Conjunt de Restes del Castell

CONSTRUCCIÓ I OBRA DEL CASTELL
L'obra més antiga que podem trobar data del primer romànic, es a dir, de l’època de Mir Geribert (primera meitat segle XI). Es tractaria de la muralla i l'arqueria. Hi ha una segona part que pertany al segle XIV i la formaria el baluard, el portal principal i el tercer recinte.
L'obra del castell es en "opus regular" amb interrelacions d'opus spicatum en alguns llocs. Els carreus estan formats amb el mateix material que la muntanya d'on s'aixeca el castell (Sorrenca terciària vermellosa, típica del massís) el que li dona el color bru-vermellós característic. Aquests carreus acostumen a ser de grandària més aviat petita, encara que podem trobar carreus de més grossa manufactura.
La planta del castell es irregular i allargada i està dividit en dos recintes principals i més antics: El recinte sobirà (el de la part més alta, on es troba el castell pròpiament dit i el recinte Jussà, on estan ubicades l’església i les tombes antropomorfes.) i un tercer recinte posterior del segle XIV.
El conjunt de ruïnes que ens ha arribat es el següent:

CONJUNT DE RESTES

Recinte Jussà

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ (ss. X-XI)
La primera documentació al cartulari es pel testament sagramental de Galí de Sant Martí l'any 981. Es una església molt restaurada i amb ampliacions. La seva es planta rectangular i la nau fa 10 metres de llargada per uns 5 d’amplada. Té una porta adovel·lada amb arc de mig punt orientada a migdia i un altra de datació més moderna a llevant on es pot veure encara a la clau la data: 1868. Altrament es conserva l'espadanya. A l'interior es poden reconèixer les fornícules. De totes maneres està molt malmesa.

TOMBES. ( ss X-XI )
Hi ha set tombes de forma antropomorfa que es podrien datar cap a finals del segle X (5 d'adults i dues de nens ) a les rodalies de l'església de Sant Miquel i la cisterna. Potser pertanyien a un petit cementiri destruït al segle XIV per fer la cisterna.(1) i que podria pertànyer a la possible població del Sitjar.

MURALLA ROMÀNICA. ( s XI )
Envolta quasi tot el castell pròpiament dit encara que està molt malmesa en diversos llocs i en altres desapareguda. Data del primer romànic, possiblement de la primera meitat del segle XI, en temps de Mir Geribert.(2)

CISTERNA. ( s XIV ?)
Situada en el recinte Jussà (inferior) aquesta aprofita una gran roca on abans va haver-hi part del cementiri. Es de forma més o menys quadrada i encara es poden apreciar-hi algunes picades de la seva construcció.

PONT (De fusta) (s. XX )
Avui dia el pont que hi ha per accedir al recinte superior del castell fou posat pel Centre Excursionista de Catalunya. Antigament hi va haver-hi un pont de pedra amb un arc rodó de mig punt que datava del segle XIV i que va arribar fins el segle XIX, en temps de Manel Girona. En l'actualitat encara es poden veure els arrencaments d'aquell. Es possible que amb anterioritat hi hagués un pont llevadís.(3)

Recinte Sobirà

BALUARD . ( s. XIV)
El baluard o cos de guàrdia va ser bastit per Jaume Marc el 1375 (junt amb els demés restes del segle XIV) es una perllongació de la muralla romànica a manera de barbacana que reforça la defensa de la porta principal. Té dos espitlleres amb obertura rodona per armes de foc. La seva forma es trapezoïdal.

PORTA PRINCIPAL. ( s. XIV)
Aquesta porta, feta per Jaume Marc II (1375) substituiria el portal romànic, situat en un altre tram de la muralla. Se li va adossar una petita torre de vigilància a la banda dreta i se'l fusionà amb la muralla antiga. Té un arc rodó de mig punt adovel·lat, típic del segle XIV. Està situat a l’entrada del recinte sobirà.


