Taula Cronològica d'Eramprunyà (Segles XVI - XXI )

En aquest post exposarem una taula cronològica dels fets més importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.
Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.

TAULA CRONOLÒGICA D'ERAMPRUNYÀ

(segles XVI - XXI )

Aquesta es la segona part de la taula, la pràctica totalitat de les dades han estat extretes d'actes notarials per Francesc Bofarull, del qual hem tret nosaltres la majoria de les notes aquí exposades.

1500.- Testament de Jaume Marc, deixant tots el seus béns al seu fill Francesc Jeroni Marc. (24/9)

1506.- Confirmació a Francesc Jeroni del Mer Imperi, concedit a Jaume Marc per Joan II. Confirmació efectuada pel rei Ferran II.

1522.- Lucrecia Marc, germana de Jaume Marc IV, anomena hereu al seu fill Francesc Fivaller i Marc (23/7)
.- Fi de la nissaga dels Marc, la baronia passa a mans dels Fivaller de Palou.

1540.-Isabel Marc i Palou, germana de Francesc Jeroni, fa construir la casa de l’eremita al costat de la capella de Nostra Senyora de Bruguers.
.- Francesc Fivaller i Marc va fer donació dels béns del seu nebot, Hug Joan Fivaller i Queralt, quan aquest es va casar amb Angelina de Cardona. (20/7)

1562.- Compra per part d'Hug Joan Fivaller del lloc i terme de Viladecans.

1567.- Data dels capítols matrimonials de Ramon Martín de Torrelles i Fivaller, fill de Marina Fivaller Marc de Palou i Queralt i Ramon de Torrellas.

1571.- Matrimoni d'Hug Joan Fiveller II amb Estefania Hospital, amb atorgació de capítols matrimonials. Estefania va aportar una dot de 25.000 sous.

1584.- Hug Joan Fivaller Cardona atorgà testament davant el notari de Barcelona, Nadal Castelló, anomenant hereva seva universal a la seva filla Joana Fivaller i Hospital. ( 15/2)
.- Mort de Joan Fivaller Cardona.
.- Presa d'inventari dels béns per part de l'esposa d'aquest, Estefania. (12/4)

1587.- Testament de herència universal a favor de Leonor Torrellas i de Gualbes, dels seus pares, Ramon Martín de Torrellas i Fivaller i Isabel de Gualbes i Santcliment. (10/7)

1590.- Mort d'Hug Joan Fivaller de Queralt, pare de Joan Fivaller Cardona. (--/2) La muller pren inventari dels béns deixats pel pare i el fill. (3/3)
.- Mort, abans de l’adolescència, de Joana Fivaller, òbviament sense atorgar últimes disposicions. (--/8)
.- Marina Fivaller Queralt reclama l’herència com a parent més pròxim. (27/8)
.- Testament d'Estefania. S'institueix en ell com a hereva universal a Constança Marlés, muller de Francesc Erill, entrant aquests a posseir la baronia d'Eramprunyà, en indivís, estant propietat de les dues germanes Fivaller.
.- Final del domini dels senyors de Fivaller de Palou, estant el indivís entre les famílies Erill d'un cantó i els Sentmenat i Copons i Sarriera per l'altre.
.- Decadència i declivi del castell i baronia d'Eramprunyà.

1596.- Sentencia dictada de forma definitiva pel litigi obert sis anys abans per Marina Fivaller Queralt a Estefania Hospital, per les propietats de Joana Fivaller i el seu avi Hug Joan Fivaller i Queralt.
.- Durant el transcurs del plet mor Estefania.

1604.- Leonor de Torrellas atorgà testament instituint-t'hi hereu universal el seu fill segon, Miquel de Sentmenat i Torrellas, heretan el primogènit els béns paterns. (1)

1651.- Miquel de Sentmenat, sent frare i Gran Prior de Catalunya, va vendre a mossèn D. Jaume Copons i de Tamarit la meitat de la baronia d'Eramprunyà, Begues, Castelldefels i Gavà que posseïa en indivís amb la família Erill.

1665.- Jaume Copons i Tamarit va fer donació a favor del seu germà, Ramon de Copons, de dita meitat de la baronia. (13/4)

1666.- Lliurament dels capítols matrimonials de l'enllaç d'Antoni Copons i Grimau, fill de Ramon Copons i de Inés de Grimau, amb Maria Gracia Pinós i Rocabertí, amb donació a Antoni de la baronia. (9/12)

1668.-Donació de l’usdefruit de la mitja baronia a Raimon Copons, del seu germà. (28/6)

1669.- Confirmació de la donació i testament de Ramon Copons al seu fill Antoni Copons . (8/12)

1674.- Publicació del testament de Ramon Copons.
.- En successió per mort sense descendència d'Antoni, el succeeix el seu germà per fideïcomís, Francesc de Copons i Grimau, que es trobava posseint la baronia a finals del segle XVII.

1716.- (16/01) A partir d'aquesta data i, pel decret de Nova Planta, el rei Felip V va manar destruir totes les fortaleses de Catalunya, entre elles la d'Eramprunyà.

1724.- Agustí de Copons donà al notari Josep Llauradó el testament. (16/10)

1725.- Document en el que apareix com a senyor de la baronia indivís junt amb el marquès de Rupit, Joan Copons, germà d'Antoni i Francesc.

1729.- Atorgació de Josep de Copons del testament al notari Josep Ribas i Granés.

1736.-A Agustí Copons i Copons, fill de Joan de Copons i de Anna de Copons, se li adjudicà els béns que van ser de Raimon de Copons i de Inés de Grimau. (8/8)

1772 .- Es va establir una guarnició de Sant Climent al castell, segons una inscripció que hi ha al terra, molt a prop de la inscripció dels Marc i que diu: "Als 2 de maig Forem de guarnesio en aquest castell los de St. Climen any 1772" (02/05)

1773.- El testament d'Agustí de Copons es obert, instituint com a hereu al seu fill primogènit, Gaietà Lluís de Copons i de Oms.
.- Mort d'Agustí de Copons i Copons.

1783.-Haven mort sense descendència, Gaietà Lluís de Copons, heretà els seus béns el seu germà Josep Copons i Oms, qui ja en aquest any posseïa en indivís amb Maria Moreno de Garma, la baronia d'Eramprunyà.

1790.- Mort de Josep de Copons, deixant per hereva a la seva filla Mª Josepa de Copons i Cartellà, amb institució a favor de l'altra filla seva Manuela. Obertura i publicació del testament. (20-23/12)

¿?!!!.- Finals del segle XVIII o principis del XIX, data indefinida. Uns pagesos, els Serret, fan servir les ruïnes del castell com a masia, habitant-t'hi i fent-t'hi reformes.

1821.- Lliurament del testament per part de Maria Josepa de Copons i Cartellà. (17/12)

1822.- Mort de Maria Josepa de Copons (20-22/9)
.- Publicació del testament al qual deixa com hereva universal a la seva filla primogènita, Maria de Sarriera i Copons.

1851.- Mort i lectura del testament de Maria de Sarriera, deixant hereva a la seva germana Josepa de Sarriera i Copons. (26-30/12)

1860.- Lliurament del testament de Josepa Sarriera.

1865.- Mort de Josepa de Sarriera. (1/5)
.- Obertura del testament. En ell llegava la meitat de la baronia d'Eramprunyà, que posseïa en indivís amb Antoni Joan de Foxà, a Ramon de Sarriera, comte de Solterra, a qui succeí el seu fill, Ramon de Sarriera i Villalonga.

1867.- Lliurament de Ramon de Sarriera, comte de Solterra, del document testamentari. (5/12)

1869.- Confirmació del document testamentari.

1870.- Mort del comte de Solterra i obertura del testament.

