tag:blogger.com,1999:blog-49305716693749631152024-03-22T02:03:47.956+01:00Eramprunyà, Castell de FronteraThe Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.comBlogger21125tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-71077074333394059042013-07-03T15:52:00.003+02:002013-09-15T11:24:24.041+02:00Romànic Obert, una nova web del romànic<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="color: #e69138;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR_sl837T__JacBL9qn-UgufW-w2PuTOGjFiyiEwpNNHW1ZbNcxzk3GdaimkwxDFuGMpS58GFdiBC0vqyaG4aBsXUIfiuKetx818P04VMDh4DMYjBQfCg6gF7Qv6fSussra6MXv0AT21sC/s800/800px-Rom%C3%A0nic_catal%C3%A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR_sl837T__JacBL9qn-UgufW-w2PuTOGjFiyiEwpNNHW1ZbNcxzk3GdaimkwxDFuGMpS58GFdiBC0vqyaG4aBsXUIfiuKetx818P04VMDh4DMYjBQfCg6gF7Qv6fSussra6MXv0AT21sC/s400/800px-Rom%C3%A0nic_catal%C3%A0.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<b><span style="font-size: small;">Si busquem el que queda de l’època romànica a Catalunya el que sempre trobarem seran restes d’esglésies amb diferents graus de conservació i castells romànics quasi bé inexistents, molt derruïts o bé molt reformats. Això es degut a diferents factors, com es el temps, la climatologia, i sobretot la falta de cura de molts monuments i jaciments per culpa de la manca de fons econòmics per la seva conservació. Altres restes simplement han estat malmeses pel gamberrisme i la falta de protecció o be simplement han estat oblidats per part dels ajuntaments dels municipis on pertanyen. </span></b></div>
<div style="color: #e69138;">
<b><span style="font-size: small;">Però aquests monuments medievals són sempre coneguts i estudiats pels professionals i tinguts en compte amb catalogacions més o menys acurades.</span></b></div>
<div style="color: #e69138;">
<b><span style="font-size: small;">En quant al gran públic aficionat, molts d’aquests monuments tan antics passen desapercebuts i resten oblidats per a la majoria d’ells ad aeternum. Aquesta es una falta important que va en detriment del coneixement del nostre patrimoni per part de la gran majoria. Però ara això podrà tenir remei gràcies a la nova web creada a instàncies del programa de restauració, millora i difusió “Romànic Obert”, depenent i creat en col·laboració per l’Obra Social de “La Caixa” i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conveni que es va firmar l’any 2009 per la cura i difusió del nostre romànic.</span></b></div>
<div style="color: #e69138;">
<b><span style="font-size: small;">La nova web, que va aparèixer a finals de juny passat, ve repleta de informació, catalogació del nostre patrimoni, rutes romàniques pels caps de setmana, zones de vídeo i fotos, noticies, etc. És una excel·lent iniciativa perquè tothom conegui el nostre valuosa riquesa romànica i es faci una idea de com va ser una de les èpoques més emblemàtiques de la nostra història, ja que en ella es va marcar un abans i un després, tant en el àmbit d’estil arquitectònic, com és el que podríem denominar romànic català amb característiques pròpies, com en l’àmbit religiós i social. Els temps primerencs del romànic, (època arquitectònica que va des de principis del segle XI fins a principis del XIII) és una època, recordem-ho, on apareixen els grans canvis socials que de duran a terme el naixement del que després seria conegut com a feudalisme i que marcarien el camí a seguir fins a arribar a la Catalunya actual i moderna.</span></b></div>
<b style="color: #e69138;"><span style="font-size: small;">Desitjo que tan vosaltres com els vostres fills gaudiu d’aquesta magnifica iniciativa i pugueu treure el màxim de partit de una esplèndida i rigorosa web.</span></b><b style="color: #f1c232;"><span style="font-size: small;"> </span></b><br />
<br />
<div style="color: #cc0000;">
<b><span style="font-size: small;"> Aq</span></b><b><span style="font-size: small;">uesta es la direcció que deveu clicar per accedir-hi:</span></b></div>
</div>
<b style="color: #f1c232;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.romanicobert.cat/web/guest/inici">http://www.romanicobert.cat/web/guest/inici</a></span></b><br />
<br />
<br />
<br />
<br />The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-58645887624506361002012-02-09T19:18:00.006+01:002012-02-09T19:27:29.422+01:00Visita Guiada al Castell d'Eramprunyà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZrOU4bSQapWg6lQShrdKOb4Gd4U6ED9gdQjxzbJNb4W1Dt6eZEvMXazM8ZScci_Bh99zJMEmvghHlbUCJIf0YPiWytXW960Evka40lv9aOlnoESqkiZvDTYAYsG8w025IpTvqQKhbeXtZ/s1600/porta.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 327px; height: 436px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZrOU4bSQapWg6lQShrdKOb4Gd4U6ED9gdQjxzbJNb4W1Dt6eZEvMXazM8ZScci_Bh99zJMEmvghHlbUCJIf0YPiWytXW960Evka40lv9aOlnoESqkiZvDTYAYsG8w025IpTvqQKhbeXtZ/s320/porta.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5707203463766050898" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;">Aquest proper dissabte dia 11 de febrer, La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME) ha organitzat una visita guiada al castell d’Eramprunyà amb l’objectiu de donar a conèixer als habitants de Gavà i a tot el que ho vulgui, el patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat. Aquesta visita sortirà des de l’ermita de Bruguers a partir de les 10’00 del matí. Allí els visitants rebran les primeres explicacions sobre la historia i l’arquitectura de l’església a càrrec de dos guies voluntaris de l’UME. Després es pujarà cap el castell, on s’explicarà la historia d’aquest al mateix temps que es donaran explicacions sobre l’entorn natural i l’origen de per què es va triar aquest lloc per bastir el castell original. Es té previst que la visita acabi cap a les 13'00 hores. Les reserves per aquesta visita s’hauran de fer al Museu de Gavà.</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-13185207141181141942011-11-28T20:49:00.006+01:002011-11-28T21:03:34.341+01:00IV Trobada D'Estudiosos d'Eramprunyà<div style="text-align: justify;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.elcastell.org/es/index/5994/IV-Encuentro-de-Estudiosos-y-Centros-de-Estudios-de-.html"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 436px; height: 308px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh9cE5ICiFTnLuqJK6GaPNn0z47suttwCOBO8e9hqbX8tUdhNbO1ROt_9uIy6fQS2WgDmqtgnreyyBLFQUFOrAmj4kyoI4SWt-8lhRIr0eGN3GmJHV3FSvmXJoZDWcLeSF8mMrizKZChcq/s320/noticies_txt_5994_not_fotografia%254028112011142944_ImageGetW800.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5680138847339000178" border="0" /></a><br />Els propers dies 3 i 4 de desembre tindrà lloc la IV edició de Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, organitzada pel Grup d’Investigacions Històriques de Castelldefels. Aquest cop l'edició estarà dedicada a la preservació del patrimoni.<br />La trobada es durà a terme a la biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels, i serà presentat un treball conjunt sobre la cerca de les fites al terme d’Eramprunyà. Durant les jornades també es presentaran els diferents treballs de recerca portats a terme pels centres participants, com el Grup Tres Torres de Viladecans, Centre d’Estudis de Gavà i el Centre d’Estudis Beguetans entre d’altres. També es visitaràn diferents llocs relacionats amb el terme i castell d'Eramprunyà.<br />Esperem que la publicació d’aquests treballs no es faci esperar gaire.<br /><br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-79118990700546532842011-11-17T15:18:00.003+01:002011-11-19T23:41:39.218+01:00La Conquesta de Barcelona pels Francs<div style="text-align: justify;"> <br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqTTRO-0gyzuCqQ2gSkLSQ-YsnI8-sliJaKscW-MAKeYDXsqrcRVTqB4pjPUfEahCPlC7TIpXLAZ7SJwmAggy_F0UVoumNXu1wZKdCok3APVyvHeWK5eKk8le8sBuXZou62FbkwZAAQbuX/s1600/carlemany.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 217px; height: 298px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqTTRO-0gyzuCqQ2gSkLSQ-YsnI8-sliJaKscW-MAKeYDXsqrcRVTqB4pjPUfEahCPlC7TIpXLAZ7SJwmAggy_F0UVoumNXu1wZKdCok3APVyvHeWK5eKk8le8sBuXZou62FbkwZAAQbuX/s320/carlemany.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5585356837362315394" border="0" /></a><br />La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, o més coneguda com a Barcelona en l’actualitat, va començar a ser edificada entre els anys 15-13 a. C. per ordre d’August durant les guerres càntabres. I des de llavors fins el segle XX han estat moltes les vegades en que ha estat assetjada i presa pels exèrcits enemics. Però si hi ha que destacar algun d’aquests setges i destruccions de l’urbs, devem fer-ho amb tres: La presa de la ciutat als musulmans per les tropes franques de Lluís el Piadós; La destrucció de Barcelona per part d’Al-Mansur, quedant aquell infortuni en les cròniques de l’època com el dia que va morir Barcelona i, per últim, la presa de Barcelona per les tropes felipistes a l’any 1714, data que és celebra a Catalunya com dia de festa nacional. Avui tractarem sobre el primer, més endavant farem un post sobre la destrucció portada a terme per Al-Mansur en 985.<br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><br /></span><span style="color: rgb(204, 0, 0); font-weight: bold;font-size:130%;" >Antecedents</span><br /><br />El regne franc venia patint una continuada sèrie d’atacs i saquejos per part dels normands en els territoris del nord i pels àrabs en els del sud i, els territoris de l’est, estaven sacsejats per les hordes d’Avars provinents d’Hongria. I a tot això hauria que sumar-li una sèrie de problemes en els Estats Pontificis,[1] que creaven a Carlemany una despesa de tropes ingent, la qual no podia atendre. La solució fou la creació d’uns estats tap que frenessin, al menys, les correries dels pobles a l’est del regne i dels sarraïns al sud per així poder dedicar el major esforç a controlar les terres septentrionals, que eren les que més mals de cap produïen al monarca.<br />Aquests estats, a mena de protectorat en un principi, serien les anomenades Marques. Les Marques eren unes fronteres que és defensaven soles, traslladant el poder reial a un representant seu o vicari, representat aquest pel paper del comte. A Hispània seria la Marca Hispànica o Marca de Septimania. Aquesta Marca Hispànica estava delimitada pels territoris de les actuals Catalunya, Aragó i Pamplona.<br />La idea havia estat en un principi guanyar tot el territori fins l’Ebre pel sud, assegurant així una extensa zona fins a poder conquerir tota la península. Un dels somnis de Carlemany fou el de reunir tot el món cristià sota una sola mà i fundar la Ciutat de Déu, un món lliure de bàrbars normands i sobretot d’infidels sarraïns. Per tant la conquesta de la Península Ibérica era un objectiu a portar a terme, que encara que llunyà, era factible.<br />Mentrestant, els assumptes interns a la Hispània musulmana anaven prenent uns rumbs que canviarien la fisonomia política d’aquesta, influint en la resta de la península. En l’any 756, Abderramà I va derrotar a l’emir Yusuf al-Fihrí i va prendre Còrdova, proclamant-se emir independent de l’Al-Andalus i fundant la dinastia Omeia. Aquest seria un fet importantíssim, ja que trencaria la unitat del món musulmà.[2] Poc abans del 777, el califa de Damasc va enviar un representant a Hispània per intentar revoltar algunes zones o valiats contra el nou emir. Després de recórrer tota la costa mediterrània, va arribar fins Barcelona, on va convèncer al valí de la ciutat (governador àrab), Suleyman Ibn al-Arabí, que va intentar independitzar-se de Còrdova<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-xRcrb9Znq5WslVwflrN1dxz5rH-IH-aU3wd_Gi_IUma4Woaf2Jf7tICXl_aNf_EaLyLQZuCaGp5PH-Z_M3oylxJBAKLvOIF35xeiItbSmAP6ilYxa1NsXR3vcYvAsk-jiKvTLWkwtWqM/s1600/CharlemagneBig.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 226px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-xRcrb9Znq5WslVwflrN1dxz5rH-IH-aU3wd_Gi_IUma4Woaf2Jf7tICXl_aNf_EaLyLQZuCaGp5PH-Z_M3oylxJBAKLvOIF35xeiItbSmAP6ilYxa1NsXR3vcYvAsk-jiKvTLWkwtWqM/s320/CharlemagneBig.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5585357117442142066" border="0" /></a>.[3] Junt amb altres valís decideix demanar ajut a Carlemany per a tal empresa.<br />Així en l’any 777, durant l’assemblea de Padderborn i mentre que el rei franc esperava una comitiva dels saxons per retre-li homenatge, arriben els representants àrabs oferint-li a Carlemany, a canvi del seu ajut, la ciutat de Saragossa. El rei, veient l’ocasió de crear un protectorat en Hispània, accepta i l'expedició es duu a terme a l’any següent. Quan Carlemany va arribar front les muralles de Saragossa, creient que se li anava a rendir la plaça amb facilitat, va trobar la resistència del valí i, sense poder fer front a un llarg setge, el rei ordenà la retirada de les tropes, no sense abans destruir la ciutat de Pamplona al seu retorn a Aquisgrà. Com resposta a la devastació d’aquesta ciutat, la reraguarda dels francs és destruïda pels gascons o els bascos--- aquesta qüestió encara no està del tot dilucidada pels experts--- en una emboscada en els estrets congosts de Roncesvalles, entre els passos d’Ibañeta i Valdecarlos. Allí és on mor el dux i primer camarlenc, Rotllan, que havia estat com un fill per a Carlemany.[4] Aquest va jurar que mai més tornaria a trepitjar terra hispànica, cosa que va complir.<br />Però els saquejos sarraïns continuaven en les terres de frontera i per tant es tenia que posar fi a aquell problema abans que es convertís en un de més gran. Les ràtzies musulmanes no eren molt freqüents, però agreujaven el problema fronterer. De fet eren el mal menor de Carlemany, ja que la seva preocupació principal eren els normands i saxons del nord i la defensa dels Estats Pontificis.<br />Ja en l’any 725 Carles Martell havia conquerit la Septimania i en 732 va detenir definitivament l’avanç àrab cap a Europa en Poitiers. El seu fill Pipí el Breu, pare de Carlemany, va prendre Narbona en l’any 759, alliberant també el Roselló, punt que podria remarcar-se com el inici de la alliberació de les terres catalanes.[6] En 785 la ciutat de Girona es lliurarà per motu proprio als francs per fugir del domini musulmà, sent anomenat com a primer comte, d’origen franc, Rostany. També en 793 es lliurant al poder franc els comtats de l’Urgell, Cerdanya i el Conflent. Aquesta fugida i instal·lació de pobladors en territoris francs, permès per les autoritats, portarà a Carlemany a publicar dos Capitulars sobre els refugiats.<br />En el preàmbul dedicat a aquests emigrants arribats des d’Hispània podem llegir:<br /><br />” <span style="font-style: italic;">Alguns homes, moguts per la iniqua opressió i el cruel jou que sobre ells imposaven els sarraïns, enemics de la cristiandat, van abandonar les seves pròpies cases i les seves propietats que per dret hereditari els pertanyie</span><span style="font-style: italic;">n i, des d’Hispània van venir a nosaltres i es van establir en la Septimania i, arrancant-se de l</span><span style="font-style: italic;">a potestat de</span><span style="font-style: italic;">ls sarraïns es van sotmetre al nostre domini per la seva lliure i espontània voluntat</span>.”[7]<br /><br />Així, amb la conquesta de Girona, la primera Marca establia els seus pr<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipuez8pfQtLPX3oMZA_gDrEHl0TvgtxnlY83XGak0ZNlPUiJ5mGNsEWglt_c3SMMhgsR6eXY-UbIRGX8Nn2zIaQjEHcK8zuSfShMGSSdDGXBvyyOcR1RpvNi-lcd0T9F4NsP6aP8uYNVBp/s1600/muralles+2.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 227px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipuez8pfQtLPX3oMZA_gDrEHl0TvgtxnlY83XGak0ZNlPUiJ5mGNsEWglt_c3SMMhgsR6eXY-UbIRGX8Nn2zIaQjEHcK8zuSfShMGSSdDGXBvyyOcR1RpvNi-lcd0T9F4NsP6aP8uYNVBp/s320/muralles+2.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5585357628591250546" border="0" /></a>imers límits fins el riu La Tordera.[8] Semblava que la conquesta de Hispània es quedaria en només això pel moment, però en 793 l’emir de Còrdova ataca de nou les fronteres franques en Hispània. Comandats per Abd al-Maliq, un dels millors generales de l’emir, els musulmans ataquen Girona, arrasant també les comarques de Carcassona i Narbona en la Septimania, arribant fins la de Roergue. Sense poder prendre Tolosa, a la tornada, seguint la via del riu Segre, van devastar la ciutat de Urgell.[9] Aquest seria el punt d’inflexió que portaria a Carlemany a prendre la decisió de frenar l’avanç musulmà creant una frontera que li ajudés amb aquell anhel. En l’assemblea convocada per Lluís el Piadós a Narbona el 798, li és ordenat al comte Borrell d’Urgell i Cerdanya, repoblar, guarnir i fortificar algunes places, amb intenció de fer-les servir com a base per a la conquesta de Barcelona. Es van fortificar Osona, Cardona i Casserres.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);font-size:130%;" >La Conquesta de la Ciutat.</span><br /><br />Desafortunadament la documentació de que es disposa sobre aquest capítol de la historia es realment escassa. Tant en el que es refereix a documentació escrita com a l’arqueològica. Els principals documents que parlen de la caiguda de la ciutat en mans franques son d’origen musulmà. Així, podem llegir en la descripció que ens fa de la caiguda de la ciutat el historiador àrab Ibn Hayyan, el següent:<br /><br />“<span style="font-style: italic;">En l’any 185 (20 de</span><span style="font-style: italic;"> gener de 801 - 09 gener 802) l’enemic franc--. Què Déu els maleeixi!— va conquerir la ciutat de Barcelona, en l’extrem de la frontera oriental dels musulmans (...) va penetrar en aquesta frontera i s’aprofità traslladant la seva guarnició i fent retrocedir la dels musulmans fins a Barcelona, sobre la que va caure amb tot el seu pes, assetjant-la amb totes les seves forces. Al trobar-se el governador de la ciutat, Sadún al-Ruanyní, desemparat de tots els musulmans, l'enemic la hi va arrabassar i allí fou traslladada la guarni</span><span style="font-style: italic;">ció franca de la ciutat de Girona. Aquesta fou una gran desgracia per als musulmans</span>.” [10]<br /><br />Però altres fon<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHPbqjN7k0YCheFXjlan3NSUdvcqPIpd3a5eaiu0To5AzqMYxVQ2jkAqBJwZtcxEhBnkzXpY-gCeY9Hvu0Fp84_zm4PSrWzbfrDCZxrPmKg-ox8Bk0V2XseXFZFl4aRbO81qOae8Evi2eK/s1600/lluis+el+piados.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 211px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHPbqjN7k0YCheFXjlan3NSUdvcqPIpd3a5eaiu0To5AzqMYxVQ2jkAqBJwZtcxEhBnkzXpY-gCeY9Hvu0Fp84_zm4PSrWzbfrDCZxrPmKg-ox8Bk0V2XseXFZFl4aRbO81qOae8Evi2eK/s320/lluis+el+piados.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5585355878333177682" border="0" /></a>ts ens donen més dades, encara que la seva fiabilitat sigui posada quelcom més en reserva. Així podem llegir una bona descripció de la conquesta en el poema Fets i Gestes de Ludovic Pius, d’Ermold el Negre.<br />A finals del 800 es va reunir un enorme exèrcit compost per francs, rossellonesos, gascons, gots, provençals, gironins, aquitans, borgonyons, etc. Per a prendre la ciutat. Es van dividir en tres fronts. El primer, que faria el setge efectiu, estaria comandat pel comte Rostany de Girona; el segon, dirigit pel duc Guillem de Tolosa i el comte Ademar de Narbona, se establiria entre Lleida i Saragossa para detenir qualsevol tipus d’ajut que pogués venir de Còrdova i per últim, el tercer front encapçalat pel propi Lluís el Piadós, que esperaria aquarterat en el Rosselló a que la ciutat capitulés.<br />El setge va durar uns sis mesos. Dolors Bramon apunta a que va ser des de finals de la tardor de l’any 800 fins la primavera del 801.[11] I en concret entre el 3 i el 4 d’abril d’aquell any, que va coincidir amb Setmana Santa.<br />L’exèrcit havia acampat al redós de les muralles de la ciutat. Segons la crònica d’Ermold el Negre, Barcelona estava rodejada de frondosos boscos, els arbres dels quals van ser utilitzats per l’exèrcit franc per a la fabricació d’escales, estaques per a palissades i tota classe d’artefactes per l’atac a les muralles:<br /><br />“<span style="font-style: italic;">... l’exèrcit franc corre en massa per aquí i per allà per preparar la ruïna de Barcelona. Es precipiten als boscos. Ressonen els cops de les destrals. Cauen els pins. Els pollancres són abatuts. Un construeix escales, altre prepara estaques, altre transporta armes amb celeritat, altre amuntega pedres.</span>” [12]<br /><br />Mai es va arribar a lluitar a camp obert, les muralles van aguantar els em<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr6vpEWvtvcMLZ5JTBizJIwfTZGNZixx0gOR4bZStObc0U6kAUVsQ-qhSjRoFoBAyILZG-2SIQwCw0LpDjO4v87UXPfA1pvATo90D0-NLFuAom6wZ5dgAbz35Oi_TPB788VYzYWfPCj867/s1600/soldats+carolingis.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 234px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr6vpEWvtvcMLZ5JTBizJIwfTZGNZixx0gOR4bZStObc0U6kAUVsQ-qhSjRoFoBAyILZG-2SIQwCw0LpDjO4v87UXPfA1pvATo90D0-NLFuAom6wZ5dgAbz35Oi_TPB788VYzYWfPCj867/s320/soldats+carolingis.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5585357948766418034" border="0" /></a>bats dels ariets francs. Recordem que aquestes muralles van ser construïdes en temps de Dioclecià, entre els segles III i IV, i que fou precisament a rel d’una destrucció franca portada a terme en el segle III (260 dC.)[13] Els atacs van ser constants, però els musulmans estaven ben parapetats en les 78 torres de defensa de que disposava la ciutat. Veient que el setge s’allargava i que arribaria fins l’hivern, el valí de la ciutat, Sadún al-Ruanyní, va idear una estratagema per poder anar en busca d’ajut a Còrdova, però aquesta va acabar fatalment, ja que fou descobert i capturat, sent portat posteriorment a Aquisgrà on fou executat.[14] Rera aquest episodi, li va ser donat l’avís a Lluís en el Roselló perquè vingués a donar el cop final a la presa de la ciutat. Al veure arribar, dos mesos abans de la capitulació, a l’exèrcit de reserva, el desànim va fer efecte en la població barcelonesa. Finalment i rera varis mesos de setge, la ciutat, cansada de passar gana, privacions i tensió per la guerra, decideix obligar al nou valí a lliurar la plaça. El fet de que fos lliurada la ciutat per lliure capitulació, ho podem trobar en el preàmbul del Capitular redactat per Carlemany i que està dedicat als habitants de Barcelona:<br /><br />“ <span style="font-style: italic;">Els gots o hispans, habitants en la famosa ciutat de Barcelona o en el castell de Terrassa, fugint del cruel jou dels sarraïns, enemics del món cristià, se’ns van acostar i van donar o cedir lliurement la seva ciutat a la nostra magnipotència, i sostraient-se a la potestat dels sarraïns, es van sotmetre al nostre domini per la seva ràpida i lliure voluntat</span>.” [15]<br /><br />Rera la presa de Barcelona, als habitants àrabs i berebers se’ls atorgà un termini de temps per abandonar la ciutat. Segons Dolors Bramon va ser d’un any.[16] Els musulmans van abandonar la ciutat, establint-t'hi, possiblement, una guarnició a Sant Boi de Llobregat.[17]<br />Pels habitants cristians de la ciutat es va garantir el respecte a les seves propietats, el vigor de la pròpia llei, la facultat de jutjar-se entre ells mateixos i l’exempció d’impostos.<br />Després de la conquesta quedava la reorganització de les terres i el hinterland pertanyent a la ciutat. Es va fortificar la zon<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPYGJmNtt4iW2wRji5r9blRxLTKhdWat2WlxUu7TkW4xnsA4bs9mv_Ta1piOzgiuoi9PwssB_WH3RSBGWEUW6nGUo55EQwE9a7iizJg6tSFMGWwhHt8cetnG8FgmguDsqoejle2aTyHK44/s1600/Muralles+1.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPYGJmNtt4iW2wRji5r9blRxLTKhdWat2WlxUu7TkW4xnsA4bs9mv_Ta1piOzgiuoi9PwssB_WH3RSBGWEUW6nGUo55EQwE9a7iizJg6tSFMGWwhHt8cetnG8FgmguDsqoejle2aTyHK44/s320/Muralles+1.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5585358738710189250" border="0" /></a>a fins el Llobregat, erigint algunes fortaleses per a salvaguardar el camí cap a Barcelona i reforçar la frontera. Lluís el Piadós i el comte Ingobert van intentar infructuosament conquerir les terres fins Tortosa, per delimitar la frontera en el delta de l’Ebre, com havia estat la primera idea de Carlemany, entre els anys 809 y 811. La Marca fou organitzada en comtats, que en realitat ja existien des de l’època del Baix Imperi i que havien estat conservats pels visigots. [18] Els comtes en un principi van ser d’origen franc, el primer comte de Barcelona va ser Berà.<br />Bramon, citant a Lévy Provençal[19], ens diu que Barcelona va substituir a Girona com baluard capdavanter del poder franc en front a les terres musulmanes. I Ramon d’Abadal va deixar escrit que la presa de Barcelona, l’única ciutat hispànica que fou guanyada pels francs, va produir una gran impressió en tot l’occident pel ressò que es reflexa en la majoria dels anals de l’època.[20]<br />Rera la conquesta de 801, la ciutat va tornar a caure en mans sarraïnes per un breu període de temps i va ser atacada en diverses ocasions, incloent-t’hi l’atac d’Aissò en el 826, que va defendre el comte Bernat de Septimania. Però això ja s’allunya del marc de la nostra breu exposició. N’hi ha prou a dir que majoritàriament la cuitat va romandre en mans cristianes definitivament i que no va ser fins l’any 985 en que fou assetjada i destruïda, aquest cop pels sarraïns, història aquesta que queda pendent per a un altre post.<br /><br />Salut, The Damned.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NOTES</span><br /><br />[1] La salvaguarda de las fronteres dels Estats Pontificis, amenaçades per Desideri, duc de la Toscana i rei dels llombards. Desideri havia envaït els Estats Pontificis i el Papa Adrià I va demanar ajut a Carlemany, que va reconquerir els territoris, derrotant a Desideri en la batalla de Pavia en 774.<br />[2] Dels Visigots als Catalans. Ramon d’Abadal i Vinyals. Edicions 62 Vol. I Barcelona 1986.<br />[3] Ramon d’Abadal i Vinyals, op. Cit.<br />[4] Algunes fonts informen que Rotllà va ser el nebot de Carlemany, entre elles El Cantar de Rotllà.<br />[5] Carlemany. Jacques Delperrié de Bayac. Edicions Orbis. Barcelona 1985.<br />[6] La Marxa Cap a la Independència de Catalunya (877-988) Miquel Coll i Alentorn. Llibres d’Avui. Barcelona 1989.<br />[7] Publicat en Els Primers Comtes Catalans. Historia de Catalunya Vol. I Ramon d’Abadal. Editorial Vicens –Vives. Barcelona 1983.<br />[8] Miquel Coll i Alentorn. Op. Cit.<br />[9] Dels Visigots als Catalans. Ramon d’Abadal i Vinyals Edicions 62 Vol. I Barcelona 1986<br />[10] Dolors Bramon a: 3 d'abril de 801: la conquesta cristiana de Barcelona. Revista L’Avenç. Núm. 257 abril de 2001<br />[11] Dolors Bramon op.cit.<br />[12] Poème sur Louis le Pieux et épitres au roi Pépin. Ermold le Noir. Ed. E. Faral, Les classiques de l’historie de France au Moyen Age, París 1964.<br />[13] F. P. Verrié. La Barcelona del Món Antic en Barcelona en la Seva Historia. Breu historia de la ciutat. Frederic Udina, F.P. Verrié et alterii<br />[14] Ermold el Negre. Op. Cit.<br />[15] Publicat en Els Primers Comtes Catalans. Historia de Catalunya Vol. I Ramon d’Abadal. Editorial Vicens –Vives. Barcelona 1983<br />[16] Dolors Bramon op.cit.<br />[17] Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès i Paretas. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1992<br />[18] Miquel Coll i Alentorn. Op. Cit.<br />[19] Dolors Bramon op.cit.<br />[20] Dels Visigots als Catalans. Ramon d’Abadal i Vinyals Edicions 62 Vol. I Barcelona 1986<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);font-size:130%;" >Bibliografia:</span><br /><br />--. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès i Paretes. Edicions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1992<br />--. Carlemany. Jacques Delperrié de Bayac. Edicions Orbis. Barcelona 1985.<br />--. Dels Visigots als Catalans . Ramon d’Abadal i Vinyals. Edicions 62, vol. I Barcelona 1986<br />--. Dolors Bramon a: 3 d'abril de 801: La Conquesta Cristiana de Barcelona. Revista L’Avenç. Núm. 257 abril de 2001<br />--. Els Primers Comtes Catalans. Historia de Catalunya Vol. I Ramon d’Abadal. Editorial Vicens Vives. Barcelona 1983<br />--. Barcelona en la Seva Historia. Breu Història de la Ciutat. Frederic Udina, F.P. Verrié et alterii. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 1971<br />--. La Marxa Cap a la Independència de Catalunya (877-988) Miquel Coll i Alentorn. Llibres d’Avui. Barcelona 1989.<br />--. Poème sur Louis le Pieux et épitres au roi Pépin. Ermold le Noir. Ed. E. Faral, Les classiques de l’historie de France au Moyen Age, París 1964.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">Ps.</span></span> Aquest post va ser publicat amb anterioritat en castellà i català per mi en els meus blogs Calix Permixtio i Calaix Per Mistos en abril de 2008 i març de 2011 respectivament.<br /><br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-89094711706725482822011-10-28T21:43:00.008+02:002011-10-28T22:09:41.579+02:00Primer document on es cita Eramprunyà amb el nom de Rodanas<div style="text-align: justify;"><br />Aquí presentem el document en que es fa menció per primera vegada del castell a<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNAMsZg7WJgG_rzCLeEpW7IrlItholamGJK5L845qm-9DHNhQOi8bVg1n7EQC9hHhKTIinnYWRTwsafxDoqVZCQKV6e2zGk9r7FFy7ABdXQvovTtptxXqKCoWNnyOu5B_epKh67X9Rs1HO/s1600/pages1.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 245px; height: 250px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNAMsZg7WJgG_rzCLeEpW7IrlItholamGJK5L845qm-9DHNhQOi8bVg1n7EQC9hHhKTIinnYWRTwsafxDoqVZCQKV6e2zGk9r7FFy7ABdXQvovTtptxXqKCoWNnyOu5B_epKh67X9Rs1HO/s320/pages1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5668632660065225650" border="0" /></a>mb un altra nom diferent al d’Eramprunyà. Aquest nom seria el de Rodanas, que es documenta aquí de forma tardana, ja que sembla que aquest nom devia ser més antic que el que ens ha arribat fins avui dia. Es tracta d’una donació d’unes terres fetes a Santa Maria de Castelldefels l’any 970 i situades dintre el terme d’Eramprunyà.<br />En relació al nom del castell direm que aquest no ha estat encara aclarit del tot, al menys fins ara. S’han proposat diferents interpretacions, però la més acceptada es la del significat que vol dir lloc o terra vermella, que vindria a ser grosso modo: Era = Terra y Prunia = Bruna = Marró o Vermellosa, fent referència al color de les pedres en que la fortalesa està bastida. Però resulta que el castell no es va dir sempre així, com he dit més amunt el seu nom des d’antic sembla que va ser el de Rodanas, tal i com ho testimonien alguns documents, però curiosament aquest nom no el va dur tan sols Eramprunyà. El castell de Sant Jaume o conegut millor com a Castellví de Rosanes, a prop de Martorell, era portador també d’aquest nom, ja que el actual de Rosanes antigament havia estat Rodanas als documents. Segons sembla per la documentació, a Eramprunyà el nom el va canviar el costum popular, ja que això queda reflectit quan en els documents es diu: “In terminio de Castro Rodanas que vocant Erapruniano” Però bé, no vull aprofundir en aquest tema aquí, ja que tinc pensat de fer-hi un post dedicat íntegrament al nom, ara tan sols vull publicar aquest document on es cita per primer cop el castell d’Eramprunyà com a Rodanes.<br />Per altra banda, em cal dir que en aquest document la precisió de les afrontacions ens ha deixat ubicar el lloc on es troba aproximadament la terra de la donació, que va haver d'estar situada a prop de la riera de les Comes, entre Can Colomer dels Escarabats i el Coll de la Creu.<br /><br /><br /><div style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">DADES DEL DOCUMENT<br /></div><br /><span style="font-weight: bold;">DATA</span>: 1-06-970<br /><br /><span style="font-weight: bold;">TIPUS DE DOCUMENT</span>: Donació pietosa<br /><br /><span style="font-weight: bold;">NOMS DELS DONADORS</span>: Lobelo, Juliana i els seus fills Recosindo i Suniario<br /><br /><span style="font-weight: bold;">ASSUMPTE:</span> Donació d'un alou a Santa Maria de Castelldefels<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LLOC:</span> Es fa donació a Santa Maria d'unes terres situades prop del camí de<br /> Sant Climent i el Munt Baix<br /><br /><span style="font-weight: bold;">AFRONTACIONS:</span> "Et affronta hec omnia :de circi in via de s. Clemento et de aquilonis in terminio de Monte Baio, et de meridie in via, et de occiduo in ipso torrente, qui discurrit "<br /><br /><span style="font-weight: bold;">SIGNATURES I TESTIMONIS:</span> Lobellus, Juliana, Recosindo, Suniario, Jelmiro, Petrus, Vives,<br /><br /><span style="font-weight: bold;">ESCRIVÀ: </span>Eldericus, prevere<br /><br /><span style="font-weight: bold;">DATA ORIGINAL DEL PERGAMÍ:</span> A les calendes de juny, durant el XVIè any del regnat del rei Lotari. ( Kal. Iunii, a Xº VI regnant Leutarius, rex)<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nº DE DOCUMENT A L’ARXIU DEL A.C.A. :</span> Cart. , f 273, nº 842<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nº DOCUMENT AL CARTULARI:</span> 92<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nº PAGINA AL CARTULARI:</span> 76<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nº VOLUM DEL CARTULARI:</span> I<br /><br /><span style="font-weight: bold;">OBSERVACIONS:</span> Es tracta del primer document en que es fa referència al castell d’Eramprunyà amb altre nom per primer cop.