sábado, 14 de mayo de 2011

Presa de la Postat de la Casa de la Sentiu per Jaume Marc III


Presentem un document extret del Llibre de La Baronia, en el que Jaume Marc III demana la Postat a un vassall seu, Berenguer de Conit.La Postat era originalment un dret tingut pels sobirans, però que els senyors feudals, agafant-se als Usatges de Barcelona, feien servir com a propi al donar com fet el tenir la potestat sobre les cases, camins, etc. dintre del terme d'un castell. Per tan, podríem dir que la postat era el dret que tenia un senyor sobre un bé contingut dintre el terme del seu castell, ja fos casa, molí, camí, farga, etc. Aquesta postat li donava al senyor domini total sobre allò en que aquest dret era exercit. En el cas que mostrem veiem que Jaume Marc li demana la postat al vassall dient-li que l'agafarà quan ell vulgui acollint-se sota el dret dels Usatges de Barcelona. Així aquest li devia lliurar la casa al senyor amb totes les comoditats i tots els abasts preparats en el terme disposat pe aquest. També podem comprovar tot el ritual que acompanyava a la presa de la postat, tal com l’entrada a la casa amb senyeres i penons, la crida amb veu alta de la presa de la postat per part del senyor i el llançament de pedres per les baranes de la casa o be el lliurament a un notari dels documents que acreditaven als posseïdors de masos o altres bens dintre la jurisdicció com a tals, perquè així la presa del casa i el senyoriu d’aquesta per part del senyor fos completa i legal.El document ha estat extret del llibre de Francesc Bofarull, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá (Bcn.1911) i la transcripció del text original es deu a ell. Aquest document pertany al Llibre de la Baronia i es troba als folis 117 i següents.(1)
El Llibre de la Baronia es un manuscrit constituït per 176 folis (2) i fet per alguns dels senyors de la família Marc, (Recordem que els fills del Pere Marc l' Antic o el Prohom, van ser escriptors i poetes i no en va Ausias Marc, va ser nebot del tercer Jaume Marc, el protagonista d’aquest document.) En aquest manuscrit es recullen petites relacions autobiogràfiques dels propis senyors, així com fets i esdeveniments que van ocórrer i que van ser reflectits pels mateixos Marc. Es tracta d'un manuscrit únic en tot el estricte sentit de la paraula, ja que a més de tota la informació que conté, hi ha també algunes representacions i dibuixos de molt més valor històric que potser no pas artístic. De fet la il·lustració que acompanya a aquest document (Eimerich de Conit retent-li homenatge a Jaume Marc) es l’única que es coneix del manuscrit.
En el manuscrit podem trobar, segons Bofarull, coses tan diverses com l'ingrés de Jaume Marc I a l'Ordre de Sant Jordi, els fets bèl·lics de Jaume Marc IV durant la guerra civil catalana, en que aquest va estar presoner i va perdre el castell, i també coses més quotidianes i menys transcendentals per la macro historia, com la pesca d'un dofí a la costa de Gavà o el naixement dels fills d'un dels senyors. Aquest manuscrit va passar a mans de Manel Girona al comprar aquest el castell i la baronia, i en temps de Francesc Bofarull era propietat del fill de Manel Girona, Manel Girona I Vidal.
Els pocs que han pogut veure el manuscrit amb els seus ulls, a part dels propietaris, només han estat el propi Francesc Bofarull i l'historiador local de Gavà, Josep Soler i Vidal, que als anys seixanta i segons es diu, només podia veure unes poques còpies al dia i, a més, vigilat per un servent perquè no en fes cap còpia ell mateix. (Això en realitat no passen de ser rumors, més aviat no fonamentats).

Notes
1) Francesc Bofarull. El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Barcelona 1911.
2) Francesc Bofarull. op. cit.