1897.- Ramon de Sarriera i Villalonga, marques de Barberà i de la Manresana, amo en comú i pro-divís amb Eulàlia de Segarra i l'Espagnolo, vídua del senyor Dídac de Foxà i de Vinyals, van vendre a Manel Girona i Agrafel, els béns que van formar la baronia d'Eramprunyà, per 90.000 pessetes. (aproximadament uns 540 euros) (12/2)

1911.- Francesc de Bofarull i Sans escriu i publica, a instàncies de Manel Girona, el llibre : EL CASTILLO Y LA BARONIA DE ARAMPRUNYÀ.

1914-1918.- En més d'una ocasió hi va haver-hi a les ruïnes del castell individus que feien senyals a un submarí alemany, que secretament resseguia el litoral, perquè es podés aprovisionar. Aquests individus van acabar de destrossar les restes del castell d'Eramprunyà, destruint-li les portes i fustes de les finestres que encara restaven. (2)

1998.- Deteriorament i degradació total del castell i l'ermita d'aquest, Sant Miquel d'Eramprunyà. Recentment pintures de vàndals en els murs que resten encara
en peu.

1999.- Primers intents d'expropiar el castell a la seva actual propietària per part de l'ajuntament de Gavà, la Generalitat i alguns partits polítics, al no atendre degudament aquesta els seus deures com a propietària d'un patrimoni històric i deixar que es degradi.

2000.- Consolidació de les parts del castell més afectades per la ruïna.

2007.- Compra per part de l’Ajuntament de Gavà a la família Girona, el castell d’Eramprunyà per 1.051.771 euros. (23/05)

2009 .- Cau per culpa d’un fort vent i del seu mal estat, part d’una paret de la torre d’homenatge del castell d’Eramprunyà.(22/02/)

2011 .- Signatura a dalt del castell d’Eramprunyà, del conveni entre l’Ajuntament de Gavà i la Diputació de Barcelona per una intervenció històrica i arqueològica al castell. (24/03)

NOTES

1) Com hem dit anteriorment, a partir d'aquest punt totes les referències cronològiques estan extretes dels arxius notarials per F. Bofarull, nosaltres hem seguit a aquest autor i exposem aquí les dates preeminentments de morts i testaments, així que és possible que puguin resultar un tant avorrides per al lector, però potser interessants per al estudiós.
2) Pere Català i Roca a l'article, Castell d'Eramprunyà, a Els Castells Catalans. Rafel Dalmau editor. Barcelona 1967 vol. I El Baix Llobregat.


BIBLIOGRAFIA

Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès i Paretas Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1992.
Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vols. I, II, III. Msn. Josep Rius Serra C.S.I.C. (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Barcelona 1945-1947.
Cataluña Mil Años Atràs Siglos X-XI. Pierre Bonnassie Ediciones Península Barcelona 1988.
El Castillo y la Baronía de Aramprunyá. Francesc Bofarull i Sans. Impremta de Heinrich y Cía. Barcelona 1911
El Territori d'Eramprunyà entre els segles X-XVI. Dolors Sanahuja i Torres. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà nº 3. Gavà 2002
Els Castells Catalans. Pere Català i Roca a vol. I Apartat Baix Llobregat. Article Eramprunyà . Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1967
Orígenes Históricos de Cataluña 2ª edició. Josep Balari i Jovany. Instituto Internacional de Cultura Románica.. Abadía de Sant Cugat del Vallés. 1964

Intervenció Arqueològica i Investigació Històrica a Eramprunyà

El matí del passat 24 de març d’enguany, es va signar al castell d’Eramprunyà un conveni entre l’alcalde de Gavà, Joaquim Balsera i la diputada d’Infrastructures de la Diputació de Barcelona, Anna Hernández per realitzar una investigació històrica i arqueològica del castell d’Eramprunyà.
Aquest conveni servirà per establir els criteris del Pla Director, el qual guiarà les directrius de la restauració que es durà terme en el futur. Dintre d’aquest acord també es preveu la restauració de l’espadanya del l’església de Sant Miquel, a la qual es vol tornar a col·locar la campana.

El treball històric es centrarà en la recopilació de tot el fons documental del que es té noticia fins el moment i en cercar la nova documentació que es desconeixi i que encara pugui existir. La idea es fer una investigació dintre del context de la Baronia i el seu entorn històric.
Per altra banda, la intervenció arqueològica, junt amb les consolidacions necessàries, buscarà deixar al descobert el límits del castell, netejant de runes, arbusts i terra el sòl. Així mateix, també es faran cales per aportar una informació més precisa sobre l’evolució estructural d’aquesta fortalesa. Segons sembla, les intervencions arqueològiques es portaran a terme principalment al recinte sobirà, no descartant de fer algunes de molt precises al recinte Jussà.
Particularment només diré que és una llàstima que la política hagi entrat en aquest tema. Tot això no és més que una pura façana d'intencions.
The Damned.

En marxa la recerca arqueològica d'Eramprunyà.

Taula Cronològica d'Eramprunyà (segles XIV - XV )

En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets més importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.
Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.

TAULA CRONOLÓGICA D'ERAMPRUNYÀ

(segles XIV - XV)

1302-1303.- Jaume II confisca el castell d'Eramprunyà a Bernat de Centelles.

1304.- Casament de Blanca de Centelles amb Guillem Galcerà de Cabrens (Cabrenys).
.- Blanca de Centelles, filla de Saurina i Bernat, dona amplis poders al seu pare sobre les viles i castells constitutius de la dot de Cabrens. (12/12)

1305.- Mort de Saurina de Terrassa.
.- Ordre reial amb prohibició de tallar arbres i fer llenya al terme d'Eramprunyà.

1306 .- Pere Marc compra la casa de La Roca als Tició. (1)

1310.- Bernat de Centelles ret homenatge de fidelitat i vassallatge pel castell d'Eramprunyà a Jaume II, al Palau Reial de Barcelona. (24/10)
.- Blanca fa donació a Berenguela de Castellarnau, amb caràcter hereditari, del càrrec de batlle o administradora de les rendes corresponents de la castlania d'Eramprunyà. (14/2)

1312.- Segona boda de Blanca de Centelles, amb Guillem de Calders.

.- Bernat s'enemistà amb la seva filla Blanca.
- Sentencia arbitral contra Bernat de Centelles per que deixi la seva actitud hostil en vers el seu gendre, Guillem de Calders.
.- Confirmació, per part de Blanca al seu pare, de la donació dels castells d'Eramprunyà i Terrassa. (29/9)

1313.- Privilegi de Jaume II en el que declara francs del subsidi de "cena" (sic) (2) als homes d'Eramprunyà. (5/11)

1318 .- Jaume II fa concessió vitalícia a Pere Marc dels censos que Mateu Puigdalber rebia del mas Pujals d'Eramprunyà i també li féu donació de la fadiga.(3)
.- Bernat de Fonollar cobrava un violari sobre els rèdits del castell d'Eramprunyà que Jaume II valorava en 1500 sous anuals.(4)

1319.- Mort de Bernat de Centelles.
.- Jaume II insisteix amb l'ordre contra la tala d’arbres a Eramprunyà, castigant als infractors amb una multa de 60 sous. (31/8)

1320.- Petició de Blanca de Centelles, esposa de Guillem de Calders, perquè Jaume II confirmés l'ordre donada pel seu avi, Jaume I, en 1262, de que ningú pogués caçar ni tallar llenya, ni causar mal a la devesa que va tenir Guillem de Terrassa. (8/2)
.- El monarca confirmava a Garí, senyor de Castelldefels, el dret a percebre la meitat del quart del delme del castell d'Eramprunyà.(5)
1321.- Ordre de Jaume II en la que obliga al Batlle General de Catalunya a que esbrini qui acostumava a exercir jurisdicció sobre el terme del castell, ja que els batlles de Barcelona i Eramprunyà tenien un litigi per aquesta qüestió.