<br /><br /><br /><div style="text-align: center; font-weight: bold;"><span style="color: rgb(153, 0, 0);">DOCUMENT ORIGINAL</span><br /></div><br />In nomine Domine. Ego Lobellus et uxor mea Juliana, femina, et filios meos, id. est, Recosindo e Suniario. Manifestum est quia placuit animis nostris, et placet, nullus quoquegentis imperio, nec suadentis ingenio, sed propria et expontanea nobis hoc elegit cum Deo bona voluntate, ut fecissemus carta de nostrum alodem ad domum s. Maria cenobii, quod est sita in comitatum Barch., sive in terminio de Castro Rodanas, que vocant Eraproniano, sive in locum que vocant Castello de Feles; et avenit nobis per quacumque voce. Et affronta hec omnia: de circi in via de s. Clemento, et de aquilonis in terminio de Monte Baio, et de meridie in via, et de occiduo in ipso torrente, qui discurrit. Quantum in istas affrontaciones includunt, sic donamus ad domum s. Maria ipso maso, qui est casale, cum ipso feregenale, et ipsos arbores, ab integrum; et aliut quod remanet, teris et vineis, cultis et ermis, quantum ibidem abemus, aut abere debemus, in tale capcione, <a> ut nos aut posteritas nostra teneamus et posideamus, et ipsa tasca dare faciamus a s. Maria. Quod si nos, aut ullus homo, qui ista scriptura inrumpere voluerit, non hoc valeat vindicare, sed componan aut componamus hec omnia in duplo cum omnem earum inmelioracione, et primis ira Dei incurrat et cum Iudas Scariothis participacionem accipat, et ex liminibus s. eclesie extraneus fiat.<br />Facta donacione die kal. iunii, a Xº VIº, regnante Leutarius, rex.<br />S+m Lobellus; S+m Juliana; S+m Recosindo; S+m Suniario, nos qui hec fecimus et firmare rogavimus; S+m Jelmiro; S+m Petrus Vives.<br />(<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><b style="color: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-size: 14pt; font-family: "Christian Crosses II";" lang="CA">a</span></b>) Eldericus, presbiter, qui hec scripsi cum literas superpositas in verso primo ss. die et anno q<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]-->uod supra.<br /><br /><br /></a><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"><a>TRADUCCIÓ</a></span><br /></div><br /><a>En nom del Senyor. Jo , Lobellus i la meva muller Juliana, dona, i els meus fills que són Recosindo i Suniari. Es evident, perquè plau a les nostres ànimes i li plau (a Déu) que ni per coacció imperativa ni per cap engany de ningú, sinó que per pròpia i espontània bona voluntat i elegits per Déu es que fem carta del nostre alou per a la casa del monestir de Santa Maria, que es troba al comtat de Barcelona, ja sigui al terme del castell Rodanas, al que anomenen Erapruniano, o ja sigui al lloc que anomenen Castell de Fels; i que hem obtingut per qualsevol veu.(1) I tot això afronta amb: a llevant amb el camí de Sant Climent i pel nord amb el terme del Munt Baix, (2) i pel sud amb el camí i per ponent amb el torrent que allí hi ha. Tot el que aquestes afrontacions incloent ho donem per la casa de Santa Maria, el mas amb el casal, amb el farraginal(3) i els arbres, íntegrament tot i tot el que queda: terres, vinyes, cultius i erms, tot quant tenim o devem de tenir-hi per dret.(4) I perquè la tinguem i posseïm, nosaltres o els nostres descendents, demanem a s. Maria la tasca.(5) Si nosaltres o algun home volgués trencar aquesta donació, que no li sigui possible reclamar-la, sinó que pagui o paguem el doble amb totes les millores. I que primer incorri en la ira de Déu i com Judas Iscariot que va sofrir per la seva participació, sigui com un estrany fora de la s. Església.<br />Feta la donació els dies de les calendes de juny, en el XVIé any del regnat del rei Lotari.<br />S+m Lobellus; S+m Juliana; S+m Recosindus; S+m Suniario, nosaltres que això hem fet i que demanem que es signi. S+m Jelmir; S+m Petrus Vives.<br />(<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--></a><a><b style="color: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-size: 14pt; font-family: "Christian Crosses II";" lang="CA">a</span></b></a><a>) Eldericus, prevere, qui això ha escrit amb lletres posades en primer vers i ss. El dia i any més amunt dit.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Notes </span><br />1) En aquesta frase tan estranya trobem en realitat una norma jurídica. Encara que el mot esdevé de la paraula llatina vox (veu) es tractaria veritablement d’un dret que hi havia per demanar una propietat o qualsevol altre cosa en un judici com a compensació. Per tan això vol dir que aquell alou el van obtenir en haver-lo demanat per dret en un judici.<br />2) Entre Sant Boi i Viladecans.<br />3) Farraginal es el camp on es conrea el farratge, es a dir, plantes per alimentar el bestiar.<br />4) in tale capcione en el original, fa referència al dret d’ús adquirit sobre aquells bens.<br />5) La tasca era el pagament proporcional d’una collita, i aquesta es podia reservar en una donació per usdefruit dels propis donadors, com es en aquest cas.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Bibliografia.</span><br />--- <span style="font-weight: bold;">Cartulari de Sant Cugat del Vallés</span>. Vol I Msn. Josep Rius. Edicions del CSIC. Barcelona 1945<br />--- <span style="font-weight: bold;">L’Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona. Del 942 al 1200. (Aproximació històrico- Lingüística)</span> Vol. I Jesús Alturo i Perucho. Fundació Noguera. Barcelona 1985<br />--- <span style="font-weight: bold;">Léxico Hispànico Primitivo. (Siglos VIII al XII)</span> Ramón Menéndez Pidal, Rafael Lapesa y Constantino García. Edición al cuidado de Manuel Seco. Ediciones de la Real Academia de la Lengua Española. Madrid 2003<br /><br /><br /></a></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-16734856673471864182011-10-23T22:41:00.002+02:002011-10-23T22:46:43.867+02:00Testament de Saurina de Santa Oliva<div style="text-align: center;"> <br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">TESTAMENT DE SAURINA DE SANTA OLIVA</span><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">(20 DE GENER DE 1229)</span></div><br /><div style="text-align: justify;">Aquí presentem el testament de Saurina de Santa Oliva, castlana d'Eramprunyà i filla <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj790WFbAC0RO1BjkA16fd7KAiVI9SbV7kpiJswmunFyhJ0jYwqcargmnhicH_UuHD6QF-vWpUYkXat7B5uiEMEJQ79u1dAxQWCZ7dmKpBJpjaA9kYOBppVJFw7lRD8G2xRsq9Wbseb8bfi/s1600/dama.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 144px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj790WFbAC0RO1BjkA16fd7KAiVI9SbV7kpiJswmunFyhJ0jYwqcargmnhicH_UuHD6QF-vWpUYkXat7B5uiEMEJQ79u1dAxQWCZ7dmKpBJpjaA9kYOBppVJFw7lRD8G2xRsq9Wbseb8bfi/s320/dama.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5666791520173804018" border="0" /></a>de Guillem de Santa Oliva. Aquest testament es troba al Cartulari de Sant Cugat, al volum III. Però nosaltres hem fet servir la copia transcrita per Francesc Bofarull al seu llibre El Castillo y la Baronia de Aramprunya, Barcelona 1911, per ser més completa, ja que Msn. Rius va suprimir del document algunes parts que acostumen a ser fixes en tots aquests tipus de documents en aquella època. Així que ens ha semblat millor la versió sencera oferta per Bofarull.<br />L'original d'aquest document es troba al A.C.A ( Arxiu de la Corona d'Aragó) sent el foli 395.<br /><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">ORIGINAL</span></div><div style="text-align: justify;"><br />In Christi nomine. Ego Saurina filia quondam Guillermi de Sancta Oliva, in meo pleno sensu et sana memoria facio meum testamentum in quo eligo manumissores meos videlicet Petrum Monetarium avum meum, Guillermum de Vico et Guillermum de Vico juniorem, quibus rogando precipio quod si me mori contingerit ante quam aliud testamentum fatiam, ipsi distribuant omnia bona mea mobilia et inmobilia sicut hic invenerint ordinatum. Primum dimitto Hospitali Sancti Johannis III solidos cum corpore meo ibi sepeliendo; et dimitto Guillermo de Sancta Oliva, fratre meo, omnem hereditatem que mihi pertinet aut pertinere debet rationi patris meo Guillermi de Sancta Oliva vel matris mee vel modis aliis, tam mobilia quam inmobilia ubique, tam in castro Sancte Olive quam in castro de Arapruniano, quam etiam in aliis locis. Item dimitto Ferrarie X solidos. Actum est hoc XIII Kalendas Februarii anno Domini Mº CCº XXº IXº<br />Sig+num Saurina predicte qui hoc testamentum laudo et firmo et a predictis meis manumissoribus firmarique rogo. Sig+num Petri Monetarii. Sig+num Guillermi de Vico. Guillermus de Vico laudans hoc firmat. Sig+num Raymundi de Casanova. Sig-num Bernardi Lul. Sig+num Arnaldi de Merola. Sig+num Petri de Rocha de Quarteria.<br />Sig+num Petri de Bages, notarii publici Barchinone, qui hoc scribi, fecit et clausit, cum litteris emendatis in linea Xª die et anno quo supra.<br /><br /><br /><div style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">TRADUCCIÓ<br /></div><br />En nom de Crist. Jo, Saurina filla del difunt Guillem de Santa Oliva, amb possessió de totes les meves facultats i amb bona memòria faig el meu testament, en el qual escullo evidentment com a marmessors meus el meu avi, Pere Monetari, a Guillem de Vico i a Guillem de Vico fill, als qui vaig pregar per endavant que si em sobrevingués la mort abans de fer testament, facin bona distribució de tots els meus bens mobles i immobles així com aquí trobem ordenat. Primer deixo a l’Hospital de Sant Joan III sous per quan el meu cos sigui enterrat allí. I deixo a Guillem de Santa Oliva, el meu germà, tota l’herència que em pertany o que considero que em deu pertànyer del meu pare Guillem de Santa Oliva y de la meva mare i d’altres coses, tant mobles com immobles de totes parts, tan del castell de Santa Oliva com del castell d’Eramprunyà com fins i tot d’altres llocs. Igualment deixo X sous al Ferrer. Acta feta a les XIII calendes de febrer de l’any del Senyor de MCCXXIX.<br />Sig+num la dita Saurina que aquest testament fa donació i firma i els ja dits marmessors meus als quals prego que signin. Sig+num Pere Moneder Sig+num Guillem de Vico. Guillem de Vico que testimonia aquesta signatura. Sig+num Raimon de Casanova Sig+num Bernat Llull Sig+num Arnau de Merola Sig+num Pere de Roca de Quarteria<br />Sig+num Pere de Bages, notari públic de Barcelona, que això ha escrit, fet i tancat, amb una lletra esmenada a la línia Xª el dia i any més amunt dit<br /><br /><br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-5907860247650198822011-07-17T12:28:00.011+02:002011-07-17T12:40:34.421+02:00LA VENDA DEL CASTELL ALS MARC I LA GESTIÓ ADMINISTRATIVA DE PERE MARC<div style="text-align: justify;">Hem de considerar el període finisecular del segle XIII i els principis del XIV com un lapse important per la Corona Catalano-aragonesa. Es tracta d'una creixent e<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEkMzM2mvuRx_I_TwWZmJo1efrJkmrQjZKZwZTnjJ4KHOY28L46qw_hoxpznN_948NX_vgkOPTwDoCwSxLhQWxt2ObGffjdHg3ilkT4_n-PM9AyhpyFTpa3IVMsgOmfSRh2vXbQZC8DvNH/s1600/Jacques2_parrlement.gif"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 235px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEkMzM2mvuRx_I_TwWZmJo1efrJkmrQjZKZwZTnjJ4KHOY28L46qw_hoxpznN_948NX_vgkOPTwDoCwSxLhQWxt2ObGffjdHg3ilkT4_n-PM9AyhpyFTpa3IVMsgOmfSRh2vXbQZC8DvNH/s320/Jacques2_parrlement.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5630267255917967826" border="0" /></a>xpansió econòmica i territorial amb mires cap a l'exterior, la denominada expansió mediterrània.<br />Aquesta ja havia començat amb l'annexió de Sicília per part de Pere II el Gran (1276-1285), rera el seu matrimoni amb Constança, filla del rei Manfred de Sicília. L'entrada efectiva es va fer amb el desembarcament a Trépani de les seves tropes després l'oferiment per part dels sicilians de la corona de l’illa, al témer aquests la reacció de Carles I de Anjou-- rei que havia usurpat el tron als Hohenstauffen a la batalla de Benevento el 1226--- davant les denominades "Vespres Sicilianes", alçament generalitzat de sicilians contra els francesos, en les que va haver-hi una matança molt gran d’aquests.<br />Al morir Pere II el Gran el 1285, el van succeir els seus fills Alfons i Jaume. A Alfons li fou concedida la Corona d'Aragó mentre que Jaume obtenia la Corona de Sicília.<br />Alfons, anomenat el Franc o el Lliberal, va ser un rei molt jove i inexpert. Va arribar al tron als vint anys, intentant una política de pacificació. Va conquerir l’illa de Menorca i després de diverses negociacions amb França sobre la qüestió siciliana, va signar el tractat d'armistici de Tarascó o també anomenat de Brinhòlas, amb la Corona, França, els Anjou i el Papa, (1291) havent signat també el tractat de Canfranc (1288). Va Morir amb vint i cinc anys el 1291, sent succeït pel seu germà Jaume II, rei de Sicília. No oblidem pas que Sicília era un punt important per l’economia de la Corona, ja que es tractava d'una font d'ingressos i beneficis molt gran i, sobretot era una excel·lent base per a la recaptació de blat, a part de ser un imprescindible punt estratègic a les rutes mercantils de l’època.<br />El regnat de Jaume II es va caracteritzar pels seus constants conflictes polítics i militars. Els seus alts i baixos a les relacions amb Castella i les seves expedicions a Almeria, Múrcia i Àfrica que van causar un greu perjudici a l’economia de la Corona.<br />La política de Jaume II en vers a Sicília fou la de intentar mantenir-la annexionada a Catalunya, però els sicilians no hi estaven gaire d'acord i reclamaven la seva independència. El fracàs del tractat de Brinhòlas, va portar a signar a Jaume II i Carles I de Anjou la Pau d'Agnani el 1295, tractat aquest en que hi havien capítols favorables a la Corona, com era la devolució a Jaume II de Mallorca i demés illes Balears i per contra estava el lliurament de Sicília al Papa a canvi de les illes de Còrsega i Sardenya, amb l'obligació d'ajudar a aquest si els sicilians entraven en rebel·lió o queien en desobediència. Un altre punt era el lliurament dels presoners fets pel seu pare durant la croada contra Catalunya i la qüestió siciliana. Per part francesa s'hi pot destacar la pèrdua dels drets de Carles d'Anjou sobre els regnes d'Aragó, València i terres de Catalunya. Quan Jaume II va deixar el tron de Sicília aquest va recaure sobre Frederic II, germà de Jaume i Alfons, en imposar-ho els sicilians.<br />El 1298 el Papa Bonifaci VIII havia concedit la investidura a Jaume II sobre les illes de Còrsega i Sardenya, punt desitjable per la seva importància econòmica en el desenvolupament expansionista de la Corona. Però el rei retardà vint i cinc anys l’inici de la conquesta de les illes. No va ser fins el 1323 quan van partir vint galeres i altres vaixells del port de Portfangós cap a les illes, a les ordres de l'Infant Alfons, fill del rei, esquadra a la que es van afegir unes altres vint galeres més a València, col·laborant-hi també els mallorquins amb altres vint més, sumant un total <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE9uAvgz-im9QIKawW-aXku21DB04ovc0kMbs1IDe5_3NF-RlliTJnDrobJwBG64JoniD88-vN8K9UOxSN_yIxXzGUd7TyqgGD-e_QVEEo31CQNa9moYIo9oZbNl5iCsUYj0vpnUzp-PUd/s1600/arcs2.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 264px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE9uAvgz-im9QIKawW-aXku21DB04ovc0kMbs1IDe5_3NF-RlliTJnDrobJwBG64JoniD88-vN8K9UOxSN_yIxXzGUd7TyqgGD-e_QVEEo31CQNa9moYIo9oZbNl5iCsUYj0vpnUzp-PUd/s320/arcs2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5630268755142905842" border="0" /></a>de seixanta naus.<br />S'ha volgut evidenciar que l’economia sobirana estava prou desfeta malgrat el pagament, obligat per la Pau d'Agnani, de cent mil marcs de plata en diferents terminis, però la conquesta finalment s'havia portat a terme, com? Necessitant una gran quantitat de diners per a finançar la conquesta, el rei es va desprendre d'algunes de les possessions de la corona, entre d'altres la de la baronia d'Eramprunyà, la qual li havia estat confiscada a Bernat de Centelles, senyor fins aquells moments d'aquest castell. El rei vengué la baronia amb tots els beneficis, delmes, terres, boscos, fonts i demés a Pere Marc, tresorer reial i escrivà, per la quantitat de 120.000 sous barcelonesos de tern. El motiu per el qual es va desprendre de l'entrada a les arques reials dels delmes d'Eramprunyà es desconegut, però es pot argumentar com a hipòtesis de treball els continus conflictes que va tenir amb la Corona Bernat de Centelles i la seva funesta administració, a més dels incipients problemes que podia estar causant la filla d'aquest, la castlana Blanca de Centelles.<br />Pere Marc, conegut com a "lo prohom" o "lo antich", fou fill d'un altre Pere Marc, resident a Barcelona i home de lleis. Existeixen algunes discrepàncies sobre l'origen del llinatge dels Marc. Mentre que uns al·ludeixen al seu possible origen chueta, es a dir, jueu mallorquí, altres suggereixen un origen valencià i encara uns altres barceloní. El cert es que ja Jaume I en el seu "Llibre de les Particions", rera la conquesta de València i Mallorca, va fer donació a Pere Marc el 1249 de cases a Gandia i Beniquineyna com a botí obtingut per la seva participació en la conquesta. Aquest devia residir a Barcelona, però tenim que els següents descendents van arrelar a València i es van convertir en senyors d' Albalat i barons de Beniarjó . Un d'aquests Marc, Pere Marc el pare de Pere Marc "lo prohom" ve citat en una escriptura del 26 d'abril de 1287, es tracta del testament d’una tal Ferrera de Munterols, que va fundar un benefici a la capella de la Verge Maria de l’església de Santa Anna de Barcelona , cedint-hi el dret de presentació del beneficiari al notari Pere Marc. Més tard veiem els Marc d'Eramprunyà exercint-hi aquell dret de presentació.<br />Sigui com sigui els Marc van ser una prominent família de nivell acomodat amb el suficient poder adquisitiu, que després serien ennoblits al ser anomenat Jaume Marc IV Cavaller de Sant Jordi pel rei Pere III el Cerimoniós.<br />Però tornem a la venda. El rei Jaume II vengué el castell i la baronia conservant per sí mateix el mer i mixt imperi, es a dir, l'administració de justícia. La venda es va efectuar el 4 de febrer de 1323, la quantitat de la venda fou lliurada a Francesc Ferriol, recaptador reial, estant confirmada aquesta venda pel Procurador General del Rei, l'Infant Alfons el vint i quatre de febrer del mateix any.<br />La presa de possessió de la baronia fou dirigida pel Batlle General tres dies despr<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsdppYcJBYXD2epPqY-L25gW11t7iAGtjhA7d5JNGNmL_fbg5xlPedKqzcLKkqcJwc_W9nHzR0pYArppzCgli5vrY9_j17ygZaPM94qVlV1r4xRtELRgRfoKfjVPnUkXl9roNXh5tiE24C/s1600/erbof3.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 302px; height: 180px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsdppYcJBYXD2epPqY-L25gW11t7iAGtjhA7d5JNGNmL_fbg5xlPedKqzcLKkqcJwc_W9nHzR0pYArppzCgli5vrY9_j17ygZaPM94qVlV1r4xRtELRgRfoKfjVPnUkXl9roNXh5tiE24C/s320/erbof3.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5630268057759767522" border="0" /></a>és, es a dir, el dia 7, exercint les cerimònies que tota presa de possessió comportava. L'arribada com a senyor total de Pere Marc no va ser ben rebuda pels castlans i senyors del castell i el seu terme, ja que al ser una petita noblesa en un cercle tancat, a un senyor total de inferior estatus i sense pertinença a la noblesa no se li podia retre homenatge. Però la més reticent de tots va ser la castlana Blanca de Centelles, que es va negar rotundament a reconèixer-li com a senyor i a lliurar-li els censos i les rendes. Una carta del rei, amb data del dia vuit, es a dir, el dia següent, portada pel veguer de Barcelona, obligava a la castlana a retre-li homenatge al nou senyor. Nova negació de Blanca, cosa que portaria al rei a reclamar-li les postats sobre els castells d'Eramprunyà i Terrassa. No seria fins el 15 de març en que la tossuda castlana no hi cediria, reconeixeria i, potser obligada, retria homenatge a Pere Marc, fent jurament de fidelitat i vassallatge.<br />També li van retre homenatge Galcerà de Papiol, Pere de Vilarnau i altres, els quals Jaume II els va eximir de l'obligació de retre-li homenatge a ell mateix pels feus que hi posseïa a Eramprunyà.<br />El 17 de setembre del mateix any, el rei en agraïment i recompensa pels serveis prestats, va fer donació del mixt imperi a Pere Marc, ja que aquest encara seguia exercint les funcions de Tresorer Reial.<br />Pere Marc al ser senyor complet va voler eliminar totalment, el mateix que succeiria amb la resta de la nissaga, les interferències de la petita noblesa, entossudint-se en aconseguir tots els alous que aquesta hi tenia per aquells límits des dels temps dels comtes, cedits pel monestir de Sant Cugat. Aconseguí Pere Marc el domini, arribant a un acord, de la casa de La Roca i el va heretà la seva muller<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiOMBzAwNAv8Sc3XNc6ae8_XVAQK4Vo6tSaFpnNTYEb3MxwCWfJTa35HFUdwx44hvL8PEwa7GJ7P9BKEeedi4jb0Saaag2hPIWDjgwnaN3W2K8OEoNyAl7hs7mGVTvt24BOAj8xKgu3CP6/s1600/donzella.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 166px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiOMBzAwNAv8Sc3XNc6ae8_XVAQK4Vo6tSaFpnNTYEb3MxwCWfJTa35HFUdwx44hvL8PEwa7GJ7P9BKEeedi4jb0Saaag2hPIWDjgwnaN3W2K8OEoNyAl7hs7mGVTvt24BOAj8xKgu3CP6/s320/donzella.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5630267562574239458" border="0" /></a> Maria.<br />Es important ressaltar que Pere Marc no va gaudir en pau i tranquil·litat els drets de la baronia. Altre cop la castlana, Blanca de Centelles, va escometre contra "lo prohom", aquesta vegada a causa de la recaptació del delme de 1323 que es va efectuar a Cambrils, quan segons la antiga costum aquest es devia recaptar en les cases que els castlans hi tenien a Viladecans. Una sentència arbitral va decidir que des de llavors els delmes es recollirien per anys alterns on ho escollissin Pere Marc i Blanca de Centelles.<br />En aquest moment s'ha de recordar que Pere Marc va tenir dos problemes abans, relatius a les seves propietats d'Eramprunyà: un que feia al·lusió a la demarcació i fitació del territori jurisdiccional del castell i l'altre a les complicacions que oferia la castlana Blanca de Centelles. Degut als problemes de la filla de Bernat de Centelles, Pere Marc decideix comprar-li la castlania, cosa que es va fer davant d'un notari de Barcelona, Bernat de Vilarrubia, el 22 d'abril de 1337, pagant Pere Marc a Blanca i al seu marit Guillem de Calders la quantitat de 141.000 sous barcelonesos de tern. Amb la castlania, Pere Marc va rebre uns documents en relació a la legitimitat de successió del domini, però no l'arxiu complet del castell, que el van conservar els successors de Blanca fins que van passar, amb tota la seva fortuna, al monestir cartoixa de Montealegre a Terrassa. Blanca, sent rica, vídua i sense successió directe, es va marxar a Terrassa on va fundar la Cartoixa de Vallparadís.<br />Amb la marxa de Blanca de Centelles no li minvarien els problemes jurisdiccionals i administratius a Pere Marc. Blanca de Centelles havia recompensat a Berenguela de Castellarnau, mercès els serveis prestats, amb la donació absoluta i amb caràcter hereditari del càrrec de Batlle o administradora de les rendes de la castlania d'Eramprunyà, aprovant aquesta donació el propi monarca l'any 1322. Al morir Berenguela va reprendre o heretar el càrrec el seu marit.<br />Un cop comprada la castlania, Pere Marc li va reclamar a Simó de Castellarnau el càrrec heretat de la seva esposa Berenguela, adduint que la venda del castell havia estat completa y que amb la compra de la castlania tot quedava per a ell. La qüestió es va portar a arbitratge, ja que al intentar mantenir el càrrec el marit de Berenguela, Pere li respongué que l'assumpte estava entre ell i la ex -castlana. La sentencia es portà a terme amb els dos litigants mencionats per Pere Marc, Blanca i Simó, quedant la solució arreglada pagant-li Blanca a Simó 3000 sous de tern.<br />Pere Marc també va recollir alguns beneficis de la compra de la baronia. Així amb data del 29 de juliol de 1324, el rei va donar permís a Pere Marc de poder celebrar mercat tots els dimarts en el lloc de La Roca, al terme d'Eramprunyà. Després obtindria del rei Pere IV el privilegi de celebrar-lo a Sant Climent i, en un document datat el 3 de d'abril de 1338, se li autoritzà a celebrar-lo on més li convingués de ambdós llocs.<br />Hem assenyalat més a dalt que un dels problemes que ja va tenir Pere Marc fou el de la delimitació jurisdiccional del terme del castell al existir en el mateix terme d'Eramprunyà diferents jurisdiccions i senyorius. Sol·licità doncs, el senyor d'Eramprunyà, arbitratge al rei sobre les delimitacions i aquest va accedir-hi encomanant-li la qüestió a Bernat de Fonollar i a Berenguer de Coteyl, lletrat de Barcelona, el 13 de març de 1324. Potser a instàncies del propi Pere Marc, temps després el rei va ordenar als jutges que activessin les diligències i que el solucionessin extrajudicialment. Aleshores havia mort Bernat de Fonollar i el va substituir G. de Jaffer. Després de tres anys es va dictar la sentència arbitral en el puig del Muntbaix, (avui Sant Boi) terme del castell d'Eramprunyà el 28 de juliol de 1327, quedant solucionat el litigi que per aquest motiu van tenir Pere Marc per un cantó, Francesc Burgués, senyor de Viladecans per l'altre, Guillem, senyor de la Torre, situada en el mateix lloc i Antiga, vídua de Pere Burgués, senyora de Gavà.<br />La descripció de com va quedar la demarcació la transcriu Francesc Bofarull, quedant aquesta així: "Els arbitres van assenyalar com a termes jurisdiccionals del castell d'Eramprunyà els que segueixen: començant per llevant, o sigui cap a la part del riu Llobregat, des de l'alçada de l'anomenat Puig Muntbaig, la línia fronterera baixa fins el lloc de la serra on es troba la pedra dita "Pera Foradada", i des d'allí sempre baixant, passa pel rec de Sales i per l'estany de Remolar fins el mar; segueix per la vora del mar al sud de dit estany i continua cap el de la Mutra. Fixant les llindes del terme d'Eramprunyà per l'oest i pel nord la riera de La Sentiu, l' Honor denominat Rosell, el puig de Garart, la riera de Sant Llorenç, la capella d'aquest sant, el puig d'Alió de Miramar, el cim del puig de Aguilar i la riera de Sant Climent.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Z6PTxJFTBv9IUL_HlBLW3eno_WIxaBdjqViG9yhLRo06HzCM7-S1Erz6nw-sW9abMONeFaQmYoP8ZHlOzeSvLfWw4T2IJgBpC7AVyOQeeRFJ9erDcp2u_8k2k5H7KlPM_8802fzB0v8d/s1600/representacio2.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 185px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Z6PTxJFTBv9IUL_HlBLW3eno_WIxaBdjqViG9yhLRo06HzCM7-S1Erz6nw-sW9abMONeFaQmYoP8ZHlOzeSvLfWw4T2IJgBpC7AVyOQeeRFJ9erDcp2u_8k2k5H7KlPM_8802fzB0v8d/s320/representacio2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5630268403547047186" border="0" /></a><br />Dintre els termes del castell s'estenen inclosos Viladecans, Gavà i la Torre de Guillem Burgués; però els arbitres determinarien les llindes particulars, internes i privatives d'aquests tres termes, els quals estan a migdia del mar i estanys de Remolar i de la Murtra, ambdós exclusius, això és, sense quedar inclosos a la seva rodalia. El terme de Gavà confronta a l'estany de la Murtra amb el terme del castell d'Eramprunyà i la línia puja cap a les muntanyes entre els llocs de Gavà i de La Roca. Seguint dit estany cap a la capçalera superior del mateix, on hi ha una fita coberta. Fins el mas de Saburit es del terme de Gavà. L'hort de Pere Marc queda a l'oest de dit terme de Gavà i des d'allí seguint la riera i el torrent fins la creu dita Creu de Garart. Les masies de Pere Bertran, Ramon Ferrer de Fontanals i Arnau Guerart de Font Dohua son terme de Gavà; i les de Bernat Barqueres dez Puig, Bernat Barqueres de Sant Pol de Fontanals, Ramon Sescases i la capella són del terme del castell.<br />Des de la dita Creu de Garart fins la casa del mas de sa Manera de'n Cunit, ara deshabitada i el puig de Guerart amb el seu mas seran igualment d'Eramprunyà, així com baixant de dit mas fins la riera i capella de Sant Llorenç.<br />Des de la riera i capella de Sant Llorenç segueix pujant el terme de Viladecans, excloent-t’hi les masies de Domingo Ros i Guillem Bertran fins la muntanya, el cim del puig d'Alió i el de Miramar i continua la llinda per la serra fins dalt del puig d'Aguilar i d'allí a la riera de Sant Climent, pujant per la qual s'arriba al puig de la Roqueta i continua pujant cap el puig de Muntbaig. Des d'aquest punt baixa per la serra en direcció al mar pel rec de Sales i la sèquia Gazangola i l'estany de Remolar, acabant en el mar.<br />De manera que tot el situat a O. i N. de la línia divisòria fitada des del Muntbaig al mar quedava com a territori especial d'Eramprunyà, però el castell abraçava en totalitat les altres de Gavà, Viladecans i Torre Burgesa."<br />Per evitar en el futur discussions i més matèria d'arbitratges, els jutges van decidir imposar una sèrie de punts que ambdues parts van acceptar, així els cita també F. Bofarull:<br /><br />“1. Els homes d'aquells<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOjJlAokbJPkzPJBpHgIv7AnElXW2MSUjxT_RbzAEti0HQmyiMzKxeLcXZWPSHKTEvDU5Fu9FS7UcNKOqdiI7wRPfFdHSi1HfmrKF_TjfF2cWHagBxiOrimvdmFC4pOhUyY_Jy_GvoRmS6/s1600/portagotica.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 206px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOjJlAokbJPkzPJBpHgIv7AnElXW2MSUjxT_RbzAEti0HQmyiMzKxeLcXZWPSHKTEvDU5Fu9FS7UcNKOqdiI7wRPfFdHSi1HfmrKF_TjfF2cWHagBxiOrimvdmFC4pOhUyY_Jy_GvoRmS6/s320/portagotica.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5630267876855887154" border="0" /></a> llocs sortiran al crit de "Via Fors" del castell d'Eramprunyà i viceversa els del castell anirien al sometent dels llocs. Hauria penalització pels infractors.<br />2. Si el senyor d'Eramprunyà estigués en guerra, els senyors de les vil·les i Torre s’assegurarien de que per aquests feus no resultés perjudicat ni estès en perill el castell, o bé se li faria lliurament de les cases o fortaleses de Gavà, Viladecans i la Torre Burgesa.<br />3. El senyor d'Eramprunyà tindria farga i cobraria drets sobre la mateixa, conforme ja havia estat així fins llavors, però dels demés drets del castell termenat declara lliures i immunes als senyors.<br />4. Els senyors tindran la jurisdicció civil i la criminal amb excepció de mort o mutilació de membres, el mer imperi. Si un criminal s'aixoplugués en el terme del castell, els senyors tindrien dret a que se'ls hi fes lliurament del delinqüent i viceversa.<br />5. Hauria de respectar-se la jurisdicció del senyor d'Eramprunyà a les propietats o drets alodials que tingui por sí mateix o com pertinences als castlans en els termes de Gavà, Viladecans i Torre Burgesa.<br />6. Usdefruit recíproc de l'aprofitament de llenya, pesca, prats i cantera o arrencament de pedra.<br />7. Facultat dels senyors de les vil·les i la Torre de fer pesar el pa i imposar multes per falta de pes, però no podrien exercir aquest dret quan el pa menés cap a altres punts.”<br /><br />Qualsevol castell que comprengués un terme el segle XIV havia de tenir adscrits pagesos de remença al seu senyoriu. Una de las servituds d'aquests remences era la de contribuir en la reparació del castell, ja fos treballant directament a l'obra o redimint-se de la servitud amb diners.<br />L'any 1337 al terme d'Eramprunyà existien uns cent pagesos de remença, que havien quedat exempts de l'obligació de reparar el castell per un temps de quaranta anys, mitjançant el pagament a Pere Marc de tres mil sous (els pagesos es distribuïen de la següent manera: 29 de Sant Climent, 31 del castell i 40 de La Roca ). Pere Marc havia promès, per ell i pels seus successors, que transcorreguts els quaranta anys, si es tingués que efectuar obres en els murs, fosos, muralles, barbacanes o arcs del castell, els donaria de menjar i beure mentre duressin les obres. Aquí podem descriure breument la situació dels remences a principis del segle XIV.<br />El segle XIV fou el pitjor segle de tota la baixa edat mitja, doncs va ser el segle de la fam degut al dolent de les collites i al despoblament rera les pestes. L'any 1333 fou l'anomenat "lo mal any primer" pels cronistes de l’època, ja que en els primers anys del segle van desaparèixer les expectatives de prosperitat que s’assenyalaven al principi de l'article. L'origen d'aquesta etapa depressiva es troba tan als canvis climàtics, un refredament del clima a principis del segle XIV, com en la ruptura entre els recursos alimentaris i la població. Els desequilibris de la primera meitat del segle XIV es van agreujar a partir de la segona meitat del segle restant amb l'aparició d’epidèmies de gran importància, la Pesta, que incidí negativament en l'evolució demogràfica. Es el 1348 quan l’epidèmia causa més estralls, provocant una gran mortalitat en pocs mesos. El 1362 va haver-hi un rebrot de l’epidèmia que es va conèixer com "mortaldat dels infants" i un nou rebrot el 1371 conegut com " mortaldat dels mitjans" fent referència a que la majoria dels morts eren persones adultes però no ancians. Tot això repercutiria greument en la relació dels remences i els senyors. Encara que s'hagués perdut la collita, el senyor seguia exigint la seva part, si no es podia efectuar el pagament mitjançant l'acostumat, es tenia que abonar amb altres tipus d’espècies o diners, pagant a l'any següent els endarreriments, més una multa i el delme corrent. Tot això va crear una pressió fiscal enorme a la pagesia i una pressió social que va començar a esclatar en petites revoltes que anirien creixent en violència gradualment fins l'esclat de la revolució general l'any 1462, arribant a un pacte de mitja solució amb la sentencia arbitral de Guadalupe el 1486 signada per<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65JZe7y_eqx8njT3iejuYzYYp1sN-0nE3G4PrwFDVoquqz8n3spwf5Xaem3JEeRwLzx2ebNqTaDya5gkLgo-76Oa5o2PuMTpL_YtAbZrLD3BkcO4gdwNatPs9gBqHtFit_reN8j7_oQ8C/s1600/pag%25C3%25A8s.