El cartulari de Sant Cugat del Vallès es una sèrie de documents recollits pels monjos del Monestir de Sant Cugat, situat a pocs quilòmetres de Barcelona. Es tracta d'un important fons documental de donacions, permutes, canvis, vendes de terra i béns fetes pels antics pobladors de la zona del Baix Llobregat i el Vallès al propi monestir. Els documents estan datats entre els segles IX i XIII.
Aquest fons documental es troba actualment als arxius de l'A.C.A. (Arxiu de la Corona d'Aragó) i fou transcrit i publicat entre 1945 i 1947 en tres volums per mossèn Josep Rius Serra, del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) La transcripció dels documents feta aquí esta extreta de l'obra d'aquest investigador, referint-nos a ella com el cartulari en general.
Aquí presentem el document en que es fa menció del castell per primer cop.
DADES DEL DOCUMENT
DATA: 07-02-957
TIPUS DE DOCUMENT: Donació de terres per obligació testamentària.
NOMS DELS DONADORS: Ennec i Flodeberga (Marmessors testamentaris de Mascaró)
ASSUMPTE: Donació al monestir de Sant Cugat d'una terra de Mascaró que aquest tenia al terme del propi castell.
LLOC: La terra estava situada al terme del castell d'Eramprunyà, en el lloc anomenat "El Roure", al municipi de Begues.
AFRONTACIONS: No s’indiquen al document.
SIGNATURES I TESTIMONIS: Ennec, Flodeberga, Pater Domino (pvr.) Audevagrus i Recosindus (pvr.)
ESCRIVÀ: Petrus (pvr.)
DATA ORIGINAL DEL PERGAMÍ : El VIII dels idus de febrer del tercer any del regnat del rei Lotari: " VIII id. feb. a. III regnante Leutario, rege."
Nº DOCUMENT A L’ARXIU DE L’A.C.A.: Cart., f. 262 nº 808
Nº DOCUMENT AL CARTULARI: 49
Nº PÀGINA AL CARTULARI: 44
Nº VOLUM DEL CARTULARI: I
OBSERVACIONS: Es tracta del primer document en que es fa referència al castell d’Eramprunyà per primer cop.
DOCUMENT ORIGINAL
In nomine Domini. Ego Ennego et ego Flodeberga, femina, donatores sumus ad domum s. Cucuphati Martir Christi. Certum quidem manifestum est enim, quia precepit nobis qd. Mascharone per suum testamentum, unde iudicium obligatum tenemus infra metus temporum a serie condicionis editus, ut carta donacionis fecissemus ad predicto domum de sua terra propria, quod habebat voce genitori suo qd. Gontario, sicuti facimus ; et est ipsa terra in comitatum Barch., in terminio de castro Erapruniano: hoc donamus ipsa terra ad domum s. Cucuphati, ab integre, que est ad ipso Rover, qui fuit de isto Gontario qd. cum suas affrontaciones, et cum exios et regressios, sic donamus ad s. Cucuphato et ad suos servientes.Quem vero predicta terra que donamus ad predicto domo de nostro iure in eius potestate et de suos servientes hoc tradimus, ab integre, ad omnia quecumque facere voluerint, in Dei nomine, liberam abeant postestatem, a proprio. Quod si nos donatores aut ullusque homo, qui contra ista donacione pro inrumpendum venerit, non hoc valeat vindicare, sed componat ipsa terra in duplo, cum sua inmelioracione, et in antea ista donacione firma permaneat omnique tempore.Facta donacione VIIIº id. feb., a. IIIº regnante Leutario, rege.S+m Ennego; S+m Flodeberga; S+m Pater Domino, presbiter ss.; S+m Audevagrus, presbiter, ss.; Recosindus, presbiter, ss.P
etrus, presbiter, qui ista donacione scripsi, et ss. die et anno quod supra.TRADUCCIÓ
En el nom del Senyor. Jo, Ennec i jo, Flodeberga, dona, som donadors al monestir (
1) de Sant Cugat, màrtir de Crist. Es cert i queda manifest que vam rebre del difunt Mascaró amb antelació pel seu testament, del que tenim obligació per judici, sota el temor del temps, una sèrie de condicions promulgades com a carta de donacions feta al susdit monestir, de la seva pròpia terra, que va aconseguir per veu del seu difunt pare Gontari, tal com fem. I es aquesta terra al comtat de Barcelona, al terme del castell d’Eramprunyà. Per aquesta raó donem aquesta terra que està al Roure i que va ser d’aquell difunt Gontari, al monestir de Sant Cugat íntegrament, amb les seves afrontacions i amb els seus guanys i pèrdues, així ho donem a Sant Cugat i als seus servents.