1322.- Aprovació del rei de la donació efectuada per Blanca de Centelles a Berenguela de Castellarnau. (30/4)

1323.- Necessitant diners per la conquesta de Sardenya i Sicília, Jaume II ven el castell i la baronia d'Eramprunyà al seu tresorer, Pere Marc, per 120.000 sous barcelonesos de tern. La venda comprenia el castell i el seu terme jurisdiccional amb lliure i franc alou, menys el mer i mixt imperi, que se'l reservava el monarca, i tots els edificis i fortaleses que hi havia en ell. El senyoriu suprem sobre els vassalls, sobre els pagesos de remença, la propietat plena de la terra, els conreus, fonts, rius, aigües i aqüeductes; de la caça, de la pesca i de tot el que pogués trobar-se casualment, estant tot això venut amb caràcter de perpetuïtat i poden ser hereditari. (4/2)
.- Presa de possessió del castell per part de Pere Marc. Blanca de Centelles es nega a retre-li l'homenatge al nou senyor. (7/2)
.- Carta-ordre del rei, presentada pel veguer de Barcelona a Blanca de Centelles, per obligar-la a retre homenatge a Pere Marc. (8/2)
.- L'Infant Pere, Procurador General del rei, aprovà i confirmà la venda del castell.(24/2)
.- Blanca de Centelles dona els dos feus d'Eramprunyà i Terrassa al rei. Rere ser obligada a jurar homenatge a Pere Marc, li son retornats. (15/3)
.- Pere Marc es recompensat pels serveis prestats i la seva lleialtat amb la donació del Mixt Imperi. (17/9)

1324.- Blanca de Centelles posa un plet aquest any a Pere Marc reclamant- li que la recaptació dels delmes es fes a Viladecans.
.- Concessió de Jaume II a Pere Marc de l'autorització pertinent per celebrar mercat els dimarts en el seu lloc de La Roca, terme d'Eramprunyà. (29/7)

1328.- Confirmació de la donació del Mixt Imperi a Pere Marc per Alfons IV. (13/1)
.- Resolució d'un litigi, per mig d'una sentencia arbitral, que va tenir Pere Marc contra Ferrer Garí, senyor de Castelldefels.

1337.- Degut als problemes que li ocasionava la castlana Blanca de Centelles, Pere Marc decideix comprar-li la castlania per 141.000 sous barcelonesos. (22/4)
.- Data del document que eximeix els remences (en nombre de 100), del terme d'Eramprunyà durant quaranta anys de l'obligació de contribuir a la reparació del castell mitjançant el pagament a Pere Marc de la suma de 3000 sous. (16/11)

1338.- Obtenció per part de Pere Marc del privilegi de Pere IV per a celebrar mercat a La Roca o Sant Climent, al seu lliure albir.
.- Confirmació de la donació del Mixt Imperi a Pere Marc, per Pere IV. (16/11)
.- Mort i testament de Pere Marc, anomenat també "Lo Prohom" o "Lo Antich". (13/7)

1347.- Data d'una escriptura de Pere Marc fill, de la fundació d'un benefici presbiterià que va fer a la capella de Santa Maria de Bruguers. (27/ 7)
.- Pere Marc gasta 11.000 sous en obres de reparació al castell d'Eramprunyà i a la vila de Sant Climent, que com a conseqüència de la pèssima administració dels Centelles, es trobava en molt mal estat.

1351.- Jaume Marc, germà de Pere Marc, demana al donzell Eymerich de Conit que li rendís homenatge per la casa de la Sentiu. (10/10)

1352.- Execució de lliurament de la postat per part d'Eymerich de Conit a Jaume Marc, per la casa de La Sentiu. (12-14/ 11)
.- Guillem Vilarnau (espòs de Berenguela de Castellarnau) ret homenatge a Jaume Marc.

1354.- G. Thogores, donzell, en nom de la seva muller, Sibil·la de Torroella, li ret homenatge a Jaume Marc, per un quart de delme del castell d'Eramprunyà. (30/10)

1360.- Pere III crida a Jaume Marc, que es trobava a València, i l'anomena Cavaller de Sant Jordi.

1373.- Jaume Marc demana la postat a Berenguer de Conit, per la casa de la Sentiu, donant lloc a discussions.
.- Concòrdia signada per Jaume Marc I i Jaume Marc II a favor del senyor de les cases de La Sentiu, amb motiu de les discussions ocasionades per la demanda de la postat (1/9)

1375.- Jaume Marc comença les obres de fortificació del castell, bastint una muralla que l’envoltava tot resseguint el balç. Construeix també el tercer recinte, el baluard de guàrdia, l'edifici gòtic, la porta amb arc que encara subsisteix i el pont d'arc de mig punt que va haver-hi . Alguns pagesos van refusar contribuir-hi a les obres.

1376.- Diverses ordres del rei contra els pagesos que es negaven a contribuir a la construcció de la muralla.

1384.- Primera escriptura en la que Jaume Marc signa com a senyor d'Eramprunyà.
.- Sentència d'un plet que Jaume Marc II va tenir amb Galcerà Marc de Llacería, fill de Pericó Marc el sord-mut,(un fill de Pere Marc I "Lo Prohom", es a dir el que va comprar el castell i la baronia) reclamant certes rentes.

1399.- D. Martín declarava exempts del subsidi que es cobrava amb motiu de les coronacions reials als homes propis del castell d'Eramprunyà. (11/8)

1406.- Testament de Pere Marc II davant del notari Francesc Fuster, instituint com a hereu al seu pare Jaume Marc II. (17/6)

1411.- Documents d'aquest any assenyalant com a senyor d'Eramprunyà a Lluís Marc i Ballester, fill de Pere Marc.

1427.- Adquisició per part de Lluís Marc de les quadres de Castelldefels.

1433.- Naixement d'Isabel, filla de Jaume Marc II. (14/7)*

1435.- Naixement de Lluís, fill de Jaume Marc II. (4/1)*

1439.- Litigi a causa d'una ovella, la que junt amb el pastor havia penetrat en el territori del castell. El litigi era entre Eramprunyà i la ciutat de Barcelona. (6)

1442.- Naixement de Jaume, fill de Jaume Marc II. ( 12/8)*

1443.-Naixament de Maria, filla de Jaume Marc II. Va néixer al castell i va morir el mateix dia. (22/4)*

1444.- Naixement de Carles, fill de Jaume Marc II. (8/5)*

1445.- Naixement de Lluís, fill de Jaume Marc II (20/5)**

1449.- Adquisició de cases fortificades de Gavà per part de Lluís Marc.
.- Plet de Lluís Marc i el seu fill Jaume a causa de la recaptació al Reial Patrimoni
.- La reina governadora, Maria, manà que s'obligués el pagament de la recaptació, els famosos Talls. (20/11)

1454.- Atorgament al notari de Barcelona, Guillem Jordà, del testament de Lluís Marc, instituint com a hereu al seu fill Jaume Marc III. (20/11)

1455.- Mort de Lluís Marc.

1466.- Mort de Jaume Marc III.

1468.- Pèrdua de Castelldefels a mans dels francesos. El senyor era Jaume Marc i Ballester. (7)

1469.- Pèrdua de l'Hospital de Cervelló.
.- Enderrocament de major part del castell d'Eramprunyà, per part dels francesos. (22/9)
.- Presa del Castell. Jaume Marc IV es fet presoner i es portat amb grillets fins a Cotlliure, on hi romandrà tres mesos i vint i dos dies carregat de cadenes. Serà alliberat després de pagar pel seu rescat 2700 florins d'or (24-26/10) (8)

1470.- Jaume Marc IV torna a prendre les armes per intentar recuperar l'Hospital de Cervelló, fracassant a l'intent. (--/2)

1471:- Presa i reconquesta de Castelldefels, (¿1471?). (24/12)
.- El rei Joan II concedeix a Jaume IV el Mer Imperi del castell d'Eramprunyà.