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 280px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65JZe7y_eqx8njT3iejuYzYYp1sN-0nE3G4PrwFDVoquqz8n3spwf5Xaem3JEeRwLzx2ebNqTaDya5gkLgo-76Oa5o2PuMTpL_YtAbZrLD3BkcO4gdwNatPs9gBqHtFit_reN8j7_oQ8C/s320/pag%25C3%25A8s.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5630269014218498802" border="0" /></a> Ferran el Catòlic.<br />Tornant a Eramprunyà seguim amb els problemes judicials de Pere Marc. Nou anys abans de la compra de la castlania a Blanca de Centelles, Pere Marc va tenir un litigi amb el senyor de Castelldefels, Ferrer Garí, això fou l'any 1328. Bertran de Seva tingué que dictar sentencia arbitral entre Ferrer Garí i Pere Marc sobre l'assumpte d'uns certs drets que Pere Marc pretenia exercir a Castelldefels. La sentencia dictava que la casa Quadra i lloc de Castelldefels amb tots els seus homes i pertinences devien estar dins el terme del castell d'Eramprunyà i sota el domini alodial de Pere Marc. Els homes tenien que anar al sometent convocat pel castell d'Eramprunyà o pel lloc de Castelldefels, amb l'agreujant de que si no s'efectuava resposta a la crida es pagaria una multa de cinc sous, que cobrarien a meitats els successors de Pere Marc i Ferrer Garí.<br />En un altre ordre de coses podem citar que en l'any 1326 Pere Marc va sol·licitar el trasllat de la capella de Santa Maria Magdalena del Sitjar, des de el seu emplaçament fins el moment, vers el lloc i casa de La Roca. Dita capella estava en un lloc horrorós, segons Pere Marc i la va canviar encara prometent millorar la dot i el benefici. El 4 de març el bisbat li concedeix la llicencia del trasllat però a condició de que hi quedés una capella oratori en el lloc on va estar l'original.<br />Com hem dit més amunt, durant el seu període de baronia a Eramprunyà, Pere Marc va seguir amb les seves funcions de tresorer de Jaume II i després de Conseller Reial de Pere IV. El 1338 Pere Marc va morir , no sense deixar abans testament, una vídua i set fills. Al seu testament, fet davant el notari de Barcelona, Pere de Folquers el 13 de juliol de 1338, va deixar escrit, entre d'altres coses, el seu desig de ser enterrat a la capella de Santa Maria que ell mateix havia fundat en el convent dels Frares Predicadors de Barcelona, lloc on es sepultaren també els seus descendents. Va llegar 50.000 sous de tern, dels quals en va separar 100 per comprar un cens amb el que pagar a un prevere que cada dijous de l'any, a la capella de Santa Maria Magdalena, pregués per la seva ànima i la de Ferrer de Sant Martí, o la d'aquell que hagués fundat originalment la capella; i els demés dies de la setmana a la capella de la casa de La Roca encengués un ciri per la seva ànima. Per últim, com evidencia del seu interès en guanyar-se el cel o tan sols com a mostra de bon cor, citarem el desig de que al ocórrer la seva mort, els seus marmessors compressin un pany de tissú d'or de la millor qualitat que es podés trobar i que amb aquest es tapés el seu cos fins que es verifiqués el seu enterrament i després aquest pany es donés a alguna església o be es vengués i el seu valor fos repartit entre els pobres.<br />A la baronia Pere Marc fou succeït primerament pel seu fill Pere, però aquest va morir aviat i el va substituir el seu germà Jaume Marc I.<br /><br /><br />BIBLIOGRAFIA<br /><br />Art Romànic i Feulalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès i Paretas. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1992<br />El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Francesc Bofarull i Sans. Barcelona 1911<br />Els Castells Catalans. vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1967<br />Els Comtes Sobirans de la Casa de Barcelona. VV..AA.. Edicions 62- Generalitat de Catalunya. Barcelona 2002<br />Jaume I - Pere el Gran. Ferran Soldevila. Biografies Catalanes . Historia de Catalunya. ed. Vicens Vives 1991. ed. de l'Observador<br />Pagesos i Remences. El Món Rural Medieval. Andreu i Joan Ramon Varela. ed. Barcanova 1993<br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-40138172827979268112011-05-14T01:44:00.014+02:002011-05-14T10:29:51.642+02:00Presa de la Postat de la Casa de la Sentiu per Jaume Marc III<div style="text-align: justify;"><br />Presentem un document extret del Llibre de La Baronia, en el que Jaume Marc III demana la Postat a un vassall seu, Berenguer de Conit.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJefy1SRPsEBh8Nq9Q59BXeWeT1RVnoxlw-KMMY7YfdQDQD_7FHrmTCvlhvjg9buW7s-rL438o7wQfY6q-569c1Sdq2W6sFUC3V8_zRPQoZgWafWQKxl9rbrSiuWMO_7g31UinLIssnt3T/s1600/Clal+dels+Marc.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 295px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJefy1SRPsEBh8Nq9Q59BXeWeT1RVnoxlw-KMMY7YfdQDQD_7FHrmTCvlhvjg9buW7s-rL438o7wQfY6q-569c1Sdq2W6sFUC3V8_zRPQoZgWafWQKxl9rbrSiuWMO_7g31UinLIssnt3T/s320/Clal+dels+Marc.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606351529758743746" border="0" /></a>La Postat era originalment un dret tingut pels sobirans, però que els senyors feudals, agafant-se als Usatges de Barcelona, feien servir com a propi al donar com fet el tenir la potestat sobre les cases, camins, etc. dintre del terme d'un castell. Per tan, podríem dir que la postat era el dret que tenia un senyor sobre un bé contingut dintre el terme del seu castell, ja fos casa, molí, camí, farga, etc. Aquesta postat li donava al senyor domini total sobre allò en que aquest dret era exercit. En el cas que mostrem veiem que Jaume Marc li demana la postat al vassall dient-li que l'agafarà quan ell vulgui acollint-se sota el dret dels Usatges de Barcelona. Així aquest li devia lliurar la casa al senyor amb totes les comoditats i tots els abasts preparats en el terme disposat pe aquest. També podem comprovar tot el ritual que acompanyava a la presa de la postat, tal com l’entrada a la casa amb senyeres i penons, la crida amb veu alta de la presa de la postat per part del senyor i el llançament de pedres per les baranes de la casa o be el lliurament a un notari dels documents que acreditaven als posseïdors de masos o altres bens dintre la jurisdicció com a tals, perquè així la presa del casa i el senyoriu d’aquesta per part del senyor fos completa i legal.El document ha estat extret del llibre de Francesc Bofarull, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá (Bcn.1911) i la transcripció del text original es deu a ell. Aquest document pertany al Llibre de la Baronia i es troba als folis 117 i següents.(1)<br /></div><div style="text-align: justify;">El Llibre de la Baronia es un manuscrit constituït per 176 folis (2) i fet per alguns dels senyors de la família Marc, (Recordem que els fills del Pere Marc l' Antic o el Prohom, van ser escriptors i poetes i no en va Ausias Marc, va ser nebot del tercer Jaume Marc, el protagonista d’aquest document.) En aquest manuscrit es recullen petites relacions autobiogràfiques dels propis senyors, així com fets i esdeveniments que van ocórrer i que van ser reflectits pels mateixos Marc. Es tracta d'un manuscrit únic en tot el estricte sentit de la paraula, ja que a més de tota la informació que conté, hi ha també algunes representacions i dibuixos de molt més valor històric que potser no pas artístic. De fet la il·lustració que acompanya a aquest document (Eimerich de Conit retent-li homenatge a Jaume Marc) es l’única que es coneix del manuscrit.<br /></div><div style="text-align: justify;">En el manuscrit podem trobar, segon<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIYj4BhI1s0uHUytlo3PR_7ooXlXlW4EVmBy8qMy1YRZbSNGWdEFVoJO_2MGySU1Pbj_Nzt0nIoKHp4-VamoL0Bi6rRCuUQshPqQDvAz9AIkfv52bHqcQUx7KhsrKIeuG87e-dp5XVeyV0/s1600/vell.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 378px; height: 181px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIYj4BhI1s0uHUytlo3PR_7ooXlXlW4EVmBy8qMy1YRZbSNGWdEFVoJO_2MGySU1Pbj_Nzt0nIoKHp4-VamoL0Bi6rRCuUQshPqQDvAz9AIkfv52bHqcQUx7KhsrKIeuG87e-dp5XVeyV0/s320/vell.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606351849497859602" border="0" /></a>s Bofarull, coses tan diverses com l'ingrés de Jaume Marc I a l'Ordre de Sant Jordi, els fets bèl·lics de Jaume Marc IV durant la guerra civil catalana, en que aquest va estar presoner i va perdre el castell, i també coses més quotidianes i menys transcendentals per la macro historia, com la pesca d'un dofí a la costa de Gavà o el naixement dels fills d'un dels senyors. Aquest manuscrit va passar a mans de Manel Girona al comprar aquest el castell i la baronia, i en temps de Francesc Bofarull era propietat del fill de Manel Girona, Manel Girona I Vidal.<br /></div><div style="text-align: justify;">Els pocs que han pogut veure el manuscrit amb els seus ulls, a part dels propietaris, només han estat el propi Francesc Bofarull i l'historiador local de Gavà, Josep Soler i Vidal, que als anys seixanta i segons es diu, només podia veure unes poques còpies al dia i, a més, vigilat per un servent perquè no en fes cap còpia ell mateix. (Això en realitat no passen de ser rumors, més aviat no fonamentats).<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Notes<br />1) Francesc Bofarull. El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Barcelona 1911.<br />2) Francesc Bofarull. op. cit.<br /><br /><br /><br /></div><div style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0); text-align: justify;"><div style="text-align: center;">JACME MARCH RECLAMA LA POSTAT<br /></div><div style="text-align: center;">DE LA CASA DE LA SENTIU A<br /></div><div style="text-align: center;">BERENGUER DE CONIT, DONZELL (versió original)<br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-style: italic;">Al honrat en Berenguer de Conit, donzell e senyor de la Casa de La Sentiu, situada dins los termens del castell de Lamprunyá de mi en Jacme March, cavaler e seny</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrl93UZuDgVpKk_SlHbvn0dEJTdgoT2_Vrcj67TUbVpalITQnWCjuRT9kGqPxN4M7bdkjL5y8ThCuSBYulj0uGGpWoNupFEmN1orU0GJkrFgQF0ENTGpER8q9fCLWG6zJYvjYj_aBdmk1z/s1600/Eimeric+de+Conit.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 292px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrl93UZuDgVpKk_SlHbvn0dEJTdgoT2_Vrcj67TUbVpalITQnWCjuRT9kGqPxN4M7bdkjL5y8ThCuSBYulj0uGGpWoNupFEmN1orU0GJkrFgQF0ENTGpER8q9fCLWG6zJYvjYj_aBdmk1z/s320/Eimeric+de+Conit.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606353375904194130" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">or del dit castell, saluts e honor. Con la dita casa ab homens e ab fembres, terres, honors e </span><span style="font-style: italic;">po</span><span style="font-style: italic;">ssessions, mases e masoverias e ab tots altres drets e pertinencies de aquella, la qual se te en feu per mi sia a vos nuvellament pervenguda, e jo segons usatges de Cathalunya puja pendre postat de aquella tota vegada que a mi placia. Emper amor de ço vos requir que dins deu dies apres que la present letra vos será presentada liurets o fesats liurar a mi ho a altra en nom meu la dita postat de la casa e feu demunt dit entegram</span><span style="font-style: italic;">ent sagons que devets e sots tengut segons los usatges demunt dits. E con la present letra a vos deia eser presentada per en</span><span style="font-style: italic;"> Clement Moragues saigs meu en lo dit castell per tal jo </span><span style="font-style: italic;">estaré a relació per lo dit saig a mi fahadora de la presentació de la present letra. Data en lo castell de Lamprunyá a vint e quatra de fabrer any a nativitate de nostre Senyor M CCC LXX tres.</span> <span style="font-style: italic;">Relacio del saig qui portá e presenta la dita letra al dit Berenguer de Conit.</span> <span style="font-style: italic;">E lo divendres seguent e any de la data de la dita letra lo dit Clement Moragues saig demunt dit tornat dix que avia presentada la dita letra al dit honrat en Berenguer de Conit trobat en lo loch e dins la casa de Conit a hora</span><span style="font-style: italic;"> miga tercia, la qual lo senyor li avia tramesa, e lo dit en Berenguer de Conit trames al Rector del dit loch de Conit lo qual vench e con fo vengut legí la dita letra e con la ac lesta que li feu donar a dinar e dixli si li placia res dir al senyor en Jacme March lo qual dix que no y calia resposta con segons la letra que avia aportada lo dit saig ne podia fer relació e que li bestava que li digues que ell era aparellat de liurarle la casa e que y trobaria farina e vin e oli e altres coses la qual presentació li fo feta presents lo Rector de Conit e daltres.</span> <span style="font-style: italic;">Item dimenia a VI dies del mes de Març any demunt dit, lonrat en Jacme March, cavaller, e senyor del castell de la Aprunya, ensems ab los honrats en Jacme March, fill seu, en Ramon Botella e en Simonet de Galbes, ciutadans de Barchinona, e lo discret en Berenguer Miró, savi en dret, de Barchinona, ab la molt major partida dels seus homens, sen ana denant la Casa de La Sentiu, e con fo prop la porta de la dita casa ell feu tocar al anell del portal de la dita casa per saber si y avia ni hom, e respos Narnalí Gerona qui astech a la finestra s</span><span style="font-style: italic;">obre lo dit portal. E dix "Qui es?" E lo dit honrat en Jacme March demanali si y avia negu que li liuras la postat de la dita casa de La Sentiu, car ell era vengut aquí per pendre la postat. E lo dit A. Gerona dix "Hoc, senyor, jo soch aparellat de darlaus e liurarvos la casa e la postat de quella". E lo dit honrat en Jacme March demanali si era procurador del dit en Berenguer de Conit, ni si avia poder de liurar aquella. E lo dit A. Gerona dix que "Jo no soch procurador, mas son balle e official del dit en Berenguer de Conit e he manament de madona e del dit en Berenguer de C</span><span style="font-style: italic;">onit de liurarvos la dita postat de la dita casa." E lavos lo dit en Jacme March respos e dix al dit A. Gerona ""dos, devalats e obrits e liuratslem, segons que devets ni es costuma, segons dret ni usatge de Cathaluya." He apres lo dit A Gerona devala deval e obri les portes e liura la dita postat de la dita. Ab tant lo dit honrat ab una bandera ab senyal de March, la qual portava en P. de Caldavis del loch del Cigar e ab I pano de quell meteix senyal lo qual portava en Monet Cabrera del dit loch, entraren dins la dita casa de La Sentiu. E feu puyar la dita senyera e pano dalt en la casa en los pus alts lochs quy eran en la dita casa per los dits P. Caldavis e Monet Cabreta e altres molts ab ells qui puyaren. E los dits P. Caldavis e Monet Cabreta e daltres cridaran altes veus moltes veus (sic) "Postat per lonrat en Jacme March" E puys gitaren pedres de fora per les baranes de la casa de la dita casa los dits P. Caldavis e Monet Cabreta. E aço fo fet en aver perpetual memoria en asdevenidor.</span> <span style="font-style: italic;">La crida la qual lonrat en Jacma March feu fer dins la casa de La Sentiu apres que ac rasabudes les postats que tothom qui tingues res per la casa de La sentiu que ho degues ensenyar axi com seguex:</span> <span style="font-style: italic;">Ara hoiats que us fa saber lonrat en Jacme March, cavaler, e senyor del ca</span><span style="font-style: italic;">stell de Lamprunyá a tothom generalment, de qualque condició sia qui aia ni tenga mases, masovarias, alberchs, honors, possesions, censes ni altres drets per el senyor de la casa de La Sentiu que dins III dies primes vinens agen posades les cartes ho veus e los titols con ho </span><span style="font-style: italic;">tenen en poder den Bernat Ros notari, per tal que lo dit honrat puxa regonexer lo dret de la dita casa e lo seu feu E aço sots pena en dret posada.</span> <span style="font-style: italic;">Seguexse una altra crida la qual lo dit honrat en Jacme March feu fer tinent les postats lo divendres seguent que hom contava onza dies del mes de Marçs per la dita crida.</span> <span style="font-style: italic;">Ara hoiats que us fa saber lonrat en Jacme March, cavaler e senyor del castell de Laprunyá a tothom generalment de qual condició ho astament sia qui aia ni tenga mases, masoverias, alberchs, honors, possesions, cases ni altres drets per lo senyor de la casa de la Sentiu que dins III jorns primes vinens agen posades les cartes ho veus e los titols con ho tenen ni ho possehexen en poder de Bernat Ros, notari, per actoritat reyal per tal que lo dit honrat puxa regonexer lo dret de la dita casa e feu seu, e aço sots pena de LX solidos barchinonenses.</span><br /></div><br /><div style="font-weight: bold; color: rgb(204, 0, 0); text-align: justify;"><br /><br /><br /><div style="text-align: center;">JAUME MARC RECLAMA LA POSTAT<br /></div><div style="text-align: center;">DE LA CASA DE LA SENTIU A<br /></div><div style="text-align: center;">BERENGUER DE CONIT, DONZELL (català modern)</div></div><div style="text-align: justify;"><br /><br />A l'honrat en Berenguer de Conit, donzell i senyor de la Casa de La Sentiu, situada dins els termes del castell d'Eramprunyà, de mi, en Jaume Marc, cavaller i senyor del dit castell, s<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeInW52oR638kSDAECJeoI67eFe7mTZ7fIaRV9l90U9iYpUuOVJ2iNxG9kDyTjzQrC2yTjB0fPzReILflRUHopgI52vcqQ3aiT7DcPHSGPJJzE2ZBTIhJKjlDd_6q5oPgo61-_BuimVBuW/s1600/jaume+marc+iii.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 286px; height: 301px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeInW52oR638kSDAECJeoI67eFe7mTZ7fIaRV9l90U9iYpUuOVJ2iNxG9kDyTjzQrC2yTjB0fPzReILflRUHopgI52vcqQ3aiT7DcPHSGPJJzE2ZBTIhJKjlDd_6q5oPgo61-_BuimVBuW/s320/jaume+marc+iii.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606484069045450946" border="0" /></a>alutacions i honor. La dita casa amb homes, dones, terres, honors i possessions, masos i masoveries i amb tots els altres drets i pertinences d'aquella, la qual es tinguda en feu per mi, sigui a vos novament pervinguda, i jo, segons els Usatges de Catalunya, pugui prendre la postat d'aquella cada vegada que em plagui. I per mor d'això us requereixo que dins de deu dies després de que la present carta us hagi estat presentada, lliureu o feu lliurar-me a mi o a algú altre en nom meu, la postat de la casa, i feu lliurament segons s'ha dit més amunt, tal com deveu i esteu obligat pels Usatges més amunt dits. I amb la present carta que us serà presentada per Climent Moragues, saig meu al dit castell i pel qual estaré informat de quan es farà la presentació d'aquesta carta.<br />Datat al castell d'Eramprunyà a vint-i-quatre de febrer, any del naixement de nostre Senyor M CCC LXX III.<br /><br />Relació del saig que va portar i presentar la carta a Berenguer de Conit.<br /><br />El divendres següent i al mateix any de la data de la carta, Climent Moragues, saig més amunt anomenat, en tornar va dir que havia presentat la carta que el senyor li havia tramés, a l'honrat Berenguer de Conit, que es trobava al lloc i dins la casa de Conit a l'hora de mitja tèrcia. I en Berenguer li va trametre al rector de Conit el qual va venir i va llegir la carta. En acabar va fer que se li donés dinar (al rector). Li va dir (el rector a Berenguer) que si li volia dir res al senyor Jaume Marc, i va dir que no hi calia resposta, que amb la carta que havia portat el saig en podia fer relació i que en tenia prou dient-li que ell estava en capacitat per lliurar-li la casa i que hi trobaria farina, vi, oli i d'altres coses. Així la presentació va ser feta, present el rector de Conit i d'altres.<br /><br />El diumenge sis de març de l'any més amunt dit, l'honrat Jaume Marc, cavaller i senyor del castell d'Eramprunyà, junt amb els honrats Jaume Marc, fill seu, Ramon Botella i en Simonet de Gualbes, ciutadans de Barcelona, i el discret Berenguer Miró, doctor en dret de Barcelona i amb molts dels seus homes, se'n va anar a la casa de La Sentiu. Quan va ser a prop de la porta va fer tocar l'anella del portal per saber si hi havia algú. Va respondre en n'Arnalí Girona que abocat a la finestra sobre el portal va dir:<br />---. Qui és?<br />I l’honrat Jaume Marc li va preguntar si havia algú que li lliures la postat de la casa de La Sentiu, ja que ell hi havia anat per prendre la postat.<br />I Arnalí Girona li va respondre:<br />---. Aquí, senyor, jo sóc l'apoderat de donar-vos-la i lliurar-vos la casa i la postat d'ella.<br />I l’honrat Jaume Marc li va preguntar si era procurador d'en Berenguer de Conit i si tenia poder de lliurar-li la casa, amb el que A. Girona va contestar:<br />---. Jo no sóc procurador, però sóc batlle i oficial d'en Berenguer de Conit i tinc manament de la senyora i de Berenguer de Conit de lliurar-vos la postat de la casa. Llavors Jaume Marc li va contestar:<br />---. Doncs, baixeu i obriu i lliureu-me-la, segons que es déu i n’és costum, segons el dret i l'usatge de Catalunya.<br />Després A. Girona va baixar i va obrir les portes lliurant-li la postat de la casa. Aleshores l'honrat Jaume Marc amb una senyera amb el símbol dels Marc, la qual la portava P. de Caldavis del lloc (anomenat) el Sitjar i amb un penó d'aquell mateix símbol, el qual portava Monet Cabrera del mateix lloc, van entrar dins la casa de La Sentiu. Van fer pujar la Senyera i el penó als llocs més alts de la casa, havent estat posats per P. Caldavis i Monet Cabrera i d'altres molts que amb ells van pujar-hi i tots van cridar molt fort, amb veu molt alta:<br />---.¡Postat per l'honrat Jaume Marc!.<br />I Després, P. Caldavis i Monet Cabrera, van llançar pedres per les baranes de la casa, fent-se això per tal de perpetuar-ho a la memòria dels que vindran.<br />L'avís que l’honrat Jaume Marc va fer dins la casa de La Sentiu després d’haver rebudes les postats, per a tothom que tingués alguna cosa amb la casa de La Sentiu ho fes saber, devia ensenyar-se com segueix:<br /><br />---. Ara escolteu el que us fa saber l'honrat Jaume Marc, cavaller i senyor del castell d'Eramprunyà a tothom en general, de qualsevol condició, sigui qui sigui que tingui masos, masoveries, albergs, honors, possessions, censos, o altres drets pel senyor de la casa de La Sentiu, que dins els III dies primers després (d'haver fet la crida) s'hagin posat les cartes, o veus i títols que es tinguin, en poder d'en Bernat Ros, notari, per tal que el dit honrat pugui reconèixer el dret de la casa i el seu feu. I això sota pena del dret de posada.<br /><br />Va seguir un altra avís, en el qual l’honrat Jaume Marc va fer mantenir-se les postats el divendres següent, onze de març.<br /><br />---. Escolteu el que us fa saber l’honrat Jaume Marc, cavaller i senyor del castell d'Eramprunyà a tothom en general, de qualsevol condició o estament, sigui qui sigui que tingui masos, masoveries, albergs, honors, possessions, cases o altres drets pel senyor de la casa de la Sentiu, que dintre dels pròxims tres dies s'hagin posat les cartes o veus i els títols conforme es tenen i posseeixen, en poder d'en Bernat Ros, notari per autoritat reial, per tal de que el dit honrat pugui reconèixer el dret de la casa i feu seu, i això sota pena de LX sous barcelonesos.<br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-47227584293841014942011-04-21T10:52:00.016+02:002011-04-21T12:52:15.182+02:00Relació de vicaris, castlans i senyors d'Eramprunyà<div style="text-align: justify;"><br />En aquesta relació hem intentat posar tots els vicaris, castlans i s<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinaUzyLawiHCdZllMAEtwPqxvNH1A0nvAu7fRPMcpVfGKk-9ZnpdzODTW4_sWY_j1YK4pOVGOAef_vSCfRL7jtVa7BgoYWMJXHa-hIcAHf0Tw_WsdP6C_1iy1QQveygUmaZd9JO85_54mi/s1600/eramprunya+vell+2.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 280px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinaUzyLawiHCdZllMAEtwPqxvNH1A0nvAu7fRPMcpVfGKk-9ZnpdzODTW4_sWY_j1YK4pOVGOAef_vSCfRL7jtVa7BgoYWMJXHa-hIcAHf0Tw_WsdP6C_1iy1QQveygUmaZd9JO85_54mi/s320/eramprunya+vell+2.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597961102514676578" border="0" /></a>enyors que hi han estat al castell. Evidentment no hi són tots, hem obviat els comtes i els reis com a senyors del domini sobirà per ser massa general i ens hem centrat amb els vicaris, els castlans i els senyors amb domini directe. Tampoc hi són alguns sotscastlans o alguns senyors que van tenir el càrrec per molt poc temps, com Gulleuma de Cabrera a la que el rei Jaume I va enajenar el domini sobirà que la corona tenia al castell d'Eramprunyà en 1253, però que aquesta el va retornar el 1274, bescanviant-lo pel castell de Gurb. O també com Guillem de Bellvís que va comprar el castell amb tots els seus drets i pertinences per 40.000 sous al rei Alfons III el 1290. Però el 1291 ja trobem com a nou senyor d'Eramprunyà a l'Infant Pere, germà d'Alfons III.<br /></div><br /><div style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><span style=";font-family:";" lang="CA">RELACIÓ DE VICARIS, CASTLÀNS I SE</span></span><span style="font-size:100%;"><span style=";font-family:";" lang="CA">NYORS D'ERAMPRUNYÀ</span></span></div></div><br /><br /><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiMVhCTaybtQNFkvKonedRaCKSf74DddsHHCP6cLxF9qcxsEn9vzoh16ZWiDCiUUxqnrCA1HurEcDISyr1ocNGLLVauCv9L90AD_GaGkJpbhBdBWiERCyAmXvdHbeIf9Hk6-ZGg7XzEPSl/s1600/guerrers.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 507px; height: 165px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiMVhCTaybtQNFkvKonedRaCKSf74DddsHHCP6cLxF9qcxsEn9vzoh16ZWiDCiUUxqnrCA1HurEcDISyr1ocNGLLVauCv9L90AD_GaGkJpbhBdBWiERCyAmXvdHbeIf9Hk6-ZGg7XzEPSl/s320/guerrers.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597963111930020290" border="0" /></a><br /></div><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"> NISSAGA DELS SANTMARTI</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-weight: bold;">1) GALI DE SANTMARTI</span>. <span style="font-weight: bold;">*( 947? -981)</span><br /><br />Primer vicari dels comtes Miró I (947-966) i Borrell II (947-992) a Eramprunyà. Probablement adquirís aquest càrrec potser en temps i a instàncies del comte Miró a partir de l’any 947 en endavant, ja que en un document de donació de l’any 972 prega pel record del seu senyor Miró: “<span style="font-style: italic;">...pro senori meo Mironi, qd. Comiti...</span>”<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEham27CBEkZTfKaOP_CMbVnUlpFRdh30igC5iq_NeX4hwEm-0Eb458Bwsjh_KRLiNF5ARMX2e9whih4hua1079FSdbe4PKj4eRD66eK0nhu4YVzBQkQyQy6Ed8eQ74kCzsmzCOsC4LkkrOl/s1600/cavaller+1.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 274px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEham27CBEkZTfKaOP_CMbVnUlpFRdh30igC5iq_NeX4hwEm-0Eb458Bwsjh_KRLiNF5ARMX2e9whih4hua1079FSdbe4PKj4eRD66eK0nhu4YVzBQkQyQy6Ed8eQ74kCzsmzCOsC4LkkrOl/s320/cavaller+1.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597961890311303314" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">2) GUILLEM DE SANTMARTI. ( </span><span style="font-weight: bold;">981-1010 )</span><br /><br />Segon vicari d'Eramprunyà, fill de l'anterior. Va morir deixant una filla, Disposia, que era menor d'edat.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">3) PERÍODE DE LA MINORIA D'EDAT DE DISPOSIA</span>.<br /><br />El comte va anomenar vicaris a:<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li> Eldemar (Tenia terres alodials a Olèrdola.)</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li> Berenguer (Aquest infeudà la dominicatura a un tal Ermengol.)</li></ul><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-weight: bold;">4) MIR GERIBERT (1010-1060 Data del seu naixement i la seva mort)</span><br /><br />Quan Disposia va arribar a la majoria d'edat es va casar amb el següent vicari i posterior primer senyor, a part del comte, Mir Geribert, ja que aquest va posseir el domini directe del castell , ja que el domini directe el van tenir els senyors fins a la venda del castell a Jaume I el 1226.<br />Mir Geribert fou tutor, a la mort de la seva muller el 1033, del seu fill Guillem de Sant Martí II, que moriria poc després de la seva mare. (En algun moment sembla ser que Gombau de Besora, pare de la segona dona de Mir Geribert, Guísla de Besora, va ser senyor d'Eramprunyà.)<br />Al ser Mir Geribert senyor amb domini directe del castell, apareix el paper del castlà i el sotscastlà, sent:<br /><br /></div><ul style="text-align: justify;"><li> <span style="font-weight: bold;">CASTLÀ</span>: Ramon Isimbert (1068-1074)</li></ul><div style="text-align: justify;"> Aquest fou castlà de Mir Geribert i del seu fill Gombau Mir. Ramon Isimbert va<br />infeudar la castlania el 1074 al sotscastlà.<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold;">SOTSCASTLÀ: </span>Ramon Guillem..</li></ul><div style="text-align: justify;"> A partir d'aquest sotscastlà van existir tres sotscastlanies menors, les de:<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>Eci.</li><li> Rimbau Joan.</li><li> Ermenegild Corb.</li></ul><span style="font-weight: bold;">5) GOMBAU MI</span><span style="font-weight: bold;">R (1060-1076/82)</span><br /><br />Fill de Mir Geribert, obté el senyoriu per regència del seu germà Arnau que era menor.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">6) ARNAU MIR ( 1076/82-1098)</span><br /><ul style="text-align: justify;"><li>En arribar a la majoria d'edat, el germà de Gombau accedeix a la possessió del castell, que li correspon pel testament del seu pare, Mir Geribert. Arnau exercí el domini directe fins el 1098.</li><li>El castlà amb Arnau va ser Gombau Ramon.(----1077)</li></ul> <span style="font-weight: bold;">7) JORDÀ DE SANTMARTI (1090-1140)</span><br /><br />Fill d'Arnau Mir, va tenir la sobirania directe compartida amb el seu pare fins el 1098.<br />Junt amb Arnau va infeudar a Ramon Mir la sotscastlania, substituint a Ramon Guillem,<br />sent llavors el castlà Guillem Ramon. (1111)<br /><br /><span style="font-weight: bold;">8) GUILLEM DE SANTMARTI III (1140-1189)</span><br /><br />Fill de Jordà, aquest encomana la castlania a Pere de Santa Oliva, fill de Guillem Ramon i fundador de la nissaga dels Santa Oliva.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">9) FERRER DE SANTMARTI (1208-1226/47)</span><br /><br /><ul style="text-align: justify;"><li>Cap el 1226 Ferrer de Sant Martí va vendre a Jaume I el domini directe del castell, passant a ser els SANTA OLIVA castlans reials.</li><li>Com castlà després de Pere de Santa Oliva, trobem a Guillem de Santa Oliva.</li></ul><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">NISSAGA DELS SANTA OLIVA (CASTLANS REIALS)</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Aquí hem de recordar que el domini directe i el domini sobirà del castell van pertànyer als reis de la Corona Catalano-Aragonesa fins el 1323.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">10) SAURINA DE SANTA OLIV</span><span style="font-weight: bold;">A (---1226)</span><br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>Aquesta era filla de Guillem de Santa Oliva.</li><li>Durant la venda del domini directe del castell al rei Jaume I per part de Ferrer de Sant Martí, la castlania era de Saurina de Santa Oliva que, a partir de la venda es converteix en castlana reial amb dependència directa del rei.</li></ul><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXkWub0SY3oEyuoXyPzXt5fDRi94lxz1L2Ntbf9GGFgeN5sNsJFUtqs9LLL9rIUNdghKJD591MHU2IHeUlM1DlOr4hoWfGeDDZpQ61kNuSsf5gVVyysbg9LqAekVNEEhmQj-94fJGm-A47/s1600/moneda.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 261px; height: 286px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXkWub0SY3oEyuoXyPzXt5fDRi94lxz1L2Ntbf9GGFgeN5sNsJFUtqs9LLL9rIUNdghKJD591MHU2IHeUlM1DlOr4hoWfGeDDZpQ61kNuSsf5gVVyysbg9LqAekVNEEhmQj-94fJGm-A47/s320/moneda.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597962606707258610" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">11) JAUME DE TERRASSA</span><br /><br />Fill de Saurina de Santa Oliva.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">12) SAURINA DE TERRASSA</span><br /><br />Néta de Saurina de Santa Oliva. Saurina de Terrassa obté el feu com a dotalia de la seva avia al casar-se amb Bernat de Centelles.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">13) BERNAT DE CENTELLES</span><br /><br />· Al separar-se de Saurina de Terrassa, Bernat queda com castlà d'Eramprunyà.<br />· Bernat de Centelles va tenir dos feudataris:<br /><br />a) G. de Pahs.<br />b) G. de Torrella.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">14) BLANCA DE CENTELLES</span><br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>Filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, es l'última castlana fins la venda el 1323 del castell amb el domini i la baronia d'aquest a Pere Marc, per part del rei Jaume II.</li><li>El 1337, Pere Marc li compra la castlania a Blanca de Centelles, per certs problemes amb ella.</li></ul><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NISSAGA DELS MARC</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />A partir del 1323 els Marc, ja com a barons, son els únics senyors del castell, tenint el domini sobirà i el directe. Obtenint-t'hi també el mer i mixt imperi.<br />D'aquesta família tenim:<br /><br /><span style="font-weight: bold;">15) PERE MARC I " Lo antich" o "Lo prohom" (1323-1338)</span><br /><br />Tresorer del rei Jaume II, es qui li va comprar la baronia i el castell al rei.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">16) PERE MARC II (1338-1350)</span><br /><br />Va fer reparacions al castell i a la vila de Sant Climent degut a la dolenta administració dels Centelles.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghYrt_nguR_2Vl93Z_MofoPSgmz1yzCSMSCCe_KJV8y6UotyklP2eFWeYsLUZKUyUje4neEt81q-2Mb7EqOw6E0WTsgRcpN4e_TZdLtOKf8hIS4VNpfzmJRwAgcajC1Lmpn2on1U7YSVV8/s1600/jurament+1.