En veritat que aquesta terra que donem al monestir de nostre dret, la traspassem a la seva potestat i la dels seus servents íntegrament, per a totes les coses que vulguin fer, en nom de Déu ho lliurem com a cosa pròpia.
Si nosaltres, donadors, o qualsevol home vingués en contra d’aquesta donació per anul·lar-la, que no li sigui possible reivindicar-la, sinó que pagui el doble amb les millores. I en endavant que aquesta donació sigui ferma per sempre.
Feta la donació el VIII dels idus de febrer, al III any del regnat del rei Lotari, rei.
S+m Ennec ; S+m Flodeberga; S+m Pater Domino, prevere ss; S+m Audevagrus, prevere, ss; Recosind, prevere, ss.
Petrus, prevere, que aquesta donació ha escrit i sotasignat el predit dia i any més amunt dit.
Anàlisi de l’estructura diplomàtica del document.Les estructures dels diplomes del segle X i posteriors estan molt ben definides i estudiades pels experts, els quals classifiquen els continguts d’aquests segons la seva disposició i la seva estructura jurídica. Aquesta estructura estaria dividida segons el models de Giry y Breslau en tres seccions: Protocol, Text i Escatocol, (Giry) les quals al mateix temps es subdividirien segons Breslau en: (
2)
Protocol: Invocació, on s’anotarà la invocació a Déu, Jesucrist o la Santa Trinitat. Subscripció, aquí s’indica la titulació i els noms del atorgants de donacions, venedors, etc. Direcció i Salutació, en aquest punt trobem a qui va adreçat el document i la salutació a qui va dirigit, però principalment això es troba en els diplomes de tipus epistolar.
Text: Preàmbul, on s’acostuma a trobar un declaració a mena de pròleg i presentació del document. Notificació, on s’expressa el desig de que l’acció duta a terme sigui pública i coneguda per tothom. Exposició, on la informació que trobem ens diu els motius perquè es fa la donació, venda, etc. Disposició, on trobem l’objecte jurídic de l’acte. En aquest document no ens ve donada aquesta disposició. Limitis, on s’anoten els límits de les terres, es a dir les afrontacions i les terres adjacents. Drets, on s’explica el tipus d’usdefruit que ha de tenir el receptor o comprador.
Escatocol:
Data, on s’expressa la data en que s’ha fet l’acte enregistrat. Auguris, Signes de Convalidació i Clàusules Finals i Formalitats, entre les que podem trobar les clàusules prohibitives, comminatives, derogatives, penals i imprecatives. En aquestes últimes podem comprovar la mentalitat d’aquella època en veure les malediccions que es feien contra qui volia malmetre una donació o venda o permuta, etc.
Així per al nostre document tindríem la següent divisió:
PROTOCOL:1)
Invocació:
In nomine Domini.
2)
Subscripció:
Ego Ennego et ego Flodeberga, femina donatores sumus.
3)
Adreça: L'Adreça fa referència a qui va dirigida la Salutació, que Breslau fa anar conjuntament amb aquesta. Aquestes formes d’estructura les trobem en els documents de tipus epistolar, el que no es el cas per aquest instrument i per tant aquí no hi trobem adreça ni salutació.
TEXT:1)
Preàmbul: Aquesta divisió no acostuma a existir en les vendes i en les donacions de particulars, i en aquest document s’acompleix la norma, per tant no hi trobem preàmbul.
2)
Notificació:
Certum quidem manisfestum est enim.
3)
Exposició:
quia precepit nobis qd. Mascharone per suum testamentum, unde iudicium obligatum tenemus infra metus temporum a serie condicionis editus, ut carta donacionis fecissemus ad predicto domum de sua terra propria, quod habebat voce genitori suo qd. Gontario, sicuti facimus.4)
Situació:
et est ipsa terra in comitatum Barch., in terminio de castro Erapruniano.