1472.- ¿? Jaume Marc marxa amb els seus homes des de Barcelona per intentar reconquerir el castell de Cervelló. (--/2)

1473.- Setge al castell d'Eramprunyà. El tres de maig es reconquerit i donat als diputats i consellers de Barcelona. (El castell havia estat confiscat a Jaume Marc IV, per la Generalitat pel seu partidisme Joaniste) (3/5)
.- Es restituït el castell a Jaume Marc i Ballester. (20/12)


NOTES

1) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "Aquesta compra es desprèn d'un rebut signat pels consellers de Barcelona en concepte de sosteniment de la barca de Sant Boi."
2) sic. F. Bofarull ob. cit.
3) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "A.C.A. Cancelleria. Reg. 216, fol. 36"
4) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "A.C.A. Cancelleria. reg. 216, fol. 106 v-107."
5) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "A.C.A. Cancelleria. reg. 205, fol. 190."
* El Llibre de la Baronia, manuscrit de la baronia fet per alguns dels Marc, citat a F. Bofarull ob. cit.
** L'anterior fill anomenat Lluís ja devia haver mort amb anterioritat.
6) Els Castells Catalans. Rafel Dalmau editor. BCN 1967 vol. I
7) Passa durant la guerra civil catalana del 1462-1472, començada per la revolta dels remences
8) El Llibre de la Baronia a F. Bofarull. ob. cit.

Taula Cronològica d'Eramprunyà (segles XII - XIII )

En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets més importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.
Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.

TAULA CRONOLÓGICA D'ERAMPRUNYÀ

( Segles XII-XIII )

1110.- La custodia del castell d’Eramprunyà pertany en aquestes dates a Jordà de Santmartí, fill d'Arnau Mir, que es troba citat en un document, junt amb la seva esposa Sança, com a senyor d'Eramprunyà en aquest any.

1111.- Guillem Ramon, vicari del castell d'Eramprunyà, és citat en un document d'aquest any.
.- Concòrdia del senyor d'Eramprunyà, Jordà, amb l'abat Rotllà de Sant Cugat, sobre unes terres parellades de Gavà que Jordà va prendre al cenobi, les quals havien estat donades per la seva besàvia Ermengarda.

1117.- El cardenal Boso, llegat papal, amenaça amb l'excomunió a Jordà, a causa d'un assumpte amb les terres de Sant Cugat (veure l’any 1111), amenaçant també al seu germà Umbert i els homes que amb ells van col·laborar.

1121.- Jordà de Santmartí restitueix i defineix les terres a l'abat, a canvi rep 30 morabatins i l'aixecament de l'excomunió que li havia formulat el Papa Calixt III*. (13/2)
.- Jordà ret homenatge a Ramon Berenguer III, pels castells de Castellet, Olèrdola, i Eramprunyà.

1131.- Jordà tornà a l'abat Ermengol, per consell de l'arquebisbe Oleguer, la meitat de les terres parellades retenint l'altre meitat, per la qual junt amb els seus fills Arnau i Guillem, donà al cenobi 50 maraverís d'or. (5/4)

1132.- Jordà, en una definició a Sant Cugat, feta junt amb els seus fills, es compromet a no fer servir la violència ni malmetre els honors del monestir, situant-se dins dels seus dominis. (5/4)

1140.- A partir d'aquest any, el nou senyor directe d'Eramprunyà, serà Guillem de Santmartí casat en primeres núpcies amb Beatriu de Montcada, en segones amb Guisla de Banyeres i en terceres amb Alamanda de Castellví.

1142.- Guillem de Santmartí encomana la castlania d'Eramprunyà a Pere de Santa Oliva, fill del vicari del castell , Guillem Ramon. (31/10)

1143.- Guillem Ramon deixa al seu fill, Pere de Santa Oliva al càrrec dels castells d'Eramprunyà i Santa Oliva.

1157.-Mor, a causa de greus ferides, Ponç Pere de Banyeres, pare de Guìsla de Banyeres, tercera esposa de Guillem de Santmartí, deixant a aquesta la seva herència universal dels castells de Banyeres, Castellvell, Montmacell, Marmellar, Albinyana i Tivissa .

1165.- Divorci de Guillem de Santmartí i de la seva esposa Beatriu de Montcada.

1166.- Ingrés al convent de Sant Cugat , de Berenguer de Santa Oliva, fill de Pere de Santa Oliva i de Dolça, fent lliurament d’aquests al cenobi de diferents terres i del mas de Pestelfred, en terme d'Eramprunyà,. En 1205 Berenguer ja era abat.

1183.-Sentecia d’adjudicació del castell de Santa Oliva, reclamat pels monjos de Sant Cugat a Bernat de Santa Oliva, fill de Pere i Dolça.
.-Última noticia de la segona esposa de Jordà, Anglesa. Anglesa i el seu fill Guillem de Santmartí, havien hipotecat a Berenguer de Sant Cugat i a Joan de Montjuïc, la meitat del feu de tot el delme de pa, vi, carns, etc... que tenien a Eramprunyà. (26/4)

1189.- Guillem de Santmartí fa testament deixant als seus hereus els castells d'Eramprunyà, Santmartí Sarroca, Olèrdola i Castellet; així com d'altres béns seus al Garraf.
.- Mort de Guillem de Santmartí
.- Possible naixement del fill i hereu de Guillem de Santmartí, Ferrer de Santmartí, fill de la seva tercera esposa Alamanda, va néixer després de la mort del seu pare ocorreguda aquest any.

1208.- Ferrer de Santmartí, fill de Guillem de Santmartí, tenint a prop de vint anys, rep de part de la seva tia Guilleuma de Castellví, la quantitat de 4100 sous com a penyora del castell d'Eramprunyà, qui en el seu nom l'havia hipotecat a Berenguer de Castellví. També havia hipotecat els honors de Sant Genis a Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. (8/7)

1217.- Per mil cinc-cents sous, Guillem de Santa Oliva, adquirí a Pere de Belestar, totes les propietats que aquest hi tenia a Eramprunyà i Santa Oliva.

1226.- Mort i testament de Guillem de Santa Oliva, en el que deixa a la seva filla Saurina i al seu marit, el castell d'Eramprunyà.
.- El rei Jaume I adquirí el domini superior del castell d'Eramprunyà a Ferrer de Santmartí. En el moment de la venda, la castlania corresponia a Saurina de Santa Oliva, filla de Guillem de Santa Oliva .(1226/1247)
1236.- Guilleuma, filla de Maria Moneder, va vendre als seus germans, Guillem i Ferrer de Santa Oliva, tota l’herència que li corresponia per 400 maraverís d'or Alfonsins. (12/6)
1238.- Guillem de Santa Oliva atacà de nit el castell de Santa Oliva, trencant la treva de Deu, contra la seva germanastre Saurina de Santa Oliva.
.- B. de Jorba, veguer del rei, en representació dels Montcada dictà sentencia per la qual es condemnà a Guillem de Santa Oliva a restituir el castell amb indemnització dels danys causats. Guillem de Terrassa i la seva esposa Saurina de Santa Oliva, havien interposat querella criminal contra Guillem de Santa Oliva.(5/7)

1240.- Compra de Saurina al seu germanastre, Guillem de Santa Oliva, la llegítima paterna, la porció que aquest tenia adquirida a les seves germanes i la part procedent de l'esponsalici de la seva mare Maria Moneder, per 200 maraverís d'or.

1243.- Data de venda del castell de Santa Oliva, efectuada per Guillem de Terrassa i Saurina de Santa Oliva, al monestir de Sant Cugat, per 2000 maravedís d'or Alfonsins. (11/7)
1250.- Saurina de Santmartí, (1) ven a Guillem de Terrassa un mas al terme de la parròquia de Sant Miquel, al castell d'Eramprunyà, situat al Sitjar, per 300 sous barcelonesos.