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 289px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghYrt_nguR_2Vl93Z_MofoPSgmz1yzCSMSCCe_KJV8y6UotyklP2eFWeYsLUZKUyUje4neEt81q-2Mb7EqOw6E0WTsgRcpN4e_TZdLtOKf8hIS4VNpfzmJRwAgcajC1Lmpn2on1U7YSVV8/s320/jurament+1.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597963488263901970" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">17) JAUME MARC I (1350)</span><br /><br />Germà de l'anterior fou poeta i escriptor.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">18) JAUME MA</span><span style="font-weight: bold;">RC II ( 1375)</span><br /><br />Se li atribueix la reconstrucció del castell, bastint-se el tercer recinte, el baluard, la porta i la sala gòtica.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">19) LLUIS M</span><span style="font-weight: bold;">ARC (1411)</span><br /><br />Va adquirir les cases fortificades de Gavà.<br /><br /><span style="font-weight: bold;"><br /><br /><br />20) JAUME MARC III (1454-1466)</span><br /><br />Va ser fill de Lluís Marc.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">21) JA</span><span style="font-weight: bold;">UME MARC IV (1466-1500)</span><br /><br />Durant la guerra civil catalana (1462-1472) va perdre el castell a mans dels francesos i va ser portat presoner amb grillets a Cotlliure per raó de la seva fidelitat al rei Joan II.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">22) FRANCESC JERONI MARC (1500)</span><br /><br />Fill de Jaume Marc IV.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">23) FRANCESC FIVALLER I MARC (1522 )</span><br /><br />Lucrecia Marc, germana de Jaume Marc IV, anomena hereu al seu fill Francesc Fivaller i Marc.<br />Fi de la nissaga dels Marc.<br /><br /><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NISSAGA DELS FIVALLER DE PALOU</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Els Fivaller de Palou van substituir els Marc mitjançant unions matrimonials.<br />D'aquesta família tenim:<br /><br /><span style="font-weight: bold;">24) HUG JOAN FIVALLER (1562)</span><br /><br />Va comprar el lloc i terme de Viladecans.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">25) HUG JOAN FIVALLER II (1571 )</span><br /><br />Es va casar amb Estefania Hospital i van tenir a Joana Fivaller.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">26) JOANA FIVALLER (1590)</span><br /><br />Joana va morir a l’adolescència sense ultimes voluntats i sense deixar hereus.<br />Fi de la nissaga dels Fivaller.<br /><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">Notes</span></span><br />* D’alguns d’aquests personatges farem articles dedicats a ells en exclusiva més endavant.<br /><br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-46693635324770424302011-04-03T15:09:00.022+02:002011-10-23T11:30:36.529+02:00Primer Document on es cita el castell d'Eramprunyà per primer cop<div style="text-align: justify;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXQ59iyU4aZeuExpFn1C_mXJbfs7FyDt1cgUHjHC4j1CsN32e-tExYQ5YXErBq-gx9gODymxhFrGjuaZfPGthm5WC1k-6R_keNj_48oXPplsSwaBlM1PlCzFZKCmt-RHU9onFUvUWEGoh9/s1600/docu.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 154px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXQ59iyU4aZeuExpFn1C_mXJbfs7FyDt1cgUHjHC4j1CsN32e-tExYQ5YXErBq-gx9gODymxhFrGjuaZfPGthm5WC1k-6R_keNj_48oXPplsSwaBlM1PlCzFZKCmt-RHU9onFUvUWEGoh9/s320/docu.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5591347204739009634" border="0" /></a>El cartulari de Sant Cugat del Vallès es una sèrie de documents recollits pels monjos del Monestir de Sant Cugat, situat a pocs quilòmetres de Barcelona. Es tracta d'un important fons documental de donacions, permutes, canvis, vendes de terra i béns fetes pels antics pobladors de la zona del Baix Llobregat i el Vallès al propi monestir. Els documents estan datats entre els segles IX i XIII.<br />Aquest fons documental es troba actualment als arxius de l'A.C.A. (Arxiu de la Corona d'Aragó) i fou transcrit i publicat entre 1945 i 1947 en tres volums per mossèn Josep Rius Serra, del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) La transcripció dels documents feta aquí esta extreta de l'obra d'aquest investigador, referint-nos a ella com el cartulari en general.<br />Aquí presentem el document en que es fa menció del castell per primer cop.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifA0ZdVmD0_wL3KGuoxz78VUZRKg9An3IfjMzX6o7BM_Yui_UGVIfKZ0aMlchLWGW6VNdCjW0VW5UYne15vGXf2hckjj3djeRiI0ktAk9ys4VGE_qnKpnQImkWVrW4R56Dw0KXKSTt4DoM/s1600/panoramica2.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 381px; height: 190px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifA0ZdVmD0_wL3KGuoxz78VUZRKg9An3IfjMzX6o7BM_Yui_UGVIfKZ0aMlchLWGW6VNdCjW0VW5UYne15vGXf2hckjj3djeRiI0ktAk9ys4VGE_qnKpnQImkWVrW4R56Dw0KXKSTt4DoM/s320/panoramica2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5591347081818099282" border="0" /></a><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">DADES D</span></span><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">EL DOCUM</span></span><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">ENT</span></span><br /></div><br /><span style="font-weight: bold;">DATA</span>: 07-02-957<br /><br /><span style="font-weight: bold;">TIPUS DE DOCUMENT</span>: Donació de terres per obligació testamentària.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">NOMS DELS DONADORS</span>: Ennec i Flodeberga (Marmessors testamentaris de Mascaró)<br /><br /><span style="font-weight: bold;">ASS</span><span style="font-weight: bold;">UMPTE</span>: Donació al monestir de Sant Cugat d'una terra de Mascaró que aquest tenia al terme del propi castell.<br /><br /><span style="font-weight: bold;"> LLOC</span>: La terra estava situada al terme del castell d'Eramprunyà, en el lloc anomenat "El Roure", al municipi de Begues.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">AFRONTACIONS</span>: No s’indiquen al document.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">SIGNATURES I TESTIMONIS</span>: Ennec, Flodeberga, Pater Domino (pvr.) Audevagrus i Recosindus (pvr.)<br /><br /><span style="font-weight: bold;"> ESCRIVÀ</span>: Petrus (pvr.)<br /><br /><span style="font-weight: bold;">DATA ORIGINAL DEL PERGAMÍ</span> : El VIII dels idus de febrer del tercer any del regnat del rei Lotari: " VIII id. feb. a. III regnante Leutario, rege."<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nº DOCUMENT A L’ARXIU DE L’A.C.A</span>.: Cart., f. 262 nº 808<br /><br /><span style="font-weight: bold;"> Nº DOCUMENT AL CARTULARI</span>: 49<br /><br /><span style="font-weight: bold;"> Nº PÀGINA AL CARTULARI</span>: 44<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Nº VOLUM DEL CARTULARI</span>: I<br /><br /><span style="font-weight: bold;">OBSERVACIONS</span>: Es tracta del primer document en que es fa referència al castell d’Eramprunyà per primer cop.<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">DOCUMENT ORIGINAL</span></span><br /></div><br /><span style="font-style: italic;">In nomine Domini. Ego Ennego et ego Flodeberga, femina, donatores sumus ad domum s. Cucuphati Martir Christi. Certum quidem manifestum est enim, quia precepit nobis qd. Mascharone per suum testamentum, unde iudicium obligatum tenemus infra metus temporum a serie condicionis editus, ut carta donacionis fecissemus ad predicto domum de sua terra propria, quod habebat voce genitori suo qd. Gontario, sicuti facimus ; et est ipsa terra in comitatum Barch., in terminio de castro Erapruniano: hoc donamus ipsa terra ad domum s. Cucuphati, ab integre, que est ad ipso Rover, qui fuit de isto Gontario qd. cum suas affrontaciones, et cum exios et regressios, sic donamus ad s. Cucuphato et ad suos servientes.</span><br /><span style="font-style: italic;">Quem vero predicta terra que donamus ad predicto domo de nostro iure in eius potestate et de suos servientes hoc tradimus, ab integre, ad omnia quecumque facere voluerint, in Dei nomine, liberam abeant postestatem, a proprio. Quod si nos donatores aut ullusque homo, qui contra ista donacione pro inrumpendum venerit, non hoc valeat vindicare, sed componat ipsa terra in duplo, cum sua inmelioracione, et in antea ista donacione firma permaneat omnique tempore.</span><br /><span style="font-style: italic;">Facta donacione VIIIº id. feb., a. IIIº regnante Leutario, rege.</span><br /><span style="font-style: italic;">S+m Ennego; S+m Flodeberga; S+m Pater Domino, presbiter ss.; S+m Audevagrus, presbiter, ss.; Recosindus, presbiter, ss.</span><br /><span style="font-style: italic;">P</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" style="font-style: italic;" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhisHHJpxczchjlp7PZKAxehLjwyhiQrvJ8030Hs7XbF7LlX7pQZZRO4utcbaZWxuS3eWqOGXQ1dPZfA2mOHexKp9_8xmsVyDB28K4uLbbIQ5pZGqRWMxtAbLCz4Mo63HJ8_ix1_qmScS7W/s1600/crismon+III.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 23px; height: 11px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhisHHJpxczchjlp7PZKAxehLjwyhiQrvJ8030Hs7XbF7LlX7pQZZRO4utcbaZWxuS3eWqOGXQ1dPZfA2mOHexKp9_8xmsVyDB28K4uLbbIQ5pZGqRWMxtAbLCz4Mo63HJ8_ix1_qmScS7W/s320/crismon+III.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5591397291726776242" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">etrus, presbiter, qui ista donacione scripsi, et ss. die et anno quod supra.</span><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"><span style="font-size:130%;">TRADUCCIÓ<br /></span></div><br />En el nom del Senyor. Jo, Ennec i jo, Flodeberga, dona, som donadors al monestir (<span style="font-weight: bold;">1</span>) de Sant Cugat, màrtir de Crist. Es cert i queda manifest que vam rebre del difunt Mascaró amb antelació pel seu testament, del que tenim obligació per judici, sota el temor del temps, una sèrie de condicions promulgades com a carta de donacions feta al susdit monestir, de la seva pròpia terra, que va aconseguir per veu del seu difunt pare Gontari, tal com fem. I es aquesta terra al comtat de Barcelona, al terme del castell d’Eramprunyà. Per aquesta raó donem aquesta terra que està al Roure i que va ser d’aquell difunt Gontari, al monestir de Sant Cugat íntegrament, amb les seves afrontacions i amb els seus guanys i pèrdues, així ho donem a Sant Cugat i als seus servents.<br />En veritat que aquesta terra que donem al monestir de nostre dret, la traspassem a la seva potestat i la dels seus servents íntegrament, per a totes les coses que vulguin fer, en nom de Déu ho lliurem com a cosa pròpia.<br />Si nosaltres, donadors, o qualsevol home vingués en contra d’aquesta donació per anul·lar-la, que no li sigui possible reivindicar-la, sinó que pagui el doble amb les millores. I en endavant que aquesta donació sigui ferma per sempre.<br />Feta la donació el VIII dels idus de febrer, al III any del regnat del rei Lotari, rei.<br />S+m Ennec ; S+m Flodeberga; S+m Pater Domino, prevere ss; S+m Audevagrus, prevere, ss; Recosind, prevere, ss.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhisHHJpxczchjlp7PZKAxehLjwyhiQrvJ8030Hs7XbF7LlX7pQZZRO4utcbaZWxuS3eWqOGXQ1dPZfA2mOHexKp9_8xmsVyDB28K4uLbbIQ5pZGqRWMxtAbLCz4Mo63HJ8_ix1_qmScS7W/s1600/crismon+III.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 20px; height: 13px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhisHHJpxczchjlp7PZKAxehLjwyhiQrvJ8030Hs7XbF7LlX7pQZZRO4utcbaZWxuS3eWqOGXQ1dPZfA2mOHexKp9_8xmsVyDB28K4uLbbIQ5pZGqRWMxtAbLCz4Mo63HJ8_ix1_qmScS7W/s320/crismon+III.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5591397291726776242" border="0" /></a>Petrus, prevere, que aquesta donació ha escrit i sotasignat el predit dia i any més amunt dit.<br /><br /><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);font-size:130%;" > <span style="font-weight: bold;">Anàlisi de l’estructura diplomàtica del document.</span></span><br /><br />Les estructures dels diplomes del segle X i posteriors estan molt ben definides i estudiades pels experts, els quals classifiquen els continguts d’aquests segons la seva disposició i la seva estructura jurídica. Aquesta estructura estaria dividida segons el models de Giry y Breslau en tres seccions: Protocol, Text i Escatocol, (Giry) les quals al mateix temps es subdividirien segons Breslau en: (<span style="font-weight: bold;">2</span>)<br /><span style="font-weight: bold;"> Protocol</span>: Invocació, on s’anotarà la invocació a Déu, Jesucrist o la Santa Trinitat. Subscripció, aquí s’indica la titulació i els noms del atorgants de donacions, venedors, etc. Direcció i Salutació, en aquest punt trobem a qui va adreçat el document i la salutació a qui va dirigit, però principalment això es troba en els diplomes de tipus epistolar.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Text</span>: Preàmbul, on s’acostuma a trobar un declaració a mena de pròleg i presentació del document. Notificació, on s’expressa el desig de que l’acció duta a terme sigui pública i coneguda per tothom. Exposició, on la informació que trobem ens diu els motius perquè es fa la donació, venda, etc. Disposició, on trobem l’objecte jurídic de l’acte. En aquest document no ens ve donada aquesta disposició. Limitis, on s’anoten els límits de les terres, es a dir les afrontacions i les terres adjacents. Drets, on s’explica el tipus d’usdefruit que ha de tenir el receptor o comprador.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Escatocol</span>:<br />Data, on s’expressa la data en que s’ha fet l’acte enregistrat. Auguris, Signes de Convalidació i Clàusules Finals i Formalitats, entre les que podem trobar les clàusules prohibitives, comminatives, derogatives, penals i imprecatives. En aquestes últimes podem comprovar la mentalitat d’aquella època en veure les malediccions que es feien contra qui volia malmetre una donació o venda o permuta, etc.<br />Així per al nostre document tindríem la següent divisió:<br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">PROTOCOL:</span></span><br /><br />1) <span style="font-weight: bold;">I</span><span style="font-weight: bold;">nvocació</span>: <span style="font-style: italic;">In nomine Domini</span>.<br /><br />2) <span style="font-weight: bold;">Subscripció</span>: <span style="font-style: italic;">Ego Ennego et ego Flodeberga, femina donatores sumus</span>.<br /><br />3) <span style="font-weight: bold;">Adreça</span>: L'Adreça fa referència a qui va dirigida la Salutació, que Breslau fa anar conjuntament amb aquesta. Aquestes formes d’estructura les trobem en els documents de tipus epistolar, el que no es el cas per aquest instrument i per tant aquí no hi trobem adreça ni salutació.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">TEXT:</span></span><br /><br />1) <span style="font-weight: bold;">Preàmbu</span><span style="font-weight: bold;">l</span>: Aquesta divisió no acostuma a existir en les vendes i en les donacions de particulars, i en aquest document s’acompleix la norma, per tant no hi trobem preàmbul.<br /><br />2) <span style="font-weight: bold;">Notificació</span>: <span style="font-style: italic;">Certum quidem manisfestum est enim</span>.<br /><br />3) <span style="font-weight: bold;">Exposició</span>: <span style="font-style: italic;">quia precepit nobis qd. Mascharone per suum testamentum, unde iudicium obligatum tenemus infra metus temporum a serie condicionis editus, ut carta donacionis fecissemus ad predicto domum de sua terra propria, quod habebat voce genitori suo qd. Gontario, sicuti facimus.</span><br /><br />4) <span style="font-weight: bold;">Situació</span>: <span style="font-style: italic;">et est ipsa terra in comitatum Barch., in terminio de castro Erapruniano</span>.<br /><br />5) <span style="font-weight: bold;">Drets</span>: <span style="font-style: italic;">hoc donamus ipsa terra ad domum s. Cucuphati, ab integre, que est ad ipso Rover, qui fuit de isto Gontario qd. cum suas affrontaciones, et cum exios et regressios, sic donamus ad s. Cucuphato et ad suos servientes. Quem vero predicta terra que donamus ad predicto domo de nostro iure in eius potestate et de suos servientes hoc tradimus, ab integre, ad omnia quecumque facere voluerint, in Dei nomine, liberam abeant postestatem, a proprio.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);font-size:130%;" > <span style="font-weight: bold;">ESCATOCOL</span></span><br /><br />1) <span style="font-weight: bold;">Imprecatives o penals</span>: <span style="font-style: italic;">Quod si nos donatores aut ullusque homo, qui contra ista donacione pro inrumpendum venerit, non hoc valeat vindicare, sed componat ipsa terra in duplo, cum sua inmelioracione, et in antea ista donacione firma permaneat omnique tempore.</span><br /><br />2) <span style="font-weight: bold;">Redacció</span>: <span style="font-style: italic;">Facta donacione</span><br /><br />3) <span style="font-weight: bold;">Data</span> : <span style="font-style: italic;">VIIIº id. feb., a. IIIº regnante Leutario, rege.</span><br /><br />4) <span style="font-weight: bold;">Signes de Convalidació Contractants:</span> <span style="font-style: italic;">S+m Ennego; S+m Flodeberga; S+m Pater Domino, presbiter ss.; S+m Audevagrus, presbiter, ss.; Recosindus, presbiter, ss.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">5) </span><span style="font-weight: bold;">Escrivà</span><span style="font-style: italic;">: Petrus, presbiter, qui ista donacione scripsi, et ss. die et anno quod supra.</span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">Protocol</span></span><br />En el punt primer del Protocol, la Invocació, veiem que aquesta invocació es la més general en aquest tipus de documents, es a dir, la invocació en nom del Senyor. Altres invocacions ho fan en nom de Jesucrist o be de la Santa Trinitat.<br />En el segon punt, la Subscripció, s’explica qui son els que atorgant la donació i la seva titulació o relació familiar entre ells o el difunt si s’escau. En aquest cas només ens diuen que son Ennec i Flodeberga i que son els donadors, aclarint que Flodeberga es dona. Sembla ser que no hi ha cap relació familiar entre ells ni entre el difunt, per tant es pot concloure que devien ser veïns o amics de Mascaró.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);font-size:100%;" ><span style="font-weight: bold;">Text</span></span><br />En la Notificació trobem que es tracta també de la formula més comú d’aquest tipus, on es vol deixar clar que el que es fa, es declarat públic.<br />A l’Exposició se’ns explica perquè fan la donació. Aquest cop es una obligació testamentària, en la que el difunt s’havia compromès a donar unes terres obtingudes per veu del seu pare i de les quals es va fer una carta de donació amb aquest compromís i deixant com a marmessors als atorgants del document obligats a fer-ho per judici. (vegeu la nota 1)<br />En la Situació trobem que es fa una citació del lloc on es troba aquesta terra. Podem veure que només ens dona la ubicació del comtat, es a dir el de Barcelona i que es troba en el terme del castell d’Eramprunyà. És més endavant que el situa en el lloc anomenat El Roure. De totes maneres hi ha un buit molt important en el document, i es que no es donant les afrontacions, per tant no se’ns informa de si aquella zona estava més densament habitada o si per el contrari, solament Mascaró i Gontari conreaven aquelles terres.<br />En el Dret veiem que la donació es total i es fa al monestir i als monjos, amb tota disponibilitat de poder fer el que es vulgui perquè ja no hi haurà cap dret més del propietari sobre les terres. Això podia passar de vegades, en que el feia la donació es podia reservar per a si per exemple una part de la collita o distribuir uns guanys de la terra entre altres beneficiaris aliens al monestir.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);font-size:100%;" > <span style="font-weight: bold;">Escatocol</span></span><br />Al primer punt hi trobem las disposicions especials dividides en imprecatives o penals, en aquest cas son penals, ja que s’avisa que si algú o els mateixos donadors, volen anul·lar la donació, caurien en la pena de tenir que pagar el doble del valor de la terra, a més d’un escreix per les millores que es demanarien. Es a dir, un tipus de indemnització per danys ocasionats al intentar demanar l’anul·lació. En altres documents ens podem trobar la manera imprecativa, en la que el donador, venedor, etc. desitja a qui intenti trencar o anul·lar la donació, venda o permuta que es cremi a l’infern, la seva ànima incorri en la ira de Déu i estigui acompanyat pel propi Judes Iscariot: “ <span style="font-style: italic;">Si quis contra hanc cartam donacione ... extraere voluerit, in primis iram Dei celestis incurrat, et cum Iudas Scarioth, quii Deum tradidit, particebs fiat, et ab ominibus s. Ecclesie extraneus efficiat, et sit ille maledictus, que Datam et Abiron qui de terra vivos obsorbui...</span>” també es fàcil trobar clàusules mixtes, es a dir, en les que hi ha una disposició penal i altre de imprecativa.<br />En la Redacció i la data se’ns informa que aquesta donació ha estat enregistrada en un document i s’ha fet tal dia del regnat del rei, en aquest cas Lotari.<br />En els Signes de Convalidació trobarem els testimonis de la donació i la seva titulació, a part de les firmes dels donants. En el nostre document només n'hi ha de testimonis de preveres, el que vol dir que aquesta donació va ser senzilla i oficial i purament de tràmit.<br />I per acabar, en l’Escrivà se’ns diu qui va ser aquest i la seva titulació, a més de veure la seva signatura, que en aquest document es monogramàtica i mostrada amb el crismó.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">Comentaris al document.</span></span><br /><br />El primer document en que es cita el castell es una base molt important per extreure’n dades que ens puguin orientar cap el tipus de població que hi havia a la contrada per aquelles èpoques i, potser més minses, sobre el castell pròpiament dit. Així, el document per les seves condicions de donació ens situa, juntament amb l’especificació del terme del castell, com a mínim a una o dues generacions enrere, es a dir, a les acaballes del segle IX o principis del X. Per tant, a l’existir un establiment de pagesos a la zona des de tant temps enrere, seria indicatiu de que aquesta àrea ja estava pacificada i consolidada a finals del segle IX o mitjans del mateix.<br />Per altra banda, una de les coses que podem entreveure segons el document, es que es fa palès que a mitjans del segle X el castell ja existia com a tal. Però era aquest castell en la forma el mateix que es va conèixer en segles posteriors? Es possible, però de ben segur que el castell era ja antic en aquelles dates, això ens ho demostra el fet de que el nom original fos Rodanas, ja que en alguns documents de data posterior a aquest que veiem avui, es pot llegir: “ in termino de castro Rodanas, que vocant Eraproniano.” Així sembla ser que fou el poble el que va anar canviant el nom del castell i que originalment i oficialment aquest es deia Rodanas. En canvi, en el document del 957 la referència al castell es fa amb l’arcaisme del seu nom actual, Eraproniano, per tant, el nom de Rodanas quasi no es deu utilitzar i el canvi es devé de produir anys abans del document de 957. Això també ens portaria a creure que podem estirar uns quants anys enrere la construcció del castell, puix que el canvi del nom, amb el nombre escàs de població que devia haver-hi en aquelles contrades per l’època, aniria molt lent. Però amb tot i això, el nom de Rodanas es troba en documents (sempre amb la mateixa formula) fins ben entrat l’últim terç del segle X.<br />Un altra cosa que podem veure al document es que les terres de la donació, las del Roure, encara existeixen avui dia, i es troben als peus de Puig Castellar, a Begues. Sembla ser que el poblat ibèric que va haver-hi allí fou abandonat pacíficament,(<span style="font-weight: bold;">3</span>) això voldria dir que aquest poblat no va ser conquerit militarment pels romans i que va arribar estant habitat fins la total romanització de la zona de forma pacifica, deixant els camps i les terres intactes. Així tindríem que aquestes terres que devien conrear aquells ibers i que estan encerclades en una vall i envoltades per les muntanyes de Puig Castellar i La Clota, són les mateixes que presumiblement conrearia posteriorment Gontari.<br />No es pot argumentar, però hi ha dues opcions del per què aquestes terres van passar, amb el transcórrer del temps, a mans de Gontari:<br /><br /></div>1. Li pervingueren dels seus avantpassats que ja les tenien des d’època visigòtica, podent-les haver adquirit aquests per aprisió en aquella època.<br />2. Les va artigar el propi Gontari, rere una repoblació organitzada pels comtes de Barcelona per assegurar-se la frontera del Llobregat.<br /><div style="text-align: justify;"><br />A la primera observació hi trobaríem una continuïtat d’ocupació de l’espai, quasi sense excepció, des de l’època ibèrica fins l’alta edat mitja. Possiblement, rere l’abandonament de les terres per part dels ibers a l’època romana i fins a l’època visigòtica aquells camps van restar erms.(<span style="font-weight: bold;">4</span>)<br />Suposant que Gontari, o els seus avantpassats, s’estigueren allí tan sols cent anys, es dir, des del 857, això ens indicaria que la zona estaria lliure de la presencia sarraïna des de ben aviat, i que el castell entraria en una fase administrativa a època molt prompta, organitzant les terres i població pel comte i fiscalitzant-les al administrar el cobrament dels impostos i delmes als aloers que allí hi havia establerts.<br />Per altra banda, després de la presa de Barcelona el 801 es creà el comtat de Barcelona, sent governat aquest per comtes que un principi són d’origen franc: Berà, Rampó, Bernat de Septimània, etc. Es possible que immediatament després de la caiguda de la ciutat es conquerís l’Àger d’aquesta i que, posteriorment, els comtes a instàncies del rei franc, expandissin la frontera fins el Llobregat i el creuaran, bastint els llocs més estratègics amb torres o castells de caire provisional, per tal de controlar i assegurar la zona.(<span style="font-weight: bold;">5</span>) Això ens aclariria la tranquil·litat amb la que Lluís el Pietós i el comte Ingobert van marxar contra Tortosa tot i travessant el riu i la zona fins ultrapassar la quasi despoblada ciutat de Tarragona; la seva base a les expedicions dels anys 809-811, seria la ciutat de Barcelona, i això voldria dir que tota la zona del que avui és el Baix Llobregat estaria sota el domini comtal ben aviat. Realment, i basant-nos amb la poca presencia de material que s’ha trobat, podem dir que la durada de l’establiment musulmà a la zona del curs inferior del Llobregat va ser molt minsa, però no el suficient com perquè no hi sobrevisquessin topònims d’origen àrab (<span style="font-weight: bold;">6</span>) que han arribat fins els nostres dies, donant-nos també, col·lateralment, la informació de que va haver-hi una continuïtat poblacional cristiana a la zona des de la invasió sarraïna i que no es degué despoblar del tot. La precarietat de material ceràmic, documental i toponímic d’origen àrab, fa pensar que aquesta zona del castell no seria d’interès estratègic pels sarraïns. L’absència d’un control, al menys que no fos molt provisional, sobre el pas del pont de Martorell, ens es indicatiu de que el interès musulmà radicava realment a aquella part de la seva frontera superior, més a les places més importants, es a dir a Barcelona reduint la resta de la seva presencia a aquarteraments militars. Però no s’ha de descartar que s’establiren petits nuclis de població, tal i como ho documentarien els pocs topònims que ens han arribat fins avui, alguns punts aïllats com Almafar, Almugava i d’altres. Per altra banda, devem tenir en consideració el castell àrab de Sant Boi, documentat als documents pel nom d’Alcalà o Alchale i al que Montserrat Pagès(<span style="font-weight: bold;">7</span>) li atorga una datació posterior a la conquesta de Barcelona per part de les tropes carolíngies. Es possible que aquest castell fos bastit per a controlar i barrar el pas de riu que hi havia a Sant Boi i que aquella zona fins el Llobregat quedés sota potestat sarraïna. Això explicaria les sovints ràtzies posteriors a la ciutat de Barcelona, ja que des d’aquest castell de Sant Boi es podrien organitzar de forma més eficient. Però ben segur aquest castell degué ser pres amb rapidesa, puix que durant la ràtzia d’Al-Mansur no se’l anomena i n’hi es té noticia de que actués en cap dels dos bàndols. Per altra banda, és més plausible pensar que l’Alcalà va ser pres durant els preparatius previs a la conquesta de Barcelona,(<span style="font-weight: bold;">8</span>) per deixar a la civitas aïllada i frenant els possibles reforços. Si això hagués estat així, facilitaria i explicaria la ràpida expansió de la Marca Hispànica cap el sud, més enllà del Llobregat, de forma immediata.<br />Potser a mitjans del segle IX ja estava la zona conquerida, pacificada i consolidada. Seria el moment en que el castell d’Eramprunyà es transformaria en pedra i deixaria de ser una torre de vigilància per convertir-se en un castrum, i ja a partir de llavors, la seva missió seria principalment la burocràcia administrativa, sent anomenat oficialment, al ser de pedra ja, Rodanas, nom amb el que arribaria quasi fins a les acaballes del segle següent. La prova es què el següent document ja cita el castell com un terme, el que solament es possible amb una població en un territori en pau i lliure d’enemics.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">Notes</span></span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">(1)</span> Aquí entenem que la traducció ha de ser per monestir, ja que es una de les accepcions que hi trobem en els documents. Un altre ús diferent seria el de església, que ho podríem trobar com a Domus Dei. De totes maneres a la zona encara estava actiu el monestir de Santa Maria de Castelldefels i possiblement allí s’hi trobés alguna jurisdicció de Sant Cugat, podent-t’hi ser Santa Maria sufragani del cenobi vallesà. Es curiós de totes formes que la donació es fes a Sant Cugat, ja que fins el 985 les donacions es feien a Santa Maria de Castelldefels. En un altra donació de terres de Mascaró feta el 974, Ennec i Flodeberga si que fan aquest cop la donació a Santa Maria, això es indicaria que així ho devia haver disposat Gontari i obligat a fer-ho al seu fill al donar-li les terres perquè hi tingues l’usdefruit fins a la seva mort i després les donés a ambdós cenobis. També es curiós que entre una i altra donació passessin disset anys, possiblement també Mascaró havia condicionat el lliurament de terres deixant-los les terres a Ennec i Flodeberga fins a la seva mort, moment en que deurien ser lliurades al monestir tal i com devia haver manat Gontari. Malauradament no hi ha res per documentar aquesta suposició, però no seria el primer cas que trobem en els cartularis i fons diplomataris en que ha estat així.<br /><span style="font-weight: bold;">(2) </span>Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Msn. Josep Rius Serra. Vol I. Edicions del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Barcelona 1945<br /><span style="font-weight: bold;">(3)</span> El Probable Poblat del Sitjar i els Orígens Alt Medievals del Castell d’Eramprunyà, un Castell de Frontera a la Riba Dreta del Riu Llobregat. Albert Pérez. 2003. Inèdit.<br /><span style="font-weight: bold;">(4) </span>Albert Pérez. Ob. Cit.<br /><span style="font-weight: bold;">(5) </span>Albert Pérez. Ob. Cit.<br /><span style="font-weight: bold;">(6)</span> Podem trobar a la zona el nom d’Almafar a Sant Climent, Alcalà a Sant Boi i Jafra al Garraf entre d’altres.<br /><span style="font-weight: bold;">(7) </span>Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Edicions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1992.<br /><span style="font-weight: bold;">(8)</span> Historia de Sant Boi de Llobregat. Maria Lledó Barreda i Casanova et alterii. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi 1994.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">Bibliografia</span></span><br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>Algunes Possibilitats de Recerca amb la Documentació del Segle XI Conservada a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Manel Riu Riu a Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle XI. Volum I Fundació Noguera, Barcelona 2006</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li>Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès i Paretas. Edicions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1992.</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li> Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Msn. Josep Rius Serra. Edicions del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Volum I Barcelona 1945</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li>El Probable Poblat del Sitjar i els Orígens Alt Medievals del Castell d’Eramprunyà, un Castell de Frontera a la Riba Dreta del Riu Llobregat. Albert Pérez Espeleta. 2003 Inèdit.</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li>Historia de Sant Boi de Llobregat. Maria Lledó Barreda i Casanova et alterii. Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi 1994</li></ul><ul><li>L’Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística) Jesús Alturo i Perucho. Vol. I Fundació Noguera. Barcelona 1985</li></ul><div style="text-align: justify;"><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-20762567279859891302011-03-27T11:12:00.015+02:002011-03-27T21:17:53.190+02:00Taula Cronològica d'Eramprunyà (Segles XVI - XXI )<div style="text-align: justify;">En aquest post exposarem una taula cronològica dels fets més impor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7_ljuOeCr8Xph7cximKdAXVawaBhJ7qc2gl2m3JLNp0NAfawH7gl9IdARq83uBZcDP_vGgrZRcKNj2aNeztNv7mip9pCWTKgr1bOUr3CaVfegKnsTFpBJHyJWCDdwkbTcNPzzsY88xYqI/s1600/torre+foto+3.