Les Esglésies i Parròquies d'Eramprunyà

ESGLÈSIES DEL CASTELL

Relacionades directament amb el castell hi ha tres esglésies:

SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ
L’església castral d’Eramprunyà, Sant Miquel, es citada per primer cop en el testament sagramental de Galí de Santmartí, vicari comtal, però sembla ser que ja la podem documentar l’any 977 degut a que Galí va dictar el seu testament aquell any, amb motiu d’un viatge. L’any que l’església ve citada com a parròquia per primer cop es en un document del 1074, quan Ramon Isimbert infeudà la castlania d’Eramprunyà a Ramon Guillem, però possiblement ja es trobés com a tal des del segle anterior, puix que les tombes antropomorfes així ho documentarien.(1) Però no serà fins el segle XIV quan trobem a aquesta església com a sufragana de Sant Pere de Gavà. L’any 1522 apareix en un document de visita pastoral com totalment derruïda (es in totum in terra prostrata) (2) la qual cosa farà que sigui reconstruïda i pateixi moltes remodelacions.
Arquitectònicament parlant es pot considerar que la nau pertany al segle XII, bastida sobre un edifici més antic.(3) La muralla romànica es va fusionar amb la paret sud de l’església, formant part des de llavors d’aquesta. El 1868, es la data que trobem inscrita sobre la porta est de la nau, que es va obrir llavors, durant la remodelació portada a terme aquell any i que va deixar a l’aire la part de l’antic absis.
Com a curiositat citarem que entre finals del segle XIX i principis del XX s’havia tapiat la porta romànica i l’església servia com a corral pel bestiar.


CAPELLA DE BRUGUERS VELL
Aquesta capella està situada a la part de migdia del castell, en una roca a la que s’arriba per un camí rost.
La primera citació de la capella es ben tardana, ja que la trobem en una carta de pagament de Guillemona, Deodata de Santa Maria de Bruguers, feta al seu germà l’any 1321. La seva fundació va ser un intent de fer independent la parròquia de Sant Miquel, però el lloc es va abandonar al culte al segle XVI, (1509) quan el bisbat va donar permís per a traslladar la imatge de la Mare de Déu de Bruguers que allí es venerava a l’església de Nostra Senyora de Bruguers, al lloc del Sitjar. Els motius havien estat, entre d’altres, el fet que allí s’havia produït un assassinat amb mutilació de membres i la consegüent desacralització de l'església.
De planta basilical, avui dia a penes ens hi queden restes, tan sols uns llenços de parets en molt mal estat i part de l’absis quadrat que tenia i que Montserrat Pagès data d’època romànica.


NOSTRA SENYORA DE BRUGUERS

Situada als peus del castell, en el lloc anomenat El Sitjar, es l'actual parròquia. Va substituir a l'antiga feligresia de Bruguérs Vell i fundada al segle XIII per Ferrer de Santmartí, va tenir en un principi l’advocació de santa Magdalena, anomenant-se Santa Magdalena del Sitjar. L’any 1327 es considera que està situada en un lloc horrorós i de vasta solitud i es trasllada el culte a Gavà, al lloc de la Roca, des d’aleshores la capella restà abandonada, quedant en ruïna. I no serà fins el 1500 quan es comença la reconstrucció de la capella, principiant a anomenar-se Bruguers des de llavors i traslladant el benefici de Bruguers Vell a Santa Magdalena. En 1509 es trasllada la imatge de Nostra Senyora de Bruguers, quedant definitivament establerta aquesta com a parròquia.
En 1540, la baronessa d'Eramprunyà, Elisabet Marc i de Palou, féu edificar la casa de l'ermità, segons una inscripció trobada i guardada a la mateixa església.
La seva arquitectura es la d’una petita nau romànica en forma de creu llatina i absis rodó amb volta apuntada, sent ampliada amb la ja dita reconstrucció del segle XVI.


PARRÒQUIES

En el terme del castell d'Eramprunyà es va gestionar l'administració de sis parròquies:

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ

Sent el nucli de la parròquia l'església mateixa del castell i posteriorment la de Brugués Vell i Nostra Senyora de Brugués respectivament.

PARRÒQUIA DE BEGUES

Sent el nucli de la parròquia l'església de Sant Cristòfor de Begues.

PARRÒQUIA DE CASTELLDEFELS

Sent el nucli de la parròquia l'església de Santa Maria de Castelldefels, en el propi castell.

PARRÒQUIA DE GAVÀ

Sent el nucli de la parròquia l'església de Sant Pere de Gavà.

PARRÒQUIA DE VILADECANS

Sent el nucli de la parròquia l'església de Santa Maria de Sales.

PARROQUIA DE SANT CLIMENT

Sent el nucli de la parròquia l'església amb l'advocació del mateix nom, Sant Climent.


(Llosa de la rectoria de Nra. Senyora de Bruguers)


CAMINS SOTA EL CONTROL DEL CASTELL
Existeixen diferents camins que menaven per la zona del curs inferior del Llobregat, però el que més ens interessa és el que estava sota el control d'Eramprunyà.
El castell dominava el camí més meridional, que anava des de Sant Boi, passant per Sant Climent i Begues, confluïa també a Olesa de Bonesvalls i es dirigia cap el Penedès. Era un brancal secundari de la Via Augusta i sembla que al mateix temps formava part d'un camí també secundari de la ruta fins a Santiago de Compostela, la qual sortiria sortia des de Barcelona. El camí natural de pujada al castell era el que sortia des de la vall de La Sentiu, situat al sud d'aquest i on estaven ubicats la major part dels pagesos alodials.


NOTES:
1) Pagès i Paretas, Montserrat. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1992
2) Pagès, Op. Cit.
3) Pagès, Op. Cit.