Copons i Oms, qui ja en aquest any posseïa en indivís amb Maria Moreno de Garma, la baronia d'Eramprunyà.
1790.- Mort de Josep de Copons, deixant per hereva a la seva filla Mª Josepa de Copons i Cartellà, amb institució a favor de l'altra filla seva Manuela. Obertura i publicació del testament. (20-23/12)
¿?!!!.- Finals del segle XVIII o principis del XIX, data indefinida. Uns pagesos, els Serret, fan servir les ruïnes del castell com a masia, habitant-t'hi i fent-t'hi reformes.
1821.- Lliurament del testament per part de Maria Josepa de Copons i Cartellà. (17/12)
1822.- Mort de Maria Josepa de Copons (20-22/9)
.- Publicació del testament al qual deixa com hereva universal a la seva filla primogènita, Maria de Sarriera i Copons.
1851.- Mort i lectura del testament de Maria de Sarriera, deixant hereva a la seva germana Josepa de Sarriera i Copons. (26-30/12)
1860.- Lliurament del testament de Josepa Sarriera.
1865.- Mort de Josepa de Sarriera. (1/5)
.- Obertura del testament. En ell llegava la meitat de la baronia d'Eramprunyà, que posseïa en indivís amb Antoni Joan de Foxà, a Ramon de Sarriera, comte de Solterra, a qui succeí el seu fill, Ramon de Sarriera i Villalonga.
1867.- Lliurament de Ramon de Sarriera, comte de Solterra, del document testamentari. (5/12)
1869.- Confirmació del document testamentari.
1870.- Mort del comte de Solterra i obertura del testament.
1897.- Ramon de Sarriera i Villalonga, marques de Barberà i de la Manresana, amo en comú i pro-divís amb Eulàlia de Segarra i l'Espagnolo, vídua del senyor Dídac de Foxà i de Vinyals, van vendre a Manel Girona i Agrafel, els béns que van formar la baronia d'Eramprunyà, per 90.000 pessetes. (aproximadament uns 540 euros) (12/2)
1911.- Francesc de Bofarull i Sans escriu i publica, a instàncies de Manel Girona, el llibre : EL CASTILLO Y LA BARONIA DE ARAMPRUNYÀ.
1914-1918.- En més d'una ocasió hi va haver-hi a les ruïnes del castell individus que feien senyals a un submarí alemany, que secretament resseguia el litoral, perquè es podés aprovisionar. Aquests individus van acabar de destrossar les restes del castell d'Eramprunyà, destruint-li les portes i fustes de les finestres que encara restaven. (2)
1998.- Deteriorament i degradació total del castell i l'ermita d'aquest, Sant Miquel d'Eramprunyà. Recentment pintures de vàndals en els murs que resten encara
en peu.
1999.- Primers intents d'expropiar el castell a la seva actual propietària per part de l'ajuntament de Gavà, la Generalitat i alguns partits polítics, al no atendre degudament aquesta els seus deures com a propietària d'un patrimoni històric i deixar que es degradi.
2000.- Consolidació de les parts del castell més afectades per la ruïna.
2007.- Compra per part de l’Ajuntament de Gavà a la família Girona, el castell d’Eramprunyà per 1.051.771 euros. (23/05)
2009 .- Cau per culpa d’un fort vent i del seu mal estat, part d’una paret de la torre d’homenatge del castell d’Eramprunyà.(22/02/)
2011 .- Signatura a dalt del castell d’Eramprunyà, del conveni entre l’Ajuntament de Gavà i la Diputació de Barcelona per una intervenció històrica i arqueològica al castell. (24/03)
NOTES
1) Com hem dit anteriorment, a partir d'aquest punt totes les referències cronològiques estan extretes dels arxius notarials per F. Bofarull, nosaltres hem seguit a aquest autor i exposem aquí les dates preeminentments de morts i testaments, així que és possible que puguin resultar un tant avorrides per al lector, però potser interessants per al estudiós.
2) Pere Català i Roca a l'article, Castell d'Eramprunyà, a Els Castells Catalans. Rafel Dalmau editor. Barcelona 1967 vol. I El Baix Llobregat.