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 198px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7_ljuOeCr8Xph7cximKdAXVawaBhJ7qc2gl2m3JLNp0NAfawH7gl9IdARq83uBZcDP_vGgrZRcKNj2aNeztNv7mip9pCWTKgr1bOUr3CaVfegKnsTFpBJHyJWCDdwkbTcNPzzsY88xYqI/s320/torre+foto+3.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588693790062549874" border="0" /></a>tants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.<br />Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.<br />Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.<br />La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : <span style="font-style: italic;">1018 (1026): </span><br />Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxZEjjqFknPoNuo3bWTMDPhpRNfNoRJJsPgZlj4zCKWrUcm2AznV0hB-KrYbLahWLefwYZMhjP0hiuHJditRZhpkJxWxxQAvTA3iuyOfUzfQZIv0bulICeek9CHSqRkhY5njFSFG56vcHF/s1600/foto+2.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 508px; height: 137px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxZEjjqFknPoNuo3bWTMDPhpRNfNoRJJsPgZlj4zCKWrUcm2AznV0hB-KrYbLahWLefwYZMhjP0hiuHJditRZhpkJxWxxQAvTA3iuyOfUzfQZIv0bulICeek9CHSqRkhY5njFSFG56vcHF/s320/foto+2.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588693955814593618" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-size:130%;"> </span><div style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"><span style="font-size:130%;">TAULA CRONOLÒGICA D'ERAMPRUNYÀ</span> <span style="font-size:130%;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"> (segles XVI - XXI )</span></span><br /></div><br />Aquesta es la segona part de la taula, la pràctica totalitat de les dades han estat extretes d'actes notarials per Francesc Bofarull, del qual hem tret nosaltres la majoria de les notes aquí exposades.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1500</span>.- Testament de Jaume Marc, deixant tots el seus béns al seu fill Francesc Jeroni Marc. (24/9)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1506</span>.- Confirmació a Francesc Jeroni del Mer Imperi, concedit a Jaume Marc per Joan II. Confirmació efectuada pel rei Ferran II.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1522</span>.- Lucrecia Marc, germana de Jaume Marc IV, anomena hereu al seu fill Francesc Fivaller i Marc (23/7)<br />.- Fi de la nissaga dels Marc, la baronia passa a mans dels Fivaller de Palou.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1540</span>.-Isabel Marc i Palou, germana de Francesc Jeroni, fa construir la casa de l’eremita al costat de la capella de Nostra Senyora de Bruguers.<br />.- Francesc Fivaller i Marc va fer donació dels béns del seu nebot, Hug Joan Fivaller i Queralt, quan aquest es va casar amb Angelina de Cardona. (20/7)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1562</span>.- Compra per part d'Hug Joan Fivaller del lloc i terme de Viladecans.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH0xYX3ULJDbVm43p6f-u1R3cE_B9aPJrDFKtW7V3HREZodxa2H94Qu5AUZ2Bn5epbFysWrA1cQXYMO6Q4aJdJ6d6pI_epCUDbrMaFi1Y3eZ0jaaj9e42aUGVTI-4aCsIj06SpIlAVxWq9/s1600/foto+1.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 308px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH0xYX3ULJDbVm43p6f-u1R3cE_B9aPJrDFKtW7V3HREZodxa2H94Qu5AUZ2Bn5epbFysWrA1cQXYMO6Q4aJdJ6d6pI_epCUDbrMaFi1Y3eZ0jaaj9e42aUGVTI-4aCsIj06SpIlAVxWq9/s320/foto+1.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588694373733062818" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1567</span>.- Data dels capítols matrimonials de Ramon Martín de Torrelles i Fivaller, fill de Marina Fivaller Marc de Palou i Queralt i Ramon de Torrellas.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1571</span>.- Matrimoni d'Hug Joan Fiveller II amb Estefania Hospital, amb atorgació de capítols matrimonials. Estefania va aportar una dot de 25.000 sous.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1584.</span>- Hug Joan Fivaller Cardona atorgà testament davant el notari de Barcelona, Nadal Castelló, anomenant hereva seva universal a la seva filla Joana Fivaller i Hospital. ( 15/2)<br />.- Mort de Joan Fivaller Cardona.<br />.- Presa d'inventari dels béns per part de l'esposa d'aquest, Estefania. (12/4)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1587</span>.- Testament de herència universal a favor de Leonor Torrellas i de Gualbes, dels seus pares, Ramon Martín de Torrellas i Fivaller i Isabel de Gualbes i Santcliment. (10/7)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1590</span>.- Mort d'Hug Joan Fivaller de Queralt, pare de Joan Fivaller Cardona. (--/2) La muller pren inventari dels béns deixats pel pare i el fill. (3/3)<br />.- Mort, abans de l’adolescència, de Joana Fivaller, òbviament sense atorgar últimes disposicions. (--/8)<br />.- Marina Fivaller Queralt reclama l’herència com a parent més pròxim. (27/8)<br />.- Testament d'Estefania. S'institueix en ell com a hereva universal a Constança Marlés, muller de Francesc Erill, entrant aquests a posseir la baronia d'Eramprunyà, en indivís, estant propietat de les dues germanes Fivaller.<br />.- Final del domini dels senyors de Fivaller de Palou, estant el indivís entre les famílies Erill d'un cantó i els Sentmenat i Copons i Sarriera per l'altre.<br />.- Decadència i declivi del castell i baronia d'Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1596</span>.- Sentencia dictada de forma definitiva pel litigi obert sis anys abans per Marina Fivaller Queralt a Estefania Hospital, per les propietats de Joana Fivaller i el seu avi Hug Joan Fivaller i Queralt.<br />.- Durant el transcurs del plet mor Estefania.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1604</span>.- Leonor de Torrellas atorgà testament instituint-t'hi hereu universal el seu fill segon, Miquel de Sentmenat i Torrellas, heretan el primogènit els béns paterns. (1)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1651</span>.- Miquel de Sentmenat, sent frare i Gran Prior de Catalunya, va vendre a mossèn D. Jaume Copons i de Tamarit la meitat de la baronia d'Eramprunyà, Begues, Castelldefels i Gavà que posseïa en indivís amb la família Erill.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1665</span>.- Jaume Copons i Tamarit va fer donació a favor del seu germà, Ramon de Copons, de dita meitat de la baronia. (13/4)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;"> 1666</span>.- Lliurament dels capítols matrimonials de l'enllaç d'Antoni Copons i Grimau, fill de Ramon Copons i de Inés de Grimau, amb Maria Gracia Pinós i Rocabertí, amb donació a Antoni de la baronia. (9/12)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1668</span>.-Donació de l’usdefruit de la mitja baronia a Raimon Copons, del seu germà. (28/6)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1669</span>.- Confirmació de la donació i testament de Ramon Copons al seu fill Antoni Copons . (8/12)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1674</span>.- Publicació del testament de Ramon Copons.<br />.- En successió per mort sense descendència d'Antoni, el succeeix el seu germà per fideïcomís, Francesc de Copons i Grimau, que es trobava posseint la baronia a finals del segle XVII.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1716</span>.- (16/01) A partir d'aquesta data i, pel decret de Nova Planta, el rei Felip V va manar destruir totes les fortaleses de Catalunya, entre elles la d'Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1724</span>.- Agustí de Copons donà al notari Josep Llauradó el testament. (16/10)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1725</span>.- Document en el que apa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibQMfCZx0kcOXF83eJJauI8EomxYzfbhgVks_HpvNqagTGV0F31ruNSLtRrsgqNEAIoL9nv4thXyt7WMzWc5BxP9dAy6q9zEh2PedTJkiDsNOoB_nxduaodQwy8xyL7FLGeAF0sv8RGehA/s1600/inscripcio23.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 218px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibQMfCZx0kcOXF83eJJauI8EomxYzfbhgVks_HpvNqagTGV0F31ruNSLtRrsgqNEAIoL9nv4thXyt7WMzWc5BxP9dAy6q9zEh2PedTJkiDsNOoB_nxduaodQwy8xyL7FLGeAF0sv8RGehA/s320/inscripcio23.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588694537527061794" border="0" /></a>reix com a senyor de la baronia indivís junt amb el marquès de Rupit, Joan Copons, germà d'Antoni i Francesc.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1729</span>.- Atorgació de Josep de Copons del testament al notari Josep Ribas i Granés.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1736</span>.-A Agustí Copons i Copons, fill de Joan de Copons i de Anna de Copons, se li adjudicà els béns que van ser de Raimon de Copons i de Inés de Grimau. (8/8)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1772</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> .- Es va establir una guarnició de Sant Climen</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);">t al castell</span>, segons una inscripció que hi ha al terra, molt a prop de la inscripció dels Marc i que diu: "<span style="font-style: italic;">Als 2 de maig Forem de guarnesio en aquest castell los de St. Climen any 1772</span>" (02/05)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1773</span>.- El testament d'Agustí de Copons es obert, instituint com a hereu al seu fill primogènit, Gaietà Lluís de Copons i de Oms.<br />.- Mort d'Agustí de Copons i Copons.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1783</span>.-Haven mort sense descendència, Gaietà Lluís de Copons, heretà els seus béns el seu germà Josep Copons i Oms, qui ja en aquest any posseïa en indivís amb Maria Moreno de Garma, la baronia d'Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1790</span>.- Mort de Josep de Copons, deixant per hereva a la seva filla Mª Josepa de Copons i Cartellà, amb institució a favor de l'altra filla seva Manuela. Obertura i publicació del testament. (20-23/12)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">¿?!!!</span>.- Finals del segle XVIII o principis del XIX, data indefinida. Uns pagesos, els Serret, fan servir les ruïnes del castell com a masia, habitant-t'hi i fent-t'hi reformes.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1821</span>.- Lliurament del testament per part de Maria Josepa de Copons i Cartellà. (17/12)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1822</span>.- Mort de Maria Josepa de Copons (20-22/9)<br />.- Publicació del testament al qual deixa com hereva universal a la seva filla primogènita, Maria de Sarriera i Copons.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1851</span>.- Mort i lectura del testament de Maria de Sarriera, deixant hereva a la seva germana Josepa de Sarriera i Copons. (26-30/12)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1860</span>.- Lliurament del testament de Josepa Sarriera.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1865</span>.- Mort de Josepa de Sarriera. (1/5)<br />.- Obertura del testament. En ell llegava la meitat de la baronia d'Eramprunyà, que posseïa en indivís amb Antoni Joan de Foxà, a Ramon de Sarriera, comte de Solterra, a qui succeí el seu fill, Ramon de Sarriera i Villalonga.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1867</span>.- Lliurament de Ramon de Sarriera, comte de Solterra, del document testamentari. (5/12)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1869</span>.- Confirmació del document testamentari.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1870</span>.- Mort del comte de Solterra i obertura del testament.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG8G5l9RuNYjYQyfMh5Fj3QVfL5YvkJG6N1ceIe492lu6wTtnd5usLYONoaXgSXaUOxfa42khf2xRZfQ0wf_kIlQb4H4VvuVobAk6nGquA7WdrJF6-2H2YIlcsEQ8nZ6ofkiK5161rnEMY/s1600/porta+trasera.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 264px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG8G5l9RuNYjYQyfMh5Fj3QVfL5YvkJG6N1ceIe492lu6wTtnd5usLYONoaXgSXaUOxfa42khf2xRZfQ0wf_kIlQb4H4VvuVobAk6nGquA7WdrJF6-2H2YIlcsEQ8nZ6ofkiK5161rnEMY/s320/porta+trasera.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588694946893090306" border="0" /></a><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1897</span>.- Ramon de Sarriera i Villalonga, marques de Barberà i de la Manresana, amo en comú i pro-divís amb Eulàlia de Segarra i l'Espagnolo, vídua del senyor Dídac de Foxà i de Vinyals, van vendre a Manel Girona i Agrafel, els béns que van formar la baronia d'Eramprunyà, per 90.000 pessetes. (aproximadament uns 540 euros) (12/2)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1911</span>.- Francesc de Bofarull i Sans escriu i publica, a instàncies de Manel Girona, el llibre : EL CASTILLO Y LA BARONIA DE ARAMPRUNYÀ.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1914-1918</span>.- En més d'una ocasió hi va haver-hi a les ruïnes del castell individus que feien senyals a un submarí alemany, que secretament resseguia el litoral, perquè es podés aprovisionar. Aquests individus van acabar de destrossar les restes del castell d'Eramprunyà, destruint-li les portes i fustes de les finestres que encara restaven. (2)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1998</span>.- Deteriorament i degradació total del castell i l'ermita d'aquest, Sant Miquel d'Eramprunyà. Recentment pintures de vàndals en els murs que resten encara<br />en peu.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1999</span>.- Primers intents d'expropiar el castell a la seva actual propietària per part de l'ajuntament de Gavà, la Generalitat i alguns partits polítics, al no atendre degudament aquesta els seus deures com a propietària d'un patrimoni històric i deixar que es degradi.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">2000</span>.- Consolidació de les parts del castell més afectades per la ruïna.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">2007</span>.- Compra per part de l’Ajuntament de Gavà a la família Girona, el castell d’Eramprunyà per 1.051.771 euros. (23/05)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">2009</span> .- Cau per culpa d’un fort vent i del seu mal estat, part d’una paret de la torre d’homenatge del castell d’Eramprunyà.(22/02/)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">2011</span> .- Signatura a dalt del castell d’Eramprunyà, del conveni entre l’Ajuntament de Gavà i la Diputació de Barcelona per una intervenció històrica i arqueològica al castell. (24/03)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">NOTES</span><br /><br />1) Com hem dit anteriorment, a partir d'aquest punt totes les referències cronològiques estan extretes dels arxius notarials per F. Bofarull, nosaltres hem seguit a aquest autor i exposem aquí les dates preeminentments de morts i testaments, així que és possible que puguin resultar un tant avorrides per al lector, però potser interessants per al estudiós.<br />2) Pere Català i Roca a l'article, Castell d'Eramprunyà, a Els Castells Catalans. Rafel Dalmau editor. Barcelona 1967 vol. I El Baix Llobregat.<br /><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">BIBLIOGRAFIA</span><br /><br />Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès i Paretas Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1992.<br />Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vols. I, II, III. Msn. Josep Rius Serra C.S.I.C. (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Barcelona 1945-1947.<br />Cataluña Mil Años Atràs Siglos X-XI. Pierre Bonnassie Ediciones Península Barcelona 1988.<br />El Castillo y la Baronía de Aramprunyá. Francesc Bofarull i Sans. Impremta de Heinrich y Cía. Barcelona 1911<br />El Territori d'Eramprunyà entre els segles X-XVI. Dolors Sanahuja i Torres. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà nº 3. Gavà 2002<br />Els Castells Catalans. Pere Català i Roca a vol. I Apartat Baix Llobregat. Article Eramprunyà . Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1967<br />Orígenes Históricos de Cataluña 2ª edició. Josep Balari i Jovany. Instituto Internacional de Cultura Románica.. Abadía de Sant Cugat del Vallés. 1964<br /><br /><br /><br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-82145357768760812492011-03-26T08:16:00.009+01:002011-03-26T08:49:31.402+01:00Intervenció Arqueològica i Investigació Històrica a Eramprunyà<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">El matí del passat 24 de març d’enguany, es va signar al castell d’Erampru<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2011/03/asi_lo_ha_asegurado_marin_en_el_parlament_tras_las_primeras_medidas_de_ahorro_46431.php"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMZMLr-IPr2DYWzjAgPHVNNPRtQNVg_g1g3liOmQMiDgziCG8TErm4qLrwnVvDMcIyqg7Eb2U2mQSbPmXP5okUBovhh5miFXQX7iqxE5tBLvMS_Bo8EXPv6QXEnFy8_Fg-J2jmGQMKNrTa/s320/castell.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588284718239776866" border="0" /></a>nyà un conveni entre l’alcalde de Gavà, Joaquim Balsera i la diputada d’Infrastructures de la Diputació de Barcelona, Anna Hernández per realitzar una investigació històrica i arqueològica del castell d’Eramprunyà.<br />Aquest conveni servirà per establir els criteris del Pla Director, el qual guiarà les directrius de la restauració que es durà terme en el futur. Dintre d’aquest acord també es preveu la restauració de l’espadanya del l’església de Sant Miquel, a la qual es vol tornar a col·locar la campana.<br /></div>El treball històric es centrarà en la recopilació de tot el fons documental del que es té noticia fins el moment i en cercar la nova documentació que es desconeixi i que encara pugui existir. La idea es fer una investigació dintre del context de la Baronia i el seu entorn històric.<br />Per altra banda, la intervenció arqueològica, junt amb les consolidacions necessàries, buscarà deixar al descobert el límits del castell, netejant de runes, arbusts i terra el sòl. Així mateix, també es faran cales per aportar una informació més precisa sobre l’evolució estructural d’aquesta fortalesa. Segons sembla, les intervencions arqueològiques es portaran a terme principalment al recinte sobirà, no descartant de fer algunes de molt precises al recinte Jussà.<br />Particularment només diré que és una llàstima que la política hagi entrat en aquest tema. Tot això no és més que una pura façana d'intencions.<br />The Damned.<br /><br /><a href="http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2011/03/asi_lo_ha_asegurado_marin_en_el_parlament_tras_las_primeras_medidas_de_ahorro_46431.php"> En marxa la recerca arqueològica d'Eramprunyà.<br /></a><br /><br /><br /><iframe title="YouTube video player" src="http://www.youtube.com/embed/yXGb1ObeAhA?rel=0" allowfullscreen="" width="480" frameborder="0" height="390"></iframe><br /><br /><div style="text-align: center;"><br /></div></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-74785782182554444652011-03-25T20:49:00.010+01:002011-03-25T21:07:55.957+01:00Taula Cronològica d'Eramprunyà (segles XIV - XV )<div style="text-align: justify;"><br />En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets m<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinY7tDwFdAYicf1GvtsDKgaIWXtx3mReexrZnN4BShwsTN3FBU8XVTO6ZCl5hOT_FPciodf-dNtrDe7shtykKK7Pew_JLjmMSFEGRwVyRim-217quzWqafFTU5Aie4puFPO8wm2ySKvLnx/s1600/portalada.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 207px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinY7tDwFdAYicf1GvtsDKgaIWXtx3mReexrZnN4BShwsTN3FBU8XVTO6ZCl5hOT_FPciodf-dNtrDe7shtykKK7Pew_JLjmMSFEGRwVyRim-217quzWqafFTU5Aie4puFPO8wm2ySKvLnx/s320/portalada.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588109288935601490" border="0" /></a>és importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.<br />Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.<br />Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.<br />La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : <span style="font-style: italic;">1018 (1026): </span><br />Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.<br /></div><br /><br /><br /><div style="text-align: justify;"> <div style="text-align: center; color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;"><span style="font-size:130%;">TAULA CRONOLÓGICA D'ERAMPRUNYÀ<br /></span></div><div style="text-align: center; color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;"><span style="font-size:130%;">(segles XIV - XV)<br /></span></div><br /> <br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1302-1303</span>.- Jaume II confisca el castell d'Eramprunyà a Bernat de Centelles.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1304</span>.- Casament de Blanca de Centelles amb Guillem Galcerà de Cabrens (Cabrenys).<br /> .- Blanca de Centelles, filla de Saurina i Bernat, dona amplis poders al seu pare sobre les viles i castells constitutius de la dot de Cabrens. (12/12)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1305</span>.- Mort de Saurina de Terrassa.<br /> .- Ordre reial amb prohibició de tallar arbres i fer llenya al terme d'Eramprunyà.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1306</span> .- Pere Marc compra la casa de La Roca als Tició. (1)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1310</span>.- Bernat de Centelles ret homenatge de fidelitat i vassallatge pel castell d'Eramprunyà a Jaume II, al Palau Reial de Barcelona. (24/10)<br /> .- Blanca fa donació a Berenguela de Castellarnau, amb caràcter hereditari, del càrrec de batlle o administradora de les rendes corresponents de la castlania d'Eramprunyà. (14/2)<br /><br /> <span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1312</span>.- Segona boda de Blanca de Centelles, amb Guillem de Calders.<br /></div> .- Bernat s'enemistà amb la seva filla Blanca.<br /> - Sentencia arbitral contra Bernat de Centelles per que deixi la seva actitud hostil en vers el seu gendre, Guillem de Calders.<br /> .- Confirmació, per part de Blanca al seu pare, de la donació dels castells d'Eramprunyà i Terrassa. (29/9)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1313</span>.- Privilegi de Jaume II en el que declara francs del subsidi de "cena" (sic) (2) als homes d'Eramprunyà. (5/11)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1318</span> .- Jaume II fa concessió vitalícia a Pere Marc dels censos que Mateu Puigdalber rebia del mas Pujals d'Eramprunyà i també li féu donació de la fadiga.(3)<br /> .- Bernat de Fonollar cobrava un violari sobre els rèdits del castell d'Eramprunyà que Jaume II valorava en 1500 sous anuals.(4)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1319</span>.- Mort de Bernat de Centelles.<br />.- Jaume II insisteix amb l'ordre contra la tala d’arbres a Eramprunyà, castigant als infractors amb una multa de 60 sous. (31/8)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1320</span>.- Petició de Bla<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW9Prjfwde811E1QgiCv_IjcgP2vF9y9BpMBm34-8HqaVgc4X0VoDuE3pZbYEuffexIbG8kzz6J4XhnfeMzQy_ADcqzAymNj36bArtEYGW5ZOdiC-kr-Via3H1e2tuoCG7RfvOldWCpY0b/s1600/presadecastell.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 281px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW9Prjfwde811E1QgiCv_IjcgP2vF9y9BpMBm34-8HqaVgc4X0VoDuE3pZbYEuffexIbG8kzz6J4XhnfeMzQy_ADcqzAymNj36bArtEYGW5ZOdiC-kr-Via3H1e2tuoCG7RfvOldWCpY0b/s320/presadecastell.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588109550490434034" border="0" /></a>nca de Centelles, esposa de Guillem de Calders, perquè Jaume II confirmés l'ordre donada pel seu avi, Jaume I, en 1262, de que ningú pogués caçar ni tallar llenya, ni causar mal a la devesa que va tenir Guillem de Terrassa. (8/2)<br /> .- El monarca confirmava a Garí, senyor de Castelldefels, el dret a percebre la meitat del quart del delme del castell d'Eramprunyà.(5)<br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1321</span>.- Ordre de Jaume II en la que obliga al Batlle General de Catalunya a que esbrini qui acostumava a exercir jurisdicció sobre el terme del castell, ja que els batlles de Barcelona i Eramprunyà tenien un litigi per aquesta qüestió.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1322</span>.- Aprovació del rei de la donació efectuada per Blanca de Centelles a Berenguela de Castellarnau. (30/4)<br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;"><br />1323</span>.- Necessitant diners per la conquesta de Sardenya i Sicília, Jaume II ven el castell i la baronia d'Eramprunyà al seu tresorer, Pere Marc, per 120.000 sous barcelonesos de tern. La venda comprenia el castell i el seu terme jurisdiccional amb lliure i franc alou, menys el mer i mixt imperi, que se'l reservava el monarca, i tots els edificis i fortaleses que hi havia en ell. El senyoriu suprem sobre els vassalls, sobre els pagesos de remença, la propietat plena de la terra, els conreus, fonts, rius, aigües i aqüeductes; de la caça, de la pesca i de tot el que pogués trobar-se casualment, estant tot això venut amb caràcter de perpetuïtat i poden ser hereditari. (4/2)<br /> .- Presa de possessió del castell per part de Pere Marc. Blanca de Centelles es nega a retre-li l'homenatge al nou senyor. (7/2)<br /> .- Carta-ordre del rei, presentada pel veguer de Barcelona a Blanca de Centelles, per obligar-la a retre homenatge a Pere Marc. (8/2)<br /> .- L'Infant Pere, Procurador General del rei, aprovà i confirmà la venda del castell.(24/2)<br /> .- Blanca de Centelles dona els dos feus d'Eramprunyà i Terrassa al rei. Rere ser obligada a jurar homenatge a Pere Marc, li son retornats. (15/3)<br /> .- Pere Marc es recompensat pels serveis prestats i la seva lleialtat amb la donació del Mixt Imperi. (17/9)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1324</span>.- Blanca de Centelles posa un plet aquest any a Pere Marc reclamant- li que la recaptació dels delmes es fes a Viladecans.<br /> .- Concessió de Jaume II a Pere Marc de l'autorització pertinent per celebrar mercat els dimarts en el seu lloc de La Roca, terme d'Eramprunyà. (29/7)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1328</span>.- Confirmació de la donació del Mixt Imperi a Pere Marc per Alfons IV. (13/1)<br /> .- Resolució d'un litigi, per mig d'una sentencia arbitral, que va tenir Pere Marc contra Ferrer Garí, senyor de Castelldefels.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1337</span>.- Degut als problemes que li ocasionava la castlana Blanca de Centelles, Pere Marc decideix comprar-li la castlania per 141.000 sous barcelonesos. (22/4)<br /> .- Data del document que eximeix els remences (en nombre de 100), del terme d'Eramprunyà durant quaranta anys de l'obligació de contribuir a la reparació del castell mitjançant el pagament a Pere Marc de la suma de 3000 sous. (16/11)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1338</span>.- Obtenció per part de Pere Marc del privilegi de Pere IV per a celebr<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfjXl2ox8I9JCctbiwbzCkhl2t8sEabY-zr50W22cPHCWChcJ4_4tQz79di9g4HNd8rfO1ufrAsFuy4X8nhe-ssuO8W5hIh1bSp5l3ki1FFzyduXb-lJAlfsoRFZv-rRzMnaaxfqZ9zGi9/s1600/arcs.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 209px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfjXl2ox8I9JCctbiwbzCkhl2t8sEabY-zr50W22cPHCWChcJ4_4tQz79di9g4HNd8rfO1ufrAsFuy4X8nhe-ssuO8W5hIh1bSp5l3ki1FFzyduXb-lJAlfsoRFZv-rRzMnaaxfqZ9zGi9/s320/arcs.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588109710829617746" border="0" /></a>ar mercat a La Roca o Sant Climent, al seu lliure albir.<br /> .- Confirmació de la donació del Mixt Imperi a Pere Marc, per Pere IV. (16/11)<br /> .- Mort i testament de Pere Marc, anomenat també "Lo Prohom" o "Lo Antich". (13/7)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1347</span>.- Data d'una escriptura de Pere Marc fill, de la fundació d'un benefici presbiterià que va fer a la capella de Santa Maria de Bruguers. (27/ 7)<br /> .- Pere Marc gasta 11.000 sous en obres de reparació al castell d'Eramprunyà i a la vila de Sant Climent, que com a conseqüència de la pèssima administració dels Centelles, es trobava en molt mal estat.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1351</span>.- Jaume Marc, germà de Pere Marc, demana al donzell Eymerich de Conit que li rendís homenatge per la casa de la Sentiu. (10/10)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1352</span>.- Execució de lliurament de la postat per part d'Eymerich de Conit a Jaume Marc, per la casa de La Sentiu. (12-14/ 11)<br /> .- Guillem Vilarnau (espòs de Berenguela de Castellarnau) ret homenatge a Jaume Marc.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1354</span>.- G. Thogores, donzell, en nom de la seva muller, Sibil·la de Torroella, li ret homenatge a Jaume Marc, per un quart de delme del castell d'Eramprunyà. (30/10)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1360</span>.- Pere III crida a Jaume Marc, que es trobava a València, i l'anomena Cavaller de Sant Jordi.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1373.</span>- Jaume Marc demana la postat a Berenguer de Conit, per la casa de la Sentiu, donant lloc a discussions.<br /> .- Concòrdia signada per Jaume Marc I i Jaume Marc II a favor del senyor de les cases de La Sentiu, amb motiu de les discussions ocasionades per la demanda de la postat (1/9)<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhOHVSV7Ar8Yff3XXfRS6B15MdGyoAk3VbKLQU4QM95CAn3JDSPf9BOo9RJh7AKF6LHbdliaKEYM5mjcGzj5zq02ZZwjcoefmokXtxyeeMAYpMSJszFnVpDgj8VMSlVMZBTP58osn-FUFf/s1600/esquileo.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 295px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhOHVSV7Ar8Yff3XXfRS6B15MdGyoAk3VbKLQU4QM95CAn3JDSPf9BOo9RJh7AKF6LHbdliaKEYM5mjcGzj5zq02ZZwjcoefmokXtxyeeMAYpMSJszFnVpDgj8VMSlVMZBTP58osn-FUFf/s320/esquileo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588109981940862546" border="0" /></a><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1375</span>.- Jaume Marc comença les obres de fortificació del castell, bastint una muralla que l’envoltava tot resseguint el balç. Construeix també el tercer recinte, el baluard de guàrdia, l'edifici gòtic, la porta amb arc que encara subsisteix i el pont d'arc de mig punt que va haver-hi . Alguns pagesos van refusar contribuir-hi a les obres.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1376</span>.- Diverses ordres del rei contra els pagesos que es negaven a contribuir a la construcció de la muralla.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1384</span>.- Primera escriptura en la que Jaume Marc signa com a senyor d'Eramprunyà.<br /> .- Sentència d'un plet que Jaume Marc II va tenir amb Galcerà Marc de Llacería, fill de Pericó Marc el sord-mut,(un fill de Pere Marc I "Lo Prohom", es a dir el que va comprar el castell i la baronia) reclamant certes rentes.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1399</span>.- D. Martín declarava exempts del subsidi que es cobrava amb motiu de les coronacions reials als homes propis del castell d'Eramprunyà. (11/8)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1406</span>.- Testament de Pere Marc II davant del notari Francesc Fuster, instituint com a hereu al seu pare Jaume Marc II. (17/6)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1411</span>.- Documents d'aquest any assenyalant com a senyor d'Eramprunyà a Lluís Marc i Ballester, fill de Pere Marc.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1427</span>.- Adquisició per part de Lluís Marc de les quadres de Castelldefels.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1433.</span>- Naixement d'Isabel, filla de Jaume Marc II. (14/7)*<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1435</span>.- Naixement de Lluís, fill de Jaume Marc II. (4/1)*<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1439</span>.- Litigi a causa d'una ovella, la que junt amb el pastor havia penetrat en el territori del castell. El litigi era entre Eramprunyà i la ciutat de Barcelona. (6)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1442</span>.- Naixement de Jaume, fill de Jaume Marc II. ( 12/8)*<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1443</span>.-Naixament de Maria, filla de Jaume Marc II. Va néixer al castell i<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxJdQV8XNrxNFfRerqc4S-ZHu6uxhCO3KJq0TEAo9nJdGIpVIwl7bG3a5nizBZ4d6G_AlQx5N461K07ZU3HHwlKxf4q2QUeU4qcKLPsBHyNQwp8oYJhuWdNWmCuNFhh5kWgre4NbftOhZ1/s1600/bacinetdeassalt.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 258px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxJdQV8XNrxNFfRerqc4S-ZHu6uxhCO3KJq0TEAo9nJdGIpVIwl7bG3a5nizBZ4d6G_AlQx5N461K07ZU3HHwlKxf4q2QUeU4qcKLPsBHyNQwp8oYJhuWdNWmCuNFhh5kWgre4NbftOhZ1/s320/bacinetdeassalt.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5588110352568970994" border="0" /></a> va morir el mateix dia. (22/4)*<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1444</span>.- Naixement de Carles, fill de Jaume Marc II. (8/5)*<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1445</span>.- Naixement de Lluís, fill de Jaume Marc II (20/5)**<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1449</span>.- Adquisició de cases fortificades de Gavà per part de Lluís Marc.<br /> .- Plet de Lluís Marc i el seu fill Jaume a causa de la recaptació al Reial Patrimoni<br /> .- La reina governadora, Maria, manà que s'obligués el pagament de la recaptació, els famosos Talls. (20/11)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1454</span><span style="font-weight: bold;">.</span>- Atorgament al notari de Barcelona, Guillem Jordà, del testament de Lluís Marc, instituint com a hereu al seu fill Jaume Marc III. (20/11)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1455</span>.- Mort de Lluís Marc.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1466</span>.