JACME MARCH RECLAMA LA POSTAT
DE LA CASA DE LA SENTIU A
BERENGUER DE CONIT, DONZELL (versió original)

Al honrat en Berenguer de Conit, donzell e senyor de la Casa de La Sentiu, situada dins los termens del castell de Lamprunyá de mi en Jacme March, cavaler e senyor del dit castell, saluts e honor. Con la dita casa ab homens e ab fembres, terres, honors e possessions, mases e masoverias e ab tots altres drets e pertinencies de aquella, la qual se te en feu per mi sia a vos nuvellament pervenguda, e jo segons usatges de Cathalunya puja pendre postat de aquella tota vegada que a mi placia. Emper amor de ço vos requir que dins deu dies apres que la present letra vos será presentada liurets o fesats liurar a mi ho a altra en nom meu la dita postat de la casa e feu demunt dit entegrament sagons que devets e sots tengut segons los usatges demunt dits. E con la present letra a vos deia eser presentada per en Clement Moragues saigs meu en lo dit castell per tal jo estaré a relació per lo dit saig a mi fahadora de la presentació de la present letra. Data en lo castell de Lamprunyá a vint e quatra de fabrer any a nativitate de nostre Senyor M CCC LXX tres. Relacio del saig qui portá e presenta la dita letra al dit Berenguer de Conit. E lo divendres seguent e any de la data de la dita letra lo dit Clement Moragues saig demunt dit tornat dix que avia presentada la dita letra al dit honrat en Berenguer de Conit trobat en lo loch e dins la casa de Conit a hora miga tercia, la qual lo senyor li avia tramesa, e lo dit en Berenguer de Conit trames al Rector del dit loch de Conit lo qual vench e con fo vengut legí la dita letra e con la ac lesta que li feu donar a dinar e dixli si li placia res dir al senyor en Jacme March lo qual dix que no y calia resposta con segons la letra que avia aportada lo dit saig ne podia fer relació e que li bestava que li digues que ell era aparellat de liurarle la casa e que y trobaria farina e vin e oli e altres coses la qual presentació li fo feta presents lo Rector de Conit e daltres. Item dimenia a VI dies del mes de Març any demunt dit, lonrat en Jacme March, cavaller, e senyor del castell de la Aprunya, ensems ab los honrats en Jacme March, fill seu, en Ramon Botella e en Simonet de Galbes, ciutadans de Barchinona, e lo discret en Berenguer Miró, savi en dret, de Barchinona, ab la molt major partida dels seus homens, sen ana denant la Casa de La Sentiu, e con fo prop la porta de la dita casa ell feu tocar al anell del portal de la dita casa per saber si y avia ni hom, e respos Narnalí Gerona qui astech a la finestra sobre lo dit portal. E dix "Qui es?" E lo dit honrat en Jacme March demanali si y avia negu que li liuras la postat de la dita casa de La Sentiu, car ell era vengut aquí per pendre la postat. E lo dit A. Gerona dix "Hoc, senyor, jo soch aparellat de darlaus e liurarvos la casa e la postat de quella". E lo dit honrat en Jacme March demanali si era procurador del dit en Berenguer de Conit, ni si avia poder de liurar aquella. E lo dit A. Gerona dix que "Jo no soch procurador, mas son balle e official del dit en Berenguer de Conit e he manament de madona e del dit en Berenguer de Conit de liurarvos la dita postat de la dita casa." E lavos lo dit en Jacme March respos e dix al dit A. Gerona ""dos, devalats e obrits e liuratslem, segons que devets ni es costuma, segons dret ni usatge de Cathaluya." He apres lo dit A Gerona devala deval e obri les portes e liura la dita postat de la dita. Ab tant lo dit honrat ab una bandera ab senyal de March, la qual portava en P. de Caldavis del loch del Cigar e ab I pano de quell meteix senyal lo qual portava en Monet Cabrera del dit loch, entraren dins la dita casa de La Sentiu. E feu puyar la dita senyera e pano dalt en la casa en los pus alts lochs quy eran en la dita casa per los dits P. Caldavis e Monet Cabreta e altres molts ab ells qui puyaren. E los dits P. Caldavis e Monet Cabreta e daltres cridaran altes veus moltes veus (sic) "Postat per lonrat en Jacme March" E puys gitaren pedres de fora per les baranes de la casa de la dita casa los dits P. Caldavis e Monet Cabreta. E aço fo fet en aver perpetual memoria en asdevenidor. La crida la qual lonrat en Jacma March feu fer dins la casa de La Sentiu apres que ac rasabudes les postats que tothom qui tingues res per la casa de La sentiu que ho degues ensenyar axi com seguex: Ara hoiats que us fa saber lonrat en Jacme March, cavaler, e senyor del castell de Lamprunyá a tothom generalment, de qualque condició sia qui aia ni tenga mases, masovarias, alberchs, honors, possesions, censes ni altres drets per el senyor de la casa de La Sentiu que dins III dies primes vinens agen posades les cartes ho veus e los titols con ho tenen en poder den Bernat Ros notari, per tal que lo dit honrat puxa regonexer lo dret de la dita casa e lo seu feu E aço sots pena en dret posada. Seguexse una altra crida la qual lo dit honrat en Jacme March feu fer tinent les postats lo divendres seguent que hom contava onza dies del mes de Marçs per la dita crida. Ara hoiats que us fa saber lonrat en Jacme March, cavaler e senyor del castell de Laprunyá a tothom generalment de qual condició ho astament sia qui aia ni tenga mases, masoverias, alberchs, honors, possesions, cases ni altres drets per lo senyor de la casa de la Sentiu que dins III jorns primes vinens agen posades les cartes ho veus e los titols con ho tenen ni ho possehexen en poder de Bernat Ros, notari, per actoritat reyal per tal que lo dit honrat puxa regonexer lo dret de la dita casa e feu seu, e aço sots pena de LX solidos barchinonenses.