5)
Drets:
hoc donamus ipsa terra ad domum s. Cucuphati, ab integre, que est ad ipso Rover, qui fuit de isto Gontario qd. cum suas affrontaciones, et cum exios et regressios, sic donamus ad s. Cucuphato et ad suos servientes. Quem vero predicta terra que donamus ad predicto domo de nostro iure in eius potestate et de suos servientes hoc tradimus, ab integre, ad omnia quecumque facere voluerint, in Dei nomine, liberam abeant postestatem, a proprio. ESCATOCOL1)
Imprecatives o penals:
Quod si nos donatores aut ullusque homo, qui contra ista donacione pro inrumpendum venerit, non hoc valeat vindicare, sed componat ipsa terra in duplo, cum sua inmelioracione, et in antea ista donacione firma permaneat omnique tempore.2)
Redacció:
Facta donacione3)
Data :
VIIIº id. feb., a. IIIº regnante Leutario, rege.4)
Signes de Convalidació Contractants: S+m Ennego; S+m Flodeberga; S+m Pater Domino, presbiter ss.; S+m Audevagrus, presbiter, ss.; Recosindus, presbiter, ss.5) Escrivà: Petrus, presbiter, qui ista donacione scripsi, et ss. die et anno quod supra.ProtocolEn el punt primer del Protocol, la Invocació, veiem que aquesta invocació es la més general en aquest tipus de documents, es a dir, la invocació en nom del Senyor. Altres invocacions ho fan en nom de Jesucrist o be de la Santa Trinitat.
En el segon punt, la Subscripció, s’explica qui son els que atorgant la donació i la seva titulació o relació familiar entre ells o el difunt si s’escau. En aquest cas només ens diuen que son Ennec i Flodeberga i que son els donadors, aclarint que Flodeberga es dona. Sembla ser que no hi ha cap relació familiar entre ells ni entre el difunt, per tant es pot concloure que devien ser veïns o amics de Mascaró.
TextEn la Notificació trobem que es tracta també de la formula més comú d’aquest tipus, on es vol deixar clar que el que es fa, es declarat públic.
A l’Exposició se’ns explica perquè fan la donació. Aquest cop es una obligació testamentària, en la que el difunt s’havia compromès a donar unes terres obtingudes per veu del seu pare i de les quals es va fer una carta de donació amb aquest compromís i deixant com a marmessors als atorgants del document obligats a fer-ho per judici. (vegeu la nota 1)
En la Situació trobem que es fa una citació del lloc on es troba aquesta terra. Podem veure que només ens dona la ubicació del comtat, es a dir el de Barcelona i que es troba en el terme del castell d’Eramprunyà. És més endavant que el situa en el lloc anomenat El Roure. De totes maneres hi ha un buit molt important en el document, i es que no es donant les afrontacions, per tant no se’ns informa de si aquella zona estava més densament habitada o si per el contrari, solament Mascaró i Gontari conreaven aquelles terres.
En el Dret veiem que la donació es total i es fa al monestir i als monjos, amb tota disponibilitat de poder fer el que es vulgui perquè ja no hi haurà cap dret més del propietari sobre les terres. Això podia passar de vegades, en que el feia la donació es podia reservar per a si per exemple una part de la collita o distribuir uns guanys de la terra entre altres beneficiaris aliens al monestir.
EscatocolAl primer punt hi trobem las disposicions especials dividides en imprecatives o penals, en aquest cas son penals, ja que s’avisa que si algú o els mateixos donadors, volen anul·lar la donació, caurien en la pena de tenir que pagar el doble del valor de la terra, a més d’un escreix per les millores que es demanarien. Es a dir, un tipus de indemnització per danys ocasionats al intentar demanar l’anul·lació. En altres documents ens podem trobar la manera imprecativa, en la que el donador, venedor, etc. desitja a qui intenti trencar o anul·lar la donació, venda o permuta que es cremi a l’infern, la seva ànima incorri en la ira de Déu i estigui acompanyat pel propi Judes Iscariot: “
Si quis contra hanc cartam donacione ... extraere voluerit, in primis iram Dei celestis incurrat, et cum Iudas Scarioth, quii Deum tradidit, particebs fiat, et ab ominibus s. Ecclesie extraneus efficiat, et sit ille maledictus, que Datam et Abiron qui de terra vivos obsorbui...” també es fàcil trobar clàusules mixtes, es a dir, en les que hi ha una disposició penal i altre de imprecativa.