- Mort de Jaume Marc III.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1468</span>.- Pèrdua de Castelldefels a mans dels francesos. El senyor era Jaume Marc i Ballester. (7)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1469</span>.- Pèrdua de l'Hospital de Cervelló.<br /> .- Enderrocament de major part del castell d'Eramprunyà, per part dels francesos. (22/9)<br /> .- Presa del Castell. Jaume Marc IV es fet presoner i es portat amb grillets fins a Cotlliure, on hi romandrà tres mesos i vint i dos dies carregat de cadenes. Serà alliberat després de pagar pel seu rescat 2700 florins d'or (24-26/10) (8)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1470</span>.- Jaume Marc IV torna a prendre les armes per intentar recuperar l'Hospital de Cervelló, fracassant a l'intent. (--/2)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1471</span>:- Presa i reconquesta de Castelldefels, (¿1471?). (24/12)<br /> .- El rei Joan II concedeix a Jaume IV el Mer Imperi del castell d'Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1472</span>.- ¿? Jaume Marc marxa amb els seus homes des de Barcelona per intentar reconquerir el castell de Cervelló. (--/2)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1473</span>.- Setge al castell d'Eramprunyà. El tres de maig es reconquerit i donat als diputats i consellers de Barcelona. (El castell havia estat confiscat a Jaume Marc IV, per la Generalitat pel seu partidisme Joaniste) (3/5)<br /> .- Es restituït el castell a Jaume Marc i Ballester. (20/12)<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NOTES</span><br /><br />1) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "Aquesta compra es desprèn d'un rebut signat pels consellers de Barcelona en concepte de sosteniment de la barca de Sant Boi."<br />2) sic. F. Bofarull ob. cit.<br />3) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "A.C.A. Cancelleria. Reg. 216, fol. 36"<br />4) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "A.C.A. Cancelleria. reg. 216, fol. 106 v-107."<br />5) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "A.C.A. Cancelleria. reg. 205, fol. 190."<br />* El Llibre de la Baronia, manuscrit de la baronia fet per alguns dels Marc, citat a F. Bofarull ob. cit.<br />** L'anterior fill anomenat Lluís ja devia haver mort amb anterioritat.<br />6) Els Castells Catalans. Rafel Dalmau editor. BCN 1967 vol. I<br />7) Passa durant la guerra civil catalana del 1462-1472, començada per la revolta dels remences<br />8) El Llibre de la Baronia a F. Bofarull. ob. cit.<br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-49347100023088755462011-03-20T09:31:00.009+01:002011-03-25T20:50:55.275+01:00Taula Cronològica d'Eramprunyà (segles XII - XIII )<div style="text-align: justify;"><br /><br />En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets més impo<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2rhhGm2R0DQFpTYpgjWfycz9KzE1yq2YsO8yKjb9mGd5ZMVLCOKPwGlEKnT-umczuY5XM07-GnaiTe4JDCnLyy3Wia0bIYUlc4R6vPG2MKMUq-d2T1eo7uJFYAcYLK5AhfTN55o8hApfV/s1600/entrada+y+muralla+romanica.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 219px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2rhhGm2R0DQFpTYpgjWfycz9KzE1yq2YsO8yKjb9mGd5ZMVLCOKPwGlEKnT-umczuY5XM07-GnaiTe4JDCnLyy3Wia0bIYUlc4R6vPG2MKMUq-d2T1eo7uJFYAcYLK5AhfTN55o8hApfV/s320/entrada+y+muralla+romanica.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586079359995179122" border="0" /></a>rtants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.<br />Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.<br />Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.<br />La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : <span style="font-style: italic;">1018 (1026): </span><br />Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);font-size:100%;" >TAULA CRONOLÓGICA D'ERAMPRUNYÀ</span><br /></div><br /><div style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">( Segles XII-XIII )<br /></div><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1110</span>.- La custodia del castell d’Eramprunyà pertany en aquestes dates a Jordà de Santmartí, fill d'Arnau Mir, que es troba citat en un document, junt amb la seva esposa Sança, com a senyor d'Eramprunyà en aquest any.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1111</span>.- Guillem Ramon, vicari del castell d'Eramprunyà, és citat en un document d'aquest any.<br /> .- Concòrdia del senyor d'Eramprunyà, Jordà, amb l'abat Rotllà de Sant Cugat, sobre unes terres parellades de Gavà que Jordà va prendre al cenobi, les quals havien estat donades per la seva besàvia Ermengarda.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1117</span>.- El cardenal Boso, llegat papal, amenaça amb l'excomunió a Jordà, a causa d'un assumpte amb les terres de Sant Cugat (veure l’any 1111), amenaçant també al seu germà Umbert i els homes que amb ells van col·laborar.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1121</span>.- Jordà de Santmartí restitueix i defineix les terres a l'abat, a canvi r<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHLjjKUf6ZQIk-iwNSJu3SDMYyBijOeyaJXeGuEW05MBusTdAmenSdPh2m7cWcRjnZiyYtibkh_38vN4zgFmrSgGLsO5pWOgWQInu20N3gKXBKLATkxqZDLou5qw7-6ern4tknMtXejb08/s1600/pinturesmurals.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 235px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHLjjKUf6ZQIk-iwNSJu3SDMYyBijOeyaJXeGuEW05MBusTdAmenSdPh2m7cWcRjnZiyYtibkh_38vN4zgFmrSgGLsO5pWOgWQInu20N3gKXBKLATkxqZDLou5qw7-6ern4tknMtXejb08/s320/pinturesmurals.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586079571814650226" border="0" /></a>ep 30 morabatins i l'aixecament de l'excomunió que li havia formulat el Papa Calixt III*. (13/2)<br /> .- Jordà ret homenatge a Ramon Berenguer III, pels castells de Castellet, Olèrdola, i Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1131</span>.- Jordà tornà a l'abat Ermengol, per consell de l'arquebisbe Oleguer, la meitat de les terres parellades retenint l'altre meitat, per la qual junt amb els seus fills Arnau i Guillem, donà al cenobi 50 maraverís d'or. (5/4)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1132</span>.- Jordà, en una definició a Sant Cugat, feta junt amb els seus fills, es compromet a no fer servir la violència ni malmetre els honors del monestir, situant-se dins dels seus dominis. (5/4)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1140</span>.- A partir d'aquest any, el nou senyor directe d'Eramprunyà, serà Guillem de Santmartí casat en primeres núpcies amb Beatriu de Montcada, en segones amb Guisla de Banyeres i en terceres amb Alamanda de Castellví.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1142</span>.- Guillem de Santmartí encomana la castlania d'Eramprunyà a Pere de Santa Oliva, fill del vicari del castell , Guillem Ramon. (31/10)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1143</span>.- Guillem Ramon deixa al seu fill, Pere de Santa Oliva al càrrec dels castells d'Eramprunyà i Santa Oliva.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1157</span>.-Mor, a causa de greus ferides, Ponç Pere de Banyeres, pare de Guìsla de Banyeres, tercera esposa de Guillem de Santmartí, deixant a aquesta la seva herència universal dels castells de Banyeres, Castellvell, Montmacell, Marmellar, Albinyana i Tivissa .<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1165</span>.- Divorci de Guillem de Santmartí i de la seva esposa Beatriu de Montcada.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1166</span>.- Ingrés al convent de Sant Cugat , de Berenguer de Santa Oliva, fill de Pere de Santa Oliva i de Dolça, fent lliurament d’aquests al cenobi de diferents terres i del mas de Pestelfred, en terme d'Eramprunyà,. En 1205 Berenguer ja era abat.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1183</span>.-Sentecia d’adjudicació del castell de Santa Oliva, reclamat pels monjos de Sant Cugat a Bernat de Santa Oliva, fill de Pere i Dolça.<br /> .-Última noticia de la segona esposa de Jordà, Anglesa. Anglesa i el seu fill Guillem de Santmartí, havien hipotecat a Berenguer de Sant Cugat i a Joan de Montjuïc, la meitat del feu de tot el delme de pa, vi, carns, etc... que tenien a Eramprunyà. (26/4)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1189</span>.- Guillem de Santmartí fa testament deixant als seus hereus els castells d'Eramprunyà, Santmartí Sarroca, Olèrdola i Castellet; així com d'altres béns seus al Garraf.<br /> .- Mort de Guillem de Santmart<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmwGlhOrBKebBkcfAOUYWXIxXv9EU-3InmU8yY9DFtZ7_ZbxIL7XPD3BEElk3szOBEWo8E29j5kaes4b_Vl6l5l7eETMzGRzi8or8M7Tqw4G3eEBJsIYPo-dgSSmnAsQPyZ9RXuDUzILsG/s1600/segelljaume1.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 212px; height: 220px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmwGlhOrBKebBkcfAOUYWXIxXv9EU-3InmU8yY9DFtZ7_ZbxIL7XPD3BEElk3szOBEWo8E29j5kaes4b_Vl6l5l7eETMzGRzi8or8M7Tqw4G3eEBJsIYPo-dgSSmnAsQPyZ9RXuDUzILsG/s320/segelljaume1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586081052573278130" border="0" /></a>í<br /> .- Possible naixement del fill i hereu de Guillem de Santmartí, Ferrer de Santmartí, fill de la seva tercera esposa Alamanda, va néixer després de la mort del seu pare ocorreguda aquest any.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1208</span>.- Ferrer de Santmartí, fill de Guillem de Santmartí, tenint a prop de vint anys, rep de part de la seva tia Guilleuma de Castellví, la quantitat de 4100 sous com a penyora del castell d'Eramprunyà, qui en el seu nom l'havia hipotecat a Berenguer de Castellví. També havia hipotecat els honors de Sant Genis a Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. (8/7)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1217</span>.- Per mil cinc-cents sous, Guillem de Santa Oliva, adquirí a Pere de Belestar, totes les propietats que aquest hi tenia a Eramprunyà i Santa Oliva.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1226.</span>- Mort i testament de Guillem de Santa Oliva, en el que deixa a la seva filla Saurina i al seu marit, el castell d'Eramprunyà.<br /> .- El rei Jaume I adquirí el domini superior del castell d'Eramprunyà a Ferrer de Santmartí. En el moment de la venda, la castlania corresponia a Saurina de Santa Oliva, filla de Guillem de Santa Oliva .(1226/1247)<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1236</span>.- Guilleuma, filla de Maria Moneder, va vendre als seus germans, Guillem i Ferrer de Santa Oliva, tota l’herència que li corresponia per 400 maraverís d'or Alfonsins. (12/6)<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1238</span>.- Guillem de Santa Oliva atacà de nit el castell de Santa Oliva, trencant la treva de Deu, contra la seva germanastre Saurina de Santa Oliva.<br /> .- B. de Jorba, veguer del rei, en representació dels Montcada dictà sentencia per la qual es condemnà a Guillem de Santa Oliva a restituir el castell amb indemnització dels danys causats. Guillem de Terrassa i la seva esposa Saurina de Santa Oliva, havien interposat querella criminal contra Guillem de Santa Oliva.(5/7)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpDL2tq9gXThbf-NbBDuxYs6zoAN6xnafLMVbGNxZHY9XjBAJX4YL6_mT30ML-j5WlcXF3MKcZhg_H1cBpquAuwuKq-T-wW-7Y186jgqRv6XksURlq_ShyphenhyphenfwRYaEv1mkmxvvGjYW4sTMSZ/s1600/segelljaume2.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 224px; height: 224px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpDL2tq9gXThbf-NbBDuxYs6zoAN6xnafLMVbGNxZHY9XjBAJX4YL6_mT30ML-j5WlcXF3MKcZhg_H1cBpquAuwuKq-T-wW-7Y186jgqRv6XksURlq_ShyphenhyphenfwRYaEv1mkmxvvGjYW4sTMSZ/s320/segelljaume2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586081476290353010" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1240</span>.- Compra de Saurina al seu germanastre, Guillem de Santa Oliva, la llegítima paterna, la porció que aquest tenia adquirida a les seves germanes i la part procedent de l'esponsalici de la seva mare Maria Moneder, per 200 maraverís d'or.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1243</span>.- Data de venda del castell de Santa Oliva, efectuada per Guillem de Terrassa i Saurina de Santa Oliva, al monestir de Sant Cugat, per 2000 maravedís d'or Alfonsins. (11/7)<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1250</span>.- Saurina de Santmartí, (1) ven a Guillem de Terrassa un mas al terme de la parròquia de Sant Miquel, al castell d'Eramprunyà, situat al Sitjar, per 300 sous barcelonesos.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1253</span>.- Jaume I autoritzà a Guilleuma de Cabrera perquè per sí mateixa o pel batlle, el seu representant, exercís actes de jurisdicció en tot el terme del castell d'Eramprunyà. Així doncs, Jaume I havia enajenat a favor d'aquesta noble dama el castell, es a dir, el senyoriu suprem que sobre el mateix hi tenia la corona. Però va durar poc el nou senyoriu, perquè en 1274 el rei donà a Guilleuma de Cabrera el castell de Gurb, en substitució del d'Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1256</span>.- Guillem de Terrassa i la seva esposa Berenguela, van fer donació del terreny conegut amb el nom de "Terrasel", (2) en terme del castell d'Eramprunyà, per a bastir en ell una església i un convent sota l'advocació de Sant Salvador.(7/2)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1262</span>.- Data en la que Jaume I prohibí que es cacés, tallés llenya o es causés qualsevol perjudici a les deveses que Guillem de Terrassa tenia en el terme del castell d'Eramprunyà. (4/7)<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1263.</span>- Ferrer de Santmartí absol i defineix a Saurina de Santa Oliva, esposa de Guillem de Terrassa, tot el castell d'Eramprunyà. (8/8)<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1264</span>.- Guillem Goguer es establert en el lloc denominat "Hospital de Sant Salvador d'Arenys", en terme de Terrasel, a Eramprunyà, amb l'obligació de sostenir perpètuament una llàntia a la capella els dies de cada dia i dues els dissabtes i els diumenges.(3)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1265</span>.- Guillem Burguès havia comprat a la monarquia els drets per esdevenir senyor de Gavà i Viladecans i propietari de terres i masos a Sant Climent. (4)<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1270</span>.- El rei Jaume I invalida a Bernat de Centelles, futur marit de Saurina, un duel sostingut contra Arnau de Cabrera, per l'ús de la famosa Espasa de Virtut, anomenada de Vilardell i a més d'usar vestimentes i joies il·legítimes i màgiques.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1272</span>.- Saurina de Santa Oliva encomana al seu fill, Jaume de Terrassa, la castlania del castell d'Eramprunyà, amb cessió dels drets feudals sobre els cavallers del terme i castell.<br /> .- Data de l'escriptura dotalial (aquesta es una segona copia, doncs l'original s'havia extraviat), de Jaume de Terrassa, a la qual aportava 500 maraverís d'or Alfonsins, i per respondre de les sumes (la seva i la de la seva esposa, Guilleuma, filla de Berenguer de Sant Vicens, senyor de Burriac.) que eren 1000 maraverís, va tenir que hipotecar el castell d'Eramprunyà. (16/6)<br /> .- Aprovació i ratificació de la promesa feta pels marmessors testamentaris de Jaume de Terrassa a Guillem de Sant Vicens, de lliurar-li, després de la festivitat de Tots Sants següent, la casa de Terrassa. (19/12)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1273</span>.- Matrimoni de Saurina de Terrassa amb Bernat de Centelles, sent aquesta encara menor d'edat.<br /> .- Dotació que fa Saurina de Santa Oliva a la seva néta Saurina de Terrassa, del castell d'Eramprunyà, al casar-se amb Bernat de Centelles. (17/6)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1274</span>.- Devolució de Guilleuma de Cabre<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXht-u-EBxHzgzS1N5EPp0T5sBqC6Tf6kV8l_UrYn5xrxa5BjgFk7O8dJOjGwHUy2_Ba_ns1eIwxdRdGnY3Qr46c85XfBwbV4PBSvmOxfjGA0gfCMrGpl_mWbCzFnHDtEw1d9DZJvMCBr9/s1600/guerrersxii.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 257px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXht-u-EBxHzgzS1N5EPp0T5sBqC6Tf6kV8l_UrYn5xrxa5BjgFk7O8dJOjGwHUy2_Ba_ns1eIwxdRdGnY3Qr46c85XfBwbV4PBSvmOxfjGA0gfCMrGpl_mWbCzFnHDtEw1d9DZJvMCBr9/s320/guerrersxii.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586081712686554322" border="0" /></a>ra del castell d'Eramprunyà a la Corona d’Aragó (Jaume I), a canvi del castell de Gurb.<br /> .- Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, reten homenatge de fidelitat al rei Jaume I. (24/2)<br /> .- El rei Jaume I confirma la castlania al matrimoni format per Saurina de Terrassa i Bernat de Centelles.<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1279</span>.- Poc desprès d'aquest any mort del segon espòs de Guilleuma de Sant Vicens, Bernat de Baiona, que fou feudatari d'Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1286</span>.- Data del litigi creat entre la Corona d'Aragó i el castlà reial d'Eramprunyà, Bernat de Centelles, pel dret de fer sonar el corn a la torre (5) i sobre els delmes de Gavà, Viladecans, Torre de P. Burgués i Les.<br /> .- Alfons III va cobrar 250 sous dels homes d'Eramprunyà per redempció dels clients. (6)<br /> .- El rei va vendre per un any a Bernat Guillem de Pinells, advocat, tots els rèdits que el rei rebia en la batllia d'Eramprunyà i la meitat dels lluïsmes. Ho vengué per 3.420 sous. (7)<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1288</span>.- Data del document en el que consta l’assignació percebuda per Bernat de Centelles. La meitat d'una quarta part del delme del castell.<br /> .- Capbreu (8) de les costums i drets que allí pertanyien al rei (referents a l'assumpte del corn de la torre) fet per Berenguer de Provençana, batlle reial del terme d'Eramprunyà.<br /> .- Alfons III donà a Bernat de Senesterra, com a recompensa dels seus serveis, totes les rendes que rebia la Corona del castell d'Eramprunyà. (9/2)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1290</span>.- Alfons III ven el castell d'Eramprunyà amb tots els seus drets i pertinences a Guillem de Bellvís (9) , per 40.000 sous, al qual hauran d'acatar i reconèixer com a senyor, prestant-li homenatge els castlans d'Eramprunyà, Bernat de Centelles, A. de Fonollar, Pere de Torroella i Galcerà de Papiol. ( - / 7)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1291</span>.- Matrimoni entre l'Infant Pere amb Guilleuma de Castellví. Pere era senyor de Montcada. L' infant va aportar com a dot nupcial 40.000 morabatins Alfonsins d'or i li promet salvar tots els castells i terres, hipotecant en garantia entre d'altres la vila de Vilamajor, Cercedol i el castell y vila d'Eramprunyà amb els seus drets i pertinences.<br /> .- L'Infant Dom Pere senyor d'Eramprunyà.<br /> .- Data de la confirmació de Jaume II de la possessió del castell d'Eramprunyà a l'Infant Dom Pere, germà del rei Alfons III, feta per aquest. ( 27/8)<br /> .- El rei Jaume II féu donació a Rimbau de Far de la fadiga de la primera venda sobre el feu que Bernat de Centelles i Saurina tenien en el castell d'Eramprunyà i el seu terme. (10)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1292</span>.- El bisbe de Barcelona dicta sentencia arbitral per la qual s'estableix una separació amistosa entre Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1294</span>.- L'Infant Dom Pere fa reclamació de la postat del castell d'Eramprunyà a Bernat de Centelles, com a signe de reconeixement del domini suprem. Dos mesos després faria un arbitratge amistós. ( 12/6)<br /> .- Advertència de Jaume II als homes d'Eramprunyà de no cobrar el dret personal "quistia" (sic) (Qüestia?) a Pascual Messeguer, perquè l'ha fet franc d'ella. (29/6)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1295</span> .- Pere Marín obtenia del monarca el dret a percebre el delme del pa, vi, carns, i altres coses del castell d'Eramprunyà, després de pagar 3000 sous.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1297</span>.- Concessió de nou dels delmes d'Eramprunyà i Sant Climent a Pere Marín. (18/6)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1298</span>.- Saurina de Terrassa ven per un any a l'advocat barceloní, Berenguer Tició, quants drets cobrava al castell i terme d'Eramprunyà aquell any, per 475 sous barcelonesos de tern.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NOTES</span><br /><br />* Montserrat Pagès. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Edicions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1992<br />1) Montserrat Pagès ob. cit.<br />2) F. Bofarull. El castillo y la Baronia de Aramprunyá. Impremta Enrich. Barcelona 1911.<br />3) F. Bofarull. El Castillo y la Baronia.... ob. cit.<br />4) Dolors Sanahuja i Torres. El Territori d'Eramprunyà Entre els Segles X i XVI a Rubricatum, revista del Museu de Gavà. Gavà 2002.<br />5) Dret que, teòricament, tenia el senyor d'un castell per fer sonar un corn d'avís des de la torre d'homenatge d'aquest pels avisos importants, anunci de cobrament de delmes, anunci d'un mercat, etc..<br />6) F. Bofarull. ob. cit.<br />7) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: " ACB.(Arxiu de la Catedral de Barcelona) Diversorum 1-6-3898. L'any 1287, Romeu Grau, batlle reial, féu definició de set mil sous a Bernat Guillem de Pinells, quantitat que aquest havia deixat al rei Pere quan anà al coll de Panissars. Li foren assegurats amb els rèdits i eixides del castell d'Eramprunyà, Vilamajor, Cardedeu i Manresa (1-6-4064) "<br />8) Document on es feia relació dels immobles que posseïa un emfiteuta reconeixent els drets que 9) Dolors Sanahuja també cita aquesta dada al seu llibre i afegeix la següent nota: "L'any de la venda no és clara, perquè a l'Arxiu de la Baronia hi ha una anotació on es diu que la venda fou feta l'any 1270 (que correspondria al moment que Eramprunyà no tenia un castlà fort perquè havia mort Jaume de Terrassa) i la venda anava signada per Guillem Durfort, Pere Marc, com a notari reial, i Arnau Ça Bastida, com a tresorer. La nota especificava que l'any 1290 es féu àpoca de la venda. Aquest mateix any el rei Alfons III ordenà a Bernat de Centelles, A. de Fonollar, Pere de Torrelles i Galcerà de Papiol de fer homenatge a Guillem de Bellavista, (Bellvís), com a nou senyor d'Eramprunyà."<br />10) Dolors Sanahuja. El Territori d'Eramprunyà Entre Els Segles X i XVI. La següent nota es de la pròpia autora a la mateixa obra: "ABE (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà) [Memorias sobre el dominio directo de S. Cugat y de la Baronía de Arampruñá ] Lligall 1, doc. 1." Aquest títol fa referència a notes de Francesc Bofarull annexes a l'Arxiu de la Baronia.<br /><br /><br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-47029639025633906482011-03-11T12:05:00.023+01:002011-10-29T13:15:50.388+02:00Taula Cronològica D'Eramprunyà (segles X - XI )<div style="text-align: justify;">En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets més <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhouqD2lYyb7k9unb9BGf_7pBebsKahMZvdkYBd63vMXAnctX20UUxslwFRLuV4Aq_u1ZJ6HzZ6upqUCPdk7swxX_WpznpfXs6xFeHC_QMyEC6De7oviDQ6E9vOlD0KkMMpDHlGQuzlWnvC/s1600/arc+de+la+arqueria.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 219px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhouqD2lYyb7k9unb9BGf_7pBebsKahMZvdkYBd63vMXAnctX20UUxslwFRLuV4Aq_u1ZJ6HzZ6upqUCPdk7swxX_WpznpfXs6xFeHC_QMyEC6De7oviDQ6E9vOlD0KkMMpDHlGQuzlWnvC/s320/arc+de+la+arqueria.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582790005125806098" border="0" /></a>importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els volem incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.<br />Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.<br />Per fer les taules més accessibles les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.<br />La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes. I si per contra només la data que tenim és una, l'altra anirá en blac o bé amb un guió, per exemple : ( /12) o bé (8/-) Hi haurà dates en que no és segur quin és l'any en concret, així que es posarà el període, posant l'any primer com a entrada i el final entre parèntesi, per exemple : <span style="font-style: italic;">1018 (1026): </span><br />Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">TAULA CRONOLÒGICA D'ERAMPRUNYÀ</span> <span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">(SEGLES X - XI)</span><br /></div><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">911-(947)</span>.- Possible reconstrucció del castell d’Eramprunyà en temps del comte Sunyer. (1)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">929</span>.- Reedificació del castell d´Olèrdola per part del comte Sunyer.(2)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">957</span>.- Data del primer document que cita el castell d’Eramprunyà per primer cop. Es tracta d’una donació feta al monestir de Sant Cugat per Ennego i Flodeberga, d’uns alous al Roure, a Begues, al terme del castell d’Eramprunyà . Aquestes havien estat propietat de Mascharone, que les obtingué per veu del seu pare Gontario amb l’obligació de donar- les al cenobi.<br /><br /> " <span style="font-style: italic;">In nomine domini. Ego Ennego et e</span><span style="font-style: italic;">go Flodeberga, femina, donatores sumus ad domum S.Cucuphati martir Christi... et est ipsa terra in comitatu Barch... in terminio de castro Era</span><span style="font-style: italic;">proniano... Quia precepit nobis qd. Mascharone... de sua terra propria, quod habebat voce genitore suo qd Gontario...</span>"(3)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">966</span>.- Lobelo cedeix altres terres "<span style="font-style: italic;">A domum S. Maria cenobi cui est vocatus in terminio Eraprugnano</span>" (4) Amb aquesta donació apareix el primer document en que és cita el castell de Castelldefels per primera vegada.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">967</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFsAqu5zsP1kI9RRkwsunO53sgTCgBJHGCqU8GqgeNDFsu4x5_piANHNbTtTDmpP_J6i0_rx_k3foR2d2JNe5BQFtCnf5NqvntI9fTDMzLZ4Em2zehyphenhyphenrV_OJ1Gv52Eafh_rhnFASnuCQMm/s1600/consesglesia.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 118px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFsAqu5zsP1kI9RRkwsunO53sgTCgBJHGCqU8GqgeNDFsu4x5_piANHNbTtTDmpP_J6i0_rx_k3foR2d2JNe5BQFtCnf5NqvntI9fTDMzLZ4Em2zehyphenhyphenrV_OJ1Gv52Eafh_rhnFASnuCQMm/s320/consesglesia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582790228468729778" border="0" /></a>.- Donació del comte Borrell i la seva muller Letgarda, al monestir de Sant Cugat, d’uns predis del castell d’Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">970</span>.- Lobelo torna a donar, aquest cop amb la seva dona i fills, una terra alodial. "<span style="font-style: italic;">Ad </span><span style="font-style: italic;">domum S. Maria cenobii, quod est sita in comitatum Barch. Sive in termino de castro Rodanas, que vocant Eraproniano, sive in locum que vocant Castello de Feles.</span>" (5)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">976</span>.- Joan fa donació a l’església de Santa Maria de Castelldefels d’unes cases i terres que posseïa: " <span style="font-style: italic;">In termino de castrum Rodanas</span> (6) , <span style="font-style: italic;">que vocant Eraproniano</span>." (7)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">977</span>.- Donació de Sunifred a l’església de Santa Maria de Castelldefels en termes semblants a la donació anterior.<br /> .- Sunyer i altres fan donació a la dita església de terrenys localitzats en termes del mateix castell.<br /> .- Donació feta pel comte Borrell i la seva esposa Letgarda a Sant Cugat, d’unes terres del castell.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">980</span>.- Un altra donació del comte Borrell i la seva esposa a Sant Cugat.<br /><div style="text-align: left;"> .- Aquest any es comença a bastir el castell de Cabra a la frontera de la Marca Hispànica.*<br /></div><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">981</span>.- Testament sagramental de Galí, primer vicari del comte Borrell a Eramprunyà, fet a la parròquia de l’ermita del castell, Sant Miquel d’Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">985</span> .- Sortida de Còrdova d’Almansur, amb la intenció d’atacar la Marca. Va destruir els castells de Saumella i Cabra entre d’altres.(5/5) (8) Va poder destruir també Eramprunyà?<br /> .- Al primer de Juliol d’aquest mateix any estava davant les portes de Barcelona.(1/7).<br /> .- Escapada del comte Borrell de Barcelona, sent substituït pel vescomte Udalart. (4/ 7)<br /> .- Destrucció de Barcelona a càrrec d’Al- Mansur. (6 / 7)<br /> .- Es fet presoner per part d’Al- Mansur el vescomte Udalard. Geribert es anomenat en el seu lloc.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">986</span>.- Data del darrer document en que es cita Eramprunyà per ultima vegada amb el nom de Rodanas.<br /> .- Venda feta per Gali ** i la seva dona Emmo a Ot, abat de Sant Cugat, d’una terra situada al comtat de Barcelona: "<span style="font-style: italic;">In castrum Rodanas que vocant</span><span style="font-style: italic;"> Eraproniano</span>" en el lloc anomenat "<span style="font-style: italic;">Ipsos Bezzarones</span>", llindant al sud amb la carretera i a l’oest amb la terra de Geribert.(9)<br /> .- Dodorand fa donació al monestir de Sant Cugat d’una terra i una vinya "<span style="font-style: italic;">In</span><span style="font-style: italic;"> termino de Rodanes que vocant Erapruniano</span>", anomenat el lloc d’Almafar.(Actualment a Sant Climent) (10)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">991</span>.- Tornada del seu captiveri del vescomte Udalard, donant fi així al càrrec del seu germà Geribert, pare de Mir Geribert, futur primer senyor d’Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">993</span>.- Mort i testament de Borrell II, deixant el castell d’Eramprunyà a la seva segona esposa Aimeruds, amb el seu terme jurisdiccional, esglésies, delmes, etc., perquè li tregui ella profit mentre visqui, havent de pagar, al morir aquesta, el seu fill el comte Ramon Borrell.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1010</span>.- Mort a Còrdova de Guillem de Sant Martí, segon vicari d’Eramprunyà i fill de l’anterior, Galí, deixant una única filla, Dispósia, menor i futura muller de Mir Geribert. (Guillem de Santmartí. Vicari des de 981 fins a 1010)<br /> .- Naixement de Mir Geribert, fill del vescomte Geribert. (11)<br /> .- Expedició a Còrdova de Ramon Borrell I , coneguda com l’any dels francs.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1011</span>.- Data d’un document en el que el fill de Borrell, el comte Ramon i la seva esposa Ermessenda, renoven la donació feta pel pare d’ell i de la qual s'hi havia perdut el document que en donava fe i que..."<span style="font-style: italic;">fuit perdita per incuriam et incauta custodia</span>" (12)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1015</span>.- El comte Ramon anomena veguer del castell d’Eramprunyà a un tal Eldemar, que devia tenir terres alodials a Olèrdola.<br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1018</span>.- <span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">(1026)</span>.- El successor d’Eldemar en el lloc de vicari o castlà comtal, fou B<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpE60HsoaiL7_0s2fKT3dCMytCB_eGvda2mmCEDqZY0AHcrlk-Uowz_HZ-6EgJY6VMvfr5EaCFEB6MDsczlh0sTR_1Fbv2Om9r-MsE1g4dvjKmSv3xupI3wCeIK59sL4b6O-sXzq26FUOt/s1600/vaixell+normand.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 268px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpE60HsoaiL7_0s2fKT3dCMytCB_eGvda2mmCEDqZY0AHcrlk-Uowz_HZ-6EgJY6VMvfr5EaCFEB6MDsczlh0sTR_1Fbv2Om9r-MsE1g4dvjKmSv3xupI3wCeIK59sL4b6O-sXzq26FUOt/s320/vaixell+normand.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582790703327467458" border="0" /></a>erenguer, que en un moment indeterminat d’aquests anys infeudà a un tal Ermengol la dominicatura comtal del terme d’Eramprunyà.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1020</span>.- Mort del vescomte Geribert, pare de Mir Geribert.<br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1023</span>.- Ermessenda, senyora d’Eramprunyà i comtessa de Barcelona, hipoteca entre d’altres el castell d’Eramprunyà.<br /></div><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1030</span>.- Mort d’Ermengarda, esposa de Geribert, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, llegant el castell de Subirats al castlà Guitard Llopsanç, en feu del seu fill Mir; el senyoriu de Ribes a la seva néta, filla de Ramon i a la Seu de Barcelona una terra alodial que posseïa al terme d’Eramprunyà.<br />.- Mir Geribert senyor d’Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1031</span>.- Mir Geribert obté les funcions de jutge al morir els seus germans.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1033</span>.- Mort de Dispósia, filla de Guillem de Sant Martí i esposa de Mir Geribert. Poc desprès mor el seu fill, Guillem II de Sant Martí.<br /> -. Mir Geribert perd una qüestió judicial sobre Calders, vinguda per herència de la seva esposa Dispósia, perdent el castell de Calders, que va a parar a mans de Sant Cugat.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1039</span>.- Mir Geribert presta jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1041</span>.- Mir Geribert s'intitula príncep d’Olèrdola i esclata la rebel·lió contra el comte de Barcelona.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1043</span>.