JAUME MARC RECLAMA LA POSTAT
DE LA CASA DE LA SENTIU A
BERENGUER DE CONIT, DONZELL (català modern)


A l'honrat en Berenguer de Conit, donzell i senyor de la Casa de La Sentiu, situada dins els termes del castell d'Eramprunyà, de mi, en Jaume Marc, cavaller i senyor del dit castell, salutacions i honor. La dita casa amb homes, dones, terres, honors i possessions, masos i masoveries i amb tots els altres drets i pertinences d'aquella, la qual es tinguda en feu per mi, sigui a vos novament pervinguda, i jo, segons els Usatges de Catalunya, pugui prendre la postat d'aquella cada vegada que em plagui. I per mor d'això us requereixo que dins de deu dies després de que la present carta us hagi estat presentada, lliureu o feu lliurar-me a mi o a algú altre en nom meu, la postat de la casa, i feu lliurament segons s'ha dit més amunt, tal com deveu i esteu obligat pels Usatges més amunt dits. I amb la present carta que us serà presentada per Climent Moragues, saig meu al dit castell i pel qual estaré informat de quan es farà la presentació d'aquesta carta.
Datat al castell d'Eramprunyà a vint-i-quatre de febrer, any del naixement de nostre Senyor M CCC LXX III.

Relació del saig que va portar i presentar la carta a Berenguer de Conit.

El divendres següent i al mateix any de la data de la carta, Climent Moragues, saig més amunt anomenat, en tornar va dir que havia presentat la carta que el senyor li havia tramés, a l'honrat Berenguer de Conit, que es trobava al lloc i dins la casa de Conit a l'hora de mitja tèrcia. I en Berenguer li va trametre al rector de Conit el qual va venir i va llegir la carta. En acabar va fer que se li donés dinar (al rector). Li va dir (el rector a Berenguer) que si li volia dir res al senyor Jaume Marc, i va dir que no hi calia resposta, que amb la carta que havia portat el saig en podia fer relació i que en tenia prou dient-li que ell estava en capacitat per lliurar-li la casa i que hi trobaria farina, vi, oli i d'altres coses. Així la presentació va ser feta, present el rector de Conit i d'altres.