1253.- Jaume I autoritzà a Guilleuma de Cabrera perquè per sí mateixa o pel batlle, el seu representant, exercís actes de jurisdicció en tot el terme del castell d'Eramprunyà. Així doncs, Jaume I havia enajenat a favor d'aquesta noble dama el castell, es a dir, el senyoriu suprem que sobre el mateix hi tenia la corona. Però va durar poc el nou senyoriu, perquè en 1274 el rei donà a Guilleuma de Cabrera el castell de Gurb, en substitució del d'Eramprunyà.

1256.- Guillem de Terrassa i la seva esposa Berenguela, van fer donació del terreny conegut amb el nom de "Terrasel", (2) en terme del castell d'Eramprunyà, per a bastir en ell una església i un convent sota l'advocació de Sant Salvador.(7/2)

1262.- Data en la que Jaume I prohibí que es cacés, tallés llenya o es causés qualsevol perjudici a les deveses que Guillem de Terrassa tenia en el terme del castell d'Eramprunyà. (4/7)


1263.- Ferrer de Santmartí absol i defineix a Saurina de Santa Oliva, esposa de Guillem de Terrassa, tot el castell d'Eramprunyà. (8/8)
1264.- Guillem Goguer es establert en el lloc denominat "Hospital de Sant Salvador d'Arenys", en terme de Terrasel, a Eramprunyà, amb l'obligació de sostenir perpètuament una llàntia a la capella els dies de cada dia i dues els dissabtes i els diumenges.(3)

1265.- Guillem Burguès havia comprat a la monarquia els drets per esdevenir senyor de Gavà i Viladecans i propietari de terres i masos a Sant Climent. (4)
1270.- El rei Jaume I invalida a Bernat de Centelles, futur marit de Saurina, un duel sostingut contra Arnau de Cabrera, per l'ús de la famosa Espasa de Virtut, anomenada de Vilardell i a més d'usar vestimentes i joies il·legítimes i màgiques.

1272.- Saurina de Santa Oliva encomana al seu fill, Jaume de Terrassa, la castlania del castell d'Eramprunyà, amb cessió dels drets feudals sobre els cavallers del terme i castell.
.- Data de l'escriptura dotalial (aquesta es una segona copia, doncs l'original s'havia extraviat), de Jaume de Terrassa, a la qual aportava 500 maraverís d'or Alfonsins, i per respondre de les sumes (la seva i la de la seva esposa, Guilleuma, filla de Berenguer de Sant Vicens, senyor de Burriac.) que eren 1000 maraverís, va tenir que hipotecar el castell d'Eramprunyà. (16/6)
.- Aprovació i ratificació de la promesa feta pels marmessors testamentaris de Jaume de Terrassa a Guillem de Sant Vicens, de lliurar-li, després de la festivitat de Tots Sants següent, la casa de Terrassa. (19/12)

1273.- Matrimoni de Saurina de Terrassa amb Bernat de Centelles, sent aquesta encara menor d'edat.
.- Dotació que fa Saurina de Santa Oliva a la seva néta Saurina de Terrassa, del castell d'Eramprunyà, al casar-se amb Bernat de Centelles. (17/6)

1274.- Devolució de Guilleuma de Cabrera del castell d'Eramprunyà a la Corona d’Aragó (Jaume I), a canvi del castell de Gurb.
.- Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, reten homenatge de fidelitat al rei Jaume I. (24/2)
.- El rei Jaume I confirma la castlania al matrimoni format per Saurina de Terrassa i Bernat de Centelles.
1279.- Poc desprès d'aquest any mort del segon espòs de Guilleuma de Sant Vicens, Bernat de Baiona, que fou feudatari d'Eramprunyà.

1286.- Data del litigi creat entre la Corona d'Aragó i el castlà reial d'Eramprunyà, Bernat de Centelles, pel dret de fer sonar el corn a la torre (5) i sobre els delmes de Gavà, Viladecans, Torre de P. Burgués i Les.
.- Alfons III va cobrar 250 sous dels homes d'Eramprunyà per redempció dels clients. (6)
.- El rei va vendre per un any a Bernat Guillem de Pinells, advocat, tots els rèdits que el rei rebia en la batllia d'Eramprunyà i la meitat dels lluïsmes. Ho vengué per 3.420 sous. (7)
1288.- Data del document en el que consta l’assignació percebuda per Bernat de Centelles. La meitat d'una quarta part del delme del castell.
.- Capbreu (8) de les costums i drets que allí pertanyien al rei (referents a l'assumpte del corn de la torre) fet per Berenguer de Provençana, batlle reial del terme d'Eramprunyà.
.- Alfons III donà a Bernat de Senesterra, com a recompensa dels seus serveis, totes les rendes que rebia la Corona del castell d'Eramprunyà. (9/2)

1290.- Alfons III ven el castell d'Eramprunyà amb tots els seus drets i pertinences a Guillem de Bellvís (9) , per 40.000 sous, al qual hauran d'acatar i reconèixer com a senyor, prestant-li homenatge els castlans d'Eramprunyà, Bernat de Centelles, A. de Fonollar, Pere de Torroella i Galcerà de Papiol. ( - / 7)

1291.- Matrimoni entre l'Infant Pere amb Guilleuma de Castellví. Pere era senyor de Montcada. L' infant va aportar com a dot nupcial 40.000 morabatins Alfonsins d'or i li promet salvar tots els castells i terres, hipotecant en garantia entre d'altres la vila de Vilamajor, Cercedol i el castell y vila d'Eramprunyà amb els seus drets i pertinences.
.- L'Infant Dom Pere senyor d'Eramprunyà.
.- Data de la confirmació de Jaume II de la possessió del castell d'Eramprunyà a l'Infant Dom Pere, germà del rei Alfons III, feta per aquest. ( 27/8)
.- El rei Jaume II féu donació a Rimbau de Far de la fadiga de la primera venda sobre el feu que Bernat de Centelles i Saurina tenien en el castell d'Eramprunyà i el seu terme. (10)

1292.- El bisbe de Barcelona dicta sentencia arbitral per la qual s'estableix una separació amistosa entre Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa.

1294.- L'Infant Dom Pere fa reclamació de la postat del castell d'Eramprunyà a Bernat de Centelles, com a signe de reconeixement del domini suprem. Dos mesos després faria un arbitratge amistós. ( 12/6)
.- Advertència de Jaume II als homes d'Eramprunyà de no cobrar el dret personal "quistia" (sic) (Qüestia?) a Pascual Messeguer, perquè l'ha fet franc d'ella. (29/6)

1295 .- Pere Marín obtenia del monarca el dret a percebre el delme del pa, vi, carns, i altres coses del castell d'Eramprunyà, després de pagar 3000 sous.

1297.- Concessió de nou dels delmes d'Eramprunyà i Sant Climent a Pere Marín. (18/6)

1298.- Saurina de Terrassa ven per un any a l'advocat barceloní, Berenguer Tició, quants drets cobrava al castell i terme d'Eramprunyà aquell any, per 475 sous barcelonesos de tern.