- L’abat Guitard investeix a Mir Geribert respecte a la terra alodial de la seva mare que sembla ser que estava en dos llocs: un davant de la torre comtal de Gavà i l’altre a Begues. (13)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1044</span>.- Sentencia del Bisbe Oliba que obliga a Mir Geribert a fer jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a la seva esposa Elisabeth, sobre "l’estatge comtal" d’Eramprunyà.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1050</span>.- El fill de Mir Geribert, Bernat el Clergue, fa una cavalcada pel terme d’Eramprunyà, sense llicència comtal; atacà el castell i causà un perjudici valorat en 200 unces d’or.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1052</span>.- Un tribunal jutja a Mir Geribert i se'l mana fer jurament de no tenir responsabilitat en l’assumpte de la cavalcada a Eramprunyà i de comprometre’s a lliurar a la justícia al seu fill i als homes responsables de l’atac.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1055</span>.- Pelegrinatge de Mir Geribert a Santiago de Compostela per a un Jubileu.<br /> .- Dicta el seu testament aquest mateix any, disposant el repartiment entre els seus fills dels castells. Eramprunyà, Ribes, Subirats i Lavit per Arnau i Bernat; Sant Martí Sarroca i Olèrdola per Gombau Mir i la torre de Ventallols per la seva filla Adalez. (14)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1057</span>.- Pau definitiva amb el comte. Com a mostra de fidelitat cap el comte, Mir Geribert reuneix un exèrcit amb el seu fill Bernat per defendre els interessos del comte a Tortosa, límit de la Marca.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1059</span>.- Cessió de les possessions de Mir Geribert al comte Ramon Berenguer I.<br /><div style="text-align: justify;"> .- Data d’una carta de connivència feta junt a la seva dona, Guísla de Besora, i els seus fills Bernat i Gombau, amb el comte Ramon Berenguer, jurant-li fidelitat pel castell d’Eramprunyà, a més, es comprometia a donar-li potestat i estatge i a no canviar de castlà sense el seu consentiment. Mir Geribert, al temps, dona les seves possessions del castell del Port de Barcelona i els de Besora i Curull, comprometent-se també a que els seus fills, Bernat i Arnau, signaran l’escriptura de lliurament en arribar a la majoria d’edat.<br /> .- Data de la marxa de Mir Geribert cap a Tortosa.<br /></div><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1060</span>.- Mort de Mir Geribert i del seu fill Bernat amb lluita contra els sarraïns a Tortosa.<br /> .- El comte encomana a Guísla, segona esposa de Mir Geribert, els castells de Olèrdola i Eramprunyà, amb facultat de transmetre'ls als seus fills .(2/7)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1066</span>.- Es troba ja a Gombau Mir com a jutge a la cort comtal.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1068</span>.- Jurament d<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8CrHZse6gWv3k7Dqvu4YDcfWeUyY2lEmj0X-73n59BVX5baleICtcn7eDWQZ7NrKjhNAKFA-RT_hyPIlSO45IY_0f9VFEkafiBSkNtze1GkUcBvWRLE1n_zFmSkv2foUOQswYnc8mirWw/s1600/cavaller.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 315px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8CrHZse6gWv3k7Dqvu4YDcfWeUyY2lEmj0X-73n59BVX5baleICtcn7eDWQZ7NrKjhNAKFA-RT_hyPIlSO45IY_0f9VFEkafiBSkNtze1GkUcBvWRLE1n_zFmSkv2foUOQswYnc8mirWw/s320/cavaller.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582790946622340290" border="0" /></a>el fill de Mir Geribert, Gombau Mir, al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I.<br /> .- Conveni de drets feudals entre Gombau Mir i el seu castlà a Eramprunyà, Ramon Isimbert, pel qual el primer encomana, a més d’altres feus, el castell d’Eramprunyà amb els seus termes i esglésies, delmes, muntanyes, valls i fins i tot la farga de Sant Climent. (12 / 9)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1074</span>.- Ramon Isimbert encomana la castlania d’Eramprunyà a Ramon Guillem. (14/5)<br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1079</span>.- Repartiment d’estats i bens entre els dos germans comtes i coregnants, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, anomenats el "Cap d’Estopa" i "El Fratricida" respectivament.(7 /5 )<br /></div><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1082-(1076)</span>.- Dates entre las que el germà de Gombau, Arnau Mir de Sant Martí, entra en possessió del castell i ret homenatge al seu senyor, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, pels castells d’Olèrdola i Eramprunyà.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">1086</span>.- Arnau Mir fa un conveni amb Guillem Ramon, el qual li promet estar-se i residir-hi quatre mesos a l’any al castell d’Eramprunyà i de ser el seu "homo solidus", es a dir, el seu vassall. (15)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1089</span>.- Arnau Mir jurà fidelitat al comte fratricida, Berenguer Ramon II pels castells d’Eramprunyà i Olèrdola, obligant-se a cedir-li'n les postats i prometent d'ajudar-lo militarment contra qualsevol enemic.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1090</span>.- Conveni d’Arnau Mir amb el comte Fratricida, pel qual es comprometia Arnau a oferir la postat, sempre que aquest se la reclamés, dels castells d’Eramprunyà i Olèrdola. (13/11)<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1097</span>.- Guillem Ramon obté per herència el càrrec de vicari del castell, del seu germà Gombau Ramon, que testà deixant-li el castell amb els seus termes i límits i amb les seves terres alodials al Llobregat.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">1098</span>.-Arnau Mir exerceix el domini directe del castell d’Eramprunyà, al menys fins aquesta data, en que es constata que ja és compartit amb el seu fill Jordà.<br />.- Arnau Mir i el seu fill Jordà, en un document d’aquesta data, encomanen la castlania d’Eramprunyà al seu germà i oncle respectivament, Ramon Mir, obligant-se aquest a residir-hi almenys un mes a l’any, poden escollir el que més li convingués. A canvi, Ramon Mir els cedeix el castell de Port i el feu de Círculo.(16)<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">NOTES</span><br />1) Montserrat Pagès. ob. cit.<br />2) Francesc Bofarull. El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Barcelona 1911.<br />Bofarull també participa de la idea de la reconstrucció d’Eramprunyà pel comte Sunyer. De fet es la font amb la que és deu inspirar M. Pagès.<br />3) Cartulari de Sant Cugat del Vallès. vol. I p. 44 doc. 49 . Recopilació de J.M. Rius del C.S.I.C. Barcelona 1945-1947.<br />4) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. I pag.71 doc. 85.<br />5) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. I pag.76 doc. 92.<br />6) F. Bofarull. ob. cit. Per el que es pot col·legir dels primers documents, Eramprunyà era el nom que el poble li donava al castell a nivell popular, estant Rodanas el nom oficial o vertader, nom amb el que també es coneixien altres castells, Castellví de Rosanes (Rodanes) i el castell sufragani d’aquest, el propi Rodanes, els dos a prop de Martorell.<br />7) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 93 doc. 115.<br /><span style="font-weight: bold;">*</span> Això es important perquè ens dona el temps en que es trigava en construir un castell, ja que aquest mateix castell va ser destruït pels sarraïns l’any 985. Així tenim que en cinc anys ja estava, al menys, en condicions d’estar operatiu.<br />8) Els nombres entre parèntesi amb barra, fan referència al dia i mes de l’any exposat. Si el dia es desconeix ,sortirà un espai en blanc o bé un guió ocupant el nombre del dia, seguit d’una barra i el nombre corresponent al mes. Si el desconegut fos el mes, s'intercanviaria<br /><span style="font-weight: bold;">**</span> Galí de Sant Martí, el Vicari a Eramprunyà<br />9) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 151 doc. 177<br />10) Cartulari de Sant Cugat ob. cit. vol. I pag. 157 doc. 187<br />11) Guillem era fill del vicari Gali de Sant Martí.<br />12) Cartulari de Sant Cugat. ob. cit. vol. II pp. 80-81 doc. 436<br />13) Montserrat Pagès. ob. cit.<br />14) Francesc Bofarull. Ob. Cit.<br />15) Montserrat Pagès ob. cit.<br />16) Francesc Bofarull. ob. cit.<br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-13661922654685478252011-03-05T14:04:00.012+01:002011-03-11T12:03:52.759+01:00Taula Cronològica d'Eramprunyà (segles VIII - IX)<div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 255, 153);">En aquest post i en els següents exposarem una taula cronològica dels fets </span><a style="color: rgb(255, 255, 153);" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE2fpJ5D6pUAzSVcsjS3OV06oevhZKmkK2Oh2WDwx3IItqtb7e1uBVOPMdu-Ch9WStTJaIqjFX9Qnd0l_tGMGSw8NUekTs7RZIj9kHMcoSgXGQ9Rix24hshfnlH5w6ulDZJh0u95v_rQ9E/s1600/caralseutro.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 267px; height: 261px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE2fpJ5D6pUAzSVcsjS3OV06oevhZKmkK2Oh2WDwx3IItqtb7e1uBVOPMdu-Ch9WStTJaIqjFX9Qnd0l_tGMGSw8NUekTs7RZIj9kHMcoSgXGQ9Rix24hshfnlH5w6ulDZJh0u95v_rQ9E/s320/caralseutro.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580582746936762386" border="0" /></a><span style="color: rgb(255, 255, 153);">més importants del castell d’Eramprunyà i el seu terme. Algunes de les dades, principalment els segles primers (VIII i IX) són d’alguna manera contextuals, es a dir, que els vull incloure per donar un context històric i polític de l’origen i evolució del castell. Així amb aquestes taules pretenem principalment informar d'algunes de les dates més cabdals per fer-nos una idea global de la història de la fortalesa, així com d'alguns assumptes historiogràfics relacionats directe o indirectament amb aquest. No totes les dates tenen el mateix nivell d'importància, ja que algunes dades són més aviat testimonials, com per exemple les extretes del Llibre de la Baronia sobre el naixement dels fills d'un dels barons de la família Marc o bé la donació d'una terra en terme del castell, etc. Però la fi, com dic, és tenir el màxim d’informació a l’abast en dates i dades. Evidentment ni hi són totes ni totes les que hi estan són les més importants, però al menys hem intentat agrupar-les per tenir en una sola ullada un marc històric concret.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Les taules abraçaran des d'abans de la conquesta de Barcelona per part de Lluís el Piadós el 801 fins l'extinció de la nissaga dels Fivaller de Palou el segle XVI com a primera part i dels descendents d'aquests fins la venda del castell a Manel Girona a finals del segle XIX com a segona part.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Per fer les taules més accessibles </span><a style="color: rgb(255, 255, 153);" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaMXAyCA0peVPT6cWfkrYNRH8AGxZdmmIYYEG6wJ8OKo1j8n14TUSejdATfY7jdYu1CoNF5joZaB0SGHxVPWsPGbbSU1mGVzU73ttLfWm9cUL7_9Y5ro5Jo1mJtX83Yhfe5x_uQRq4d4Ny/s1600/cavalleria+franca.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 307px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaMXAyCA0peVPT6cWfkrYNRH8AGxZdmmIYYEG6wJ8OKo1j8n14TUSejdATfY7jdYu1CoNF5joZaB0SGHxVPWsPGbbSU1mGVzU73ttLfWm9cUL7_9Y5ro5Jo1mJtX83Yhfe5x_uQRq4d4Ny/s320/cavalleria+franca.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580583180973445698" border="0" /></a><span style="color: rgb(255, 255, 153);">les hem dividit en grups de dos en dos segles, pensant que així serà molt més fàcil l’accés a unes dades en concret.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">La lectura de les taules es la corrent, es a dir, posant primer l’any en qüestió seguit de les dades principals. Si hi hagués el cas de que en un any fos necessari posar més d’una dada, aquesta aniria a sota de la dada principal i marcada amb una vinyeta. En els casos en que podem saber la data exacta, es a dir, dia i mes, ho posarem al final de la dada i entre parèntesi i separats per una barra, per exemple: (8 /12) on la primera xifra serà el dia i la segona el mes.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Per altre banda volem dir que bona part de les dades han estat extretes del llibre de Francesc Bofarull i Sans, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá, BCN 1911 i el Cartulari de Sant Cugat del Vallés, però sense deixar de banda altres fons.</span><br /></div><br /><br /><br /><div style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">TAULA CRONOLÓGICA D'ERAMPRUNYÀ<br />(segles VIII-IX)<br /></div><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">793</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Lluís el Pietós fortificà Vic, Cardona, Casserres i altres places i castells abandonats en el moment de la invasió sarraïna. (1)</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">798</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Lluís el Pietós guarní i repoblà les places i castells anteriorment fortificats.</span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 0, 0);"><span style="color: rgb(153, 0, 0);">800</span> </span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">El dia 25 de desembre Carlemany es coronat emperador pel Papa Lleó III </span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">801</span>.-<span style="color: rgb(255, 255, 153);"> Presa de Barcelona per part de les tropes de Lluís el Pietós. Van participar en la presa també Guillem de Tolosa i Rostany de Girona. Els francs divideixen les zones conquerides en comtats que són governats per comtes d'origen franc, el primer de Barcelona serà Berà (775-820)<br /></span><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">809</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Primera de les tres expedicions militars a Tortosa per part de Lluís el Pietós i el comte Ingobert per conquerir les terres fins l'Ebre, que seria una important frontera natural per a establir-hi un fre a l'empenta sarraïna. L'expedició acabà en derrota.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">810</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Segona expedició a Tortosa de Lluís el Pietós i el comte Ingobert. Segon fracàs.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">811</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Tercera i última expedició a Tortosa de Lluís el Pietós i el comte Ingobert. Tercer fracàs. Es deixa finalment el riu Llobregat com a frontera natural de migdia.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">814</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Reiterada invasió, per part dels valís fronterers del sud de Catalunya, amb l'objectiu de recobrar els terrenys de la recent creada Marca Hispànica.</span> <span style="color: rgb(255, 255, 153);"><br /></span><ul><li><span style="color: rgb(255, 255, 153);"> El valí Abdallàh al Valencí, oncle de l'emir de Còrdova, conduí les seves hostes fins les rodalies de Barcelona.</span></li></ul><ul><li> <span style="color: rgb(255, 255, 153);"> Mort de Carlemany. (28/01)</span></li></ul> <span style="color: rgb(255, 255, 153);"><span style="color: rgb(153, 0, 0);">826</span> .- Rebel·lió d'Aissò i Guillemò de caràcter anti franc i indigenista. Durant un any i després d'haver-se aliat amb els sarraïns, devasta’n tota la Catalunya central.</span><br /><ul><li> <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Bernat de Septimania és designat com a comte de Barcelona.</span></li></ul><span style="color: rgb(153, 0, 0);">827</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Derrota d'Aissò.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">832.</span>- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Bernat de Septimania és desposseït del comtat de Barcelona. És succeït per Berenguer de Tolosa.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">835</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Mort de Berenguer de Tolosa. Els comtats passen de nou a Bernat de Septimania.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">840</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Naixement en el Conflent de Guifré el Pilós. Guifré podria haver bastit el castell d'Eramprunyà al vertebrar amb fortificacions la frontera de la Marca durant la repoblació.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">844</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Rera una rebel·lió en la qual es vençut, Bernat de Septimania perd els seus dominis que passen a mans de Sunifred, pare de Guifré el Pilós.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">852</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Cau Barcelona en poder dels sarraïns.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">856</span>.-<span style="color: rgb(255, 255, 153);"> Rere la conquesta de Barcelona efectuada pels cristians, aquesta torna a patir setge per les tropes del cabdill sarraí de Saragossa, Mussa ben Mussa. No poden prendre la plaça, reculen prenent diversos castells, entre ells el de Tàrrega.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);">897</span>.- <span style="color: rgb(255, 255, 153);">Mort de Guifré el Pelós.</span><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NOTES</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">1) El que suggereix que la zona no estava sota l'influencia musulmana a aquella època. Potser els castells als que es fa referència haurien estat d'origen visigot, cosa bastant improbable; seria mes evident buscar el seu origen en les torres romanes.<br /><br /><br /></span>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-35287145204334771642011-03-04T14:02:00.018+01:002011-03-05T12:46:55.197+01:00Les Esglésies i Parròquies d'Eramprunyà<span style="color: rgb(153, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;"><br />ESGLÈSIES DEL CASTELL</span></span><br /><div style="text-align: justify; color: rgb(255, 255, 153);"><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Relacionades directament amb el castell hi ha tres esglésies:</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ</span><a style="color: rgb(153, 0, 0);" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9V78XDhdro6VeWNk4BZl3ZJ6NGD4CX_jUR_t1SohtFL0Rrnr2Eh8sMLfARuwid_ERemTArCDfFl2bIlyyXb-mpxL7xguPnBNLiLBOFRmyqYNYWY4Du54-axNYJLiJjQsHRt4pJvYiI4tN/s1600/7.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 206px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9V78XDhdro6VeWNk4BZl3ZJ6NGD4CX_jUR_t1SohtFL0Rrnr2Eh8sMLfARuwid_ERemTArCDfFl2bIlyyXb-mpxL7xguPnBNLiLBOFRmyqYNYWY4Du54-axNYJLiJjQsHRt4pJvYiI4tN/s320/7.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580214741442736242" border="0" /></a><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">L’església castral d’Eramprunyà, Sant Miquel, es citada per primer cop en el testament sagramental de Galí de Santmartí, vicari comtal, però sembla ser que ja la podem documentar l’any 977 degut a que Galí va dictar el seu testament aquell any, amb motiu d’un viatge. L’any que l’església ve citada com a parròquia per primer cop es en un document del 1074, quan Ramon Isimbert infeudà la castlania d’Eramprunyà a Ramon Guillem, però po</span><a style="color: rgb(255, 255, 153);" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOFbRxORRzeBdQXqVpsqN8gvFZ7ZYvDBx6uEA-JGfwLrTBCNhDZAcrQZ7pt2rOUfzW2dRVYkQgqaXK_E82PC50cPUz64W0IDwzO9M-pZCJoD88BPipwOKjONVkrV7K2tBtbcXX-a0AQ2zQ/s1600/8.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 235px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOFbRxORRzeBdQXqVpsqN8gvFZ7ZYvDBx6uEA-JGfwLrTBCNhDZAcrQZ7pt2rOUfzW2dRVYkQgqaXK_E82PC50cPUz64W0IDwzO9M-pZCJoD88BPipwOKjONVkrV7K2tBtbcXX-a0AQ2zQ/s320/8.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580213105515033730" border="0" /></a><span style="color: rgb(255, 255, 153);">ssiblement ja es trobés com a tal des del segle anterior, puix que les tombes antropomorfes així ho documentarien.</span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">(1)</span><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 255, 153);"> </span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Però no serà fins el segle XIV quan trobem a aquesta església com a sufragana de Sant Pere de Gavà. L’any 1522 apareix en un document de visita pastoral com totalment derruïda (<span style="font-style: italic;">es in totum in terra prostrata</span>) </span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">(2)</span><span style="color: rgb(255, 255, 153);"> la qual cosa farà que sigui reconstruïda i pateixi moltes remodelacions.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Arquitectònicament parlant es pot considerar que la nau pertany al segle XII, bastida sobre un edifici més antic.</span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">(3) </span><span style="color: rgb(255, 255, 153);"> La muralla romànica es va fusionar amb la paret sud de l’església, formant part des de llavors d’aquesta. El 1868, es la data que trobem inscrita sobre la porta est de la nau, que es va obrir llavors, durant la remodelació portada a terme aquell any i que va deixar a l’aire la part de l’antic absis.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Com a curiositat citarem que entre finals del segle XIX i principis del XX s’havia tapiat la porta romànica i l’església servia com a corral pel bestiar.</span><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">CAPELLA DE BRUGUERS VELL</span><a style="color: rgb(153, 0, 0);" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHwsqABukutua87t8W9WcJFXBJgwC7YLa9jCpKZK97sTaEL_BNqrKtd0_fmG1BH3Oh6wiW7_OWrmSfjV3KP3is0mjo-Ljl6vXdh6zrywJS9CWxPdmJOVVqCIFt_HzPaJiedxaYeNF8rkrm/s1600/bruguers+vell.JPG"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 238px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHwsqABukutua87t8W9WcJFXBJgwC7YLa9jCpKZK97sTaEL_BNqrKtd0_fmG1BH3Oh6wiW7_OWrmSfjV3KP3is0mjo-Ljl6vXdh6zrywJS9CWxPdmJOVVqCIFt_HzPaJiedxaYeNF8rkrm/s320/bruguers+vell.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580213424876411762" border="0" /></a><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Aquesta capella està situada a la part de migdia del castell, en una roca a la que s’arriba per un camí rost.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">La primera citació de la capella es ben tardana, ja que la trobem en una carta de pagament de Guillemona, Deodata de Santa Maria de Bruguers, feta al seu germà l’any 1321. La seva fundació va ser un intent de fer independent la parròquia de Sant Miquel, però el lloc es va abandonar al culte al segle XVI, (1509) quan el bisbat va donar permís per a traslladar la im</span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">atge de la Mare de Déu de Bruguers que allí es venerava a l’església de Nostra Senyora de Bruguers, al lloc del Sitjar. Els motius havien estat, entre d’altres, el fet que allí s’havia produït un assassinat amb mutilació de membres </span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">i la consegüent desacralització de l'església</span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">De planta basilical, avui dia a penes ens hi queden restes, tan sols uns llenços de parets en molt mal estat i part de l’absis quadrat que tenia i que Montserrat Pagès data d’època romànica.</span><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NOSTRA SENYORA DE BRUGUERS</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Situada als peus del castell, en</span><a style="color: rgb(255, 255, 153);" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM0S16GZ93x47qxuS0jMgrjCevdWzOBl6cm4-p6sqP3xj3TsJ6EEVSnF0CsGsuCGjStgPHdXkEnhLeRbtv4DkAVUZJmPlaiI_IMPEKW07evAd0ZQhKbAOKy_USDIY5fVemTgPLz_GBl3Pi/s1600/5.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 278px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM0S16GZ93x47qxuS0jMgrjCevdWzOBl6cm4-p6sqP3xj3TsJ6EEVSnF0CsGsuCGjStgPHdXkEnhLeRbtv4DkAVUZJmPlaiI_IMPEKW07evAd0ZQhKbAOKy_USDIY5fVemTgPLz_GBl3Pi/s320/5.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580215044427042242" border="0" /></a><span style="color: rgb(255, 255, 153);"> el lloc anomenat El Sitjar, es l'actual parròquia. Va substituir a l'antiga feligresia de Bruguérs Vell i fundada al segle XIII per Ferrer de Santmartí, va tenir en un principi l’advocació de santa Magdalena, anomenant-se Santa Magdalena del Sitjar. L’any 1327 es considera que està situada en un lloc horrorós i de vasta solitud i es trasllada el culte a Gavà, al lloc de la Roca, des d’aleshores la capella restà abandonada, quedant en ruïna. I no serà fins el 1500 quan es comença la reconstrucció de la capella, principiant a anomenar-se Bruguers des de llavors i traslladant el benefici de Bruguers Vell a Santa Magdalena. En 1509 es trasllada la imatge de Nostra Senyora de Bruguers, quedant definitivament establerta aquesta com a parròquia.</span><a style="color: rgb(255, 255, 153);" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheu8NNqXAE3HnEi13cuB4ikPXJ8eQLLe1AoZ2Mc3QNFn9Uj8KlIxuhzg6frEljocrWvvVNJGM83Vu1oE3i_qYDeyJoRwEnui_kn-0KWzfjh4af-SNkSyIZQaFcbgSldSYtcVfP96GuJJo8/s1600/4.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 233px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheu8NNqXAE3HnEi13cuB4ikPXJ8eQLLe1AoZ2Mc3QNFn9Uj8KlIxuhzg6frEljocrWvvVNJGM83Vu1oE3i_qYDeyJoRwEnui_kn-0KWzfjh4af-SNkSyIZQaFcbgSldSYtcVfP96GuJJo8/s320/4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580215319201322546" border="0" /></a><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">En 1540, la baronessa d'Eramprunyà, Elisabet Marc i de Palou, féu edificar la casa de l'ermità, segons una inscripció trobada i guardada a la mateixa església.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">La seva arquitectura es la d’una petita nau romànica en forma de creu llatina i absis rodó amb volta apuntada, sent ampliada amb la ja dita reconstrucció del segle XVI.</span><br /><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);font-size:130%;" ><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">PARRÒQUIES</span></span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">En el terme del castell d'Eramprunyà es va gestionar l'administració de sis parròquies:</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Sent el nucli de la parròquia l'església mateixa del castell i posteriorment la de Brugués Vell i Nostra Senyora de Brugués respectivament.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">PARRÒQUIA DE BEGUES</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Sent el nucli de la parròquia l'església de Sant Cristòfor de Begues.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 255, 153);"><span style="color: rgb(153, 0, 0);">PARRÒQUIA DE CASTELLDEFELS</span><br /><br /></span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Sent el nucli de la parròquia l'església de Santa Maria de Castelldefels, en el propi castell.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 255, 153);"> <span style="color: rgb(153, 0, 0);">PARRÒQUIA DE GAVÀ</span><br /><br /></span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Sent el nucli de la parròquia l'església de Sant Pere de Gavà.</span><br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">PARRÒQUIA DE VILADECANS</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Sent el nucli de la parròquia l'església de Santa Maria de Sales.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">PARROQUIA DE SANT CLIMENT</span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Sent el nucli de la parròquia l'església amb l'advocació del mateix nom, Sant Climen</span><a style="color: rgb(255, 255, 153);" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1kAlcQjtMPDWqksv-4Lue81TEDWiAGJzGMhnNXNuU-72uhMmhQtqbal9lNknMu5AgDmQluk_M8czd_xpo9MCOiGrRgK4LwsofHv6lcB0-smqPjFxFjYhIswtpmT0vAX5Rn-KfqyDYEUWc/s1600/3.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 220px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1kAlcQjtMPDWqksv-4Lue81TEDWiAGJzGMhnNXNuU-72uhMmhQtqbal9lNknMu5AgDmQluk_M8czd_xpo9MCOiGrRgK4LwsofHv6lcB0-smqPjFxFjYhIswtpmT0vAX5Rn-KfqyDYEUWc/s320/3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580215513232977106" border="0" /></a><span style="color: rgb(255, 255, 153);">t.</span><br /><br /><br /><span style="color: rgb(204, 102, 0);"><span style="color: rgb(153, 102, 51);">(Llosa de la rectoria de Nra. Senyora de</span></span><span style="color: rgb(204, 102, 0);"> Bruguers)</span><br /><br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);font-size:100%;" ><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">CAMINS SOTA EL CONTROL DEL CASTELL</span></span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">Existeixen diferents camins que menaven per la zona del curs inferior del Llobregat, però el que més ens interessa és el que estava sota el control d'Eramprunyà.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">E</span><span style="color: rgb(255, 255, 153);">l castell dominava el camí més meridional, que anava des de Sant Boi, passant per Sant Climent i Begues, confluïa també a Olesa de Bonesvalls i es dirigia cap el Penedès. Era un brancal secundari de la Via Augusta i sembla que al mateix temps formava part d'un camí també secundari de la ruta fins a Santiago de Compostela, la qual sortiria sortia des de Barcelona. El camí natural de pujada al castell era el que sortia des de la vall de La Sentiu, situat al sud d'aquest i on estaven ubicats la major part dels pagesos alodials.</span><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NOTES:</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">1) Pagès i Paretas, Montserrat. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1992</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">2) Pagès, Op. Cit.</span><br /><span style="color: rgb(255, 255, 153);">3) Pagès, Op. Cit.</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-19449501239831851232011-02-12T09:42:00.011+01:002011-03-04T22:07:18.390+01:00Conjunt de Restes del Castell<div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVLAwVLodzf3heiAOPsc7Ug6Xru9fG-XXnmYgQs94E27y4J59lvhoEDU4vezbpi2scYU0bW5GXwExlbs8jgiVDq41PnHQOcFNEOa7PLBRzawXA4DTT3ULJXFXggMqdYlOIyDriFVBclOcP/s1600/boira.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 371px; height: 147px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVLAwVLodzf3heiAOPsc7Ug6Xru9fG-XXnmYgQs94E27y4J59lvhoEDU4vezbpi2scYU0bW5GXwExlbs8jgiVDq41PnHQOcFNEOa7PLBRzawXA4DTT3ULJXFXggMqdYlOIyDriFVBclOcP/s320/boira.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572723395795098370" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">CONSTRUCCIÓ I OBRA DEL CASTELL</span><br />L'obra més antiga que podem trobar data del primer romànic, es a dir, de l’època de Mir Geribert (primera meitat segle XI). Es tractaria de la muralla i l'arqueria. Hi ha una segona part que pertany al segle XIV i la formaria el baluard, el portal principal i el tercer recinte.<br />L'obra del castell es en "opus regular" amb interrelacions d'opus spicatum en alguns llocs. Els carreus estan formats amb el mateix material que la muntanya d'on s'aixeca el castell (Sorrenca terciària vermellosa, típica del massís) el que li dona el color bru-vermellós característic. Aquests carreus acostumen a ser de grandària més aviat petita, encara que podem trobar carreus de més grossa manufactura.<br />La planta del castell es irregular i allargada i està dividit en dos recintes principals i més antics: El recinte sobirà (el de la part més alta, on es troba el castell pròpiament dit i el recinte Jussà, on estan ubicades l’església i les tombes antropomorfes.) i un tercer recinte posterior del segle XIV.<br />El conjunt de ruïnes que ens ha arribat es el següent:<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">CONJUNT DE RESTES</span><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">Recinte Jussà</span><br /></div><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ (ss. X-XI)</span><br />La primera documentació al cartulari es pel testament sagramental de Galí de Sant Martí l'any 981. Es una església molt restaurada i amb ampliacions. La seva es planta rectangular i la nau fa 10 metres de llargada per uns 5 d’amplada. Té una porta adovel·lada amb arc de mig punt orientada a migdia i un altra de datació més moderna a llevant on es pot veure encara a la clau la data: 1868. Altrament es conserva l'espadanya. A l'interior es poden reconèixer les fornícules. De totes maneres està molt malmesa.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">TOMBES. ( ss X-XI )</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_W7unccaajoOu-825i9r1KuK4Lz9EbPh8T0giLl676YMtNoc2ievwMGywhFFYPOrLG1LTbgPNlQAldFPRVGANydWHuna19QjuUg_UyurrxBCymurUr8p8ojk8l3LrLxxPpi-kgG8DG-Z/s1600/tomba.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 142px; height: 271px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_W7unccaajoOu-825i9r1KuK4Lz9EbPh8T0giLl676YMtNoc2ievwMGywhFFYPOrLG1LTbgPNlQAldFPRVGANydWHuna19QjuUg_UyurrxBCymurUr8p8ojk8l3LrLxxPpi-kgG8DG-Z/s320/tomba.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572723733218732274" border="0" /></a><br />Hi ha set tombes de forma antropomorfa que es podrien datar cap a finals del segle X (5 d'adults i dues de nens ) a les rodalies de l'església de Sant Miquel i la cisterna. Potser pertanyien a un petit cementiri destruït al segle XIV per fer la cisterna.<span style="font-weight: bold;">(1) </span>i que podria pertànyer a la possible població del Sitjar.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">MURALLA ROMÀNICA. ( s XI )</span><br />Envolta quasi tot el castell pròpiament dit encara que està molt malmesa en diversos llocs i en altres desapareguda. Data del primer romànic, possiblement de la primera meitat del segle XI, en temps de Mir Geribert.<span style="font-weight: bold;">(2)</span><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"> CISTERNA. ( s XIV ?)