El diumenge sis de març de l'any més amunt dit, l'honrat Jaume Marc, cavaller i senyor del castell d'Eramprunyà, junt amb els honrats Jaume Marc, fill seu, Ramon Botella i en Simonet de Gualbes, ciutadans de Barcelona, i el discret Berenguer Miró, doctor en dret de Barcelona i amb molts dels seus homes, se'n va anar a la casa de La Sentiu. Quan va ser a prop de la porta va fer tocar l'anella del portal per saber si hi havia algú. Va respondre en n'Arnalí Girona que abocat a la finestra sobre el portal va dir:
---. Qui és?
I l’honrat Jaume Marc li va preguntar si havia algú que li lliures la postat de la casa de La Sentiu, ja que ell hi havia anat per prendre la postat.
I Arnalí Girona li va respondre:
---. Aquí, senyor, jo sóc l'apoderat de donar-vos-la i lliurar-vos la casa i la postat d'ella.
I l’honrat Jaume Marc li va preguntar si era procurador d'en Berenguer de Conit i si tenia poder de lliurar-li la casa, amb el que A. Girona va contestar:
---. Jo no sóc procurador, però sóc batlle i oficial d'en Berenguer de Conit i tinc manament de la senyora i de Berenguer de Conit de lliurar-vos la postat de la casa. Llavors Jaume Marc li va contestar:
---. Doncs, baixeu i obriu i lliureu-me-la, segons que es déu i n’és costum, segons el dret i l'usatge de Catalunya.
Després A. Girona va baixar i va obrir les portes lliurant-li la postat de la casa. Aleshores l'honrat Jaume Marc amb una senyera amb el símbol dels Marc, la qual la portava P. de Caldavis del lloc (anomenat) el Sitjar i amb un penó d'aquell mateix símbol, el qual portava Monet Cabrera del mateix lloc, van entrar dins la casa de La Sentiu. Van fer pujar la Senyera i el penó als llocs més alts de la casa, havent estat posats per P. Caldavis i Monet Cabrera i d'altres molts que amb ells van pujar-hi i tots van cridar molt fort, amb veu molt alta:
---.¡Postat per l'honrat Jaume Marc!.
I Després, P. Caldavis i Monet Cabrera, van llançar pedres per les baranes de la casa, fent-se això per tal de perpetuar-ho a la memòria dels que vindran.
L'avís que l’honrat Jaume Marc va fer dins la casa de La Sentiu després d’haver rebudes les postats, per a tothom que tingués alguna cosa amb la casa de La Sentiu ho fes saber, devia ensenyar-se com segueix:

---. Ara escolteu el que us fa saber l'honrat Jaume Marc, cavaller i senyor del castell d'Eramprunyà a tothom en general, de qualsevol condició, sigui qui sigui que tingui masos, masoveries, albergs, honors, possessions, censos, o altres drets pel senyor de la casa de La Sentiu, que dins els III dies primers després (d'haver fet la crida) s'hagin posat les cartes, o veus i títols que es tinguin, en poder d'en Bernat Ros, notari, per tal que el dit honrat pugui reconèixer el dret de la casa i el seu feu. I això sota pena del dret de posada.

Va seguir un altra avís, en el qual l’honrat Jaume Marc va fer mantenir-se les postats el divendres següent, onze de març.

---. Escolteu el que us fa saber l’honrat Jaume Marc, cavaller i senyor del castell d'Eramprunyà a tothom en general, de qualsevol condició o estament, sigui qui sigui que tingui masos, masoveries, albergs, honors, possessions, cases o altres drets pel senyor de la casa de la Sentiu, que dintre dels pròxims tres dies s'hagin posat les cartes o veus i els títols conforme es tenen i posseeixen, en poder d'en Bernat Ros, notari per autoritat reial, per tal de que el dit honrat pugui reconèixer el dret de la casa i feu seu, i això sota pena de LX sous barcelonesos.