NOTES

* Montserrat Pagès. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Edicions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1992
1) Montserrat Pagès ob. cit.
2) F. Bofarull. El castillo y la Baronia de Aramprunyá. Impremta Enrich. Barcelona 1911.
3) F. Bofarull. El Castillo y la Baronia.... ob. cit.
4) Dolors Sanahuja i Torres. El Territori d'Eramprunyà Entre els Segles X i XVI a Rubricatum, revista del Museu de Gavà. Gavà 2002.
5) Dret que, teòricament, tenia el senyor d'un castell per fer sonar un corn d'avís des de la torre d'homenatge d'aquest pels avisos importants, anunci de cobrament de delmes, anunci d'un mercat, etc..
6) F. Bofarull. ob. cit.
7) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: " ACB.(Arxiu de la Catedral de Barcelona) Diversorum 1-6-3898. L'any 1287, Romeu Grau, batlle reial, féu definició de set mil sous a Bernat Guillem de Pinells, quantitat que aquest havia deixat al rei Pere quan anà al coll de Panissars. Li foren assegurats amb els rèdits i eixides del castell d'Eramprunyà, Vilamajor, Cardedeu i Manresa (1-6-4064) "
8) Document on es feia relació dels immobles que posseïa un emfiteuta reconeixent els drets que 9) Dolors Sanahuja també cita aquesta dada al seu llibre i afegeix la següent nota: "L'any de la venda no és clara, perquè a l'Arxiu de la Baronia hi ha una anotació on es diu que la venda fou feta l'any 1270 (que correspondria al moment que Eramprunyà no tenia un castlà fort perquè havia mort Jaume de Terrassa) i la venda anava signada per Guillem Durfort, Pere Marc, com a notari reial, i Arnau Ça Bastida, com a tresorer. La nota especificava que l'any 1290 es féu àpoca de la venda. Aquest mateix any el rei Alfons III ordenà a Bernat de Centelles, A. de Fonollar, Pere de Torrelles i Galcerà de Papiol de fer homenatge a Guillem de Bellavista, (Bellvís), com a nou senyor d'Eramprunyà."
10) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "ABE (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà) [Memorias sobre el dominio directo de S. Cugat y de la Baronía de Arampruñá ] Lligall 1, doc. 1." Aquest títol fa referència a notes de Francesc Bofarull annexes a l'Arxiu de la Baronia.

Taula Cronològica D'Eramprunyà (segles X - XI )

En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets més importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.
Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : 1018 (1026):
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.

TAULA CRONOLÒGICA D'ERAMPRUNYÀ (SEGLES X - XI)

911-(947).- Possible reconstrucció del castell d’Eramprunyà en temps del comte Sunyer. (1)

929.- Reedificació del castell d´Olèrdola per part del comte Sunyer.(2)

957.- Data del primer document que cita el castell d’Eramprunyà per primer cop. Es tracta d’una donació feta al monestir de Sant Cugat per Ennego i Flodeberga, d’uns alous al Roure, a Begues, al terme del castell d’Eramprunyà . Aquestes havien estat propietat de Mascharone, que les obtingué per veu del seu pare Gontario amb l’obligació de donar- les al cenobi.

" In nomine domini. Ego Ennego et ego Flodeberga, femina, donatores sumus ad domum S.Cucuphati martir Christi... et est ipsa terra in comitatu Barch... in terminio de castro Eraproniano... Quia precepit nobis qd. Mascharone... de sua terra propria, quod habebat voce genitore suo qd Gontario..."(3)

966.- Lobelo cedeix altres terres "A domum S. Maria cenobi cui est vocatus in terminio Eraprugnano" (4) Amb aquesta donació apareix el primer document en que és cita el castell de Castelldefels per primera vegada.

967.- Donació del comte Borrell i la seva muller Letgarda, al monestir de Sant Cugat, d’uns predis del castell d’Eramprunyà.

970.- Lobelo torna a donar, aquest cop amb la seva dona i fills, una terra alodial. "Ad domum S. Maria cenobii, quod est sita in comitatum Barch. Sive in termino de castro Rodanas, que vocant Eraproniano, sive in locum que vocant Castello de Feles." (5)

976.- Joan fa donació a l’església de Santa Maria de Castelldefels d’unes cases i terres que posseïa: " In termino de castrum Rodanas (6) , que vocant Eraproniano." (7)

977.- Donació de Sunifred a l’església de Santa Maria de Castelldefels en termes semblants a la donació anterior.
.- Sunyer i altres fan donació a la dita església de terrenys localitzats en termes del mateix castell.
.- Donació feta pel comte Borrell i la seva esposa Letgarda a Sant Cugat, d’unes terres del castell.

980.- Un altra donació del comte Borrell i la seva esposa a Sant Cugat.

.- Aquest any es comença a bastir el castell de Cabra a la frontera de la Marca Hispànica.*

981.- Testament sagramental de Galí, primer vicari del comte Borrell a Eramprunyà, fet a la parròquia de l’ermita del castell, Sant Miquel d’Eramprunyà.

985 .- Sortida de Còrdova d’Almansur, amb la intenció d’atacar la Marca. Va destruir els castells de Saumella i Cabra entre d’altres.(5/5) (8) Va poder destruir també Eramprunyà?
.- Al primer de Juliol d’aquest mateix any estava davant les portes de Barcelona.(1/7).
.- Escapada del comte Borrell de Barcelona, sent substituït pel vescomte Udalart. (4/ 7)
.- Destrucció de Barcelona a càrrec d’Al- Mansur. (6 / 7)
.- Es fet presoner per part d’Al- Mansur el vescomte Udalard. Geribert es anomenat en el seu lloc.

986.- Data del darrer document en que es cita Eramprunyà per ultima vegada amb el nom de Rodanas.
.- Venda feta per Gali ** i la seva dona Emmo a Ot, abat de Sant Cugat, d’una terra situada al comtat de Barcelona: "In castrum Rodanas que vocant Eraproniano" en el lloc anomenat "Ipsos Bezzarones", llindant al sud amb la carretera i a l’oest amb la terra de Geribert.(9)
.- Dodorand fa donació al monestir de Sant Cugat d’una terra i una vinya "In termino de Rodanes que vocant Erapruniano", anomenat el lloc d’Almafar.(Actualment a Sant Climent) (10)

991.- Tornada del seu captiveri del vescomte Udalard, donant fi així al càrrec del seu germà Geribert, pare de Mir Geribert, futur primer senyor d’Eramprunyà.

993.- Mort i testament de Borrell II, deixant el castell d’Eramprunyà a la seva segona esposa Aimeruds, amb el seu terme jurisdiccional, esglésies, delmes, etc., perquè li tregui ella profit mentre visqui, havent de pagar, al morir aquesta, el seu fill el comte Ramon Borrell.

1010.- Mort a Còrdova de Guillem de Sant Martí, segon vicari d’Eramprunyà i fill de l’anterior, Galí, deixant una única filla, Dispósia, menor i futura muller de Mir Geribert. (Guillem de Santmartí. Vicari des de 981 fins a 1010)
.- Naixement de Mir Geribert, fill del vescomte Geribert. (11)
.- Expedició a Còrdova de Ramon Borrell I , coneguda com l’any dels francs.

1011.- Data d’un document en el que el fill de Borrell, el comte Ramon i la seva esposa Ermessenda, renoven la donació feta pel pare d’ell i de la qual s'hi havia perdut el document que en donava fe i que..."fuit perdita per incuriam et incauta custodia" (12)

1015.- El comte Ramon anomena veguer del castell d’Eramprunyà a un tal Eldemar, que devia tenir terres alodials a Olèrdola.

1018.- (1026).- El successor d’Eldemar en el lloc de vicari o castlà comtal, fou Berenguer, que en un moment indeterminat d’aquests anys infeudà a un tal Ermengol la dominicatura comtal del terme d’Eramprunyà.

1020.- Mort del vescomte Geribert, pare de Mir Geribert.

1023.- Ermessenda, senyora d’Eramprunyà i comtessa de Barcelona, hipoteca entre d’altres el castell d’Eramprunyà.

1030.- Mort d’Ermengarda, esposa de Geribert, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, llegant el castell de Subirats al castlà Guitard Llopsanç, en feu del seu fill Mir; el senyoriu de Ribes a la seva néta, filla de Ramon i a la Seu de Barcelona una terra alodial que posseïa al terme d’Eramprunyà.
.- Mir Geribert senyor d’Eramprunyà.

1031.- Mir Geribert obté les funcions de jutge al morir els seus germans.

1033.- Mort de Dispósia, filla de Guillem de Sant Martí i esposa de Mir Geribert. Poc desprès mor el seu fill, Guillem II de Sant Martí.
-. Mir Geribert perd una qüestió judicial sobre Calders, vinguda per herència de la seva esposa Dispósia, perdent el castell de Calders, que va a parar a mans de Sant Cugat.

1039.- Mir Geribert presta jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I.