BIBLIOGRAFIA
Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès i Paretas Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1992.
Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vols. I, II, III. Msn. Josep Rius Serra C.S.I.C. (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Barcelona 1945-1947.
Cataluña Mil Años Atràs Siglos X-XI. Pierre Bonnassie Ediciones Península Barcelona 1988.
El Castillo y la Baronía de Aramprunyá. Francesc Bofarull i Sans. Impremta de Heinrich y Cía. Barcelona 1911
El Territori d'Eramprunyà entre els segles X-XVI. Dolors Sanahuja i Torres. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà nº 3. Gavà 2002
Els Castells Catalans. Pere Català i Roca a vol. I Apartat Baix Llobregat. Article Eramprunyà . Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1967
Orígenes Históricos de Cataluña 2ª edició. Josep Balari i Jovany. Instituto Internacional de Cultura Románica.. Abadía de Sant Cugat del Vallés. 1964
tants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.
TAULA CRONOLÒGICA D'ERAMPRUNYÀ
(segles XVI - XXI )
Aquesta es la segona part de la taula, la pràctica totalitat de les dades han estat extretes d'actes notarials per Francesc Bofarull, del qual hem tret nosaltres la majoria de les notes aquí exposades.
1500.- Testament de Jaume Marc, deixant tots el seus béns al seu fill Francesc Jeroni Marc. (24/9)
1506.- Confirmació a Francesc Jeroni del Mer Imperi, concedit a Jaume Marc per Joan II. Confirmació efectuada pel rei Ferran II.
1522.- Lucrecia Marc, germana de Jaume Marc IV, anomena hereu al seu fill Francesc Fivaller i Marc (23/7)
.- Fi de la nissaga dels Marc, la baronia passa a mans dels Fivaller de Palou.
1540.-Isabel Marc i Palou, germana de Francesc Jeroni, fa construir la casa de l’eremita al costat de la capella de Nostra Senyora de Bruguers.
.- Francesc Fivaller i Marc va fer donació dels béns del seu nebot, Hug Joan Fivaller i Queralt, quan aquest es va casar amb Angelina de Cardona. (20/7)
1562.- Compra per part d'Hug Joan Fivaller del lloc i terme de Viladecans.
1567.- Data dels capítols matrimonials de Ramon Martín de Torrelles i Fivaller, fill de Marina Fivaller Marc de Palou i Queralt i Ramon de Torrellas.
1571.- Matrimoni d'Hug Joan Fiveller II amb Estefania Hospital, amb atorgació de capítols matrimonials. Estefania va aportar una dot de 25.000 sous.
1584.- Hug Joan Fivaller Cardona atorgà testament davant el notari de Barcelona, Nadal Castelló, anomenant hereva seva universal a la seva filla Joana Fivaller i Hospital. ( 15/2)
.- Mort de Joan Fivaller Cardona.
.- Presa d'inventari dels béns per part de l'esposa d'aquest, Estefania. (12/4)
1587.- Testament de herència universal a favor de Leonor Torrellas i de Gualbes, dels seus pares, Ramon Martín de Torrellas i Fivaller i Isabel de Gualbes i Santcliment. (10/7)
1590.- Mort d'Hug Joan Fivaller de Queralt, pare de Joan Fivaller Cardona. (--/2) La muller pren inventari dels béns deixats pel pare i el fill. (3/3)
.- Mort, abans de l’adolescència, de Joana Fivaller, òbviament sense atorgar últimes disposicions. (--/8)
.- Marina Fivaller Queralt reclama l’herència com a parent més pròxim. (27/8)
.- Testament d'Estefania. S'institueix en ell com a hereva universal a Constança Marlés, muller de Francesc Erill, entrant aquests a posseir la baronia d'Eramprunyà, en indivís, estant propietat de les dues germanes Fivaller.
.- Final del domini dels senyors de Fivaller de Palou, estant el indivís entre les famílies Erill d'un cantó i els Sentmenat i Copons i Sarriera per l'altre.