jueves, 21 de abril de 2011

Relació de vicaris, castlans i senyors d'Eramprunyà


En aquesta relació hem intentat posar tots els vicaris, castlans i senyors que hi han estat al castell. Evidentment no hi són tots, hem obviat els comtes i els reis com a senyors del domini sobirà per ser massa general i ens hem centrat amb els vicaris, els castlans i els senyors amb domini directe. Tampoc hi són alguns sotscastlans o alguns senyors que van tenir el càrrec per molt poc temps, com Gulleuma de Cabrera a la que el rei Jaume I va enajenar el domini sobirà que la corona tenia al castell d'Eramprunyà en 1253, però que aquesta el va retornar el 1274, bescanviant-lo pel castell de Gurb. O també com Guillem de Bellvís que va comprar el castell amb tots els seus drets i pertinences per 40.000 sous al rei Alfons III el 1290. Però el 1291 ja trobem com a nou senyor d'Eramprunyà a l'Infant Pere, germà d'Alfons III.



RELACIÓ DE VICARIS, CASTLÀNS I SENYORS D'ERAMPRUNYÀ




NISSAGA DELS SANTMARTI


1) GALI DE SANTMARTI. *( 947? -981)

Primer vicari dels comtes Miró I (947-966) i Borrell II (947-992) a Eramprunyà. Probablement adquirís aquest càrrec potser en temps i a instàncies del comte Miró a partir de l’any 947 en endavant, ja que en un document de donació de l’any 972 prega pel record del seu senyor Miró: “...pro senori meo Mironi, qd. Comiti...


2) GUILLEM DE SANTMARTI. ( 981-1010 )

Segon vicari d'Eramprunyà, fill de l'anterior. Va morir deixant una filla, Disposia, que era menor d'edat.


3) PERÍODE DE LA MINORIA D'EDAT DE DISPOSIA.

El comte va anomenar vicaris a:
  • Eldemar (Tenia terres alodials a Olèrdola.)
  • Berenguer (Aquest infeudà la dominicatura a un tal Ermengol.)


4) MIR GERIBERT (1010-1060 Data del seu naixement i la seva mort)

Quan Disposia va arribar a la majoria d'edat es va casar amb el següent vicari i posterior primer senyor, a part del comte, Mir Geribert, ja que aquest va posseir el domini directe del castell , ja que el domini directe el van tenir els senyors fins a la venda del castell a Jaume I el 1226.
Mir Geribert fou tutor, a la mort de la seva muller el 1033, del seu fill Guillem de Sant Martí II, que moriria poc després de la seva mare. (En algun moment sembla ser que Gombau de Besora, pare de la segona dona de Mir Geribert, Guísla de Besora, va ser senyor d'Eramprunyà.)
Al ser Mir Geribert senyor amb domini directe del castell, apareix el paper del castlà i el sotscastlà, sent:

  • CASTLÀ: Ramon Isimbert (1068-1074)
Aquest fou castlà de Mir Geribert i del seu fill Gombau Mir. Ramon Isimbert va
infeudar la castlania el 1074 al sotscastlà.
  • SOTSCASTLÀ: Ramon Guillem..
A partir d'aquest sotscastlà van existir tres sotscastlanies menors, les de:
  • Eci.
  • Rimbau Joan.
  • Ermenegild Corb.
5) GOMBAU MIR (1060-1076/82)

Fill de Mir Geribert, obté el senyoriu per regència del seu germà Arnau que era menor.

6) ARNAU MIR ( 1076/82-1098)
  • En arribar a la majoria d'edat, el germà de Gombau accedeix a la possessió del castell, que li correspon pel testament del seu pare, Mir Geribert. Arnau exercí el domini directe fins el 1098.
  • El castlà amb Arnau va ser Gombau Ramon.(----1077)
7) JORDÀ DE SANTMARTI (1090-1140)

Fill d'Arnau Mir, va tenir la sobirania directe compartida amb el seu pare fins el 1098.
Junt amb Arnau va infeudar a Ramon Mir la sotscastlania, substituint a Ramon Guillem,
sent llavors el castlà Guillem Ramon. (1111)

8) GUILLEM DE SANTMARTI III (1140-1189)

Fill de Jordà, aquest encomana la castlania a Pere de Santa Oliva, fill de Guillem Ramon i fundador de la nissaga dels Santa Oliva.