SALA GÒTICA. (s. XIV)
Aquesta sala va ser construïda a partir del 1375. Es reforçà amb quatre arcs de diafragma, segurament per poder fer-ne la planta superior. Es poden apreciar avui dia dos arcs sencers i l'arrencada d'un tercer. A la part superior del fons de la sala encara es pot veure una porta que donava pas al pis superior, aquesta també es adovel·lada i separa la muralla de les dependències, des d'allí surt una mena de corredor que connecta amb l'arqueria.

ESTANÇA PETITA. ( S. ¿?)
Rera la sala gòtica, hi ha una petita dependència, l'entrada de la qual esta al mateix nivell del sòl, estant la porta mig colgada. Aquesta estança esta coberta amb una volta de canó molt ben conservada.

L'ARQUERIA ROMÀNICA ( s. XI )
Només queda un arc i l'arrencada d'un altra. Aquesta sèrie d'arcs es perllongarien fins les dependències de l'esquerra i deurien també dividir una gran estança en dues. Als peus de l'arc sencer trobem una mena de pou o sitja . Connectat amb l'arc derruït trobem paral·lel l'arrencada d'un altre arc, però que divergeix del conjunt de l'arcada.

DEPENDENCIES. ( s. XI ¿?)
A l'esquerra i adossada a la muralla trobem una unitat arquitectònica formada per dues dependències. Una amb porta quadrada que dona al balç, ja que la estança en sí es va venir a baix o bé, va ser derruïda en temps de Felip V. L'altra estança al costat --estan porta per porta formant un angle-- té una porta amb arc adovel·lat que està per sobre del nivell interior del terra. Aquesta estança té una forma més o menys quadrada i a la banda dreta es poden apreciar restes d'opus spicatum. Davant es pot veure un gran forat que porta a sota de la muralla i que surt a la part exterior d’aquesta. Hi ha qui pensa que es tractaria alguna mena de poterna per escapar, però es quelcom improbable. Es possible que aquest recinte fos en el seu moment la torre d'homenatge. L’any 2009 es va caure un gran tros de paret.

PASSADÍS ( Per adossaments s. XI )
Format per la part lateral dreta de la possible torre d'homenatge i un dels costats de la sala gòtica, el passadís o corredor té un petit subterrani en el que podria haver-hi estat una cisterna pluvial o bé una sitja. Es d'obra més petita que la del recinte inferior.
En la paret que toca a la sala, a mitja alçada, es pot veure una peanya i un poc més a dalt una finestra quadrada i tapiada.

FORATS DEL TERRE. (Datació indefinible)
Sortint ja del recinte del castell i passada l'església trobem un total de 23 forats aproximadament, excavats a la roca viva que, en forma de hemicicle, van baixant cap el tercer recinte. Es possible que aquests forats poguessin ser els que es van fer durant la construcció del primitiu castell o bé que es tractés de forats anteriors o posteriors. De totes maneres es fa molt difícil de datar.

MURET AMB ARC. (ss. XI-XIV)
Prop dels forats en direcció de la baixada, a la dreta, trobem els restes d'un mur amb un arc de mig punt amb dovelles que dona directament al balç. Desconeixem el significat real d'aquest arc i el de la seva ubicació, però no està de més pensar que es tractés d'un arc posterior que s'aboqués al possible raval.

Tercer recinte

ALBACAR O TERCER RECINTE ( s. XIV )
Manat fer per Jaume March II (1375) aquest recinte te forma rectangular allargada, amb unes muralles d'un gruix significatiu (1 mt.) i una torre de vigilància al cantó del que seria la porta principal. El recinte realment es un ample espai pla sense cap tipus de construcció, exceptuant la torre i un petit racó, del qual solament es veuen els arrencaments d’un mur i que algú va dir que eren les cavalleries. La funció de l'albacar era la de recollir als pagesos de remensa i altres i el seu ramat en cas de perill. També serviria com pati d'armes. En l'àmbit militar servia com a defensa avançada del propi castell, i així ens ho demostra la presa que va fer René d'Anjou de l'albacar primer per després atacar el castell durant la guerra civil catalana de 1462.

NOTES
· 1) Montserrat Pagès i Paretas. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona 1992
· 2) Montserrat Pagès . op. Cit.
· 3) Montserrat Pagès. Op. Cit.