Relació de vicaris, castlans i senyors d'Eramprunyà

En aquesta relació hem intentat posar tots els vicaris, castlans i senyors que hi han estat al castell. Evidentment no hi són tots, hem obviat els comtes i els reis com a senyors del domini sobirà per ser massa general i ens hem centrat amb els vicaris, els castlans i els senyors amb domini directe. Tampoc hi són alguns sotscastlans o alguns senyors que van tenir el càrrec per molt poc temps, com Gulleuma de Cabrera a la que el rei Jaume I va enajenar el domini sobirà que la corona tenia al castell d'Eramprunyà en 1253, però que aquesta el va retornar el 1274, bescanviant-lo pel castell de Gurb. O també com Guillem de Bellvís que va comprar el castell amb tots els seus drets i pertinences per 40.000 sous al rei Alfons III el 1290. Però el 1291 ja trobem com a nou senyor d'Eramprunyà a l'Infant Pere, germà d'Alfons III.

RELACIÓ DE VICARIS, CASTLÀNS I SENYORS D'ERAMPRUNYÀ

NISSAGA DELS SANTMARTI

1) GALI DE SANTMARTI. *( 947? -981)

Primer vicari dels comtes Miró I (947-966) i Borrell II (947-992) a Eramprunyà. Probablement adquirís aquest càrrec potser en temps i a instàncies del comte Miró a partir de l’any 947 en endavant, ja que en un document de donació de l’any 972 prega pel record del seu senyor Miró: “...pro senori meo Mironi, qd. Comiti...”


2) GUILLEM DE SANTMARTI. ( 981-1010 )

Segon vicari d'Eramprunyà, fill de l'anterior. Va morir deixant una filla, Disposia, que era menor d'edat.


3) PERÍODE DE LA MINORIA D'EDAT DE DISPOSIA.

El comte va anomenar vicaris a:

• Eldemar (Tenia terres alodials a Olèrdola.)

• Berenguer (Aquest infeudà la dominicatura a un tal Ermengol.)

4) MIR GERIBERT (1010-1060 Data del seu naixement i la seva mort)

Quan Disposia va arribar a la majoria d'edat es va casar amb el següent vicari i posterior primer senyor, a part del comte, Mir Geribert, ja que aquest va posseir el domini directe del castell , ja que el domini directe el van tenir els senyors fins a la venda del castell a Jaume I el 1226.
Mir Geribert fou tutor, a la mort de la seva muller el 1033, del seu fill Guillem de Sant Martí II, que moriria poc després de la seva mare. (En algun moment sembla ser que Gombau de Besora, pare de la segona dona de Mir Geribert, Guísla de Besora, va ser senyor d'Eramprunyà.)
Al ser Mir Geribert senyor amb domini directe del castell, apareix el paper del castlà i el sotscastlà, sent:

• CASTLÀ: Ramon Isimbert (1068-1074)

Aquest fou castlà de Mir Geribert i del seu fill Gombau Mir. Ramon Isimbert va
infeudar la castlania el 1074 al sotscastlà.

• SOTSCASTLÀ: Ramon Guillem..

A partir d'aquest sotscastlà van existir tres sotscastlanies menors, les de:

• Eci.
• Rimbau Joan.
• Ermenegild Corb.

5) GOMBAU MIR (1060-1076/82)

Fill de Mir Geribert, obté el senyoriu per regència del seu germà Arnau que era menor.

6) ARNAU MIR ( 1076/82-1098)

• En arribar a la majoria d'edat, el germà de Gombau accedeix a la possessió del castell, que li correspon pel testament del seu pare, Mir Geribert. Arnau exercí el domini directe fins el 1098.
• El castlà amb Arnau va ser Gombau Ramon.(----1077)

7) JORDÀ DE SANTMARTI (1090-1140)

Fill d'Arnau Mir, va tenir la sobirania directe compartida amb el seu pare fins el 1098.
Junt amb Arnau va infeudar a Ramon Mir la sotscastlania, substituint a Ramon Guillem,
sent llavors el castlà Guillem Ramon. (1111)

8) GUILLEM DE SANTMARTI III (1140-1189)

Fill de Jordà, aquest encomana la castlania a Pere de Santa Oliva, fill de Guillem Ramon i fundador de la nissaga dels Santa Oliva.