</span><br />Situada en el recinte Jussà (inferior) aquesta aprofita una gran roca on abans va haver-hi part del cementiri. Es de forma més o menys quadrada i encara es poden apreciar-hi algunes picades de la seva construcció.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">PONT (De fusta) (s. XX )</span><br />Avui dia el pont que hi ha per accedir al recinte superior del castell fou posat pel Centre Excursionista de Catalunya. Antigament hi va haver-hi un pont de pedra amb un arc rodó de mig punt que datava del segle XIV i que va arribar fins el segle XIX, en temps de Manel Girona. En l'actualitat encara es poden veure els arrencaments d'aquell. Es possible que amb anterioritat hi hagués un pont llevadís.<span style="font-weight: bold;">(3)</span><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">Recinte Sobirà</span><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0m7SAbuA2RV28NCry0hl1JAlsxqJfMwvED0E9FnuQs3t-sM9ut0E-wzF4wY9-VvYt3wdjNRMRCyTYc2CsDR_3pYTQtkank-w51tfH83fAy1G_vp3UW8wC4vWO8aec59cupbrhqWEzkf-K/s1600/baluarte.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 237px; height: 309px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0m7SAbuA2RV28NCry0hl1JAlsxqJfMwvED0E9FnuQs3t-sM9ut0E-wzF4wY9-VvYt3wdjNRMRCyTYc2CsDR_3pYTQtkank-w51tfH83fAy1G_vp3UW8wC4vWO8aec59cupbrhqWEzkf-K/s320/baluarte.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572723947387718754" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">BALUARD . ( s. XIV)</span><br />El baluard o cos de guàrdia va ser bastit per Jaume Marc el 1375 (junt amb els demés restes del segle XIV) es una perllongació de la muralla romànica a manera de barbacana que reforça la defensa de la porta principal. Té dos espitlleres amb obertura rodona per armes de foc. La seva forma es trapezoïdal.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">PORTA PRINCIPAL. ( s. XIV)</span><br />Aquesta porta, feta per Jaume Marc II (1375) substituiria el portal romànic, situat en un altre tram de la muralla. Se li va adossar una petita torre de vigilància a la banda dreta i se'l fusionà amb la muralla antiga. Té un arc rodó de mig punt adovel·lat, típic del segle XIV. Està situat a l’entrada del recinte sobirà.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"> SALA GÒTICA. (s. XIV)</span><br />Aquesta sala va ser construïda a partir del 1375. Es reforçà amb quatre arcs de diafragma, segurament per poder fer-ne la planta superior. Es poden apreciar avu<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDcZuKFsAyEZCUU5cD1ovnQHGHGYU-Aq0_h1CyxOmylP6nD1ndrZDfxldaFxPsyQ6df_J-WCJCTMvk65pw-z8E30FDaWbRqlI7Osh0o1PEXQF78mi-l94SnaUUoRUVEFUGz5iK2PrAAOZB/s1600/salagotica.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 311px; height: 184px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDcZuKFsAyEZCUU5cD1ovnQHGHGYU-Aq0_h1CyxOmylP6nD1ndrZDfxldaFxPsyQ6df_J-WCJCTMvk65pw-z8E30FDaWbRqlI7Osh0o1PEXQF78mi-l94SnaUUoRUVEFUGz5iK2PrAAOZB/s320/salagotica.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572724287079428898" border="0" /></a>i dia dos arcs sencers i l'arrencada d'un tercer. A la part superior del fons de la sala encara es pot veure una porta que donava pas al pis superior, aquesta també es adovel·lada i separa la muralla de les dependències, des d'allí surt una mena de corredor que connecta amb l'arqueria.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"> ESTANÇA PETITA. ( S. ¿?)</span><br />Rera la sala gòtica, hi ha una petita dependència, l'entrada de la qual esta al mateix nivell del sòl, estant la porta mig colgada. Aquesta estança esta coberta amb una volta de canó molt ben conservada.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"> L'ARQUERIA ROMÀ</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ17ipTrfiMsgbYaOHzZkbq4vktaZmlxUI7PTswd2ssVaBMha0q56nSjZXF41tzmj_WLIVU8_3TD3EySGetTGmRlJ_v5pW252A9lxB-IzcNxDxx-w-xDwD8lHnCBkXbQH6iVbn_J0BH63A/s1600/arqueriaromanica.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ17ipTrfiMsgbYaOHzZkbq4vktaZmlxUI7PTswd2ssVaBMha0q56nSjZXF41tzmj_WLIVU8_3TD3EySGetTGmRlJ_v5pW252A9lxB-IzcNxDxx-w-xDwD8lHnCBkXbQH6iVbn_J0BH63A/s320/arqueriaromanica.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572725026511575986" border="0" /></a><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">NICA ( s. XI )</span><br />Només queda un arc i l'arrencada d'un altra. Aquesta sèrie d'arcs es perllongarien fins les dependències de l'esquerra i deurien també dividir una gran estança en dues. Als peus de l'arc sencer trobem una mena de pou o sitja . Connectat amb l'arc derruït trobem paral·lel l'arrencada d'un altre arc, però que divergeix del conjunt de l'arcada.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0);"> </span><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">DEPENDENCIES</span><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">. ( s. XI ¿?)</span><br />A l'esquerra i adossada a la muralla trobem una unitat arquitectònica formada per dues dependències. Una amb porta quadrada que dona al balç, ja que la estança en sí es va venir a baix o bé, va ser derruïda en temps de Felip V. L'altra estança al costat --estan porta per porta formant un angle-- té una porta amb arc adovel·lat que està per sobre del nivell interior del terra. Aquesta estança té una forma més o menys quadrada i a la banda dreta es poden apreciar restes d'opus spicatum. Davant es pot veure un gran forat que porta a sota de la muralla i que surt a la part exterior d’aquesta. Hi ha qui pensa que es tractaria alguna mena de poterna per escapar, però es quelcom improbable. Es possible que aquest recinte fos en el seu moment la torre d'homenatge. L’any 2009 es va caure un gran tros de paret.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;"> PASSADÍS ( Per adossaments s. XI )</span><br />Format per la part lateral dreta de la possible torre d'homenatge i un dels costats de la sala gòtica, el passadís o corredor té un petit subterrani en el que podria haver-hi estat una cisterna pluvial o bé una sitja. Es d'obra més petita que la del recinte inferior.<br />En la paret que toca a la sala, a mitja alçada, es pot veure una peanya i un poc més a dalt una finestra quadrada i tapiada.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">FORATS DEL TERRE. (Datació indefinible)</span><br />Sortint ja del recinte del castell i passada l'església trobem un total de 23 forats aproximadament, excavats a la roca viva que, en forma de hemicicle, van baixant cap el tercer recinte. Es possible que aquests forats poguessin ser els que es van fer durant la construcció del primitiu castell o bé que es tractés de forats anteriors o posteriors. De totes maneres es fa molt difícil de datar.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"> MURET AMB ARC. (ss. XI-XIV)</span><br />Prop dels forats en direcció de la baixada, a la dreta, trobem els restes d'un mur amb un arc de mig punt amb dovelles que dona directament al balç. Desconeixem el significat real d'aquest arc i el de la seva ubicació, però no està de més pensar que es tractés d'un arc posterior que s'aboqués al possible raval.<br /><br /><div style="text-align: center;"> <span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);"> Tercer recinte</span><br /></div><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">ALBACAR O TERCER RECINTE ( s. XIV )</span><br /> Manat fer per Jaume March II (1375) aquest recinte te forma rectangular allargada, amb unes muralles d'un gruix significatiu (1 mt.) i una torre de vigilància al cantó del que seria la porta principal. El recinte realment es un ample espai pla sense cap tipus de construcció, exceptuant la torre i un petit racó, del qual solament es veuen els arrencaments d’un mur i que algú va dir que eren les cavalleries. La funció de l'albacar era la de recollir als pagesos de remensa i altres i el seu ramat en cas de perill. També serviria com pati d'armes. En l'àmbit militar servia com a defensa avançada del propi castell, i així ens ho demostra la presa que va fer René d'Anjou de l'albacar primer per després atacar el castell durant la guerra civil catalana de 1462.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">NOTES</span><br />· 1) Montserrat Pagès i Paretas. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona 1992<br />· 2) Montserrat Pagès . op. Cit.<br />· 3) Montserrat Pagès. Op. Cit.<br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-13354423358148900422011-01-09T20:19:00.004+01:002011-03-26T15:21:13.382+01:00Mor l'Historiador Manel Riu Riu<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuQ3OirdzcCx0fh2XwvSzoeFk_df7vXuRX9vQfEbR0uE4AaB1em318FG_173WSOPItt2Zj22eWrJ8OD6slYP6ZtIe7JHMtQTsjo21jpL6TuRtqcW1eopkV2lPTaIkgxOXIwhRtKS1Q_dJV/s1600/Manel+Riu.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 233px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuQ3OirdzcCx0fh2XwvSzoeFk_df7vXuRX9vQfEbR0uE4AaB1em318FG_173WSOPItt2Zj22eWrJ8OD6slYP6ZtIe7JHMtQTsjo21jpL6TuRtqcW1eopkV2lPTaIkgxOXIwhRtKS1Q_dJV/s320/Manel+Riu.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5560268202304984098" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">El passat 2 de gener de 2011 moria als 81 anys l'historiador i medievalista Manel Riu Riu.<br />Nascut a Manresa en 1929, va ser catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Granada des de 1966 fins a 1969, any en què va passar a ocupar la mateixa càtedra a la universitat de Barcelona. Havia dirigit diverses publicacions, entre elles l'òrgan del departament de medieval de la facultat d'història, Acta Historica et Aercheologica Medievalia i també va ser coordinador de les publicacions de Quaderns d’Estudis Medievals.<br />Estava especialitzat en història monàstica catalana i entre els seus treballs destaca la seva hipòtesi sobre l'origen del feudalisme a Catalunya i l'estadística demogràfica<br />medieval. També va dirigir diverses excavacions arqueològiques com la del poblat medieval de Caulès, el monestir de Sant Sebastià de Sull o el castell de Mataplana entre uns altres.<br />Una de les seves tesis més conegudes va ser la de la interpretació de l'origen dels primers castells de frontera, tesi que va publicar en la revista Sant Jordi en el seu número 47 pertanyent a l'any 1962. En ella i amb el títol de Probables Huellas de los Primeros Castillos de la Cataluña Carolíngia, exposava la hipòtesi que els primers castells de la frontera de la Marca Hispànica eren torres de vigilància fets en fusta. Va basar els seus primers estudis en el jaciment de Viver de Serrateix, (Berguedà) on es poden observar uns forats excavats en la roca que el professor Riu va considerar com les bases on es devien col·locar els pals per sostenir les torres de fusta.<br />Manel Riu era membre de la Reial Acadèmia dels Bones Lletres de Barcelona i de la<br />Academia de Historia de Madrid, havent rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat en 2003.<br />El proper dia 11 rebrà un homenatge en el lloc d'origen dels seus pares, Sant Llorenç de<br />Morunys. Descansi en pau el Professor Manel Riu Riu.<br />Salut.<br />The Damned.<br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-18094187582978133622010-12-06T10:39:00.011+01:002011-03-05T11:35:59.458+01:00Resum Històric<div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">LOCALITZACIÓ</span><br /><br />A pocs quilòmetres de Barcelona, a la carretera de Gavà a Begues, en el quilòmetre 5, es troba l'església de Nostra Senyora de Brugués. Des d'allà surt un camí rost que <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlsUhCyp8bXfq9XsVOE-HWyQhnijqEpZPTBvqmSKDUZE8LOxFB0EYNKULewBDIiSiv9dc5-mD4HVD2_JNlCFCxjqEq-da0qMd3Ecy_liZ2l06F3OVrTjZJR-R34OeFxjFQi4PCpfqOmgfL/s1600/porta.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlsUhCyp8bXfq9XsVOE-HWyQhnijqEpZPTBvqmSKDUZE8LOxFB0EYNKULewBDIiSiv9dc5-mD4HVD2_JNlCFCxjqEq-da0qMd3Ecy_liZ2l06F3OVrTjZJR-R34OeFxjFQi4PCpfqOmgfL/s320/porta.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547502312918384754" border="0" /></a>ens portarà, tot i travessant uns espectaculars paisatges, fins el punt més baix del castell, la muralla del tercer recinte, enclavat aquest en un dels contraforts més orientals del massís del Garraf a 380 mts sobre el nivell del mar. El punt més alt del castell es el recinte sobirà (recinte superior) a 402 mts.<br />El castell d'Eramprunyà pertany al municipi i Ajuntament de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, zona de perillosa frontera amb els àrabs durant l'alta edat mitja.<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">RESUM HISTORIC </span><br /><br />Rera la conquesta de Barcelona el 801 per part de les tropes de Lluís el Pietós,(1) el hinterland de Barcelona es va tenir que protegir de les possibles actuacions sarraïnes buscant assaltar la ciutat o potser fins i tot intentar reconquerir-la, és per això que es van bastir per tot el llarg del riu Llobregat una sèrie de fortaleses i torres de guaita, possiblement algunes de fusta en un principi al ser aquestes de caràcter provisional, per a salvaguardar tot aquell territori conquerit a l'islam.<br />A la zona baixa del curs inferior del Llobregat es van bastir tres grans fortaleses principals, Cervelló (904) (2) al terme del municipi del mateix nom, Eramprunyà (957) a Gavà i Castellví de Rosanes (963) prop dels municipis de Gelida i Martorell.<br />Per a la construcció d’alguns d’aquests castells es van reutilitzar possiblement anteriors assentaments ibers i romans, encara que realment està per demostrar aquest punt a Cervelló i al propi Eramprunyà. L'anterior assentament romà de Castellví de Rosanes ens vindria documentat per la torre d'homenatge d'aquell castell, que fou en el seu origen una torre romana segons Montserrat Pagès.(3) Però hi ha d’altres autors que no coincideixen amb Pagès, (3 bis) i que opinen que es tracta d’un obra d’estil pre-romànic. Pel que fa a Eramprunyà només s'han trobat algunes restes de ceràmica comú ibèrica i petits trossos de TSH (Terra Sigil·lada Hispànica).(4)<br />Durant quasi be tota l'edat mitja, l'únic pas des de Hispània a les terres dels francs i viceversa pel sud-est, era el que barrava el aleshores cabalós riu Llobregat, el Lubricatus dels romans, i que tenia el seu únic pas pel pont de Martorell, d'origen romà, si aquest es feia a peu o be i s'optava per passar amb barca, llavors es tindria que dirigir cap el pas de Sant Andreu de la Barca o be cap a Sant Boi, on sembla que també hi havia un pas assequible per embarcacions. Aquests camins menaven cap el nord i podien <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8v6YpiyNuws1nycZaDovpW8rshkf-T7D4VNHVAYz9hWcTnfhG42zeLs0j_TH7niYSy2FwjqVIildOxUt_4iZ0Ncaj9K4mw9H9PXEKCOogRQ_zMPdQLkTFraXTjTEQVBrxA6iana4sj0yk/s1600/homenaje.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 229px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8v6YpiyNuws1nycZaDovpW8rshkf-T7D4VNHVAYz9hWcTnfhG42zeLs0j_TH7niYSy2FwjqVIildOxUt_4iZ0Ncaj9K4mw9H9PXEKCOogRQ_zMPdQLkTFraXTjTEQVBrxA6iana4sj0yk/s320/homenaje.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547502496099674466" border="0" /></a>ser utilitzats tant per caminants com per comerciants i per suposat per tropes enemigues, principalment sarraïns. Evidentment aquests camins devien guardar-se i vigilar-se a causa de la seva gran importància estratègica. Principalment el riu, el qual era un via important de penetració, tant militar com comercial. Així el domini cristià de la vall del Llobregat va permetre als comtes de Barcelona dominar el territori fins a la serra de l’Ordal. on recuperaria la ciutadella d'Olèrdola. Els tres camins principals al Baix Llobregat eren els que, resseguint l'antiga Via Augusta, arribaven fins Begues i des d’allí a Martorell o Olesa de Bonesvalls, camins que culminaven a Vilafranca del Penedès i a la ciutadella d’Olèrdola. Aquesta ciutadella va ser d'origen iber i després aprofitada pels romans, convertint-se en capital dels territoris fronterers del Penedès durant els segles X i XI.<br />A Eramprunyà li fou encomanada la vigilància del camí que des de Sant Boi baixava, tot vorejant el riu, fins la costa i des d’allí fins Barcelona. El camí devia ser un brancal secundari de la Via Augusta i posteriorment es va fer servir com un tram de segon ordre del camí cap a Santiago de Compostela, que sortia de Barcelona cap el camí francès o el camí aragonès. A mig tram i abans d'arribar a Olèrdola, es va edificar en Olesa de Bonesvalls un Hospital de pelegrins en el segle XIII, construït pels senyors de Cervelló.<br />Quin es l'origen d'Eramprunyà? No entrarem aquí en disquisicions sobre l'origen del castell, però sí hem de fer unes breus acotacions. Bastins dir que l'origen d'Eramprunyà es incert. Es possible que el primer castell d'Eramprunyà tingués forma de torre provisional, així ho documentaria un instrument del Cartulari de Sant Cugat de l’any 997 que anomena al castell com a guardiola, es a dir, torre de guaita (<span style="font-style: italic;">in termine de Kastro Erapruniano, que dicunt a guardiola</span>)(4 bis), i que fos bastit durant el govern de Guifré el Pilós (840-897) o algun dels seus fills.<br />Els autors més puristes s’inclinen per aquesta tesis, situant la construcció al segle IX, quan Guifré el Pilós va fortificar la Catalunya Vella, es a dir, la Limes de la Marca Hispànica de Carlemany. Guifré vertebrà tota la frontera de la Marca amb fortificacions militars en un intent de protegir-se dels avanços sarraïns i també desenvolupant una espècie de política econòmica. Catalunya, o millor dit, les terres que segles després es consolidarien com a Catalunya, per aquell temps tenia una pobra distribució de poblament, deixant alguns espais de territori buits d’elements poblacionals rera el pas dels sarraïns en la conquesta d'aquestes terres al segle VIII. I també després de les desfetes que des del 826 i fins el 827, el noble got, Aissó junt amb Guillemó i alguns valís musulmans, van fer pel centre de Catalunya, fugint els pobladors cap el nord, principalment el Pirineus, la Gàl·lia i el Conflent. Quan Guifré es anomenat comte de Barcelona (878) intenta organitzar el repoblament del comtat per així tenir en connexió els seus comtats marítims amb els dels Pirineus. Recordem que es el centre de Catalunya, Vic, Osona, Casserres, etc. el que esta majoritàriament despoblat junt amb les planaries del Penedès, i que per a consolidar els assentaments, crea una infrastructura defensiva a la par que política i econòmica. Aquesta teoria inclou a Eramprunyà com un dels castells que va fer construir Guifré el Pilós per defensar la Marca i al mateix temps als colons que venien a ocupar aquelles perilloses terres despoblades.<br />De fet el primer testimoni documental del castell el trobem al Cartulari de Sant Cugat i pertany a una donació de terres feta al monestir de Sant Cugat el 957, i situades en el terme del propi castell. Aquestes terres van ser donades per Mascharone mitjançant els seus executors testamentaris Ennec i Flodeberga, i que les havia obtingut per veu (5) del seu pare Gontari, presumiblement un pioner aprisador que s'establí en aquestes terres a finals del segle IX o principis del X .<br /><br /><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-style: italic;">" <span style="font-size:130%;">Ego Ennego et ego Flodeberga ,femina, donatores sumus ad domum s. Cucuphati Martit Christi. Certum quidem manifestum est enim,quia precepit nobis qd. Mascharone per suum testamentum,unde iudicium obligatum tenemus infra metus temporum a serie condicionis editus,ut c</span></span><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-style: italic;font-size:130%;" >arta donacionis fecissemus ad predicto domum de sua terra propria,quod habebat voce genitori suo qd. Gontario..."(6) </span><br /><br />El castell es va dir primerament Rodanas, cosa que ens ve testimoniada per alguns documents que citen el castell per aquest nom, "... sive in terminio de castro Rodanas que vocant Eraproniano... 6-1-970)(7) , però ja a mitjans del segle X estava constituït com un castell termenat (es a dir ,amb terme jurisdiccional propi) presumiblement en pedra, i com veiem anomenat Eraproniano (Eramprunyà) per la gent i tenint sis parròquies al seu terme, Sant Miquel d'Eramprunyà, Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans.<br />Eramprunyà va jugar un paper important durant la reconquesta d'aquest tros de territori fronterer i en la repoblació subsegüent. Administrat pel vicari del comte, Galí de Sant Martí, el castell veuria créixer la seva importància com a baluard estratègic sota la nissaga dels castlans de Sant Martí, Guillem de Sant Martí, Mir Geribert o Ferrer de Sant Martí entre els més destacats.<br />Encara que en principi sembla ser que la funció principal d'Eramprunyà va ser merament militar, pocs o nuls fets militars se li coneixen a aquest castell, bé perquè no els va tenir en demesia o potser perquè no ens han arribat fins a nosaltres, que serà el més probable.<br />Podem parlar com a fets militars destacats aleshores, d'un acte militar ocorregut al segle XI. Ens referim a l'atac perpetrat per Bernat el Clergue, fill de Mir Geribert, contra el castell, causant un greu perjudici a aquest. Per aquest fet i per les incursions efectuades pel propi Mir Geribert al Vallès, el comte Ramon Berenguer I, en represàlia va atacar la ciutadella d’Olèrdola, feu del Mir Geribert. Aquest tenia com a propietats els castells de Subirats, Lavit, Eramprunyà, Calders i la Ciutadella d’Olèrdola entre d'altres. Tan poder li va donar els suficients aires com per intitular-se Príncep d’Olèrdola i desafiar al comte rebel·lant-se contra ell i arribant a atacar inclòs, el Palau Comtal a Barcelona.<br />També podem citar la revolta dels remences catalans a finals del segle XIV i durant la quasi totalitat del XV, dirigides en principi per Verntallat. A rel d'aquesta revolta es van posar en<br /><div style="text-align: right;"> <span style="color: rgb(204, 0, 0);">Mir Geribert</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB9-J8Zbx6Em97N6R0tMTV5vMcPzASEU7JoLx26nUhdGivCRPt6IfiFxR1c7Q01415NzX2xF5t9VpwJEhbtvIFXlnSLz5MqSjwDQdNYdyxpqGBY7mcF522ZxYmPc9r18ejoPS-65FEceTE/s1600/mir.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 228px; height: 263px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB9-J8Zbx6Em97N6R0tMTV5vMcPzASEU7JoLx26nUhdGivCRPt6IfiFxR1c7Q01415NzX2xF5t9VpwJEhbtvIFXlnSLz5MqSjwDQdNYdyxpqGBY7mcF522ZxYmPc9r18ejoPS-65FEceTE/s320/mir.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547502716260835810" border="0" /></a></div> evidencia els problemes de successió de Joan II en contra del seu fill Carles de Viana, favorit de Catalunya. Les tropes del duc d'Anjou van atacar el castell d'Eramprunyà(8), ja que el seu senyor, Jaume March IV, era pro-Joanista. El castell va ser bastament destruït, caient pràcticament des d'aquell moment en franca decadència.<br />En el segle XVIII es acabat de destruir pel bombardeig que va sofrir per part de les tropes filipistes a la guerra de successió que va donar origen a la nissaga Borbònica. Com veiem no són molts els fets militars d'un castell eminentment militar.<br />El primer terç del segle XI fou important pel castell ja que va passar de ser fortalesa defensiva dels territoris fronterers a possessió senyorial en un naixent feudalisme. Així tenim que el primer senyor feudal d'Eramprunyà fou Mir Geribert (1010-1060), parent de la família vescomtal de Barcelona i gendre de Guillem de Sant Martí al haver-se casat amb l'única filla d'aquest, Dispòsia de Sant Martí. Però aquesta va morir aviat, l’any 1033, i va deixar un fill que la seguiria al poc temps, Guillem II de Sant Martí.<br />Possiblement el castell es va refer en pedra durant el període de Mir Geribert, rera l'atac sofert, com hem dit, pel fill d'aquest Bernat el Clergue. Pertanyen a aquesta època, el primer romànic, les restes més antigues que es poden apreciar avui dia, es a dir, la muralla romànica, l'arqueria i algunes dependències, així com fileres de carreus disposats en opus spicatum, encara que segons Montserrat Pagès (9) i Pere Izquierdo (10) testimonien que encara es poden observar restes de parament pre-romànic.<br />Hem d'abundar aquí sobre el fet de que el castell va pertànyer durant molt temps als comtes de Barcelona, passant després a mans de la Corona d'Aragó en segles posteriors, i no va ser fins el segle XIV (1323) en que la Corona el va vendre, per urgents motius econòmics,(11) a la família dels Marc, amb tots els seus béns, termes, delmes i primícies, marcant així l'inici d'auge que arribaria a durar quasi dos-cents anys.<br />Hem dit més amunt que el castell en els seus primers segles va ser propietat sobirana del comte de Barcelona. Òbviament els comtes necessitaven uns representants legals de la seva administració, sent aquests primerament els anomenats vicaris i després d'ells vindrien els castlans i sotscastlans. El primer vicari d'Eramprunyà del que es té noticia va ser, com ja hem dit també, Galí de Santmartí, senyor del castell de Santmartí Sarroca, al Penedès,(12) fundador de la nissaga dels Santmartí, i que serien i donarien els principals castlans a Eramprunyà. Aquests llegarien la castlania convertida en sotscastlania a la família dels Santa Oliva, amb Pere de Santa Oliva al capdavant, cedits els drets per infeudació del castlà Ramon Isimbert el 1074. Els Santa Oliva passarien de sotscastlans a castlans reials al recaptar la sobirania del castell a mans de la Corona d'Aragó. Van continuar al cap de la castlania, rera els Santa Oliva, la família dels Terrassa i els Centelles, tenint com final la venda del <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBU7FTso6aL6dIwfJQMy6CBq7TKkADvmDaGGJnyPd2dZlfq5pf1s7uktgyajx7zgn7hrTpecRsKUusVQpLLRQHgQDeDitqiwJMepzY6dpU_tPgckyFb2axWDUiqmvLnEkAMkZy9BHoYFmy/s1600/inscripcio.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 188px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBU7FTso6aL6dIwfJQMy6CBq7TKkADvmDaGGJnyPd2dZlfq5pf1s7uktgyajx7zgn7hrTpecRsKUusVQpLLRQHgQDeDitqiwJMepzY6dpU_tPgckyFb2axWDUiqmvLnEkAMkZy9BHoYFmy/s320/inscripcio.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547503690217836290" border="0" /></a>castell amb els seus delmes, parròquies i béns als que serien els senyors i barons d'Eramprunyà, els Marc, convertint-se en senyors totals del castell i el terme.<br />El castell fou venut pel rei Jaume II al seu tresorer Pere Marc per 120 000 sous barcelonesos de tern. En el període de la compra del castell pels Marc els castlans eren els Centelles, que per matrimonis havien succeït els Santa Oliva. Blanca de Centelles era la castlana en el moment de la venda. Havia succeït en el càrrec al seu pare, Bernat de Centelles, home rude, malcarat i violent i no demostrà cap simpatia pel nou senyor del castell, tan es així que no li va retre homenatge de fidelitat fins que no fou obligada per carta pel propi rei Jaume II (8-2-1323)(13).<br />La dolenta administració i cura dels Centelles va fer que el castell es deteriorés de tal manera que el 1347 es van tenir que invertir 11 000 sous en obres per reparar-ho.<br />El 1375 van ser bastides les parts gòtiques que avui podem apreciar, el baluard, el portal, la sala dels arcs i el tercer recinte, segons diu una inscripció que hi ha davant de l'església del castell (Sant Miquel):<br /><br /><div style="text-align: center; color: rgb(153, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;"><span style="font-size:130%;">en: lay: de la e nquarnacio:de: nre<br /><br />senyor: mccclxxv: fo: comença<br /><br />da: la obra: del: mur: daquest:<br /><br />castell: per: mosen : Jac: March"<br /></span></div><br />(En l'any de l'encarnació de nostre senyor MCCCLXXV fou començada l'obra del mur d'aquest castell per mossèn(14) Jaume Marc)<br />El 1469 el castell fou pres per les tropes de René d'Anjou durant la guerra civil catalana (1462-1472) i destruït en part, sent el senyor Jaume Marc IV agafat com a presoner i portat a Cotlliure. El castell fou recuperat i al extingir-se la nissaga dels Marc mitjançant unions matrimonials, aquests van ser succeïts pels Fivaller de Palou que mantindrien el senyoriu i la baronia fins el segle XVI (1590), en que va ser dividida i mantinguda així, fins quasi els nostres dies, quan el 1897 va ser comprat el castell i la baronia per Manel Girona i Agrafel,(15) intentant, sense aconseguir-ho, tornar-li el seu relatiu esplendor, l'esplendor d'un castell que encara que ha sobreviscut fins avui, no ha pogut brillar amb llum pròpia, quedant tan sols com a mut testimoni d'un mil·leni.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">NOTES</span><br /><span style="font-weight: bold;">· <br />1) </span>La conquesta efectiva la va realitzar el comte Rostany de Girona mentre que<br /> les tropes de Lluís el Pietós van esperar aquarterades al Rosselló fins la<br /> caiguda de la ciutat. Aquest es va presentar davant les muralles de <br /> Barcelona un o dos mesos abans de la capitulació. Entretant el duc Guillem<br /> de Tolosa i el comte Ademar de Narbona es van situar en les terres <br /> d'occident per barrar el pas a un possible ajut vingut des de Còrdova.<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />2)</span> Les dates que estan aquí entre parèntesi fan referència al primer document<br /> en que es cita el castell.<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />3)</span> Montserrat Pagès i Paretas. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat.<br /> BCN, 1992<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />3 bis) </span>Bernabé Cabañero Subiza. Los Castillos Catalanes del siglo X.<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />4)</span> Josep Maria Solias a El Castell d'Eramprunyà (Gavà) pp. 927-928 vol. III de<br /> la seva tesi El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèric i<br /> Romana. (inèdita)<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />4 bis) </span>Cartulari de Sant Cugat de Vallés, edició de J. Rius CSIC. Barcelona<br /> 1945-1947 p. 274 doc. 326 vol. I<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />5)</span> S’entén la donació feta "per veu" com una donació sense que hi hagi cap<br /> document escrit.<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />6)</span> Op. Cit. Cartulari de Sant Cugat de Vallés.<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />7)</span> Cartulari de Sant Cugat p. 76 doc. 92 vol. I<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />8)</span> Dietari de la Generalitat de Catalunya vol. I<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />9) </span>Montserrat Pagès i Paretas. El Patrimoni Artístic al Baix Llobregat, Antic,<br /> Medieval i Modern en I Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix<br /> Llobregat . Barcelona 1993.<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />10) </span>Pere Izquierdo, El terme d'Eramprunyà, de la Baixa Romanitat al<br /> Feudalisme. Una revisió crítica. en Miscel·lània d'homenatge a Jaume<br /> Codina. El Prat, 1994<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />11)</span> La conquesta de les illes de Còrsega i Sardenya.<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />12) </span>Montserrat Pagès i Paretas. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat.<br /> BCN, 1992<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />13) </span>Francesc Bofarull, El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Barcelona 1911<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />14)</span> Mossèn era, durant l'edat mitja catalana, una manera d'anomenar els<br /> senyors importants,després va caure en desús fent-se servir només per a <br /> designar els preveres, ús que ha pervingut fins els nostres dies.<br /><span style="font-weight: bold;">· <br />15)</span> Manuel Girona fou un important banquer i mecenas del segle XIX, a ell i a<br /> la seva família es deu la façana actual de la catedral de Barcelona (1913)<br /> i la restauració del castell de Castelldefels.<br /><br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4930571669374963115.post-39867092584342948282010-12-05T12:56:00.004+01:002010-12-05T13:04:03.723+01:00Intencions<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ-UBrIEXEW9NQNQ3J43Rq3E2UfVUbGudw1OOIXr9is9vrZqwmGYCG3hEfO2mEPB2Bi1wDp4oDpiblTkGViJaPJrtwXBICbjEIBLaZbBRMziLo3uiCxMkuLPPbtN1IUxyy8-FC7u1LGYiY/s1600/baluarte.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 237px; height: 309px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ-UBrIEXEW9NQNQ3J43Rq3E2UfVUbGudw1OOIXr9is9vrZqwmGYCG3hEfO2mEPB2Bi1wDp4oDpiblTkGViJaPJrtwXBICbjEIBLaZbBRMziLo3uiCxMkuLPPbtN1IUxyy8-FC7u1LGYiY/s320/baluarte.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547166235060696098" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">Obro aquest nou bloc amb la intenció de fer més dinàmica la temàtica de la meva pàgina Web sobre aquest castell de Gavà, (<a href="http://www.eramprunya.galeon.com/">www.eramprunya.galeon.com</a>) que tant oblidada la tinc i que finalment potser, més endavant, decideixi tancar per diverses circumstàncies.<br />La idea es seguir amb les mateixes pautes i publicar tot el contingut d'aquella en diferents posts en aquest blog, es a dir, tots els articles que conté la pàgina seran traslladats i actualitzats periòdicament.<br />També intentaré afegir-hi les noves conclusions, opinions i noticies que vagin sorgint sobre aquest castell de malenconioses ruïnes com diria el inefable Josep Pla. Esperant que aquest format us agradi més, us invito a visitar el blog i gaudir d'aquest castell tan ple d'història com es Eramprunyà, un castell que va ser de frontera.<br />Salut!<br />The Damned.<br /><br /><br /></div>The Damnedhttp://www.blogger.com/profile/05439456815135595973noreply@blogger.com0