1041.- Mir Geribert s'intitula príncep d’Olèrdola i esclata la rebel·lió contra el comte de Barcelona.

1043.- L’abat Guitard investeix a Mir Geribert respecte a la terra alodial de la seva mare que sembla ser que estava en dos llocs: un davant de la torre comtal de Gavà i l’altre a Begues. (13)

1044.- Sentencia del Bisbe Oliba que obliga a Mir Geribert a fer jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a la seva esposa Elisabeth, sobre "l’estatge comtal" d’Eramprunyà.

1050.- El fill de Mir Geribert, Bernat el Clergue, fa una cavalcada pel terme d’Eramprunyà, sense llicència comtal; atacà el castell i causà un perjudici valorat en 200 unces d’or.

1052.- Un tribunal jutja a Mir Geribert i se'l mana fer jurament de no tenir responsabilitat en l’assumpte de la cavalcada a Eramprunyà i de comprometre’s a lliurar a la justícia al seu fill i als homes responsables de l’atac.

1055.- Pelegrinatge de Mir Geribert a Santiago de Compostela per a un Jubileu.
.- Dicta el seu testament aquest mateix any, disposant el repartiment entre els seus fills dels castells. Eramprunyà, Ribes, Subirats i Lavit per Arnau i Bernat; Sant Martí Sarroca i Olèrdola per Gombau Mir i la torre de Ventallols per la seva filla Adalez. (14)

1057.- Pau definitiva amb el comte. Com a mostra de fidelitat cap el comte, Mir Geribert reuneix un exèrcit amb el seu fill Bernat per defendre els interessos del comte a Tortosa, límit de la Marca.

1059.- Cessió de les possessions de Mir Geribert al comte Ramon Berenguer I.

.- Data d’una carta de connivència feta junt a la seva dona, Guísla de Besora, i els seus fills Bernat i Gombau, amb el comte Ramon Berenguer, jurant-li fidelitat pel castell d’Eramprunyà, a més, es comprometia a donar-li potestat i estatge i a no canviar de castlà sense el seu consentiment. Mir Geribert, al temps, dona les seves possessions del castell del Port de Barcelona i els de Besora i Curull, comprometent-se també a que els seus fills, Bernat i Arnau, signaran l’escriptura de lliurament en arribar a la majoria d’edat.
.- Data de la marxa de Mir Geribert cap a Tortosa.

1060.- Mort de Mir Geribert i del seu fill Bernat amb lluita contra els sarraïns a Tortosa.
.- El comte encomana a Guísla, segona esposa de Mir Geribert, els castells de Olèrdola i Eramprunyà, amb facultat de transmetre'ls als seus fills .(2/7)

1066.- Es troba ja a Gombau Mir com a jutge a la cort comtal.

1068.- Jurament del fill de Mir Geribert, Gombau Mir, al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I.
.- Conveni de drets feudals entre Gombau Mir i el seu castlà a Eramprunyà, Ramon Isimbert, pel qual el primer encomana, a més d’altres feus, el castell d’Eramprunyà amb els seus termes i esglésies, delmes, muntanyes, valls i fins i tot la farga de Sant Climent. (12 / 9)

1074.- Ramon Isimbert encomana la castlania d’Eramprunyà a Ramon Guillem. (14/5)

1079.- Repartiment d’estats i bens entre els dos germans comtes i coregnants, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, anomenats el "Cap d’Estopa" i "El Fratricida" respectivament.(7 /5 )

1082-(1076).- Dates entre las que el germà de Gombau, Arnau Mir de Sant Martí, entra en possessió del castell i ret homenatge al seu senyor, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, pels castells d’Olèrdola i Eramprunyà.

1086.- Arnau Mir fa un conveni amb Guillem Ramon, el qual li promet estar-se i residir-hi quatre mesos a l’any al castell d’Eramprunyà i de ser el seu "homo solidus", es a dir, el seu vassall. (15)

1089.- Arnau Mir jurà fidelitat al comte fratricida, Berenguer Ramon II pels castells d’Eramprunyà i Olèrdola, obligant-se a cedir-li'n les postats i prometent d'ajudar-lo militarment contra qualsevol enemic.

1090.- Conveni d’Arnau Mir amb el comte Fratricida, pel qual es comprometia Arnau a oferir la postat, sempre que aquest se la reclamés, dels castells d’Eramprunyà i Olèrdola. (13/11)

1097.- Guillem Ramon obté per herència el càrrec de vicari del castell, del seu germà Gombau Ramon, que testà deixant-li el castell amb els seus termes i límits i amb les seves terres alodials al Llobregat.

1098.-Arnau Mir exerceix el domini directe del castell d’Eramprunyà, al menys fins aquesta data, en que es constata que ja és compartit amb el seu fill Jordà.
.- Arnau Mir i el seu fill Jordà, en un document d’aquesta data, encomanen la castlania d’Eramprunyà al seu germà i oncle respectivament, Ramon Mir, obligant-se aquest a residir-hi almenys un mes a l’any, poden escollir el que més li convingués. A canvi, Ramon Mir els cedeix el castell de Port i el feu de Círculo.(16)

NOTES
1) Montserrat Pagès. ob. cit.
2) Francesc Bofarull. El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Barcelona 1911.
Bofarull també participa de la idea de la reconstrucció d’Eramprunyà pel comte Sunyer. De fet es la font amb la que és deu inspirar M. Pagès.
3) Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vol. I p. 44 doc. 49 . Recopilació de J.M. Rius del C.S.I.C. Barcelona 1945-1947.
4) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. I pag.71 doc. 85.
5) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. I pag.76 doc. 92.
6) F. Bofarull. ob. cit. Per el que es pot col·legir dels primers documents, Eramprunyà era el nom que el poble li donava al castell a nivell popular, estant Rodanas el nom oficial o vertader, nom amb el que també es coneixien altres castells, Castellví de Rosanes (Rodanes) i el castell sufragani d’aquest, el propi Rodanes, els dos a prop de Martorell.
7) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 93 doc. 115.
* Això es important perquè ens dona el temps en que es trigava en construir un castell, ja que aquest mateix castell va ser destruït pels sarraïns l’any 985. Així tenim que en cinc anys ja estava, al menys, en condicions d’estar operatiu.
8) Els nombres entre parèntesi amb barra, fan referència al dia i mes de l’any exposat. Si el dia es desconeix ,sortirà un espai en blanc o bé un guió ocupant el nombre del dia, seguit d’una barra i el nombre corresponent al mes. Si el desconegut fos el mes, s'intercanviaria
** Galí de Sant Martí, el Vicari a Eramprunyà
9) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 151 doc. 177
10) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 157 doc. 187
11) Guillem era fill del vicari Gali de Sant Martí.
12) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. II pp. 80-81 doc. 436
13) Montserrat Pagès. ob. cit.
14) Francesc Bofarull. Ob. Cit.
15) Montserrat Pagès ob. cit.
16) Francesc Bofarull. ob. cit.

Taula Cronològica d'Eramprunyà (segles VIII - IX)

En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets més importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els vull incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.
Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.
Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.
La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes.
Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.

TAULA CRONOLÓGICA D'ERAMPRUNYÀ
(segles VIII-IX)

793.- Lluís el Pietós fortificà Vic, Cardona, Casserres i altres places i castells abandonats en el moment de la invasió sarraïna. (1)

798.- Lluís el Pietós guarní i repoblà les places i castells anteriorment fortificats.

800 .- El dia 25 de desembre Carlemany es coronat emperador pel Papa Lleó III

801.- Presa de Barcelona per part de les tropes de Lluís el Pietós. Van participar en la presa també Guillem de Tolosa i Rostany de Girona. Els francs divideixen les zones conquerides en comtats que són governats per comtes d'origen franc, el primer de Barcelona serà Berà (775-820)

809.- Primera de les tres expedicions militars a Tortosa per part de Lluís el Pietós i el comte Ingobert per conquerir les terres fins l'Ebre, que seria una important frontera natural per a establir-hi un fre a l'empenta sarraïna. L'expedició acabà en derrota.