En la Redacció i la data se’ns informa que aquesta donació ha estat enregistrada en un document i s’ha fet tal dia del regnat del rei, en aquest cas Lotari.
En els Signes de Convalidació trobarem els testimonis de la donació i la seva titulació, a part de les firmes dels donants. En el nostre document només n'hi ha de testimonis de preveres, el que vol dir que aquesta donació va ser senzilla i oficial i purament de tràmit.
I per acabar, en l’Escrivà se’ns diu qui va ser aquest i la seva titulació, a més de veure la seva signatura, que en aquest document es monogramàtica i mostrada amb el crismó.
Comentaris al document.El primer document en que es cita el castell es una base molt important per extreure’n dades que ens puguin orientar cap el tipus de població que hi havia a la contrada per aquelles èpoques i, potser més minses, sobre el castell pròpiament dit. Així, el document per les seves condicions de donació ens situa, juntament amb l’especificació del terme del castell, com a mínim a una o dues generacions enrere, es a dir, a les acaballes del segle IX o principis del X. Per tant, a l’existir un establiment de pagesos a la zona des de tant temps enrere, seria indicatiu de que aquesta àrea ja estava pacificada i consolidada a finals del segle IX o mitjans del mateix.
Per altra banda, una de les coses que podem entreveure segons el document, es que es fa palès que a mitjans del segle X el castell ja existia com a tal. Però era aquest castell en la forma el mateix que es va conèixer en segles posteriors? Es possible, però de ben segur que el castell era ja antic en aquelles dates, això ens ho demostra el fet de que el nom original fos Rodanas, ja que en alguns documents de data posterior a aquest que veiem avui, es pot llegir: “ in termino de castro Rodanas, que vocant Eraproniano.” Així sembla ser que fou el poble el que va anar canviant el nom del castell i que originalment i oficialment aquest es deia Rodanas. En canvi, en el document del 957 la referència al castell es fa amb l’arcaisme del seu nom actual, Eraproniano, per tant, el nom de Rodanas quasi no es deu utilitzar i el canvi es devé de produir anys abans del document de 957. Això també ens portaria a creure que podem estirar uns quants anys enrere la construcció del castell, puix que el canvi del nom, amb el nombre escàs de població que devia haver-hi en aquelles contrades per l’època, aniria molt lent. Però amb tot i això, el nom de Rodanas es troba en documents (sempre amb la mateixa formula) fins ben entrat l’últim terç del segle X.
Un altra cosa que podem veure al document es que les terres de la donació, las del Roure, encara existeixen avui dia, i es troben als peus de Puig Castellar, a Begues. Sembla ser que el poblat ibèric que va haver-hi allí fou abandonat pacíficament,(
3) això voldria dir que aquest poblat no va ser conquerit militarment pels romans i que va arribar estant habitat fins la total romanització de la zona de forma pacifica, deixant els camps i les terres intactes. Així tindríem que aquestes terres que devien conrear aquells ibers i que estan encerclades en una vall i envoltades per les muntanyes de Puig Castellar i La Clota, són les mateixes que presumiblement conrearia posteriorment Gontari.
No es pot argumentar, però hi ha dues opcions del per què aquestes terres van passar, amb el transcórrer del temps, a mans de Gontari:
1. Li pervingueren dels seus avantpassats que ja les tenien des d’època visigòtica, podent-les haver adquirit aquests per aprisió en aquella època.
2. Les va artigar el propi Gontari, rere una repoblació organitzada pels comtes de Barcelona per assegurar-se la frontera del Llobregat.
enyors que hi han estat al castell. Evidentment no hi són tots, hem obviat els comtes i els reis com a senyors del domini sobirà per ser massa general i ens hem centrat amb els vicaris, els castlans i els senyors amb domini directe. Tampoc hi són alguns sotscastlans o alguns senyors que van tenir el càrrec per molt poc temps, com Gulleuma de Cabrera a la que el rei Jaume I va enajenar el domini sobirà que la corona tenia al castell d'Eramprunyà en 1253, però que aquesta el va retornar el 1274, bescanviant-lo pel castell de Gurb. O també com Guillem de Bellvís que va comprar el castell amb tots els seus drets i pertinences per 40.000 sous al rei Alfons III el 1290. Però el 1291 ja trobem com a nou senyor d'Eramprunyà a l'Infant Pere, germà d'Alfons III.