9) FERRER DE SANTMARTI (1208-1226/47)

  • Cap el 1226 Ferrer de Sant Martí va vendre a Jaume I el domini directe del castell, passant a ser els SANTA OLIVA castlans reials.
  • Com castlà després de Pere de Santa Oliva, trobem a Guillem de Santa Oliva.

NISSAGA DELS SANTA OLIVA (CASTLANS REIALS)

Aquí hem de recordar que el domini directe i el domini sobirà del castell van pertànyer als reis de la Corona Catalano-Aragonesa fins el 1323.

10) SAURINA DE SANTA OLIVA (---1226)
  • Aquesta era filla de Guillem de Santa Oliva.
  • Durant la venda del domini directe del castell al rei Jaume I per part de Ferrer de Sant Martí, la castlania era de Saurina de Santa Oliva que, a partir de la venda es converteix en castlana reial amb dependència directa del rei.

11) JAUME DE TERRASSA

Fill de Saurina de Santa Oliva.

12) SAURINA DE TERRASSA

Néta de Saurina de Santa Oliva. Saurina de Terrassa obté el feu com a dotalia de la seva avia al casar-se amb Bernat de Centelles.

13) BERNAT DE CENTELLES

· Al separar-se de Saurina de Terrassa, Bernat queda com castlà d'Eramprunyà.
· Bernat de Centelles va tenir dos feudataris:

a) G. de Pahs.
b) G. de Torrella.

14) BLANCA DE CENTELLES
  • Filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, es l'última castlana fins la venda el 1323 del castell amb el domini i la baronia d'aquest a Pere Marc, per part del rei Jaume II.
  • El 1337, Pere Marc li compra la castlania a Blanca de Centelles, per certs problemes amb ella.

NISSAGA DELS MARC

A partir del 1323 els Marc, ja com a barons, son els únics senyors del castell, tenint el domini sobirà i el directe. Obtenint-t'hi també el mer i mixt imperi.
D'aquesta família tenim:

15) PERE MARC I " Lo antich" o "Lo prohom" (1323-1338)

Tresorer del rei Jaume II, es qui li va comprar la baronia i el castell al rei.

16) PERE MARC II (1338-1350)

Va fer reparacions al castell i a la vila de Sant Climent degut a la dolenta administració dels Centelles.


17) JAUME MARC I (1350)

Germà de l'anterior fou poeta i escriptor.

18) JAUME MARC II ( 1375)

Se li atribueix la reconstrucció del castell, bastint-se el tercer recinte, el baluard, la porta i la sala gòtica.

19) LLUIS MARC (1411)

Va adquirir les cases fortificades de Gavà.




20) JAUME MARC III (1454-1466)


Va ser fill de Lluís Marc.

21) JAUME MARC IV (1466-1500)

Durant la guerra civil catalana (1462-1472) va perdre el castell a mans dels francesos i va ser portat presoner amb grillets a Cotlliure per raó de la seva fidelitat al rei Joan II.


22) FRANCESC JERONI MARC (1500)

Fill de Jaume Marc IV.

23) FRANCESC FIVALLER I MARC (1522 )

Lucrecia Marc, germana de Jaume Marc IV, anomena hereu al seu fill Francesc Fivaller i Marc.
Fi de la nissaga dels Marc.


NISSAGA DELS FIVALLER DE PALOU

Els Fivaller de Palou van substituir els Marc mitjançant unions matrimonials.
D'aquesta família tenim:

24) HUG JOAN FIVALLER (1562)

Va comprar el lloc i terme de Viladecans.

25) HUG JOAN FIVALLER II (1571 )

Es va casar amb Estefania Hospital i van tenir a Joana Fivaller.

26) JOANA FIVALLER (1590)

Joana va morir a l’adolescència sense ultimes voluntats i sense deixar hereus.
Fi de la nissaga dels Fivaller.


Notes
* D’alguns d’aquests personatges farem articles dedicats a ells en exclusiva més endavant.