9) FERRER DE SANTMARTI (1208-1226/47)

• Cap el 1226 Ferrer de Sant Martí va vendre a Jaume I el domini directe del castell, passant a ser els SANTA OLIVA castlans reials.
• Com castlà després de Pere de Santa Oliva, trobem a Guillem de Santa Oliva.

NISSAGA DELS SANTA OLIVA (CASTLANS REIALS)

Aquí hem de recordar que el domini directe i el domini sobirà del castell van pertànyer als reis de la Corona Catalano-Aragonesa fins el 1323.

10) SAURINA DE SANTA OLIVA (---1226)

• Aquesta era filla de Guillem de Santa Oliva.
• Durant la venda del domini directe del castell al rei Jaume I per part de Ferrer de Sant Martí, la castlania era de Saurina de Santa Oliva que, a partir de la venda es converteix en castlana reial amb dependència directa del rei.

11) JAUME DE TERRASSA

Fill de Saurina de Santa Oliva.

12) SAURINA DE TERRASSA

Néta de Saurina de Santa Oliva. Saurina de Terrassa obté el feu com a dotalia de la seva avia al casar-se amb Bernat de Centelles.

13) BERNAT DE CENTELLES

· Al separar-se de Saurina de Terrassa, Bernat queda com castlà d'Eramprunyà.
· Bernat de Centelles va tenir dos feudataris:

a) G. de Pahs.
b) G. de Torrella.

14) BLANCA DE CENTELLES

• Filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, es l'última castlana fins la venda el 1323 del castell amb el domini i la baronia d'aquest a Pere Marc, per part del rei Jaume II.
• El 1337, Pere Marc li compra la castlania a Blanca de Centelles, per certs problemes amb ella.

NISSAGA DELS MARC

A partir del 1323 els Marc, ja com a barons, son els únics senyors del castell, tenint el domini sobirà i el directe. Obtenint-t'hi també el mer i mixt imperi.
D'aquesta família tenim:

15) PERE MARC I " Lo antich" o "Lo prohom" (1323-1338)

Tresorer del rei Jaume II, es qui li va comprar la baronia i el castell al rei.

16) PERE MARC II (1338-1350)

Va fer reparacions al castell i a la vila de Sant Climent degut a la dolenta administració dels Centelles.


17) JAUME MARC I (1350)

Germà de l'anterior fou poeta i escriptor.

18) JAUME MARC II ( 1375)

Se li atribueix la reconstrucció del castell, bastint-se el tercer recinte, el baluard, la porta i la sala gòtica.

19) LLUIS MARC (1411)

Va adquirir les cases fortificades de Gavà.




20) JAUME MARC III (1454-1466)

Va ser fill de Lluís Marc.

21) JAUME MARC IV (1466-1500)

Durant la guerra civil catalana (1462-1472) va perdre el castell a mans dels francesos i va ser portat presoner amb grillets a Cotlliure per raó de la seva fidelitat al rei Joan II.


22) FRANCESC JERONI MARC (1500)

Fill de Jaume Marc IV.

23) FRANCESC FIVALLER I MARC (1522 )

Lucrecia Marc, germana de Jaume Marc IV, anomena hereu al seu fill Francesc Fivaller i Marc.
Fi de la nissaga dels Marc.

NISSAGA DELS FIVALLER DE PALOU

Els Fivaller de Palou van substituir els Marc mitjançant unions matrimonials.
D'aquesta família tenim:

24) HUG JOAN FIVALLER (1562)

Va comprar el lloc i terme de Viladecans.

25) HUG JOAN FIVALLER II (1571 )

Es va casar amb Estefania Hospital i van tenir a Joana Fivaller.

26) JOANA FIVALLER (1590)

Joana va morir a l’adolescència sense ultimes voluntats i sense deixar hereus.
Fi de la nissaga dels Fivaller.


Notes
* D’alguns d’aquests personatges farem articles dedicats a ells en exclusiva més endavant.