.- Decadència i declivi del castell i baronia d'Eramprunyà.
1596.- Sentencia dictada de forma definitiva pel litigi obert sis anys abans per Marina Fivaller Queralt a Estefania Hospital, per les propietats de Joana Fivaller i el seu avi Hug Joan Fivaller i Queralt.
.- Durant el transcurs del plet mor Estefania.
1604.- Leonor de Torrellas atorgà testament instituint-t'hi hereu universal el seu fill segon, Miquel de Sentmenat i Torrellas, heretan el primogènit els béns paterns. (1)
1651.- Miquel de Sentmenat, sent frare i Gran Prior de Catalunya, va vendre a mossèn D. Jaume Copons i de Tamarit la meitat de la baronia d'Eramprunyà, Begues, Castelldefels i Gavà que posseïa en indivís amb la família Erill.
1665.- Jaume Copons i Tamarit va fer donació a favor del seu germà, Ramon de Copons, de dita meitat de la baronia. (13/4)
1666.- Lliurament dels capítols matrimonials de l'enllaç d'Antoni Copons i Grimau, fill de Ramon Copons i de Inés de Grimau, amb Maria Gracia Pinós i Rocabertí, amb donació a Antoni de la baronia. (9/12)
1668.-Donació de l’usdefruit de la mitja baronia a Raimon Copons, del seu germà. (28/6)
1669.- Confirmació de la donació i testament de Ramon Copons al seu fill Antoni Copons . (8/12)
1674.- Publicació del testament de Ramon Copons.
.- En successió per mort sense descendència d'Antoni, el succeeix el seu germà per fideïcomís, Francesc de Copons i Grimau, que es trobava posseint la baronia a finals del segle XVII.
1716.- (16/01) A partir d'aquesta data i, pel decret de Nova Planta, el rei Felip V va manar destruir totes les fortaleses de Catalunya, entre elles la d'Eramprunyà.
1724.- Agustí de Copons donà al notari Josep Llauradó el testament. (16/10)
1725.- Document en el que apa
reix com a senyor de la baronia indivís junt amb el marquès de Rupit, Joan Copons, germà d'Antoni i Francesc.1729.- Atorgació de Josep de Copons del testament al notari Josep Ribas i Granés.
1736.-A Agustí Copons i Copons, fill de Joan de Copons i de Anna de Copons, se li adjudicà els béns que van ser de Raimon de Copons i de Inés de Grimau. (8/8)
1772 .- Es va establir una guarnició de Sant Climent al castell, segons una inscripció que hi ha al terra, molt a prop de la inscripció dels Marc i que diu: "Als 2 de maig Forem de guarnesio en aquest castell los de St. Climen any 1772" (02/05)
1773.- El testament d'Agustí de Copons es obert, instituint com a hereu al seu fill primogènit, Gaietà Lluís de Copons i de Oms.
.- Mort d'Agustí de Copons i Copons.
1783.-Haven mort sense descendència, Gaietà Lluís de Copons, heretà els seus béns el seu germà Josep Copons i Oms, qui ja en aquest any posseïa en indivís amb Maria Moreno de Garma, la baronia d'Eramprunyà.
1790.- Mort de Josep de Copons, deixant per hereva a la seva filla Mª Josepa de Copons i Cartellà, amb institució a favor de l'altra filla seva Manuela. Obertura i publicació del testament. (20-23/12)
¿?!!!.- Finals del segle XVIII o principis del XIX, data indefinida. Uns pagesos, els Serret, fan servir les ruïnes del castell com a masia, habitant-t'hi i fent-t'hi reformes.
1821.- Lliurament del testament per part de Maria Josepa de Copons i Cartellà. (17/12)
1822.- Mort de Maria Josepa de Copons (20-22/9)
.- Publicació del testament al qual deixa com hereva universal a la seva filla primogènita, Maria de Sarriera i Copons.
1851.- Mort i lectura del testament de Maria de Sarriera, deixant hereva a la seva germana Josepa de Sarriera i Copons. (26-30/12)
1860.- Lliurament del testament de Josepa Sarriera.