810.- Segona expedició a Tortosa de Lluís el Pietós i el comte Ingobert. Segon fracàs.

811.- Tercera i última expedició a Tortosa de Lluís el Pietós i el comte Ingobert. Tercer fracàs. Es deixa finalment el riu Llobregat com a frontera natural de migdia.

814.- Reiterada invasió, per part dels valís fronterers del sud de Catalunya, amb l'objectiu de recobrar els terrenys de la recent creada Marca Hispànica.

• El valí Abdallàh al Valencí, oncle de l'emir de Còrdova, conduí les seves hostes fins les rodalies de Barcelona.

• Mort de Carlemany. (28/01)

826 .- Rebel·lió d'Aissò i Guillemò de caràcter anti franc i indigenista. Durant un any i després d'haver-se aliat amb els sarraïns, devasta’n tota la Catalunya central.

• Bernat de Septimania és designat com a comte de Barcelona.

827.- Derrota d'Aissò.

832.- Bernat de Septimania és desposseït del comtat de Barcelona. És succeït per Berenguer de Tolosa.

835.- Mort de Berenguer de Tolosa. Els comtats passen de nou a Bernat de Septimania.

840.- Naixement en el Conflent de Guifré el Pilós. Guifré podria haver bastit el castell d'Eramprunyà al vertebrar amb fortificacions la frontera de la Marca durant la repoblació.

844.- Rera una rebel·lió en la qual es vençut, Bernat de Septimania perd els seus dominis que passen a mans de Sunifred, pare de Guifré el Pilós.

852.- Cau Barcelona en poder dels sarraïns.

856.- Rere la conquesta de Barcelona efectuada pels cristians, aquesta torna a patir setge per les tropes del cabdill sarraí de Saragossa, Mussa ben Mussa. No poden prendre la plaça, reculen prenent diversos castells, entre ells el de Tàrrega.

897.- Mort de Guifré el Pelós.


NOTES

1) El que suggereix que la zona no estava sota l'influencia musulmana a aquella època. Potser els castells als que es fa referència haurien estat d'origen visigot, cosa bastant improbable; seria mes evident buscar el seu origen en les torres romanes.

Les Esglésies i Parròquies d'Eramprunyà

ESGLÈSIES DEL CASTELL

Relacionades directament amb el castell hi ha tres esglésies:

SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ
L’església castral d’Eramprunyà, Sant Miquel, es citada per primer cop en el testament sagramental de Galí de Santmartí, vicari comtal, però sembla ser que ja la podem documentar l’any 977 degut a que Galí va dictar el seu testament aquell any, amb motiu d’un viatge. L’any que l’església ve citada com a parròquia per primer cop es en un document del 1074, quan Ramon Isimbert infeudà la castlania d’Eramprunyà a Ramon Guillem, però possiblement ja es trobés com a tal des del segle anterior, puix que les tombes antropomorfes així ho documentarien.(1) Però no serà fins el segle XIV quan trobem a aquesta església com a sufragana de Sant Pere de Gavà. L’any 1522 apareix en un document de visita pastoral com totalment derruïda (es in totum in terra prostrata) (2) la qual cosa farà que sigui reconstruïda i pateixi moltes remodelacions.
Arquitectònicament parlant es pot considerar que la nau pertany al segle XII, bastida sobre un edifici més antic.(3) La muralla romànica es va fusionar amb la paret sud de l’església, formant part des de llavors d’aquesta. El 1868, es la data que trobem inscrita sobre la porta est de la nau, que es va obrir llavors, durant la remodelació portada a terme aquell any i que va deixar a l’aire la part de l’antic absis.
Com a curiositat citarem que entre finals del segle XIX i principis del XX s’havia tapiat la porta romànica i l’església servia com a corral pel bestiar.


CAPELLA DE BRUGUERS VELL
Aquesta capella està situada a la part de migdia del castell, en una roca a la que s’arriba per un camí rost.
La primera citació de la capella es ben tardana, ja que la trobem en una carta de pagament de Guillemona, Deodata de Santa Maria de Bruguers, feta al seu germà l’any 1321. La seva fundació va ser un intent de fer independent la parròquia de Sant Miquel, però el lloc es va abandonar al culte al segle XVI, (1509) quan el bisbat va donar permís per a traslladar la imatge de la Mare de Déu de Bruguers que allí es venerava a l’església de Nostra Senyora de Bruguers, al lloc del Sitjar. Els motius havien estat, entre d’altres, el fet que allí s’havia produït un assassinat amb mutilació de membres i la consegüent desacralització de l'església.
De planta basilical, avui dia a penes ens hi queden restes, tan sols uns llenços de parets en molt mal estat i part de l’absis quadrat que tenia i que Montserrat Pagès data d’època romànica.


NOSTRA SENYORA DE BRUGUERS

Situada als peus del castell, en el lloc anomenat El Sitjar, es l'actual parròquia. Va substituir a l'antiga feligresia de Bruguérs Vell i fundada al segle XIII per Ferrer de Santmartí, va tenir en un principi l’advocació de santa Magdalena, anomenant-se Santa Magdalena del Sitjar. L’any 1327 es considera que està situada en un lloc horrorós i de vasta solitud i es trasllada el culte a Gavà, al lloc de la Roca, des d’aleshores la capella restà abandonada, quedant en ruïna. I no serà fins el 1500 quan es comença la reconstrucció de la capella, principiant a anomenar-se Bruguers des de llavors i traslladant el benefici de Bruguers Vell a Santa Magdalena. En 1509 es trasllada la imatge de Nostra Senyora de Bruguers, quedant definitivament establerta aquesta com a parròquia.
En 1540, la baronessa d'Eramprunyà, Elisabet Marc i de Palou, féu edificar la casa de l'ermità, segons una inscripció trobada i guardada a la mateixa església.
La seva arquitectura es la d’una petita nau romànica en forma de creu llatina i absis rodó amb volta apuntada, sent ampliada amb la ja dita reconstrucció del segle XVI.


PARRÒQUIES

En el terme del castell d'Eramprunyà es va gestionar l'administració de sis parròquies:

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ

Sent el nucli de la parròquia l'església mateixa del castell i posteriorment la de Brugués Vell i Nostra Senyora de Brugués respectivament.

PARRÒQUIA DE BEGUES

Sent el nucli de la parròquia l'església de Sant Cristòfor de Begues.

PARRÒQUIA DE CASTELLDEFELS

Sent el nucli de la parròquia l'església de Santa Maria de Castelldefels, en el propi castell.

PARRÒQUIA DE GAVÀ

Sent el nucli de la parròquia l'església de Sant Pere de Gavà.

PARRÒQUIA DE VILADECANS

Sent el nucli de la parròquia l'església de Santa Maria de Sales.

PARROQUIA DE SANT CLIMENT

Sent el nucli de la parròquia l'església amb l'advocació del mateix nom, Sant Climent.


(Llosa de la rectoria de Nra. Senyora de Bruguers)


CAMINS SOTA EL CONTROL DEL CASTELL
Existeixen diferents camins que menaven per la zona del curs inferior del Llobregat, però el que més ens interessa és el que estava sota el control d'Eramprunyà.
El castell dominava el camí més meridional, que anava des de Sant Boi, passant per Sant Climent i Begues, confluïa també a Olesa de Bonesvalls i es dirigia cap el Penedès. Era un brancal secundari de la Via Augusta i sembla que al mateix temps formava part d'un camí també secundari de la ruta fins a Santiago de Compostela, la qual sortiria sortia des de Barcelona. El camí natural de pujada al castell era el que sortia des de la vall de La Sentiu, situat al sud d'aquest i on estaven ubicats la major part dels pagesos alodials.


NOTES:
1) Pagès i Paretas, Montserrat. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1992
2) Pagès, Op. Cit.
3) Pagès, Op. Cit.