1865.- Mort de Josepa de Sarriera. (1/5)
.- Obertura del testament. En ell llegava la meitat de la baronia d'Eramprunyà, que posseïa en indivís amb Antoni Joan de Foxà, a Ramon de Sarriera, comte de Solterra, a qui succeí el seu fill, Ramon de Sarriera i Villalonga.
1867.- Lliurament de Ramon de Sarriera, comte de Solterra, del document testamentari. (5/12)
1869.- Confirmació del document testamentari.
1870.- Mort del comte de Solterra i obertura del testament.
1897.- Ramon de Sarriera i Villalonga, marques de Barberà i de la Manresana, amo en comú i pro-divís amb Eulàlia de Segarra i l'Espagnolo, vídua del senyor Dídac de Foxà i de Vinyals, van vendre a Manel Girona i Agrafel, els béns que van formar la baronia d'Eramprunyà, per 90.000 pessetes. (aproximadament uns 540 euros) (12/2)
1911.- Francesc de Bofarull i Sans escriu i publica, a instàncies de Manel Girona, el llibre : EL CASTILLO Y LA BARONIA DE ARAMPRUNYÀ.
1914-1918.- En més d'una ocasió hi va haver-hi a les ruïnes del castell individus que feien senyals a un submarí alemany, que secretament resseguia el litoral, perquè es podés aprovisionar. Aquests individus van acabar de destrossar les restes del castell d'Eramprunyà, destruint-li les portes i fustes de les finestres que encara restaven. (2)
1998.- Deteriorament i degradació total del castell i l'ermita d'aquest, Sant Miquel d'Eramprunyà. Recentment pintures de vàndals en els murs que resten encara
en peu.
1999.- Primers intents d'expropiar el castell a la seva actual propietària per part de l'ajuntament de Gavà, la Generalitat i alguns partits polítics, al no atendre degudament aquesta els seus deures com a propietària d'un patrimoni històric i deixar que es degradi.
2000.- Consolidació de les parts del castell més afectades per la ruïna.
2007.- Compra per part de l’Ajuntament de Gavà a la família Girona, el castell d’Eramprunyà per 1.051.771 euros. (23/05)
2009 .- Cau per culpa d’un fort vent i del seu mal estat, part d’una paret de la torre d’homenatge del castell d’Eramprunyà.(22/02/)
2011 .- Signatura a dalt del castell d’Eramprunyà, del conveni entre l’Ajuntament de Gavà i la Diputació de Barcelona per una intervenció històrica i arqueològica al castell. (24/03)
NOTES
1) Com hem dit anteriorment, a partir d'aquest punt totes les referències cronològiques estan extretes dels arxius notarials per F. Bofarull, nosaltres hem seguit a aquest autor i exposem aquí les dates preeminentments de morts i testaments, així que és possible que puguin resultar un tant avorrides per al lector, però potser interessants per al estudiós.
2) Pere Català i Roca a l'article, Castell d'Eramprunyà, a Els Castells Catalans. Rafel Dalmau editor. Barcelona 1967 vol. I El Baix Llobregat.
BIBLIOGRAFIA
Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès i Paretas Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1992.
Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vols. I, II, III. Msn. Josep Rius Serra C.S.I.C. (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Barcelona 1945-1947.
Cataluña Mil Años Atràs Siglos X-XI. Pierre Bonnassie Ediciones Península Barcelona 1988.
El Castillo y la Baronía de Aramprunyá. Francesc Bofarull i Sans. Impremta de Heinrich y Cía. Barcelona 1911
El Territori d'Eramprunyà entre els segles X-XVI. Dolors Sanahuja i Torres. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà nº 3. Gavà 2002
Els Castells Catalans. Pere Català i Roca a vol. I Apartat Baix Llobregat. Article Eramprunyà . Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1967
Orígenes Históricos de Cataluña 2ª edició. Josep Balari i Jovany. Instituto Internacional de Cultura Románica.. Abadía de Sant Cugat del Vallés. 1964
No hay comentarios:
Publicar un comentario